Preu de la llum avui, 13 d'agost: l'hora més barata serà a les 14:00 i la més cara a les 21:00

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és la tarifa regulada d'electricitat el règim bàsic de la qual fixa el Reial Decret 216/2014. Segons aquesta norma, els preus voluntaris per al petit consumidor "seran d'aplicació als consumidors de baixa tensió amb potència contractada fins a 10 kW", que contractin el seu subministrament amb un comercialitzador de referència. La Llei 24/2013 del Sector Elèctric remet a desenvolupament reglamentari per concretar quins consumidors tenen dret al PVPC, i aquest desenvolupament el fa precisament el Reial Decret 216/2014. A la informació disponible no apareixen requisits addicionals sobre comptador telegestionat ni una restricció explícita a només llars o només empreses.

Marc normatiu del PVPC

L'esquema del PVPC es recolza, principalment, en aquestes disposicions:

• Llei 24/2013, del Sector Elèctric, que en el seu article 17 regula els preus voluntaris per al petit consumidor i les tarifes d'últim recurs, definint-los com a preus màxims que poden cobrar els comercialitzadors de referència als consumidors que compleixin els requisits reglamentaris. Pot consultar-se a la Llei 24/2013.
• Reial Decret 216/2014, de 28 de març, que “estableix la metodologia de càlcul dels preus voluntaris per al petit consumidor d'energia elèctrica i el seu règim jurídic de contractació”. En ell s'indica que els PVPC “seran d'aplicació als consumidors de baixa tensió amb potència contractada fins a 10 kW” i es regulen les obligacions dels comercialitzadors de referència i les condicions contractuals. Pot veure's al Reial Decret 216/2014.
• Reial Decret-llei 17/2013, de 27 de desembre, que es cita en el propi RD 216/2014 per al mecanisme transitori de fixació del preu PVPC en el primer trimestre de 2014 (Reial Decret-llei 17/2013).
• Reial Decret 897/2017, que regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i les tarifes d'últim recurs per a consumidors domèstics (Reial Decret 897/2017). Es connecta amb el PVPC perquè les tarifes d'últim recurs es calculen sobre la seva mateixa estructura de preus.
• Resolució de 30 de juny de 2023, que actualitza el procediment d'operació 14.12 sobre l'estimació del cost dels components del PVPC (Resolució 30-06-2023).

A més, el propi RD 216/2014 ha estat parcialment modificat pel Reial Decret 469/2016 i afectat parcialment pel Reial Decret 184/2022, que deroga el seu títol IV (ofertes a preu fix), sense eliminar el nucli del règim PVPC.

Requisits bàsics per acollir-se al PVPC

De la lectura del Reial Decret 216/2014 (trams expositius i primers articles) es desprenen amb claredat els següents requisits materials:

• Subministrament en baixa tensió: el propi text indica que els preus voluntaris per al petit consumidor “seran d'aplicació als consumidors de baixa tensió”. No es menciona alta tensió ni subministraments d'altre tipus per a PVPC.
• Potència contractada ≤ 10 kW: el mateix passatge afegeix que el PVPC s'aplicarà a qui tingui “potència contractada fins a 10 kW”. Aquesta és la frontera bàsica que separa, a efectes de PVPC, el petit consumidor de la resta.
• Contracte amb un comercialitzador de referència: el RD 216/2014 estableix que determinats grups empresarials designats han d'actuar com a “comercialitzadors de referència” i que aquests “hauran d'atendre les sol·licituds de subministrament d'energia elèctrica i formalitzar els corresponents contractes amb els consumidors que, complint els requisits, optin per acollir-se al preu voluntari per al petit consumidor”. Per tant, per estar en PVPC és necessari contractar amb un d'aquests comercialitzadors regulats, no amb un comercialitzador del mercat lliure.
• Ser consumidor amb dret al PVPC segons la Llei 24/2013: el RD 216/2014 desenvolupa l'article 17 de la Llei 24/2013, que remet a la normativa de desenvolupament per concretar quins consumidors poden acollir-se. El propi reial decret parla genèricament de “consumidors amb dret a quedar acollits als preus voluntaris per al petit consumidor o a les tarifes d'últim recurs”. En les parts del text disponibles no apareix un llistat més detallat de tipologies (domèstic, pime, etc.), per la qual cosa no es disposa de més informació en les fonts consultades.

Aspectes que les fonts no aclareixen expressament

En la documentació consultada del Reial Decret 216/2014 i la Llei 24/2013 no s'han localitzat mencions expresses a:

• La necessitat de comptar amb un comptador telegestionat o intel·ligent com a condició jurídica per tenir PVPC.
• Una limitació formal del PVPC exclusivament a consumidors domèstics o, per contra, a determinades petites empreses. El text es refereix a “consumidors de baixa tensió amb potència contractada fins a 10 kW”, sense més detall en els fragments accessibles.

En conseqüència, amb les dades normatives utilitzades es pot afirmar amb seguretat que els requisits nuclears per acollir-se al PVPC són: estar en baixa tensió, no superar els 10 kW de potència contractada i formalitzar el contracte de subministrament amb un comercialitzador de referència en el marc del mercat regulat. No es disposa de més informació en les fonts consultades sobre altres possibles limitacions tècniques o tipologies de client.

El sistema tarifari del Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) es recolza en un bloc central de normes: la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (que defineix el PVPC i habilita el Govern per regular-lo), el Reial Decret 216/2014 (metodologia de càlcul i règim de contractació), i les seves modificacions posteriors, entre les quals destaquen el Reial Decret 469/2016, el Reial Decret 148/2021 i el Reial Decret 446/2023. A això s'afegeixen ordres i resolucions que concreten costos de comercialització i procediments d'operació, com l'Ordre ETU/1948/2016 i la Resolució de 30 de juny de 2023 que aprova el P.O. 14.12. Junt a elles, altres reials decrets-llei i normes sobre protecció de consumidors, càrrecs del sistema i bo social completen el marc, si bé el “cor de” jurídic del PVPC continua sent el binomi Llei 24/2013 + RD 216/2014, en la seva redacció vigent.

Marc legal bàsic: Llei 24/2013 i regulació transitòria inicial

L'article 17 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, estableix que els preus voluntaris per al petit consumidor són preus màxims que poden cobrar els comercialitzadors de referència als consumidors que compleixin els requisits, i inclou en la seva estructura el cost de producció, els peatges d'accés, els càrrecs i els costos de comercialització, configurant així la factura PVPC. Aquesta Llei és la base habilitant perquè el Govern desenvolupi reglamentàriament la metodologia del PVPC, segons es recull també en les normes analitzades (Llei 24/2013).

Abans de l'entrada en vigor de l'esquema definitiu del PVPC, el Reial Decret-llei 17/2013, de 27 de desembre, va determinar de forma transitòria el preu de l'energia elèctrica en els contractes subjectes al PVPC en el primer trimestre de 2014, fixant un mecanisme específic de cobertura dels comercialitzadors de referència i preveient regularitzacions posteriors (RDL 17/2013).

Normativa específica del PVPC: metodologia i components

El nucli regulador és el Reial Decret 216/2014, de 28 de març, que “estableix la metodologia de càlcul dels preus voluntaris per al petit consumidor d'energia elèctrica i el seu règim jurídic de contractació” (RD 216/2014). Segons el propi preàmbul, aquest reial decret:

• Defineix l'estructura del PVPC (terme de potència i terme d'energia).
• Fixar que el cost de producció es basa en el preu horari del mercat diari, substituint l'antic sistema de subhastes CESUR.
• Regula les condicions dels contractes PVPC i l'estatut dels comercialitzadors de referència.
• Preveu una oferta alternativa a preu fix anual per part dels comercialitzadors de referència (posteriorment afectada pel RD 184/2022, que deroga només el títol IV i certes referències, mantenint vigent la resta del reial decret).

Sobre aquesta base s'han anat aprovant reformes:

• Reial Decret 469/2016, de 18 de novembre, que modifica el RD 216/2014 i afegeix un títol VII sobre la retribució dels costos de comercialització, detallant els costos a reconèixer (fixos per potència contractada i variables per energia, incloent taxa d'ocupació de via pública i contribució al Fons Nacional d'Eficiència Energètica), així com la seva estructura i revisió periòdica (RD 469/2016).
• Ordre ETU/1948/2016, de 22 de desembre, que fixa els valors concrets dels costos de comercialització a incloure en el PVPC per a 2014–2018, desenvolupant la metodologia del RD 216/2014 modificat i permetent les regularitzacions ordenades pel Tribunal Suprem (Ordre ETU/1948/2016).
• Reial Decret 148/2021, de 9 de març, que estableix la metodologia de càlcul dels càrrecs del sistema elèctric i modifica, entre altres, els articles 3, 4, 5, 7, 8, 12, 17 i 20 del RD 216/2014, adaptant així l'estructura de càrrecs integrada en el PVPC (RD 148/2021).
• Reial Decret 446/2023, de 13 de juny (citat en la Resolució de 30 de juny de 2023), que torna a modificar el RD 216/2014 per indexar el PVPC a senyals de preus a termini i reduir la seva volatilitat, ordenant la revisió del procediment d'operació associat.

En execució d'aquest últim ajust s'aprova la Resolució de 30 de juny de 2023 de la Secretaria d'Estat d'Energia, que revisa el procediment d'operació P.O. 14.12 “Estimació del cost dels components del PVPC”. L'annex estableix el mètode que ha d'usar l'operador del sistema per estimar components com Pmh (preu mitjà horari), SAh (serveis d'ajust) i OCh (altres costos associats al subministrament), així com el volum d'aprovisionament a termini dels comercialitzadors de referència (Resolució 30‑6‑2023 P.O. 14.12). Aquesta resolució substitueix la prèvia de 8 de juny de 2015 sobre el mateix procediment (Resolució 8‑6‑2015).

Normativa complementària: protecció del consumidor i context tarifari

Al voltant del PVPC gravita també normativa sobre consumidor vulnerable i bo social, essencial perquè aquest últim s'aplica sobre la tarifa PVPC:

• Reial Decret 897/2017, de 6 d'octubre, regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per a consumidors domèstics d'electricitat (RD 897/2017).
• Reial Decret-llei 15/2018, de mesures urgents per a la transició energètica i protecció dels consumidors, modifica tant el RD 216/2014 (per exemple l'art. 20.2) com el RD 897/2017, reforçant la protecció sobre PVPC i bo social (RDL 15/2018).
• Els Reials Decrets-llei 17/2021 i 23/2021, i el RDL 18/2022, introdueixen mesures coyunturals per mitigar l'escalada de preus del gas i l'electricitat i reforçar la protecció de consumidors, amb impacte en l'estructura econòmica del subministrament regulat (RDL 17/2021, RDL 23/2021, RDL 18/2022).

A més, el Reial Decret-llei 10/2022 introdueix el mecanisme ibèric d'ajust de costos de producció, que encara que no regula directament el PVPC, influeix en el cost de l'energia incorporat a aquesta tarifa (RDL 10/2022).

Altres documents i referències citades

En la investigació sobre el PVPC apareixen citades, entre altres, les següents disposicions i documents del BOE, algunes com a normativa prèvia derogada o parcialment vigent, i altres com a context sectorial o tècnic: [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç].

Red Eléctrica de España (REE), com a operador del sistema i gestor de la xarxa de transport, no és el responsable principal de fixar ni de “proclamar” oficialment els preus horaris del mercat majorista; aquesta funció correspon al operador del mercat (OMIE). REE sí que té competències clau en l'intercanvi i tractament d'informació amb OMIE, en la coherència entre els programes de casació i l'operació tècnica del sistema i en la publicació d'abundant informació tècnica i d'operació, però la publicació regulatòria dels preus horaris ve ancorada en les regles del mercat diari i intradiari. Aquestes funcions es deriven principalment de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, de la Circular 3/2019 de la CNMC i de les regles de funcionament dels mercats diari i intradiari aprovades per diverses resolucions.

Marc general: separació operador del sistema / operador del mercat

La Llei 24/2013 estructura el mercat de producció en mercats a termini, diari, intradiari i serveis d'ajust i distingeix amb claredat entre:

• Operador del mercat (OM): gestiona el sistema d'ofertes i la casació econòmica (on s'obtenen els preus horaris majoristes).
• Operador del sistema (OS, REE): garanteix la gestió tècnica i la seguretat del sistema, l'accés i connexió a xarxes i l'operació coordinada amb altres TSO europeus.

La llei assenyala que tant OS com OM tindran les funcions que se'ls atribueixin expressament, que es desenvolupen via circulars de la CNMC, procediments d'operació i regles de mercat.

Obligacions de REE sobre informació i coordinació

1. Recepció i tractament d'informació de casació de preus

Les regles de mercat aprovades per la Resolució de 9 de maig de 2014 i actualitzades, entre altres, per la Resolució de 6 de maig de 2021, detallen que OMIE calcula els resultats de casació i que l'operador del sistema rep:

• Programes resultants del mercat diari i intradiari.
• Informació sobre contractes bilaterals amb entrega física i sobre interconnexions.

REE ha d'usar aquesta informació per elaborar el programa diari viable i garantir que els fluxos físics compleixen els límits de seguretat. No se li atribueix competència específica sobre el càlcul ni la validació econòmica dels preus horaris; el seu paper és tècnic-operatiu.

2. Coordinació amb l'operador del mercat

Les regles de mercat inclouen una regla específica de coordinació (per exemple, la Regla 51 en l'esquema de la resolució de 2014, mantinguda i adaptada posteriorment) que detalla:

• Informació que ha de subministrar REE a OMIE: indisponibilitats, capacitats comercials d'interconnexions, limitacions d'oferta i limitacions zonals, etc.
• Informació que OMIE ha de subministrar a REE: resultats de casació i programes de generació/consum per unitat.

La Circular 3/2019 reforça aquesta coordinació: obliga a OS i OM a elaborar conjuntament metodologies i a aplicar les normes europees d'acoblament de mercats, càlcul de capacitat i intercanvi de dades.

3. Publicació o difusió de preus horaris i altra informació

En matèria estricta de publicació de preus horaris del mercat majorista:

• Les regles del mercat diari i intradiari atribueixen al operador del mercat (OMIE) la publicació oficial de preus, corbes agregades, volums i altra informació de mercat (regles de publicació d'informació de caràcter públic, informació a agents i al públic).
• REE no apareix com a subjecte obligat a publicar els preus de casació; el que publica al seu web relatiu a preus té caràcter informatiu o derivat, però no és la font regulatòria primària.

En canvi, sí que té obligacions intenses de publicació i posada a disposició d'informació tècnica i d'operació del sistema, a través dels procediments d'operació (per exemple, el P.O. 9.2 sobre intercanvi d'informació en temps real, aprovat per la Resolució de 10 de desembre de 2020, i altres procediments aprovats o modificats per resolucions com les de 16 de març de 2023, 23 de febrer de 2023, 1 de juny de 2016, 8 de juny de 2015 o 1 d'agost de 2014).

4. Remissió d'informació a CNMC, Ministeri i UE

La Circular 3/2019 imposa a REE i a OMIE l'obligació de:

• Enviar a la CNMC informes sobre possibles conductes sospitoses en el mercat (REMIT) i sobre el funcionament del mercat majorista i l'operació del sistema.
• Participar en l'elaboració i aplicació de metodologies europees de càlcul de capacitat, acoblament i gestió de congestions, cosa que implica un flux constant d'informació amb altres TSO i amb les plataformes europees.

A més, la Circular 4/2019 sobre retribució de l'operador del sistema i altres normes d'informació regulatòria de costos, com la Circular 1/2015 i la seva modificació per la Circular 3/2016, obliguen REE a remetre una àmplia informació econòmic-regulatòria a la CNMC i al Ministeri.

Altres normes rellevants de l'entorn

El marc es completa amb:

• Resolucions de regles de mercat més recents (per exemple, Resolució de 23 de maig de 2024, Resolució de 28 de febrer de 2025).
• Normes sobre mecanismes com el “topall al gas” (per exemple, Reial Decret-llei 10/2022 i la seva pròrroga pel Reial Decret-llei 3/2023), que incideixen en la formació de preus però no alteren la distribució bàsica de competències OS/OM.

En síntesi, REE és essencial per a la integritat tècnica i la transparència del sistema, però la competència regulada per a la publicació dels preus horaris del mercat majorista recau en l'operador del mercat, amb la CNMC com a autoritat reguladora i supervisora.