Els empresaris no volen soroll. Volen que aquest procés electoral que va començar aquest dilluns amb l'anunci del president del Govern d'un avançament dels comicis generals per al 29 de novembre es desenvolupi en un període de reflexió, sense soroll mediàtic, respectant les regles del joc i traient de l'equació, en aquests moments, eventualitats com la vaga general, en ple procés electoral.
Fonts empresarials consultades per DEMÓCRATA insisteixen en la necessitat de donar-se un temps de reflexió i de llarg termini per abordar els grans temes del país, entre els quals situen l'habitatge, el salari mitjà dels treballadors, l'impacte de la tecnologia, l'educació o el talent.
I, pel que fa a l'habitatge, els empresaris reclamen menys papers -el que, en clau política, poden ser decrets- i més habitatges, major construcció i més oferta.
Regles de joc clares
Durant aquests dos dies, en els quals s'ha celebrat a Madrid el XXIX Congrés de l'Empresa Familiar, diferents empresaris han conversat amb DEMÓCRATA sobre la situació política i la nova cita amb les urnes. Entre les seves posicions apareix un denominador comú: seguretat jurídica, regles de joc clares, respecte a les lleis i un marc estable perquè les empreses puguin invertir, contractar i créixer.
Les empreses, sostenen, que poden aportar molt a la societat. El seu sentit d'arrelament, la seva capacitat d'inversió, innovació i creació d'ocupació formen part d'una equació que, segons aquestes fonts, ha de ser tinguda en compte a l'hora d'abordar els grans problemes del país. Per això reclamen acords, diàleg i amplitud de mires.
"Sense empreses -subratllen- no es pot construir un país pròsper", matisen.
«Més sexy» el consens que la polarització
El president de l'Institut de l'Empresa Familiar, Eloi Planes, va expressar aquesta mateixa idea durant la inauguració del Congrés i també durant la clausura. Davant dels empresaris reunits a Madrid, va reclamar capacitat per «acordar el essencial i mantenir-ho en el temps» i va demanar generar l'estabilitat necessària perquè la moderació torni a ocupar espai davant de la polarització.
«Hem de conseguir que la moderació torni a ser més sexy que la polarització», va afirmar Planes, que va situar l'empresariat al costat de qui vulgui contribuir a construir consensos. A la seva opinió, problemes com l'educació, l'habitatge o les infraestructures requereixen «menys càlcul a curt termini» i solucions que puguin mantenir-se en el temps.
El president de l'IEF va portar aquesta reclamació també al terreny estrictament econòmic. Les empreses, va defensar, necessiten una fiscalitat competitiva, un marc jurídic estable, confiança per invertir i una cultura que valori l'esforç privat. «Quan canviem constantment les regles és molt difícil construir», va resumir en un altre moment de la seva intervenció.
La petició coincideix amb una de les preocupacions traslladades aquests dies pels empresaris consultats per DEMÒCRATA: que el nou escenari polític no es tradueixi en una successió de canvis normatius sense continuïtat suficient perquè les companyies puguin planificar les seves inversions.
CEIM: «La situació havia arribat a un punt insostenible»
Una de les posicions més explícites ha estat la de CEIM. La patronal madrilenya ha valorat la convocatòria electoral i l'ha definit com una oportunitat per obrir una nova etapa d'estabilitat institucional i seguretat jurídica.
El seu president, Miguel Garrido, ha considerat que la situació havia arribat a «un punt insostenible» i ha vinculat directament la confiança empresarial amb la qualitat del marc institucional. «Cap país pot prosperar quan s'erosiona la confiança en les institucions, es qüestionen principis bàsics com la llibertat d'empresa i la propietat privada, i la confrontació substitueix els acords», ha assenyalat.
Garrido ha reclamat recuperar «estabilitat, seguretat jurídica i una visió de futur» i ha considerat la convocatòria electoral com el primer pas per aconseguir-ho. CEIM recorda, a més, que ja al juny havia reclamat un avançament electoral davant el deteriorament institucional i la incertesa que, al seu parer, estaven afectant a ciutadans, empreses i inversors.
La patronal madrilenya posa així l'accent en una qüestió que es repeteix en les converses mantingudes aquests dies amb empresaris: la necessitat de conèixer les regles del joc i poder mantenir-les durant un període suficient.
CEOE: sosieg i normalitat democràtica
La CEOE ha mantingut una posició més institucional davant la convocatòria. El missatge que ha traslladat l'organització empresarial s'ha centrat en el respecte a la decisió adoptada i en la necessitat que el procés es desenvolupi amb normalitat.
Però la pròpia patronal ha elevat aquest dimarts el to en pronunciar-se sobre la vaga general anunciada pels sindicats en relació amb l'habitatge. CEOE i Cepyme consideren «inadmissible» traslladar a les empreses i als seus treballadors el cost d'una mesura de pressió dirigida al Govern i han advertit que, en un moment en què els ciutadans estan cridats a les urnes el 29 de novembre, resulta difícilment justificable utilitzar l'activitat empresarial com a «tauler» per influir en el procés electoral.
Les organitzacions empresarials han reclamat que el període electoral s'afronti des del «sosiego i la normalitat democràtica» i han situat entre les seves prioritats la seguretat jurídica i el normal funcionament de les empreses.
La posició adquireix especial rellevància en el debat sobre habitatge. Els empresaris consultats per DEMÓCRATA no situen únicament el problema en les mesures concretes que pugui aprovar el Govern, sinó en la necessitat d'augmentar l'oferta. Més habitatges, més construcció i menys incertesa regulatòria apareixen com algunes de les condicions que consideren necessàries per ampliar el mercat.
Lorenzo Amor: «Benvingudes siguin per fi les eleccions»
Dins de l'àmbit empresarial, la reacció més contundent ha arribat de Lorenzo Amor, president de ATA i vicepresident de CEOE. Apenas conegut l'anunci de Sánchez, Amor va celebrar públicament la convocatòria.
«Sempre és una bona notícia que es convoquin eleccions i donar la paraula a la ciutadania», va afirmar. A la seva opinió, «ara era més necessari que mai». El president de ATA va recordar que la legislatura acaba sense nous Pressupostos Generals de l'Estat i va qualificar de «nefasta» la situació per als autònoms, als quals va atribuir pèrdua de poder adquisitiu i un augment de traves, impostos i cotitzacions. «Benvingudes siguin per fi les eleccions i que la ciutadania decideixi el seu futur», va concloure.
La posició d'Amor introdueix un matís respecte al to més institucional de CEOE: des de l'àmbit dels autònoms sí s'ha produït una valoració obertament favorable de l'adelantament electoral, vinculada sobretot a l'esgotament d'una legislatura sense Pressupostos i a la necessitat que les urnes permetin definir un nou escenari polític.
Notícia destacada
Empresaris, fons i ambaixades ja contemplen un avançament electoral davant el bloqueig de la legislatura
8 minuts
Una agenda econòmica que no pot esperar
L'adelantament electoral arriba a més quan roman oberta una llarga llista d'assumptes econòmics pendents. La dissolució de les Corts deixa en suspens bona part de l'agenda legislativa i manté prorrogats els Pressupostos de 2023 per quart any consecutiu. Entre les matèries afectades figuren reformes econòmiques, fiscals i laborals que estaven pendents de tramitació.
És precisament en aquest punt on les demandes traslladades pels empresaris durant el Congrés de l'Empresa Familiar adquireixen una dimensió que va més enllà de la pròpia convocatòria electoral. El missatge que traslladen les fonts consultades per DEMÓCRATA no és tant què partit ha de governar com quines condicions necessita el teixit productiu per afrontar els pròxims anys.
La vivenda apareix entre les prioritats, però també la productivitat, l'educació, el talent, la digitalització, l'energia i la capacitat d'Espanya per atraure i mantenir inversió.
En el Congrés, Juan José Cano, president de KPMG a Espanya, va reclamar accelerar les reformes necessàries per millorar la competitivitat i va situar entre els àmbits prioritaris l'energia, la sobirania digital, la indústria i la defensa, els mercats de capitals, la simplificació i estabilitat regulatòria i el talent.
El denominador comú que emergeix d'aquestes posicions és, per tant, més econòmic que polític: estabilitat per decidir, seguretat jurídica per invertir i regles que no canviïn constantment.
Temps difícils
Els empresaris sostenen a DEMÓCRATA que venen temps difícils i que caldrà afrontar els problemes amb consens i transversalitat. No plantegen que desapareguin les diferències polítiques, sinó que les decisions que afecten a l'economia i a l'activitat empresarial tinguin una perspectiva que transcendeixi el curt termini.
En aquest temps concret, la seva reclamació és senzilla: pensar sense soroll per poder prendre decisions importants. I fer-ho sobre qüestions de fons -vivenda, salaris, educació, tecnologia, talent, inversió- per a les quals, segons les fonts empresarials consultades, Espanya continua necessitant respostes duradores.