El Tribunal de Comptes Europeu ha advertit aquest dimecres que la proposta de la Comissió Europea per al marc pressupostari de la UE de 2028 a 2034 té fallades significatives en el control dels fons comunitaris. Segons els auditors, l’enfocament actual no garanteix que es pugui seguir el rastre dels diners fins als seus beneficiaris finals ni defineix amb precisió les conseqüències per als estats membre que incompleixin les normes.
En la seva nova anàlisi sobre el futur marc financer plurianual, l’òrgan fiscalitzador conclou que Brussel·les només ha aplicat de manera completa una de les 28 recomanacions formulades anteriorment per reforçar la gestió i la transparència del pressupost. Altres 19 millores s’han incorporat només de manera parcial i vuit continuen pendents.
Les crítiques se centren en el nou model de finançament, que preveu concedir ajudes en funció de l’assoliment de determinats fites i objectius, sense que els pagaments estiguin necessàriament lligats a les despeses efectivament realitzades.
Aquest enfocament, inspirat en l’esquema utilitzat per als fons de recuperació després de la pandèmia, s’estendria a una part substancial dels programes europeus dels propers set anys. No obstant això, el Tribunal retreu que les propostes continuïn prioritzant la comprovació d’etapes formals en lloc de mesurar els resultats concrets obtinguts amb les inversions.
En especial, els auditors alerten que els desemborsaments podrien aprovar-se a partir de les declaracions dels mateixos estats membre sense una verificació prèvia obligatòria, mentre que els criteris d’avaluació i les responsabilitats de supervisió continuen sense estar prou definits.
El document també qüestiona que les correccions financeres definitives per irregularitats puguin demorar-se fins al febrer de 2036, cosa que, segons el Tribunal, debilitaria l’«efecte dissuasiu» de les sancions i complicaria el compliment de les normes europees i nacionals.
A això s’hi afegeix que la proposta no garanteix la «plena traçabilitat» dels fons europeus fins als executors finals dels projectes. Per aquest motiu, els auditors reclamen reforçar els sistemes de control i clarificar en quines situacions s’han de recuperar les quantitats utilitzades de manera indeguda.
Riscos per a les regions i dubtes sobre la reordenació de fons
Una altra advertència rellevant es refereix a la reconfiguració dels fons agrícoles i de cohesió, que la Comissió planteja fusionar en un únic fons europeu dotat amb 865.000 milions d’euros, gestionat mitjançant plans nacionals i regionals dissenyats per cada país.
El Tribunal té por que concentrar la planificació d’aquests ajuts en un sol document per Estat pugui minvar la capacitat de decisió de les autoritats regionals sobre la distribució dels recursos. A més, subratlla que encara no s’ha definit amb claredat com s’avaluaran les reformes ni quins criteris s’aplicaran per assignar el finançament.
Els auditors reconeixen, no obstant això, certs progressos en la simplificació de l’arquitectura pressupostària, que passaria de set grans rúbriques a quatre i reduiria el nombre de programes de 52 a 16. Tanmateix, insisteixen que aquesta reorganització no implica automàticament menys càrrega burocràtica per als receptors dels ajuts.
Així mateix, critiquen que Brussel·les no hagi establert en la legislació una definició precisa del concepte de «valor afegit europeu», el que, segons l’informe, podria donar lloc a interpretacions divergents sobre els beneficis de les inversions de la UE i dificultar la comparació dels resultats.
Alertes sobre el finançament i la protecció de l’Estat de dret
En el capítol d’ingressos, el Tribunal adverteix que la incorporació de cinc noves fonts de finançament, fins a assolir un total de nou, incrementarà la complexitat del sistema i pot elevar els costos administratius tant per als governs nacionals com per a la pròpia Comissió.
Davant d’aquest plantejament, els auditors sostenen que reforçar la recaptació de les fonts ja existents, en particular reduint les pèrdues fiscals vinculades a l’IVA i als drets d’aduana, permetria limitar la necessitat d’introduir noves contribucions.
L’informe també constata que la proposta inclou mecanismes més estrictes per salvaguardar l’Estat de dret i els drets fonamentals, tot i que adverteix que algunes disposicions podrien restar força a les sancions previstes en cas de vulneracions.
En conjunt, el Tribunal conclou que els avenços més significatius es registren en les regles que faciliten adaptar el pressupost a noves prioritats, mentre que els principals punts febles persisteixen en els instruments destinats a verificar els resultats de la despesa i assegurar un control efectiu dels fons.
"Necessitem un pressupost que mostri clarament què pot aportar la UE, que garanteixi una gestió adequada dels fons, i que reforci la rendició de comptes i la transparència", ha assenyalat el membre del Tribunal responsable de l’anàlisi, Jan Gregor, que ha defensat que les seves conclusions poden contribuir a millorar les normes abans que conclogui la negociació del proper pressupost europeu.