El Govern ha remès aquest dijous a audiència pública, mitjançant tramitació d'urgència, el projecte de reial decret que fixa els requisits de sostenibilitat energètica, ambiental, de resiliència i de sobirania digital per als centres de dades, segons ha assenyalat el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
El text, que podrà rebre al·legacions des d'avui i fins al 4 de setembre, planteja que els centres de dades hauran de cobrir amb nova generació renovable, i de forma horària, almenys el 80% de l'electricitat que consumeixin al llarg del seu funcionament.
El projecte ha estat elaborat de forma conjunta pels Ministeris per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic; Economia, Comerç i Empresa; i Transformació Digital i Funció Pública, després que el Consell de Ministres aprovés el passat dimarts la seva tramitació per via d'urgència.
Amb aquesta regulació es pretén ordenar el desplegament de centres de dades davant el fort augment de projectes en estudi, garantint alts estàndards per oferir seguretat jurídica i afavorir l'arribada d'inversions.
Per dissenyar la norma, l'Executiu ha analitzat els problemes sorgits en altres països, com Irlanda, Singapur, Països Baixos o Estats Units, i considera que ara és el moment adequat per anticipar-se a la regulació i evitar aquests riscos.
La proposta inclou obligacions en matèria de resiliència i sobirania digital, entre elles que l'operació del centre i el control de les dades associades a dita operació recaiguin en entitats sotmeses al dret de la Unió Europea. També incorpora exigències de sostenibilitat ambiental i energètica, com el consum d'energia renovable de nova implantació i el compliment de criteris d'eficiència energètica i d'ús de l'aigua.
L'objectiu és que aquestes instal·lacions s'ajustin als estàndards més estrictes d'eficiència hídrica i energètica, alhora que es reforcen la sobirania digital, tecnològica i la capacitat de càlcul.
Encara que Espanya disposa d'una Estratègia d'Intel·ligència Artificial (IA) que preveu uns 2,5 gigawatts (GW) de capacitat de computació per al 2030, que requeririen entre 3,5 GW i 4 GW de demanda elèctrica, les sol·licituds i permisos per a aquest tipus d'infraestructures superen àmpliament aquest horitzó. La posició geogràfica del país, el seu clima i el potencial renovable han propiciat que, des del 2021, s'hagin concedit més de 12 GW de drets d'accés i connexió a la xarxa.
La norma estableix els requisits per instal·lacions superiors a 1 MW de potència elèctrica, considerades les de major impacte territorial, hídrico i ambiental, amb la finalitat que Espanya pugui seleccionar els centres de dades que aportin majors beneficis amb el menor impacte possible.
PENALITZACIONS CREIXENTS PER INCOMPLIMENTS
En l'àmbit energètic, i seguint la lògica ja aplicada a la producció de combustibles renovables d'origen no biològic i a l'hidrogen renovable, el projecte introdueix l'obligació que els centres de dades consumeixin energia renovable en un mínim del 80%, fins que la generació renovable superi el 90% del 'mix' elèctric.
Aquest consum haurà de ser addicional: cada nou megavatio (MW) de demanda elèctrica haurà de recolzar-se amb un nou MW de potència renovable instal·lat en els 18 mesos previs a la posada en marxa del 'data center', ja sigui mitjançant autoconsum o a través de contractes de compravenda d'energia a llarg termini (PPA).
El subministrament es verificarà hora a hora, de manera que, en cada hora d'operació, almenys el 80% de l'electricitat utilitzada haurà de procedir de generació renovable produïda en aquesta mateixa franja horària.
Igualment, els projectes de centres de dades que sol·licitin accés a la xarxa elèctrica hauran de demostrar que compleixen aquestes condicions per obtenir els drets d'accés i connexió.
L'incompliment dels requisits comportarà recàrrecs creixents sobre els càrrecs i peatges corresponents i, en última instància, la pèrdua del dret d'accés. Amb aquests increments es compensarà el sobrecost que l'incompliment de les obligacions d'addicionalitat i correlació horària del consum renovable pugui traslladar al sistema i, per tant, a la factura elèctrica.
CONDICIONS PER A L'ACCÉS A LA XARXA ELÈCTRICA
Els projectes de 'data centers' actualment en tramitació disposaran de sis mesos per adaptar-se a les noves condicions i acreditar el seu compliment —tres mesos si estan pendents d'un concurs d'accés a la xarxa—, o bé podran renunciar als drets d'accés i connexió sense execució de les garanties.
Dada l'elevat consum d'aigua i energia d'aquestes infraestructures, s'estableix que hauran d'ajustar-se als millors nivells d'eficiència energètica i hídrica de l'etiquetatge europeu específic per centres de dades, que està sent desenvolupat per la Comissió Europea i es preveu que entri en vigor en el termini d'un any.
La proposta de reial decret preveu que, un cop actiu aquest etiquetatge, s'exigeixi el nivell més alt de la norma europea, la categoria 'A', tant en eficiència energètica com en eficiència hídrica.
En el capítol de resiliència i sobirania digital, s'estableixen obligacions com que l'operació del centre i el control de les dades vinculades a dita operació recaiguin en entitats subjectes al dret de la UE, que les dades, metadades i registres tractats com a part de l'operació romanguin en territori comunitari i que es supervisin de manera efectiva els accessos des de tercers països.
DECLARACIÓ RESPONSABLE DE CUMPLIMENT DE LA SOBIRANIA DIGITAL
Transformació Digital i Funció Pública serà el departament encarregat de verificar el compliment d'aquests requisits, la vulneració dels quals pot derivar finalment en la pèrdua dels drets d'accés i connexió a la xarxa elèctrica.
De aquest mode, tots els centres de dades que superin un determinat llindar hauran de presentar una declaració responsable en la qual es comprometin a respectar els criteris de sobirania digital establerts.
A més, els 'data centers' que pretenguin allotjar informació de qualsevol Administració Pública o relacionada amb la seguretat nacional hauran de comprometre's formalment a que aquestes dades no sortiran de la Unió Europea (UE).
Tots els centres de dades amb una potència superior a 500 quilowatts (kW) estaran obligats a remetre cada any al Ministeri que dirigeix Sara Aagesen la informació relativa a la seva eficiència energètica i a la seva sostenibilitat, per a la seva publicació. Aquells que superin 1 MW hauran d'afegir si s'ajusten a les millors pràctiques recollides en la versió més recent del codi de conducta europeu sobre eficiència energètica de centres de dades i detallar la manera en què ho fan.