Espanya creix, però els preus pressionen: les dues cares de les previsions del FMI

El Fons Monetari Internacional eleva al 2,5% la seva previsió de creixement per a Espanya el 2026, per sobre de les principals economies europees. No obstant això, l'organisme també anticipa una inflació elevada, que seguirà condicionant el poder adquisitiu dels llars.

3 minuts

fotonoticia 20260417191925 1920

fotonoticia 20260417191925 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat quatre dècimes la seva previsió de creixement per a Espanya el 2026, fins al 2,5%, segons l'actualització de les seves perspectives econòmiques publicada aquest dimarts. L'economia espanyola mantindria així un avantatge considerable respecte als seus principals socis europeus, tot i que l'organisme també adverteix de les pressions inflacionistes que afecten al poder adquisitiu dels llars.

Per al 2027, el FMI manté la seva estimació de creixement en el 1,8%, set dècimes per sota de la prevista per a aquest any. Les projeccions apunten, per tant, a una desacceleració de l'activitat, en un context marcat per l'encariment de l'energia i la incertesa internacional.

Espanya amplia el seu avantatge de creixement sobre Europa

El creixement previst per a Espanya el 2026 supera àmpliament el 1,1% estimat per al conjunt de la eurozona. Alemanya avançaria un 1,3%; Itàlia, un 0,8%; i França, un 0,4%, el que situaria l'economia espanyola al capdavant de les quatre grans de l'euro.

L'avantatge es mantindria el 2027, tot i amb diferències més reduïdes. Espanya creixeria un 1,8%, davant del 1,2% de la eurozona, el 1,1% d'Alemanya, el 0,7% de França i el 0,6% d'Itàlia.

Economia PIB 2026 PIB 2027
Espanya 2,5% 1,8%
Alemanya 1,3% 1,1%
França 0,4% 0,7%
Itàlia 0,8% 0,6%
Eurozona 1,1% 1,2%


L'actualització millora les perspectives d'Alemanya i Itàlia, mentre que retalla les de França. Per al 2026, el FMI eleva sis dècimes el pronòstic alemany i tres el italià, però rebaixa dues dècimes el francès. El 2027, les revisions són d'una dècima a l'alça per a Alemanya i Itàlia i de dues dècimes a la baixa per a França.

En el cas espanyol, la previsió de l'organisme s'aproxima al 2,6% calculat pel Govern per al 2026, tot i que la diferència augmenta per al 2027, quan l'Executiu espera una expansió del 2,2%.

L'ocupació, el consum privat, les exportacions de serveis i les inversions vinculades als fons europeus contribueixen a sostenir l'activitat espanyola. La seva evolució contrasta amb la debilitat d'altres economies europees, especialment França i Itàlia.

La inflació amenaça amb absorbir part de la millora econòmica

L'evolució dels preus presenta un escenari menys favorable. Segons les xifres difoses per Europa Press, el FMI preveu que la inflació mitjana espanyola arribi al 3,7% el 2026, davant del 3,1% estimat per a la eurozona.

Per al 2027, l'organisme anticipa una moderació fins al 2,7% a Espanya, lleugerament per sota del 2,8% previst per al conjunt dels països de l'euro.

Economia Inflació 2026 Inflació 2027
Espanya 3,7% 2,7%
Eurozona 3,1% 2,8%


Aquestes previsions impliquen que els preus continuarien augmentant durant els dos exercicis, tot i que a un ritme menor el 2027. La millora del poder adquisitiu dependrà que els ingressos dels llars creixin per sobre de la inflació, especialment en partides de despesa essencials com l'alimentació, l'energia i l'habitatge.

El Banc d'Espanya també ha advertit de les pressions sobre els preus i ha situat la seva previsió d'inflació per al 2026 en el 3,9%, dues dècimes per sobre de l'estimació del FMI recollida per Europa Press.

L'energia i la incertesa internacional condicionen les previsions

El FMI ha millorat una dècima el seu pronòstic de creixement mundial per al 2026, fins al 3,1%, i manté el 3,4% per al 2027. La inflació global arribaria al 4,7% aquest any i es moderaria fins al 4,1% el següent.

L'organisme identifica el conflicte a Orient Pròxim com un dels principals riscos per a l'economia internacional, pels seus efectes sobre els preus energètics i les cadenes de subministrament. Una prolongació de la guerra podria intensificar les pressions inflacionistes i perjudicar l'activitat dels països importadors d'energia, entre ells Espanya.

En sentit contrari, les inversions relacionades amb la intel·ligència artificial estan contribuint a sostenir l'activitat i el comerç mundial. No obstant això, el FMI adverteix dels riscos associats a la concentració d'aquestes inversions en un nombre reduït d'empreses i sectors.

A aquests factors s'afegeixen els elevats nivells de deute públic i l'encariment del finançament en nombrosos països. La seva evolució serà determinant per comprovar si les economies europees mantenen el creixement previst durant el 2027.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase del cicle parlamentari es troba la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2026?

A 13 d'octubre de 2026, els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2026 no estan en tramitació parlamentària. El Govern no ha registrat davant el Congrés un projecte de llei de PGE 2026, de manera que el cicle pressupostari a les Corts ni tan sols ha començat. L'exercici 2026 es regeix per la pròrroga dels Pressupostos de 2023.

1. Situació formal dels PGE 2026 a les Corts

Segons la informació institucional i de premsa consultada, no consta cap Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2026 registrat al Congrés dels Diputats. Això implica que:

  • No hi ha hagut acord del Consell de Ministres remitent un projecte de PGE 2026 com a tal a les Corts.
  • No s'ha produït la qualificació i admissió a tràmit per part de la Mesa del Congrés.
  • No s'ha obert el termini d'esmenes (a la totalitat o parcials) sobre uns comptes de 2026.
  • No s'han celebrat compareixences a la Comissió de Pressupostos per explicar un projecte de PGE 2026.
  • No hi ha hagut debat de totalitat dels PGE 2026 al Ple del Congrés ni, per tant, treball a ponència, dictamen de comissió, ni fase al Senat.

En paraules clares: no existeix expedient parlamentari d'una Llei de Pressupostos per a 2026. El que sí s'ha tramitat a les Corts són els acords d'objectius d'estabilitat i deute i del límit de despesa no financera (el denominat “teulat de despesa”) per a 2026–2028, però aquests acords són un pas previ i no equivalen a l'inici de la tramitació de la llei pressupostària.

2. Fase real del cicle pressupostari: etapa preparlamentària

Des del costat de l'Executiu, el Ministeri d'Hisenda sí que havia avançat en la preparació dels comptes:

  • La Ordre HAC/974/2025, de 1 de setembre, publicada al BOE el 3 de setembre de 2025, va fixar les normes per a l'elaboració dels PGE 2026, és a dir, va posar en marxa els treballs tècnics de pressupostació dins l'Administració.
  • El Govern va remetre a les Corts acords sobre objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic i límit de despesa no financera per a 2026–2028, que s'han debatut i votat al Congrés i al Senat, amb resultats dispars i part d'ells encara en tramitació.
  • A més, s'ha arribat fins i tot a un conflicte entre òrgans constitucionals (n. 8992‑2025) precisament per l'incompliment del deure de presentar el projecte de llei de PGE per a 2024, 2025 i 2026 i per l'ús reiterat de pròrrogues pressupostàries, recollit al BOE de 28 de febrer de 2026.

Tot això confirma que el cicle s'ha quedat a la fase preparatòria i de decisió política al Govern, sense que s'hagi donat el pas clau que activa el procediment legislatiu: el registre del projecte de llei de Pressupostos al Congrés.

3. Conseqüències: pròrroga pressupostària el 2026

L'article 134.4 de la Constitució estableix que, si la Llei de Pressupostos no s'aprova abans del primer dia de l'exercici corresponent, es prorroguen automàticament els pressupostos de l'any anterior fins a l'aprovació d'uns nous.

Atès que no hi ha projecte de PGE 2026 en tramitació ni, per tant, llei aprovada, l'Estat opera el 2026 amb la pròrroga dels Pressupostos Generals de 2023, aprovats per la Llei 31/2022, de 23 de desembre. La pròrroga pot complementar-se amb acords i normes tècniques per adaptar els crèdits a l'organització administrativa vigent, però:

  • No és una “Llei de Pressupostos de 2026”, sinó la continuació de la de 2023.
  • No passa pel calendari típic de compareixences, esmenes, dictamen i doble lectura Congrés–Senat propi d'una llei de PGE ordinària.

4. Relació amb el calendari polític de 2026

La manca de tramitació pressupostària s'inscriu en un context polític marcat per la disolució del Congrés i del Senat el 6 d'octubre de 2026 i la convocatòria d'eleccions generals. Mentre les Corts estan dissoltes, no poden tramitar un projecte de llei de Pressupostos. Qualsevol iniciativa futura sobre uns eventuals comptes per a 2026 o, més probablement, per a 2027, haurà d'impulsar-se davant unes noves Cambres.

5. Resum final

En termes estrictament parlamentaris, els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2026 es troben avui abans de la primera fase del procediment legislatiu: el projecte no ha estat presentat ni admès a tràmit al Congrés. No hi ha, per tant, fase d'esmenes, ponència, comissió, Ple o revisió al Senat en curs. L'Estat funciona sota la pròrroga dels PGE 2023, mentre el Govern ha manejat els instruments previs (ordre d'elaboració, objectius d'estabilitat i teulat de despesa) però sense culminar-los en una llei de Pressupostos per a 2026.

Quines són les competències principals del Ministeri d'Economia a Espanya i qui el dirigeix actualment?

El departament responsable de la política econòmica del Govern d'Espanya és avui el Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Segons la nostra base de dades, que recull els registres oficials, el seu titular és Carlos Cuerpo Caballero, que exerceix com a vicepresident primer del Govern i ministre d'Economia, Comerç i Empresa des de març de 2026, després d'haver estat nomenat ministre al desembre de 2023. Des d'aquest càrrec lidera el disseny i l'execució de la política econòmica general i les principals reformes estructurals.

Competències principals del Ministeri d'Economia

Les funcions del Ministeri es recullen de forma sistemàtica al Reial Decret 410/2024, de 23 d'abril, que desenvolupa la seva estructura orgànica bàsica, en coordinació amb el Reial Decret 1009/2023, que fixa l'estructura general dels departaments ministerials. A partir d'aquesta normativa i de la informació oficial del propi Ministeri, els seus grans blocs de competències són els següents:

  • Política econòmica general i reformes estructurals: prepara i coordina l'estratègia econòmica del Govern, defineix les línies de política econòmica a mitjà i llarg termini i promou reformes per millorar la competitivitat, la productivitat i el creixement potencial de l'economia espanyola.
  • Anàlisi i previsions macroeconòmiques: a través de les seves direccions generals d'anàlisi i de política econòmica, realitza el seguiment de la conjuntura, elabora previsions de PIB, ocupació, inflació i altres agregats, i avalua escenaris de risc, cosa que serveix de base per a les decisions pressupostàries i de reforma.
  • Política financera i sistema financer: dissenya la regulació financera bàsica, impulsa normes sobre solvència i supervisió del sistema financer i manté la relació amb supervisors i organismes com el Banc d'Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors quan la iniciativa parteix del Govern.
  • Tresor públic, deute i finançament internacional: a través de la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional, gestiona el deute de l'Estat, les emissions als mercats, la relació amb inversors i organismes financers internacionals i la participació espanyola en mecanismes europeus d'estabilitat i finançament.
  • Assegurances, reassegurances i fons de pensions: la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions regula i supervisa, en el seu àmbit, l'activitat asseguradora i els sistemes privats de pensions, incloent solvència, protecció dels assegurats i instruments de supervisió prudencial.
  • Prevenció del blanqueig de capitals (en allò que li correspon): participa en el disseny de la regulació i en la coordinació amb altres departaments i autoritats supervisores en matèria de prevenció del blanqueig i finançament del terrorisme, especialment en la seva dimensió financera.
  • Política comercial interior, exterior i intracomunitària: fixa la política comercial de l'Estat, tant al mercat interior com en el comerç exterior i intracomunitari. Això inclou la negociació i execució d'acords comercials, la defensa comercial i la regulació del comerç minorista en coordinació amb les comunitats autònomes.
  • Internacionalització de l'empresa i inversions exteriors: dissenya i impulsa l'estratègia d'internacionalització de les empreses espanyoles, coordina la xarxa d'oficines econòmiques i comercials a l'exterior i regula les inversions i transaccions exteriors, incloses les relatives a sectors estratègics i controls sobre inversions en actius sensibles.

Aquestes competències s'exerceixen, a més, a través de convenis, programes de suport a la competitivitat empresarial, gestió d'instruments financers públics i participació en organismes com el FROB o la SEPI quan la iniciativa correspon a Economia.

Estructura orgànica bàsica

L'estructura superior del Ministeri gira al voltant del ministre i s'articula, fonamentalment, en dues grans Secretaries d'Estat, recolzades per la Subsecretaria i la Secretaria General Tècnica:

  • Secretaria d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa:
    • Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional, de la qual depenen la Direcció General del Tresor i Política Financera i la Direcció General de Finançament Internacional, responsables de la gestió del deute, la relació amb els mercats i l'arquitectura de finançament internacional.
    • Direcció General de Política Econòmica, que coordina el disseny de la política econòmica, el seguiment de reformes i les relacions amb institucions econòmiques nacionals i internacionals.
    • Direcció General d'Anàlisi Econòmic, encarregada de l'anàlisi de tendències a mitjà i llarg termini de l'economia espanyola i dels principals desafiaments estructurals, segons detalla el propi Reial Decret 410/2024.
    • Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, amb les funcions ja esmentades en matèria asseguradora i de previsió social privada.
  • Secretaria d'Estat de Comerç:
    • Direcció General de Comerç Internacional i Inversions, que gestiona la política d'internacionalització, les relacions comercials bilaterals i multilaterals i la regulació d'inversions exteriors.
    • Direcció General de Política Comercial i altres unitats directives, encarregades de la política comercial interior, la promoció del comerç minorista i la defensa de la competència en els àmbits vinculats al comerç.

Al costat d'aquestes estructures, el Ministeri compta amb la Subsecretaria d'Economia, Comerç i Empresa, que assumeix les funcions comunes de gestió interna, i amb la Secretaria General Tècnica, que dóna suport jurídic i normatiu al conjunt del departament.

En síntesi, el Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa, encapçalat per Carlos Cuerpo Caballero, concentra la direcció de la política econòmica, financera i comercial de l'Estat, situant-se al centre de les decisions sobre creixement, estabilitat financera, internacionalització i regulació dels mercats.

¿Podrías explicarme con más detalle qué funciones concretas tiene la Secretaría de Estado de Economía y Apoyo a la Empresa dentro del Ministerio? ¿Cómo se coordinan el Ministerio de Economía, Comercio y Empresa y el Ministerio de Hacienda en la elaboración de los Presupuestos Generales del Estado? ¿Qué reformas económicas recientes ha impulsado o anunciado el Ministerio de Economía, Comercio y Empresa bajo la dirección de Carlos Cuerpo?

Quins requisits legals s'han de complir perquè el FMI actualitzi oficialment les seves previsions econòmiques per als països membres?

No existeix, en el dret espanyol ni en les fonts institucionals que manejo, una regulació sobre els requisits legals interns del Fons Monetari Internacional (FMI) per actualitzar oficialment les seves previsions econòmiques per país. Aquesta qüestió depèn del marc jurídic i de governança propi del FMI (els seus Articles d'Acord, regles internes i pràctiques de gestió), que no formen part de l'àmbit d'informació per al qual estic dissenyat.

En termes generals, el que es coneix públicament sobre les previsions del FMI és que s'elaboren i revisen d'acord amb els seus procediments interns d'anàlisi econòmica i de supervisió (per exemple, l'exercici de vigilància conegut com a Article IV, o la preparació d'informes com el World Economic Outlook). Tanmateix, els “requisits legals” concrets —és a dir, les disposicions exactes en els seus estatuts o reglaments interns que determinen quan i com es pot o s'ha d'actualitzar una previsió— requereixen consultar directament:

  • Els Articles of Agreement del FMI (els seus Articles d'Acord constitutius).
  • Els reglaments interns del seu Directorat Executiu i del Director Gerent.
  • La documentació metodològica i de governança publicada pel propi FMI sobre l'elaboració de previsions.

Com a assistent especialitzat, el meu àmbit es centra en política i institucions espanyoles (Corts Generals, Govern, normativa, actors polítics, premsa i debat públic a Espanya). No tinc accés directe ni sistemàtic a la normativa interna del FMI més enllà del que poguessin reflectir fonts públiques generals, i no puc garantir la precisió jurídica d'una resposta detallada sobre els requisits legals interns d'aquesta organització internacional.

Per obtenir una resposta realment sòlida sobre la teva pregunta concreta, et recomanaria:

  • Consultar la pàgina oficial del FMI, a les seccions de governança i marcs de política econòmica, on sovint es descriuen els processos formals per a la vigilància econòmica i la publicació d'informes.
  • Revisar directament els Articles of Agreement del FMI, que són el tractat constitutiu aprovat pels Estats membres.
  • Examinar documents de metodologia del World Economic Outlook, del Fiscal Monitor o del Global Financial Stability Report, on a vegades s'expliquen els principis que regeixen les revisions de previsions.

En allò que sí que puc ajudar-te amb profunditat és en tot allò que tingui connexió amb l'àmbit polític i institucional espanyol. Per exemple:

  • Com utilitza el Govern d'Espanya les previsions del FMI, l'OCDE o la Comissió Europea en els seus quadres macroeconòmics oficials.
  • Com es discuteixen aquestes previsions al Congrés o al Senat (compareixences del Banc d'Espanya, de l'AIReF, del Govern, etc.).
  • Quines implicacions tenen les previsions internacionals en l'elaboració de pressupostos, regles fiscals o reformes econòmiques a Espanya.

Si t'interessa reorientar la pregunta cap a algun d'aquests angles (per exemple, com s'integren les previsions del FMI en el debat polític espanyol o en la normativa pressupostària d'Espanya), puc oferir-te una anàlisi molt més detallada i adaptada a les teves necessitats.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin creixement preveu el FMI per a l'economia espanyola el 2026?

Pregunta" 1 de 3

Quin factor identifica el FMI com un dels principals riscos per a l'economia internacional?

Pregunta" 2 de 3

Quina és la previsió del FMI sobre la inflació mitjana a Espanya per al 2026?

Pregunta" 3 de 3