Tenir un deute pendent amb Hisenda no significa que l’Agència Tributària el pugui reclamar indefinidament. La Llei 58/2003, General Tributària, estableix en el seu article 66 un termini general de quatre anys perquè l’Administració pugui determinar un deute tributari i exigir el pagament de les quantitats ja liquidades o autoliquidades.
Tanmateix, hi ha un detall important que pot canviar el còmput: aquests quatre anys no transcorr amb necessàriament de manera ininterrompuda. L’article 68 de la mateixa llei recull diferents actuacions que poden interrompre la prescripció i fer que el termini torni a començar.
Per tant, no n’hi ha prou que hagin passat quatre anys des que es va generar un deute. Perquè prescrigui, és necessari que durant aquest període no s’hagi produït cap actuació amb efectes interruptius.
Quan prescriu un deute amb Hisenda?
L’article 66 de la Llei General Tributària estableix un termini de quatre anys per a diferents drets de l’Administració i dels contribuents. En el cas dels deutes tributaris, cal distingir dues situacions:
-
El dret a determinar el deute: Hisenda disposa de quatre anys per comprovar una declaració i determinar si el contribuent ha de pagar una quantitat addicional. El termini comença, amb caràcter general, l’endemà d’aquell en què finalitza el període reglamentari per presentar la declaració.
-
El dret a exigir el pagament: quan el deute ja està liquidat o autoliquidat, l’Agència Tributària té quatre anys per reclamar-ne el pagament. En aquest cas, el termini comença l’endemà d’aquell en què acaba el període voluntari de pagament.
Aquesta diferència és important perquè el termini no comença necessàriament a comptar des del moment en què es genera el deute o es presenta una declaració.
Per exemple, si un contribuent té un deute el període voluntari de pagament del qual finalitza el 30 de juny, el termini de prescripció per exigir-ne el cobrament començarà, com a norma general, l’1 de juliol. Si durant els quatre anys següents no es produeix cap interrupció, el deute podrà prescriure.
Les actuacions d’Hisenda que reinicien el termini
L’article 68 de la Llei General Tributària recull les circumstàncies que interrompen la prescripció. En el cas dels deutes el pagament dels quals ja ha estat reclamat, destaquen les següents:
1. Notificacions i actuacions de cobrament d’Hisenda.
Qualsevol actuació de l’Administració tributària que es comuniqui formalment al contribuent i estigui dirigida de manera efectiva a cobrar el deute pot interrompre el termini.
Entre aquestes, per exemple, hi ha una provisió de constrenyiment o una diligència d’embargament. No obstant això, no qualsevol comunicació de Hisenda té automàticament aquest efecte: ha de complir els requisits establerts en la llei i estar relacionada amb la reclamació del deute.
2. Presentació de recursos i reclamacions.
La interposició de recursos o reclamacions també pot interrompre la prescripció, igual que determinades actuacions realitzades durant la seva tramitació.
3. Actuacions del propi contribuent.
El còmput també pot tornar a començar quan el deutor fa una actuació fefaent dirigida al pagament o a l’extinció del deute. Per exemple, un reconeixement de l’obligació o una sol·licitud d’ajornament o fraccionament poden tenir efectes interruptius.
Un cop produïda la interrupció, comença un període nou de prescripció, d’acord amb les regles de l’article 68.
Quatre anys transcorreguts no sempre signifiquen que el deute hagi prescrit
La diferència entre el temps transcorregut i el temps efectiu de prescripció es pot entendre amb dos exemples:
-
Cas 1: un deute sense interrupcions. Un contribuent té un deute el període voluntari de pagament del qual va finalitzar fa quatre anys. Durant aquest temps, Hisenda no ha dut a terme cap actuació de cobrament amb efectes interruptius i el contribuent tampoc no ha dut a terme actuacions que interrompin el termini. Si es compleixen tots els requisits legals, el deute haurà prescrit.
-
Cas 2: un deute amb una notificació de cobrament. Un altre contribuent té un deute pendent des de fa més de quatre anys, però ha rebut una notificació formal d’una actuació de cobrament abans que finalitzés el termini. En aquest cas, la prescripció s’interromp i comença un període nou de quatre anys. Per tant, el simple transcurs de quatre anys des de l’origen del deute no implica que aquest hagi desaparegut.
A més, si una persona té diversos deutes tributaris, la interrupció d’un d’ells no implica necessàriament que es reiniciï el termini de totes les altres. La llei estableix que, si hi ha diversos deutes liquidats a càrrec del mateix contribuent, la interrupció només afecta, amb caràcter general, aquella a la qual es refereix l’actuació.
Hisenda cancela automàticament els deutes prescrits?
La prescripció no és el mateix que una condonació del deute. Es tracta d’una figura legal que extingeix l’obligació tributària quan es compleixen els terminis i les condicions establerts.
L’article 69 de la Llei general tributària estableix que la prescripció s’aplica d’ofici per l’Administració, sense necessitat que el contribuent l’hagi d’invocar, i que la prescripció guanyada extingeix el deute tributari.
No obstant això, abans de donar per prescrita una obligació convé revisar l’expedient complet, les dates d’inici del còmput i totes les notificacions i actuacions que s’hagin produït.
En definitiva, els quatre anys són el termini general que estableix la llei, però la data d’origen d’un deute no és suficient per determinar quan prescriu. La clau està a comprovar si durant aquest període s’ha produït alguna actuació que hagi interromput el comptador.