Qui pot fer vaga general i qui no: les restriccions per a policies, advocats i autònoms

La via adequada seria aprovar una llei orgànica, seguint el procediment legislatiu de Congrés i Senat, amb majoria absoluta del Congrés en la votació final de conjunt. Regular expressament aquesta matèria no exigeix, per si sola, reformar la Constitució, però obliga a conciliar la vaga amb la independència judicial i els drets de qui acudeix a la justícia.

1. Determinar l'abast i el rang

Caldria definir si es pretén reconèixer el dret, establir-ne les condicions o introduir restriccions. No són opcions constitucionalment intercanviables: superar els tràmits parlamentaris no garanteix que qualsevol contingut resulti constitucional.

La regulació del nucli d'un dret fonamental connecta amb la reserva de llei orgànica de l'article 81 de la Constitució. Per a jutges i magistrats concorre, a més, la reserva sobre el seu estatut jurídic de l'article 122.1. La iniciativa podria reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial i coordinar aquesta reforma amb l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. La denominació «estatut orgànic» no determina per si sola el rang de les seves disposicions.

Només si es volgués modificar la pròpia Constitució seria necessari acudir al procediment de reforma corresponent. Si s'afectés l'article 28.2, s'aplicaria el procediment agreujat: dos terços d'ambdues Càmeres, dissolució, ratificació per les noves Corts, aprovació per dos terços i referèndum obligatori.

2. Iniciar la tramitació

• Projecte del Govern: després de la seva aprovació pel Consell de Ministres, s'enviaria al Congrés amb exposició de motius i antecedents. No necessita presa en consideració.
• Proposició de llei: podria partir dels subjectes constitucionalment habilitats. Al Congrés pot presentar-la un grup o un diputat amb altres catorze signatures. Ha de superar la presa en consideració: la decisió del Ple de començar a tramitar-la. Si procedeix del Senat i allà va ser presa en consideració, no es repeteix aquesta votació.

La Mesa ordenaria la seva publicació i remissió a la comissió competent. També qualificaria el seu caràcter orgànic, escoltada la Junta de Portaveus, conforme a l'article 130 del Reglament del Congrés.

3. Esmenes, comissió i Ple

El termini ordinari per a esmenes és de quinze dies hàbils, susceptible de modificació. Si un projecte rep esmenes a la totalitat, el Ple debatrà primer la seva devolució o un text alternatiu. Les proposicions ja preses en consideració tenen particularitats, inclosa l'exclusió general d'esmenes de devolució.

Després, una ponència estudia l'articulat i les esmenes i elabora un informe. La comissió debatrà i aprovarà el seu dictamen; el Ple resoldrà les esmenes mantingudes i votarà el text.

L'aprovació orgànica exigeix majoria absoluta en votació final de conjunt. Si no s'aconsegueix, el text torna a comissió per a un nou dictamen en un mes. Si torna a faltar aquesta majoria, queda rebutjat.

4. Senat i aprovació definitiva

El Senat pot aprovar el text, introduir esmenes o vetar-lo. El termini constitucional ordinari és de dos mesos, reduït a vint dies naturals en projectes declarats urgents. El veto requereix majoria absoluta.

Si hi ha veto, el Congrés necessita majoria absoluta per aixecar-lo tractant-se d'una llei orgànica. Si hi ha esmenes, decideix sobre elles i sotmet el conjunt resultant a majoria absoluta; si aquesta falla, queda ratificat el text inicial del Congrés i rebutjades les modificacions senatorials.

Finalment, procedeix la sanció real en quinze dies, promulgació i publicació.

5. Garanties materials

El text hauria de precisar convocatòria, preavís, efectes retributius, responsabilitats i garanties de continuïtat: guàrdies, detinguts i actuacions urgents. També hauria de distingir la independència jurisdiccional dels jutges de l'organització del Ministeri Fiscal, evitant interferències en decisions judicials i protegint la tutela judicial efectiva.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l'òrgan de govern del Poder Judicial a Espanya. La seva funció principal és garantir la independència de jutges i magistrats mitjançant l'exercici de competències sobre la seva carrera professional i el funcionament governatiu dels òrgans judicials. El seu marc jurídic es troba fonamentalment en l'article 122 de la Constitució i en la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial, especialment en el seu llibre VIII.

1. Govern judicial, no exercici de la justícia

El CGPJ no jutja ni revisa sentències: aquesta potestat correspon exclusivament als jutjats i tribunals. Tampoc pot ordenar a un jutge com resoldre un procediment ni substituir els recursos judicials. La seva tasca és protegir la independència judicial i exercir les atribucions de govern que li reconeix la llei, sense assumir totes les responsabilitats administratives de l'Administració de Justícia.

2. Carrera judicial i nomenaments

Una part essencial de les seves funcions afecta la trajectòria professional de jutges i magistrats:

• Selecció i formació: participa en la selecció dels membres de la carrera judicial i desenvolupa les seves competències de formació inicial i contínua, especialment mitjançant l'Escola Judicial.
• Destinacions i ascensos: resol els concursos, promocions i nomenaments que li atribueix la legislació, conforme als requisits i procediments aplicables.
• Situacions administratives: decideix sobre permisos, llicències, excedències, jubilacions i altres situacions professionals en els termes legalment establerts.
• Alts càrrecs judicials: intervé en el nomenament de magistrats del Tribunal Suprem i de presidències de tribunals i audiències. Proposa el nomenament del president del Tribunal Suprem i del propi Consell.

A més, proposa el nomenament de dos magistrats del Tribunal Constitucional i ha de ser escoltat abans del nomenament del fiscal general de l'Estat. Això no significa que governi el Ministeri Fiscal.

3. Inspecció i responsabilitat disciplinària

El Consell exerceix la superior inspecció dels tribunals per comprovar el funcionament dels serveis judicials i detectar deficiències. Aquesta inspecció no permet controlar la interpretació jurídica dels jutges ni corregir les seves resolucions.

També exerceix la potestat disciplinària sobre jutges i magistrats: investiga possibles infraccions professionals i adopta les decisions que corresponguin mitjançant els òrgans i procediments previstos. La responsabilitat disciplinària és distinta de la responsabilitat penal o civil i ha de respectar les garanties de defensa.

4. Reglaments, informes i propostes

El CGPJ pot aprovar reglaments sobre la seva organització, personal i funcionament, així com desenvolupar determinades matèries de l'estatut judicial dins de l'habilitació legal. No pot modificar lleis ni regular lliurement qualsevol aspecte de la justícia.

Emet informes sobre avantprojectes de llei i disposicions generals relacionats, entre altres matèries, amb l'organització judicial, l'estatut de jutges i magistrats, les normes processals i determinats aspectes penals o penitenciaris. Aquests informes no equivalen a aprovar la norma ni substitueixen la decisió del Govern o de les Corts.

5. Gestió i relació amb altres institucions

• Pressupost propi: elabora i executa el seu pressupost i controla el seu compliment.
• Informació jurídica: organitza la publicació oficial de resolucions judicials i desenvolupa tasques de documentació.
• Memòria anual: informa les Corts Generals sobre l'estat, funcionament i necessitats de la justícia, podent proposar millores.
• Cooperació i coordinació: participa, dins de les seves competències, en relacions institucionals i cooperació judicial internacional.

Finalment, les seves atribucions s'han de distingir de les del Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes sobre mitjans personals i materials. A més, quan el Consell està en funcions, la llei limita determinades facultats, especialment de nomenament: les seves competències ordinàries no es mantenen íntegrament en aquesta situació.

A Espanya, un empresari només pot realitzar un tancament patronal defensiu i temporal, vinculat a una vaga o altra alteració col·lectiva del treball i justificat per alguna de les causes legalment previstes. No n'hi ha prou que existeixi una vaga ni es pot utilitzar el tancament com una mesura general de pressió sobre la plantilla.

Els requisits essencials es troben als articles 12 a 15 del Reial Decret-llei 17/1977, sobre relacions de treball. Aquesta figura no s'ha de confondre amb el tancament definitiu d'una empresa per motius econòmics.

1. Existència d'un conflicte col·lectiu i una causa concreta

L'article 12 permet tancar el centre de treball únicament «en cas de vaga o qualsevol altra modalitat d'irregularitat col·lectiva en el règim de treball», quan concorri almenys una d'aquestes circumstàncies:

• Perill notori de violència per a les persones o de danys greus per a les coses. No n'hi ha prou amb una preocupació genèrica: ha d'existir el perill que exigeix la norma.
• Ocupació il·legal del centre o d'alguna de les seves dependències, o perill cert que es produeixi. La llei exigeix il·legalitat de l'ocupació o certesa del perill, no una mera sospita.
• Impediment greu del procés normal de producció a causa del volum d'absències o de les irregularitats en el treball. Una reducció d'activitat no equival, per si sola, a l'impediment greu exigit.

Per tant, la decisió ha d'estar recolzada en fets que encaixin en alguna d'aquestes causes. La mera convocatòria de vaga o les pèrdues associades al conflicte no constitueixen, per si mateixes, una autorització per tancar.

2. Finalitat defensiva, no ofensiva

El tancament ha de respondre a les circumstàncies anteriors i servir per protegir les persones, els béns o la possibilitat de reprendre l'activitat. El propi preàmbul del Reial Decret-llei assenyala que només és vàlid el tancament «de resposta».

No pot emprar-se preventivament per impedir una vaga futura ni mantenir-se com a càstig o instrument de pressió un cop desapareguda la causa que el justificava.

3. Comunicació a l'autoritat laboral

L'empresari no necessita autorització administrativa prèvia. Tanmateix, l'article 13.1 obliga a posar el tancament en coneixement de l'autoritat laboral en el termini de dotze hores des que s'efectua. És una comunicació posterior, no una sol·licitud de permís.

Els articles citats no estableixen un preavís general obligatori a la representació dels treballadors. Com a precaució pràctica, convé documentar els fets, l'hora del tancament, els centres afectats i la comunicació realitzada; aquesta documentació no substitueix l'existència d'una causa legal.

4. Durada indispensable i reobertura

Segons l'article 13.2, el tancament ha de limitar-se al temps indispensable per assegurar la reanudació de l'activitat o eliminar les causes que el van motivar. No existeix una durada fixa que permeti mantenir-lo automàticament.

A més, conforme a l'article 14, l'empresari ha de reobrir quan l'autoritat laboral ho requereixi, dins del termini assenyalat, permetent la reincorporació del personal. Haver iniciat legalment el tancament no permet prolongar-lo sense justificació.

5. Conseqüències de l'incompliment

L'article 12.2 remet, per als efectes del tancament lícit sobre el personal afectat, als apartats 1, 2 i 3 de l'article 6. La licitud del tancament i els seus efectes poden ser examinats per la jurisdicció laboral.

Si el tancament és il·legal, l'article 15 estableix l'obligació de reobrir i abonar els salaris devengats per qui va deixar de treballar com a conseqüència d'aquest, sense perjudici de les sancions corresponents. També preveu conseqüències per incomplir el requeriment de reobertura.