Iberia va obtenir un resultat d’explotació de 978 milions d’euros entre gener i setembre, fet que suposa un retrocés del 9% enfront dels 1.074 milions del mateix període de l’any anterior, lestrat per l’encariment del combustible i diverses disrupcions operatives.
Després de l’inici del conflicte a l’Orient Pròxim, la companyia aèria va decidir redirigir part de la seva capacitat que abans es destinava a la regió asiàtica cap al Japó, Amèrica Llatina, l’Atlàntic Nord i els arxipèlags espanyols, d’acord amb l’últim informe de resultats publicat per la seva matriu IAG.
En els nou primers mesos de l’exercici, la capacitat de la companyia espanyola, mesurada en seients quilòmetre oferts (AKO), va augmentar un 2,4%. En aquell període va transportar 18,7 milions de viatgers, una xifra pràcticament idèntica a la de l’any anterior, amb un factor d’ocupació del 88,3%, amb prou feines 0,3 punts per sota.
Durant l’estiu, el benefici operatiu d’Iberia es va reduir un 11,3% en el tercer trimestre, fins a 452 milions d’euros, amb un marge d’explotació del 19,6%. No obstant això, la facturació va ascendir a 2.299 milions d’euros, fet que representa un increment del 7% en comparació amb la campanya estival de 2025.
En analitzar aquests resultats, el seu president i conseller delegat, Marco Sansavini, va subratllar en un missatge a Linkedin que IAG i Iberia han aconseguit compensar parcialment l’efecte de l’encariment del fuel gràcies a la política de cobertures, al sòlid comportament dels ingressos, a les iniciatives d’eficiència del Pla de Vol 2030 i al control dels costos.
"En la complicada conjuntura actual, per a nosaltres és especialment important haver pogut mantenir, gràcies a aquests resultats, les inversions que ens permeten avançar en la millora de l’experiència dels nostres clients, així com seguir generant oportunitats de desenvolupament per a les nostres persones", ha valorat, a més.
En aquest context, Sansavini ha repassat alguns fites recents, com la incorporació de nous avions a la flota, l’obertura de la sala Premium Emerald a la T4 de l’aeroport de Madrid-Barajas --amb una acollida "excel·lent"-- i el desplegament progressiu del wifi Starlink en tots els avions, un servei que estarà disponible en bona part de la flota d’Iberia l’abril de 2027.
Caiguda del 17% del benefici a Vueling
Per la seva banda, Vueling, una altra de les companyies aèries espanyoles integrades a IAG, va registrar un benefici d’explotació de 303 milions d’euros fins al setembre, un 17,4% menys que el 2025. Aquesta davallada s’explica, principalment, per la major pressió competitiva en rutes europees de curt abast i en els enllaços de l’Atlàntic Nord des de Dublín, una situació similar a la que afronta Aer Lingus.
En els nou primers mesos de l’any, la seva capacitat es va reduir un 1,7%, mentre que el nombre de passatgers transportats va assolir els 29,3 milions, un lleuger augment del 0,3%. El factor d’ocupació es va situar en el 91,9%, la qual cosa implica una millora de 1,4 punts percentuals.
La companyia també es veu afectada pel retard en les primeres entregues dels Boeing 737, previstes inicialment per a finals de 2026, dins del seu pla de renovació de flota per substituir els actuals Airbus per models del fabricant nord-americà.
A la resta de companyies aèries del grup IAG, British Airways i Aer Lingus també van registrar davallades de benefici en l’acumulat del període. British Airways va obtenir 1.493 milions de lliures (1.788 milions d’euros), un 8,8% menys, mentre que Aer Lingus va guanyar menys de la meitat que un any abans, amb 108 milions d’euros.
Finalment, el benefici d’explotació d’IAG Loyalty va avançar un 17,7%, fins a 391 milions de lliures (468 milions d’euros), reflectint l’impuls del negoci de fidelització, recolzat en l’augment d’acords amb socis no aeris. En canvi, la divisió de vacances va registrar un retrocés respecte als nou primers mesos de 2025, a causa sobretot de l’impacte del conflicte a l’Orient Pròxim.