El desig dels empresaris abans del 29N: menys soroll polític, més consens, menys papers i més habitatges

Els empresaris reclamen menys confrontació política i més acords per accelerar l'habitatge i reduir les traves administratives.

6 minuts

Captura de pantalla 2026 10 06 185352

Captura de pantalla 2026 10 06 185352

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

6 minuts

Més llegides

Els empresaris no volen soroll. Volen que aquest procés electoral que va començar aquest dilluns amb l'anunci del president del Govern d'un avançament dels comicis generals per al 29 de novembre es desenvolupi en un període de reflexió, sense soroll mediàtic, respectant les regles del joc i traient de l'equació, en aquests moments, eventualitats com la vaga general, en ple procés electoral.

Fonts empresarials consultades per DEMÓCRATA insisteixen en la necessitat de donar-se un temps de reflexió i de llarg termini per abordar els grans temes del país, entre els quals situen l'habitatge, el salari mitjà dels treballadors, l'impacte de la tecnologia, l'educació o el talent.

I, pel que fa a l'habitatge, els empresaris reclamen menys papers -el que, en clau política, poden ser decrets- i més habitatges, major construcció i més oferta.

Regles de joc clares

Durant aquests dos dies, en els quals s'ha celebrat a Madrid el XXIX Congrés de l'Empresa Familiar, diferents empresaris han conversat amb DEMÓCRATA sobre la situació política i la nova cita amb les urnes. Entre les seves posicions apareix un denominador comú: seguretat jurídica, regles de joc clares, respecte a les lleis i un marc estable perquè les empreses puguin invertir, contractar i créixer.

Les empreses, sostenen, que poden aportar molt a la societat. El seu sentit d'arrelament, la seva capacitat d'inversió, innovació i creació d'ocupació formen part d'una equació que, segons aquestes fonts, ha de ser tinguda en compte a l'hora d'abordar els grans problemes del país. Per això reclamen acords, diàleg i amplitud de mires.

"Sense empreses -subratllen- no es pot construir un país pròsper", matisen.

«Més sexy» el consens que la polarització

El president de l'Institut de l'Empresa Familiar, Eloi Planes, va expressar aquesta mateixa idea durant la inauguració del Congrés i també durant la clausura. Davant dels empresaris reunits a Madrid, va reclamar capacitat per «acordar el essencial i mantenir-ho en el temps» i va demanar generar l'estabilitat necessària perquè la moderació torni a ocupar espai davant de la polarització.

«Hem de conseguir que la moderació torni a ser més sexy que la polarització», va afirmar Planes, que va situar l'empresariat al costat de qui vulgui contribuir a construir consensos. A la seva opinió, problemes com l'educació, l'habitatge o les infraestructures requereixen «menys càlcul a curt termini» i solucions que puguin mantenir-se en el temps. 

El president de l'IEF va portar aquesta reclamació també al terreny estrictament econòmic. Les empreses, va defensar, necessiten una fiscalitat competitiva, un marc jurídic estable, confiança per invertir i una cultura que valori l'esforç privat. «Quan canviem constantment les regles és molt difícil construir», va resumir en un altre moment de la seva intervenció.

La petició coincideix amb una de les preocupacions traslladades aquests dies pels empresaris consultats per DEMÒCRATA: que el nou escenari polític no es tradueixi en una successió de canvis normatius sense continuïtat suficient perquè les companyies puguin planificar les seves inversions.

CEIM: «La situació havia arribat a un punt insostenible»

Una de les posicions més explícites ha estat la de CEIM. La patronal madrilenya ha valorat la convocatòria electoral i l'ha definit com una oportunitat per obrir una nova etapa d'estabilitat institucional i seguretat jurídica.

El seu president, Miguel Garrido, ha considerat que la situació havia arribat a «un punt insostenible» i ha vinculat directament la confiança empresarial amb la qualitat del marc institucional. «Cap país pot prosperar quan s'erosiona la confiança en les institucions, es qüestionen principis bàsics com la llibertat d'empresa i la propietat privada, i la confrontació substitueix els acords», ha assenyalat.

Garrido ha reclamat recuperar «estabilitat, seguretat jurídica i una visió de futur» i ha considerat la convocatòria electoral com el primer pas per aconseguir-ho. CEIM recorda, a més, que ja al juny havia reclamat un avançament electoral davant el deteriorament institucional i la incertesa que, al seu parer, estaven afectant a ciutadans, empreses i inversors.

La patronal madrilenya posa així l'accent en una qüestió que es repeteix en les converses mantingudes aquests dies amb empresaris: la necessitat de conèixer les regles del joc i poder mantenir-les durant un període suficient.

CEOE: sosieg i normalitat democràtica

La CEOE ha mantingut una posició més institucional davant la convocatòria. El missatge que ha traslladat l'organització empresarial s'ha centrat en el respecte a la decisió adoptada i en la necessitat que el procés es desenvolupi amb normalitat.

Però la pròpia patronal ha elevat aquest dimarts el to en pronunciar-se sobre la vaga general anunciada pels sindicats en relació amb l'habitatge. CEOE i Cepyme consideren «inadmissible» traslladar a les empreses i als seus treballadors el cost d'una mesura de pressió dirigida al Govern i han advertit que, en un moment en què els ciutadans estan cridats a les urnes el 29 de novembre, resulta difícilment justificable utilitzar l'activitat empresarial com a «tauler» per influir en el procés electoral.

Les organitzacions empresarials han reclamat que el període electoral s'afronti des del «sosiego i la normalitat democràtica» i han situat entre les seves prioritats la seguretat jurídica i el normal funcionament de les empreses.

La posició adquireix especial rellevància en el debat sobre habitatge. Els empresaris consultats per DEMÓCRATA no situen únicament el problema en les mesures concretes que pugui aprovar el Govern, sinó en la necessitat d'augmentar l'oferta. Més habitatges, més construcció i menys incertesa regulatòria apareixen com algunes de les condicions que consideren necessàries per ampliar el mercat.

Lorenzo Amor: «Benvingudes siguin per fi les eleccions»

Dins de l'àmbit empresarial, la reacció més contundent ha arribat de Lorenzo Amor, president de ATA i vicepresident de CEOE. Apenas conegut l'anunci de Sánchez, Amor va celebrar públicament la convocatòria.

«Sempre és una bona notícia que es convoquin eleccions i donar la paraula a la ciutadania», va afirmar. A la seva opinió, «ara era més necessari que mai». El president de ATA va recordar que la legislatura acaba sense nous Pressupostos Generals de l'Estat i va qualificar de «nefasta» la situació per als autònoms, als quals va atribuir pèrdua de poder adquisitiu i un augment de traves, impostos i cotitzacions. «Benvingudes siguin per fi les eleccions i que la ciutadania decideixi el seu futur», va concloure.

La posició d'Amor introdueix un matís respecte al to més institucional de CEOE: des de l'àmbit dels autònoms sí s'ha produït una valoració obertament favorable de l'adelantament electoral, vinculada sobretot a l'esgotament d'una legislatura sense Pressupostos i a la necessitat que les urnes permetin definir un nou escenari polític.

Una agenda econòmica que no pot esperar

L'adelantament electoral arriba a més quan roman oberta una llarga llista d'assumptes econòmics pendents. La dissolució de les Corts deixa en suspens bona part de l'agenda legislativa i manté prorrogats els Pressupostos de 2023 per quart any consecutiu. Entre les matèries afectades figuren reformes econòmiques, fiscals i laborals que estaven pendents de tramitació.

És precisament en aquest punt on les demandes traslladades pels empresaris durant el Congrés de l'Empresa Familiar adquireixen una dimensió que va més enllà de la pròpia convocatòria electoral. El missatge que traslladen les fonts consultades per DEMÓCRATA no és tant què partit ha de governar com quines condicions necessita el teixit productiu per afrontar els pròxims anys.

La vivenda apareix entre les prioritats, però també la productivitat, l'educació, el talent, la digitalització, l'energia i la capacitat d'Espanya per atraure i mantenir inversió.

En el Congrés, Juan José Cano, president de KPMG a Espanya, va reclamar accelerar les reformes necessàries per millorar la competitivitat i va situar entre els àmbits prioritaris l'energia, la sobirania digital, la indústria i la defensa, els mercats de capitals, la simplificació i estabilitat regulatòria i el talent. 

El denominador comú que emergeix d'aquestes posicions és, per tant, més econòmic que polític: estabilitat per decidir, seguretat jurídica per invertir i regles que no canviïn constantment.

Temps difícils

Els empresaris sostenen a DEMÓCRATA que venen temps difícils i que caldrà afrontar els problemes amb consens i transversalitat. No plantegen que desapareguin les diferències polítiques, sinó que les decisions que afecten a l'economia i a l'activitat empresarial tinguin una perspectiva que transcendeixi el curt termini.

En aquest temps concret, la seva reclamació és senzilla: pensar sense soroll per poder prendre decisions importants. I fer-ho sobre qüestions de fons -vivenda, salaris, educació, tecnologia, talent, inversió- per a les quals, segons les fonts empresarials consultades, Espanya continua necessitant respostes duradores.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els tràmits que s'han de seguir després de la convocatòria d'eleccions generals a Espanya?

Després de la convocatòria d'eleccions generals a Espanya s'activa una cadena de tràmits regulats principalment a la Constitució i la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Afecten tant els poders del Govern sortint com l'organització del procés electoral i la posterior constitució de les noves Corts Generals.

1. Dissolució de les Corts i convocatòria formal

El procés s'inicia amb un Reial Decret de dissolució del Congrés i del Senat i de convocatòria d'eleccions, signat pel Rei i refrendat pel president del Govern. Aquest decret fixa:

  • La data de la votació.
  • La data de constitució de les noves Càmeres.
  • El termini oficial de campanya electoral.

Publicat el decret al BOE, les Corts queden dissoltes, s'interromp l'activitat parlamentària ordinària i s'entra en fase de Govern en funcions.

2. Govern en funcions i Diputació Permanent

Dissoltes les Càmeres, el Govern passa automàticament a estar en funcions fins a la presa de possessió del nou Executiu. Això implica que:

  • Manté les seves funcions de gestió ordinària, però veu limitat el seu marge per adoptar decisions que condicionin el futur Govern (nomenaments estructurals, grans reformes, etc.).
  • Ha de respectar especialment els principis de neutralitat i prudència en període electoral.

Al Congrés i al Senat només segueix operativa la Diputació Permanent, que:

  • Vetlla pels poders de la Cambra durant la dissolució.
  • Pot convalidar o derogar reials decrets-lleis del Govern en funcions i sol·licitar la reunió extraordinària del Ple si és necessari.

3. Organització administrativa del procés electoral

Paral·lelament es desplega tota la maquinària electoral:

  • Es constitueixen les Juntes Electorals (Central, de zona i provincials), òrgans encarregats de dirigir i supervisar el procés, resoldre incidències i garantir la netedat del recompte.
  • Es realitza la proclamació de candidatures de partits, coalicions i agrupacions d'electors, amb els seus terminis de presentació, esmena i, si escau, impugnació.
  • S'elaboren i exposen públicament les llistes del cens electoral, amb un termini per a reclamacions dels ciutadans que detectin errors.
  • S'organitza el vot des de l'exterior i el vot per correu, amb els seus tràmits específics de sol·licitud, enviament de documentació i dipòsit del vot.

4. Campanya electoral i jornada de reflexió

El decret fixa l'inici i final de la campanya electoral, període en què els partits poden demanar el vot de manera organitzada amb regles específiques sobre:

  • Espais gratuïts de propaganda en mitjans públics i regulació de la publicitat electoral en mitjans privats.
  • Actes de campanya, mítings, debats i utilització de l'espai públic.
  • Restriccions a la inauguració d'obres i grans anuncis institucionals per evitar l'ús partidista de recursos públics.

La campanya acaba amb la jornada de reflexió, en què es prohibeix demanar el vot i difondre propaganda electoral.

5. Jornada electoral i recompte

El dia de les eleccions es constitueixen les taules electorals als col·legis designats, amb president i vocals escollits per sorteig. Els tràmits clau són:

  • Constitució de les taules i obertura dels col·legis.
  • Emissió del vot presencial, amb supervisió d'interventors i apoderats.
  • Tancament dels col·legis i recompte a taula, el resultat del qual s'envia a la junta corresponent.
  • Publicació de resultats provisionals i, posteriorment, recompte general per les Juntes Electorals, amb possibilitat de reclamacions i recursos.

Les Juntes proclamen els candidats electes al Congrés i al Senat.

6. Constitució de les noves Corts i formació de Govern

En la data indicada al decret es reuneixen les noves Càmeres per:

  • Constituir-se formalment, verificar credencials dels electes i triar la Mesa del Congrés i del Senat.
  • Comunicar al Rei la llista de diputats i la correlació de forces, pas previ a les consultes amb els representants dels grups per proposar un candidat a la presidència del Govern.

Amb això es tanca el cicle de tràmits iniciat amb la convocatòria, donant pas al procés d'investidura i a l'eventual formació del nou Govern.

Quines competències té el president del Govern en la convocatòria d'eleccions segons la Constitució Espanyola?

Segons la Constitució Espanyola, el president del Govern té un paper central en la dissolució de les Corts Generals i la convocatòria d'eleccions, però mai no actua en solitari: la seva iniciativa s'articula sempre mitjançant un reial decret del Rei, subjecte a refrend i a límits materials i temporals molt precisos.

1. Fonament constitucional de la competència

Les facultats de dissolució i convocatòria es basen principalment en diversos preceptes:

  • Article 62 b) CE: atribueix al Rei la facultat de “convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes previstos a la Constitució”.
  • Article 115 CE: regula la dissolució a iniciativa del president del Govern i el decret de dissolució i convocatòria.
  • Article 64 CE: estableix el refrend: els actes del Rei seran refrendats pel president del Govern, que assumeix la responsabilitat política.
  • Article 68.6 CE: fixa el marc temporal general de les eleccions al Congrés (entre 30 i 60 dies des de la dissolució o expiració del mandat, i constitució en els 25 dies següents).
  • Article 99.5 CE: preveu la dissolució automàtica de les Càmeres si en dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat obté la confiança del Congrés.
  • Article 116 CE: regula els estats d'alarma, excepció i setge, amb efectes sobre la possibilitat de dissoldre.

2. Naturalesa de la competència: iniciativa del president i refrend

La Constitució configura la dissolució “ordinària” de les Càmeres com una iniciativa políticament atribuïble al president del Govern, però formalitzada com a acte del Rei:

  • Article 115.1 CE: el president del Govern pot proposar la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues Càmeres, que es fa efectiva mitjançant reial decret del Rei, després de deliberació del Consell de Ministres.
  • Aquest reial decret ha d'anar refrendat pel president del Govern (art. 64 CE). El Rei actua formalment; la responsabilitat política recau en el president que refrenda.
  • El Congrés no té una facultat general per autodissoldre's; la dissolució depèn, en el règim ordinari, d'aquesta iniciativa del president del Govern.

Per tant, es pot dir que el president té una competència decisiva en la convocatòria d'eleccions generals, però canalitzada institucionalment a través del Rei i del Consell de Ministres.

3. Límits temporals i materials a la dissolució

a) TerminIs i caducitat del mandat

L'article 68.4 i 6 CE fixa la durada ordinària del mandat (quatre anys) i el marc temporal per a eleccions després de dissolució o expiració. La dissolució anticipada acurta aquest mandat, però sempre ha de respectar:

  • Celebrar les eleccions dins de l'interval constitucional (entre 30 i 60 dies des de la dissolució o expiració).
  • Convocar el nou Congrés dins dels 25 dies següents a les eleccions.
b) Límit d'un any entre dissolucions per aquesta via

L'article 115.2 CE estableix que “no podrà proposar-se una nova dissolució abans de que transcorri un any des de l'anterior dissolució per aquest procediment”. És a dir:

  • El president no pot encadenar dissolucions discrecionals; ha d'esperar almenys un any des de l'última dissolució que es va produir a la seva proposta.
  • Aquest límit es refereix a les dissolucions acordades conforme a l'art. 115, no a la dissolució automàtica de l'art. 99.5 CE.
c) Prohibició mentre es tramita una moció de censura

El mateix article 115.2 CE impedeix al president proposar la dissolució quan hi hagi una moció de censura en tràmit (regulada a l'art. 113 CE) que encara no hagi estat votada. D'aquesta manera:

  • El Govern no pot “eludir” una moció de censura dissolent les Corts i convocant eleccions.
  • Cal esperar el resultat de la moció (aprovació o rebuig) abans de plantejar una dissolució.
d) Estats d'alarma, excepció i setge

L'article 116 CE disposa que durant la vigència dels estats d'alarma, excepció o setge regeixen regles especials. Entre elles, s'estableix que:

  • No es pot procedir a la dissolució de les Càmeres mentre duri algun d'aquests estats.
  • Si les Càmeres estiguessin dissoltes, queden automàticament convocades per exercir les facultats constitucionals de control i autorització sobre aquests estats.

En conseqüència, el president del Govern no pot utilitzar la dissolució com a instrument polític mentre està vigent un estat d'excepció, alarma o setge.

4. Procediment formal del decret de dissolució i convocatòria

En síntesi, el procediment constitucional ordinari és:

  • El president del Govern decideix políticament proposar la dissolució.
  • La proposta es debatrà al Consell de Ministres, que la delibera (art. 115.1 CE).
  • El Rei dicta un reial decret de dissolució de les Càmeres i convocatòria d'eleccions, que ha de:
    • Especificar quina(s) Cambra(es) es dissolen i la data de les eleccions.
    • Respectar els límits temporals de l'art. 68.6 CE (interval per a la celebració de les eleccions i constitució del nou Congrés).
    • Anar refrendat pel president del Govern (art. 64 CE).
  • El decret es publica al Butlletí Oficial de l'Estat, moment a partir del qual produeix efectes: es dissolen les Càmeres i queda fixat el calendari electoral.

Fora d'aquest mecanisme discrecional, la Constitució preveu la dissolució automàtica per fracàs de la investidura (art. 99.5 CE), on la iniciativa ja no és del president del Govern, sinó que deriva directament del propi text constitucional.

Quins són els resultats de les últimes eleccions generals a Espanya i com està compost el Congrés dels Diputats?

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, a data d'avui, van ser les del 23 de juliol de 2023 (23‑J), que van donar lloc a la XV Legislatura i a la composició actual del Congrés dels Diputats. L'avançament electoral per al 29 de novembre de 2026 ja està convocat, però encara no s'ha votat.

Resultats del 23‑J de 2023

A les eleccions de juliol de 2023 el vot es va traduir en la següent distribució d'escons al Congrés (350 diputats), segons les dades recollides en fonts oficials i de premsa generalista:

  • PP: 137 escons – 8.160.837 vots (aprox. 33,1 % del vot vàlid).
  • PSOE: 121 escons – 7.821.718 vots (aprox. 31,7 %).
  • Vox: 33 escons – al voltant del 12,4 %.
  • Sumar: 31 escons – al voltant del 12,3 %.
  • ERC: 7 escons (gairebé el 1,9 % estatal).
  • Junts: 7 escons (al voltant del 1,6 %).
  • EH Bildu: 6 escons.
  • PNV: 5 escons.
  • BNG: 1 escó.
  • Coalició Canària (CC): 1 escó.
  • UPN: 1 escó.

El PP va guanyar en vots i escons, però va quedar lluny de la majoria absoluta de 176 diputats. El bloc de dretes estatal (PP + Vox) va assolir 170 escons, que poden arribar a 171–172 sumant UPN i CC, encara per sota de la majoria absoluta.

Composició de partida del Congrés (XV Legislatura)

La cambra resultant del 23‑J es va configurar inicialment així:

  • PP – 137 diputats.
  • PSOE – 121 diputats.
  • Vox – 33 diputats.
  • Sumar – 31 diputats (incloent en origen els 5 diputats de Podem).
  • ERC – 7 diputats.
  • Junts – 7 diputats.
  • EH Bildu – 6 diputats.
  • PNV – 5 diputats.
  • BNG – 1 diputada.
  • Coalició Canària – 1 diputada.
  • UPN – 1 diputat.

Formalment, això es va traduir en diversos grups parlamentaris: Grup Socialista (PSOE), Grup Popular, Grup Vox, Grup Plurinacional de Sumar i els grups d'ERC, Junts, EH Bildu i PNV, a més del Grup Mixt on s'ubiquen, entre altres, BNG, CC i UPN. Posteriorment, els cinc diputats de Podem van abandonar el grup de Sumar i van passar al Grup Mixt, però els escons continuen pertanyent a la mateixa candidatura que es va presentar el 2023; l'aritmètica de partits al Congrés continua basada en els números del 23‑J.

Majories possibles i blocs

La majoria absoluta al Congrés es situa en 176 escons. Amb la configuració sortida de les urnes, els escenaris de blocs principals són:

Bloc de dretes
  • PP + Vox: 137 + 33 = 170 escons.
  • PP + Vox + UPN: 171 escons.
  • PP + Vox + CC: 171 escons.
  • PP + Vox + UPN + CC: 172 escons.

Ni tan sols sumant els partits d'àmbit foral o insular habituals (UPN i CC) s' assoleix la majoria absoluta, fet que va impedir a Alberto Núñez Feijóo formar govern.

Bloc d'investidura de Pedro Sánchez

La investidura de Pedro Sánchez al novembre de 2023 es va recolzar en una majoria plurinacional i molt fragmentada, integrada per:

  • PSOE: 121.
  • Sumar: 31.
  • ERC: 7.
  • Junts: 7.
  • EH Bildu: 6.
  • PNV: 5.
  • BNG: 1.
  • Coalició Canària: 1.

En total, 179 escons, és a dir, tres per sobre del llindar de 176. Aquesta majoria inclou el nucli governamental (PSOE i Sumar) i diversos aliats parlamentaris externs, amb agendes territorials i exigències diferenciades.

Equilibri polític al Congrés

Des del punt de vista polític, el Congrés es caracteritza per:

  • Un Govern en minoria numèrica (PSOE + Sumar = 152 escons) que necessita negociar gairebé cada llei amb diverses forces: ERC, Junts, EH Bildu, PNV, BNG, CC i, en ocasions, Podem i altres membres del Mixt.
  • Una dreta més forta en vots després del 23‑J (PP primera força, amb 16 escons més que el PSOE), però sense una majoria alternativa tancada que permeti formar govern.
  • Un alt grau de fragmentació territorial: els 7 escons de Junts, els 7 d'ERC o els 6 d'EH Bildu poden resultar decisius en votacions ajustades.
  • Una legislatura de negociació permanent, en què l'Executiu ha de recompondre la majoria d'investidura o aconseguir abstencions en pressupostos, decrets-lleis i grans reformes, mentre l'oposició no disposa d'una suma estable per substituir-lo.

En resum, les eleccions del 23‑J van deixar un Congrés molt equilibrat entre un bloc de dretes que no arriba sol a la majoria absoluta i un bloc d'investidura progressista i plurinacional que sí l'assoleix, però a costa d'una enorme complexitat negociadora en cada decisió rellevant.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és una de les principals demandes dels empresaris espanyols en el context de l'avançament electoral?

Pregunta" 1 de 3

Quina opinió va expressar Lorenzo Amor, president d'ATA, sobre la convocatòria d'eleccions?

Pregunta" 2 de 3

Quina situació legislativa destaca la notícia després de la dissolució de les Corts?

Pregunta" 3 de 3