Preu de la llum avui, 12 d'agost: l'hora més barata serà a les 14:00 i la més cara a les 20:00

Modificar el sistema del PVPC exigeix, en la pràctica, modificar o aprovar normes amb rang de llei i, si escau, la regulació reglamentària que les desenvolupa. Des del punt de vista estrictament parlamentari, el canvi es pot canalitzar com a llei ordinària, ja sigui a iniciativa del Govern (projecte de llei), dels grups parlamentaris o CCAA (proposició de llei), o a través d'un reial decret‑llei que després es convalida i, opcionalment, es tramita com a projecte de llei. En tots els casos, el nucli és el mateix: la reforma passa pel Congrés i el Senat fins a la seva aprovació definitiva i publicació al BOE.

1. Modificació del PVPC mitjançant llei ordinària

El PVPC és un règim regulatori estatal, per la qual cosa la seva modificació requereix una llei ordinària estatal (excepte que s'opti per l'ús del reial decret‑llei). En termes parlamentaris generals, una llei ordinària segueix un itinerari comú bàsic:

• Iniciativa: la proposta de canvi es vehicula com a projecte de llei (Govern) o com a proposició de llei (grups, Senat, CCAA o iniciativa popular).
• Tramitació al Congrés: presentació, fase d'esmenes, treball en comissió i debat i votació en Ple.
• Tramitació al Senat: examen, esmenes o veto i devolució al Congrés.
• Aprovació definitiva: el Congrés accepta o rebutja els canvis del Senat; el text final s'envia a sanció reial, promulgació i publicació al BOE.

Des del punt de vista del contingut, en aquesta llei es fixarien els principis i elements clau del nou sistema PVPC (o s'habilitaria el Govern per regular-los reglamentàriament), però la pregunta se centra en el procediment, que és el descrit.

2. Si la reforma entra com a projecte de llei del Govern

Segons la informació disponible, la iniciativa legislativa del Govern es denomina projecte de llei i:

• Comença amb l'aprovació pel Consell de Ministres.
• Es remet al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació parlamentària.
• La seva finalitat és crear, modificar o derogar lleis; si s'aprova, esdevé llei.

Aplicat al PVPC, el Govern aprovaria un projecte de llei de reforma del sistema de preus elèctrics i l'enviaria al Congrés. Des d'allà seguiria el procediment legislatiu general: tramitació al Congrés (possibles esmenes dels grups), pas al Senat i aprovació definitiva. Aquesta via ofereix a l'Executiu màxim control inicial sobre el text i el calendari polític.

3. Si la reforma es planteja com a proposició de llei

La proposició de llei pot procedir de grups parlamentaris, d'un nombre determinat de diputats, del Senat, de les assemblees autonòmiques o de la iniciativa legislativa popular. D'acord amb la informació disponible:

• Es presenta directament al Congrés o al Senat.
• Segueix un procés similar al dels projectes de llei.
• També té per finalitat crear, modificar o derogar lleis.

En matèria de PVPC, això permetria que, per exemple, un grup parlamentari registrés una proposició de llei per canviar l'estructura del sistema de preus. La diferència clau respecte al projecte de llei és la titularitat de la iniciativa (no és el Govern) i, al Congrés, la necessitat d'una presa en consideració inicial, on la Cambra decideix si vol o no tramitar aquesta proposició. A partir d'aquí, de nou s'entra en el circuit ordinari d'esmenes, comissió, Ple, Senat i aprovació final.

4. Ús del reial decret‑llei i el seu control parlamentari

Una altra via usada en matèria energètica és el reial decret‑llei, aprovat pel Govern per a situacions d’“extraordinària i urgent necessitat”. A diferència dels projectes de llei i les proposicions de llei, el reial decret‑llei entra en vigor de forma immediata després de la seva publicació al BOE, però:

• Ha de ser convalidat pel Congrés en un termini breu (normalment 30 dies).
• El Congrés, en aquesta sessió de convalidació, pot decidir tramitar-lo com a projecte de llei, cosa que obre un nou procés d'esmenes i debat parlamentari sobre el seu contingut.

Aplicat al PVPC, el Govern podria canviar el sistema mitjançant reial decret‑llei i, després, el Congrés hauria de decidir si convalida aquest canvi o el deroga. Si a més acorda tramitar-lo com a projecte de llei, s'obriria una fase posterior en què els grups podrien introduir ajustos al règim del PVPC mitjançant esmenes, mantenint mentre tant la vigència provisional del decret‑llei excepte derogació expressa.

5. Què no serveix per modificar el PVPC

És rellevant distingir aquestes vies de les proposicions no de llei (PNL), que, segons la informació disponible, són iniciatives d'impuls polític sense força normativa. Encara que una PNL pugui instar el Govern a reformar el PVPC, la seva aprovació no modifica per si mateixa el marc regulador; per a això és imprescindible una de les vies legislatives anteriors (llei ordinària o reial decret‑llei controlat pel Congrés).

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) té un paper central en la supervisió de les tarifes elèctriques, però no fixa tots els preus de la llum. Les seves competències es concentren en: definir la metodologia i aprovar els peatges d'accés a xarxes de transport i distribució, supervisar preus i condicions en els mercats majorista i minorista, emetre informes sobre la normativa tarifària, exercir potestats sancionadores vinculades a preus i vetllar per la coordinació amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i els reguladors europeus. El Govern i el Ministeri continuen decidint els càrrecs i altres elements de política energètica, mentre la CNMC actua com a regulador tècnic i independent.

1. Peatges, càrrecs i retribucions regulades

La Llei del Sector Elèctric, Llei 24/2013, després de la seva modificació pel Reial Decret-llei 1/2019, separa clarament peatges i càrrecs:

• Metodologia de peatges: l'article 16 de la Llei 24/2013 disposa que, “en el marc de les orientacions de política energètica adoptades pel Ministeri per a la Transició Ecològica, la CNMC establirà, mitjançant circular, la metodologia per a l'establiment dels peatges d'accés a les xarxes de transport i distribució”.
• Aprovació de peatges: la mateixa norma assenyala que la CNMC “aprovarà els peatges mitjançant resolució que es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat”.
• Càrrecs del sistema: el Ministeri per a la Transició Ecològica fixa els càrrecs, prèvia metodologia establerta pel Govern i “previ informe de la CNMC” (article 16.1 de la Llei 24/2013).

Aquesta distribució es desenvolupa a la Circular 3/2020 de la CNMC, que, segons el seu preàmbul, té per objecte “l'establiment de la metodologia per al càlcul anual dels preus dels peatges d'accés a les xarxes de transport i distribució d'electricitat” i concreta fórmules, criteris d'eficiència, transparència, objectivitat i no discriminació. La circular es dicta “conforme a les funcions assignades per l'article 7.1.a) de la Llei 3/2013”.

2. Supervisió de preus i mercats elèctric majorista i minorista

La Llei de creació de la CNMC, Llei 3/2013, atribueix a la Comissió competències generals de supervisió sectorial. En el bloc funcional del sector energètic (article 7, funcions singulars), la CNMC ha de:

• “Garantir la transparència i competència en el sector elèctric i en el sector del gas natural, incloent el nivell dels preus a l'engròs” (núm. 14).
• “Supervisar el grau i l'efectivitat de l'obertura del mercat i de competència, tant en el mercat majorista com el minorista, incloses (…) les reclamacions plantejades pels consumidors d'energia elèctrica” (núm. 15).
• “Publicar els preus finals del mercat d'electricitat, a partir de la informació de l'operador del mercat i de l'operador del sistema” (núm. 24).

Aquestes funcions es tradueixen en una supervisió ex ante (a través de metodologies, circulars i informes) i ex post (seguiment d'ofertes, preus finals i reclamacions, i recomanacions anuals sobre adequació de preus al marc regulador i protecció dels consumidors).

3. Informes sobre normativa de tarifes i PVPC

En matèria tarifària, la CNMC actua també com a òrgan consultiu. La Llei 24/2013 estableix que el Govern fixarà la metodologia del preu voluntari per al petit consumidor (PVPC) i de les tarifes d'últim recurs, i que aquestes s'aproven per ordre ministerial, però “previ Acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics” i “previ informe” de la CNMC en el cas dels càrrecs (articles 16 i el precepte sobre preus voluntaris i tarifes d'últim recurs).

La Llei 3/2013 reforça aquest rol en preveure que la CNMC emeti informes sobre “projectes normatius o actuacions del sector públic” que afectin els mercats sota la seva supervisió. Aquests informes poden ser preceptius (quan la llei ho exigeix expressament) o facultatius, però tenen un pes tècnic rellevant en la configuració de l'estructura de tarifes regulades.

4. Potestat sancionadora vinculada a preus i tarifes

La CNMC assumeix les funcions de defensa de la competència de la Llei 15/2007, cosa que li atorga potestat sancionadora davant conductes anticompetitives que afectin preus de l'electricitat (acords de fixació, abús de posició dominant, etc.). A més, la Llei 3/2013 preveu expressament la “incoació d'expedients sancionadors” i la “realització d'inspeccions”, i el llistat de publicacions obligatòries de la CNMC inclou la “iniciació d'un expedient de control de concentracions” i la “incoació d'expedients sancionadors”.

En paral·lel, la Llei 24/2013 reserva al Ministeri determinades inspeccions i sancions quan es tracti d'infraccions que no corresponguin a la CNMC, però reconeix que hi ha expedients sancionadors la incoació i instrucció dels quals sí és competència de la Comissió, incloent matèries lligades a la correcta facturació, condicions de venda i aplicació de tarifes i criteris de remuneració.

5. Relació amb el Ministeri i amb reguladors europeus

La CNMC no actua aïllada. La Llei 24/2013 estableix que la metodologia de peatges que aprova la CNMC ha d'ajustar-se a les orientacions de política energètica del Ministeri per a la Transició Ecològica, i que peatges i càrrecs es fixen coordinadament (CNMC i Ministeri) amb intercanvi d'informació i base de dades comuna per a costos i paràmetres regulats.

D'altra banda, el preàmbul de la Llei 3/2013 destaca que la CNMC ha de cooperar “amb les institucions i organismes de la Unió Europea, en especial amb la Comissió Europea, i amb les autoritats competents i organismes d'altres Estats membres”, en línia amb les directives elèctriques europees que exigeixen autoritats reguladores nacionals independents. Aquesta cooperació es canalitza a través dels fòrums europeus de reguladors (ACER, CEER) i és especialment rellevant en la definició i supervisió de metodologies de peatges i accés a xarxes.

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és la tarifa regulada d'electricitat que fixa la normativa estatal i que només es pot contractar a través de les comercialitzadores de referència. Segons l'article 1 del Reial Decret 216/2014, de 28 de març, en la seva redacció vigent, el PVPC s'aplica a consumidors en baixa tensió amb una potència contractada de fins a 10 kW i que compleixin les condicions que fixa la Llei 24/2013 i el seu desenvolupament reglamentari. No s'exigeix un tipus concret de consumidor (llar o petita empresa) en el propi Reial Decret, sinó el compliment dels criteris tècnics i de contractació. El bo social, per la seva banda, es regula a part i exigeix, entre altres requisits, estar acollit prèviament al PVPC.

Normativa bàsica que regula el PVPC

La regulació principal del PVPC es recull en:

• Llei 24/2013 del Sector Elèctric, el seu article 17 defineix els PVPC com a preus màxims que poden cobrar les comercialitzadores de referència a determinats consumidors.
• Reial Decret 216/2014, de 28 de març, que estableix la metodologia de càlcul del PVPC i el seu règim de contractació, segons el propi text consultat (Reial Decret 216/2014).
• Aquest Reial Decret ha estat modificat, entre altres, pel Reial Decret 148/2021 i es veu afectat pel Reial Decret 184/2022, que deroga parcialment el seu títol IV (relatiu a recàrrega de vehicles elèctrics), sense afectar el nucli dels requisits per acollir-se al PVPC.

A més, la metodologia de càlcul del cost horari del PVPC es concreta en resolucions com la de procediment d'operació 14.12, actualitzada el 2023 (Resolució 14.12 de 2023), i en les modificacions introduïdes pel Reial Decret 446/2023, citades a les notes del propi RD 216/2014.

Requisits tècnics del punt de subministrament

Del propi Reial Decret 216/2014 se'n desprenen els següents requisits bàsics del subministrament:

• Tensió: el PVPC s'aplica a “consumidors de baixa tensió” (exposició general del RD 216/2014).
• Potència contractada: potència contractada de fins a 10 kW. El preàmbul del Reial Decret indica expressament que l'estructura de preus “serà d'aplicació als consumidors de baixa tensió amb potència contractada fins a 10 kW”.

Pel que fa al comptador, el Reial Decret 216/2014 distingeix entre:

• Subministraments amb equips de mesura amb capacitat de telemesura i telegestió, efectivament integrats als sistemes: en aquests casos la facturació del PVPC es realitza amb base en lectures horàries reals de consum (article sobre determinació del cost i facturació, que es remet al preu horari del mercat diari i intradiari).
• Subministraments sense aquest tipus de comptador: la facturació es fa amb lectures reals per períodes i aplicació de perfils de consum estàndard calculats per l'operador del sistema.

És important: l'existència de comptador telegestionable no és un requisit per tenir dret al PVPC, sinó només per al mode de càlcul de la factura (horària o per perfils).

Requisits de contractació i comercialitzadora de referència

El Reial Decret 216/2014 fixa també el marc de les comercialitzadores de referència (article 3 i següents):

• Només poden subministrar PVPC les empreses designades com a comercialitzadores de referència, que compleixen requisits de mida, capital social mínim (500.000 euros), antiguitat en l'activitat i absència de sancions greus, entre altres (extracte de l'article 3 del RD 216/2014).
• L'article 2 defineix que el Reial Decret s'aplica “als consumidors amb dret a quedar acollits als preus voluntaris per al petit consumidor o a les tarifes d'últim recurs”.
• La modalitat per defecte amb una comercialitzadora de referència és el PVPC: el propi text indica que, excepte manifestació expressa en contrari del consumidor, el contracte amb un comercialitzador de referència serà a preu voluntari per al petit consumidor (article 5.5 del RD 216/2014, modificat pel Reial Decret 446/2023, ref. BOE-A-2023-14048).

Per tant, per acollir-se al PVPC el consumidor ha de:

• Tenir un subministrament en baixa tensió amb potència contractada ≤ 10 kW.
• Contractar el subministrament d'electricitat amb una comercialitzadora de referència, no amb una comercialitzadora del mercat lliure.

Relació amb el bo social

El bo social elèctric es regula per normativa específica, fonamentalment pel Reial Decret 897/2017, de 6 d'octubre, i el seu desenvolupament per l'Ordre ETU/943/2017. Encara que els detalls fins de vulnerabilitat no es recullen al RD 216/2014, de la relació entre ambdues normes se'n desprèn un requisit essencial:

• Per poder beneficiar-se del bo social és imprescindible ser prèviament client en PVPC amb una comercialitzadora de referència, i tractar-se d'un consumidor domèstic (el que desenvolupa el RD 897/2017).

En resum, la normativa vigent combina la Llei 24/2013, el Reial Decret 216/2014 (parcialment modificat pel Reial Decret 148/2021 i afectat parcialment pel Reial Decret 184/2022), així com les normes específiques del bo social, per delimitar quins consumidors en baixa tensió, amb potència de fins a 10 kW i contractats amb comercialitzadora de referència, poden acollir-se al PVPC i, si escau, beneficiar-se de la protecció addicional del bo social.