El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat quatre dècimes la seva previsió de creixement per a Espanya el 2026, fins al 2,5%, segons l'actualització de les seves perspectives econòmiques publicada aquest dimarts. L'economia espanyola mantindria així un avantatge considerable respecte als seus principals socis europeus, tot i que l'organisme també adverteix de les pressions inflacionistes que afecten al poder adquisitiu dels llars.
Per al 2027, el FMI manté la seva estimació de creixement en el 1,8%, set dècimes per sota de la prevista per a aquest any. Les projeccions apunten, per tant, a una desacceleració de l'activitat, en un context marcat per l'encariment de l'energia i la incertesa internacional.
Espanya amplia el seu avantatge de creixement sobre Europa
El creixement previst per a Espanya el 2026 supera àmpliament el 1,1% estimat per al conjunt de la eurozona. Alemanya avançaria un 1,3%; Itàlia, un 0,8%; i França, un 0,4%, el que situaria l'economia espanyola al capdavant de les quatre grans de l'euro.
L'avantatge es mantindria el 2027, tot i amb diferències més reduïdes. Espanya creixeria un 1,8%, davant del 1,2% de la eurozona, el 1,1% d'Alemanya, el 0,7% de França i el 0,6% d'Itàlia.
| Economia | PIB 2026 | PIB 2027 |
|---|---|---|
| Espanya | 2,5% | 1,8% |
| Alemanya | 1,3% | 1,1% |
| França | 0,4% | 0,7% |
| Itàlia | 0,8% | 0,6% |
| Eurozona | 1,1% | 1,2% |
L'actualització millora les perspectives d'Alemanya i Itàlia, mentre que retalla les de França. Per al 2026, el FMI eleva sis dècimes el pronòstic alemany i tres el italià, però rebaixa dues dècimes el francès. El 2027, les revisions són d'una dècima a l'alça per a Alemanya i Itàlia i de dues dècimes a la baixa per a França.
En el cas espanyol, la previsió de l'organisme s'aproxima al 2,6% calculat pel Govern per al 2026, tot i que la diferència augmenta per al 2027, quan l'Executiu espera una expansió del 2,2%.
L'ocupació, el consum privat, les exportacions de serveis i les inversions vinculades als fons europeus contribueixen a sostenir l'activitat espanyola. La seva evolució contrasta amb la debilitat d'altres economies europees, especialment França i Itàlia.
La inflació amenaça amb absorbir part de la millora econòmica
L'evolució dels preus presenta un escenari menys favorable. Segons les xifres difoses per Europa Press, el FMI preveu que la inflació mitjana espanyola arribi al 3,7% el 2026, davant del 3,1% estimat per a la eurozona.
Per al 2027, l'organisme anticipa una moderació fins al 2,7% a Espanya, lleugerament per sota del 2,8% previst per al conjunt dels països de l'euro.
| Economia | Inflació 2026 | Inflació 2027 |
|---|---|---|
| Espanya | 3,7% | 2,7% |
| Eurozona | 3,1% | 2,8% |
Aquestes previsions impliquen que els preus continuarien augmentant durant els dos exercicis, tot i que a un ritme menor el 2027. La millora del poder adquisitiu dependrà que els ingressos dels llars creixin per sobre de la inflació, especialment en partides de despesa essencials com l'alimentació, l'energia i l'habitatge.
El Banc d'Espanya també ha advertit de les pressions sobre els preus i ha situat la seva previsió d'inflació per al 2026 en el 3,9%, dues dècimes per sobre de l'estimació del FMI recollida per Europa Press.
L'energia i la incertesa internacional condicionen les previsions
El FMI ha millorat una dècima el seu pronòstic de creixement mundial per al 2026, fins al 3,1%, i manté el 3,4% per al 2027. La inflació global arribaria al 4,7% aquest any i es moderaria fins al 4,1% el següent.
L'organisme identifica el conflicte a Orient Pròxim com un dels principals riscos per a l'economia internacional, pels seus efectes sobre els preus energètics i les cadenes de subministrament. Una prolongació de la guerra podria intensificar les pressions inflacionistes i perjudicar l'activitat dels països importadors d'energia, entre ells Espanya.
En sentit contrari, les inversions relacionades amb la intel·ligència artificial estan contribuint a sostenir l'activitat i el comerç mundial. No obstant això, el FMI adverteix dels riscos associats a la concentració d'aquestes inversions en un nombre reduït d'empreses i sectors.
A aquests factors s'afegeixen els elevats nivells de deute públic i l'encariment del finançament en nombrosos països. La seva evolució serà determinant per comprovar si les economies europees mantenen el creixement previst durant el 2027.