Després de l'eclipsi, arriben les Perseides 2026: a quina hora veure aquesta nit la pluja d'estrelles

Per organitzar activitats públiques d'observació astronòmica a Espanya (jornades, quedades, esdeveniments oberts al públic) la clau és que, jurídicament, solen encaixar com a espectacles públics o activitats recreatives i/o com a ocupació del domini públic, amb una regulació molt descentralitzada. A la pràctica, el règim bàsic ve donat per la normativa estatal de seguretat ciutadana, protecció civil, menors i hisendes locals, però els requisits concrets (llicència, declaració responsable, aforament, horaris, etc.) els fixen la comunitat autònoma i l'ajuntament on se celebra l'esdeveniment. A això s'hi sumen exigències transversals com assegurança de responsabilitat civil, possibles plans d'autoprotecció i respecte a la normativa sobre menors i seguretat aèria (en cas d'ús de làsers o feixos de llum).

Règim d'espectacles públics i activitats recreatives

La competència en matèria d'espectacles públics està transferida a les comunitats autònomes, que han dictat les seves pròpies lleis. A títol d'exemple:

• Andalusia: Llei 13/1999, d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives d'Andalusia (Llei 13/1999), desenvolupada per diversos decrets sobre activitats ocasionals i extraordinàries i admissió de persones.
• Catalunya: Llei 11/2009, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (Llei 11/2009).
• Comunitat de Madrid: Llei 17/1997, d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives (Llei 17/1997), modificada per la Llei 4/2013 (Llei 4/2013).

Aquestes normes solen distingir entre:

• Activitats permanents o periòdiques (p. ex. observatori amb obertura al públic), que exigeixen llicència d'obertura i d'activitat.
• Activitats ocasionals o extraordinàries (jornades puntuals, nits temàtiques), que requereixen autorització específica o, en alguns territoris, declaració responsable, fixant condicions d'horari, aforament, seguretat, presència de personal responsable, etc.

A més, la Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana (LO 4/2015) preveu la intervenció de les autoritats en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives i sanciona com a infracció greu la celebració d'espectacles o activitats recreatives malgrat prohibicions o suspensions per motius de seguretat.

Ocupació de la via pública i domini públic

Si l'observació es fa en parcs, places, miradors o altres zones d'ús públic, se sol exigir una autorització municipal d'ocupació de la via pública, amb pagament de la corresponent taxa. El Text Refós de la Llei d'Hisendes Locals (Reial Decret Legislatiu 2/2004) permet als ajuntaments establir taxes per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local (p. ex. instal·lació de telescopis, taules, carpes).

Les ordenances municipals concreten el procediment: sol·licitud prèvia (sovint amb plànol i horari de l'esdeveniment), acceptació de condicions de neteja, sorolls i, si escau, normativa de protecció d'espais naturals.

Seguretat, autoprotecció i assegurances

En esdeveniments amb certa concurrència, pot exigir-se un pla d'autoprotecció o, com a mínim, mesures organitzatives de seguretat. La derogada però encara aplicable transitòriament Norma Bàsica d'Autoprotecció, aprovada pel Reial Decret 393/2007 (RD 393/2007), obliga que els titulars de centres, establiments i dependències on es realitzin activitats que puguin donar origen a situacions d'emergència disposin d'un sistema d'autoprotecció, amb mitjans propis per a prevenció, alarma, evacuació i socors.

Encara que moltes observacions astronòmiques són de baix risc, quan hi ha gran afluència o s'utilitzen infraestructures auxiliars (escenaris, instal·lacions elèctriques, etc.) la comunitat autònoma o l'ajuntament poden exigir pla d'autoprotecció o, com a mínim, un document de seguretat bàsic. En tot cas, és pràctica habitual i, en ocasions, requisit reglamentari, comptar amb una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi danys personals o materials causats a tercers; el Codi Penal (Llei Orgànica 10/1995, LO 10/1995) preveu la responsabilitat civil per danys imprudents, i les asseguradores poden ser responsables civils directes.

Protecció de menors

Si l'esdeveniment està dirigit a famílies o escolars, entra en joc la normativa de protecció de la infància: Llei Orgànica 1/1996, de Protecció Jurídica del Menor (LO 1/1996), reformada per la Llei Orgànica 8/2015 (LO 8/2015) i la Llei 26/2015 (Llei 26/2015), i la Llei Orgànica 8/2021, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LO 8/2021).

Aquestes normes imposen als organitzadors una obligació reforçada de prevenció de la violència i de cura de l'entorn en què participen menors: senyalització clara, control d'accessos, acompanyament adequat i protocols bàsics davant incidents. En activitats escolars organitzades per centres docents, s'aplica a més la normativa educativa i de responsabilitat del professorat.

Ús de làsers i feixos de llum

En algunes observacions s'empren punters làser o projectors per assenyalar objectes al cel. La Llei Orgànica 4/2015 considera infracció greu la projecció de feixos de llum sobre conductors o pilots de mitjans de transport amb risc de provocar un accident; això exigeix extremar la precaució per no dirigir làsers cap a carreteres, aerovies o zones d'aproximació d'aeronaus. Si s'utilitzen equips de potència elevada o propers a aeroports, pot ser necessària coordinació prèvia amb Seguretat Aèria.

Resum pràctic de tràmits habituals

• Comprovar si l'activitat, per aforament i format, encaixa en el règim autonòmic d'espectacles públics/activitats recreatives, i si exigeix autorització, comunicació prèvia o declaració responsable.
• Sol·licitar a l'ajuntament la autorització d'ocupació de la via pública (parcs, places, miradors) i abonar la taxa corresponent.
• Contractar una assegurança de responsabilitat civil i, si escau, elaborar un breu pla de seguretat/autoprotecció (punts d'evacuació, farmaciola, comunicació amb emergències, etc.).
• Adoptar mesures específiques de protecció de menors si es tracta d'una activitat familiar o escolar.
• Regular expressament l'ús de làsers o projectors per evitar riscos al trànsit i aeronaus, d'acord amb la LO 4/2015.

Altres enllaços normatius citats

Alguns textos rellevants addicionals: Norma Bàsica de Protecció Civil 2023, Catàleg d'espectacles Madrid, activitats ocasionals Andalusia, admissió de persones Andalusia, catàleg andalús, activitats extraordinàries Madrid, Reglament pirotècnic, Llei de Carreteres, Llei 33/2003 Patrimoni, Llei 13/1996.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) és, per norma i per pràctica administrativa, la principal autoritat de l'Estat en matèria d'astronomia de posició i fenòmens astronòmics visibles des d'Espanya. Les seves competències combinen la planificació científica i explotació dels seus observatoris (a través de l'Observatori Astronòmic Nacional i de l'Observatori de Yebes) amb la funció de subministrar la informació astronòmica oficial i desenvolupar una àmplia tasca de divulgació i servei públic en eclipsis, solsticis, alineacions planetàries o pluges de meteors. Aquesta posició es recolza en el Reial Decret d'estructura del Ministeri de Transports i en la pràctica recent del Govern, que li ha encomanat la preparació científica del denominat “trio d'eclipsis 2026‑2028”. A partir d'aquí, l'IGN actua tant com a centre de referència científica com a finestreta única per a la ciutadania en matèria d'informació astronòmica segura i accessible.

Marc normatiu i orgànic de les competències astronòmiques

En els convenis publicats al BOE es recull que la Direcció General de l'IGN, adscrita a la Subsecretaria del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, exerceix les seves funcions conforme al Reial Decret 253/2024, de 12 de març, que desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri. Aquest Reial Decret li atribueix, entre altres, la competència específica de “planificació i explotació científica de la instrumentació i infraestructures astronòmiques pròpies, així com el seu desenvolupament tecnològic i gestió operativa”, segons es cita a l'annex de la resolució de conveni amb la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, publicada al BOE (conveni IGN–ULPGC).

Un altre text oficial, el protocol entre Hisenda, Transports i el Centre Nacional d'Informació Geogràfica (CNIG), torna a remetre a l'article 16 del mateix Reial Decret 253/2024 i afegeix funcions rellevants per a la vessant divulgadora: la gestió dels fons històrics, cartogràfics i documentals de l'IGN “promovent el seu coneixement a la societat” (protocol CNIG–Hisenda–Transports). Tot i que aquesta clàusula es formula pensant en cartografia, a la pràctica inclou els fons del Reial Observatori de Madrid, que avui funciona com a seu de l'Observatori Astronòmic Nacional.

A més, el propi Ministeri de Transports ha explicitat en una nota oficial que “l'IGN és el centre directiu […] que té atribuïdes les competències de subministrar la informació oficial en matèria d'astronomia a través de l'Observatori Astronòmic Nacional” quan va presentar la web dedicada als eclipsis de 2026, 2027 i 2028 (nota sobre la web d'eclipsis).

Funcions científiques: observatoris i estudi de fenòmens astronòmics

Des del punt de vista científic, l'IGN gestiona una Xarxa d'observatoris astronòmics, entre els quals destaquen el Reial Observatori de Madrid i l'Observatori de Yebes (Guadalajara). La Moncloa ha presentat Yebes com a “referent mundial per a l'astronomia, la geodèsia espacial i l'observació de la Terra”, en una nota sobre el 50è aniversari del centre (aniversari de l'Observatori de Yebes).

El Reial Decret 253/2024, a través dels textos que el citen, deixa clar que l'IGN no només manté aquestes infraestructures, sinó que ha de planificar la seva explotació científica, impulsar el seu desenvolupament tecnològic i coordinar xarxes d'observació vinculades a la geodèsia i la geofísica. A això s'hi suma el pes històric de la institució en astronomia, subratllat per Transports en commemorar el bicentenari de Carlos Ibáñez de Ibero, on es reivindica l'IGN com a referència en “geodèsia, geofísica, astronomia, cartografia i informació geogràfica” des de fa 155 anys (bicentenari del fundador de l'IGN).

Divulgació i provisió d'informació astronòmica oficial

L'altra gran vessant competencial de l'IGN és la divulgació i el subministrament d'informació astronòmica al públic. A la web d'eclipsis llançada per Transports, l'IGN i el CNIG ofereixen càlculs detallats del pas de l'ombra per a més de 8.000 municipis, així com cercadors i visualitzadors cartogràfics desenvolupats pel CNIG (web institucional d'eclipsis). Demòcrata ha recollit que, sobre aquesta base, l'IGN manté un visor interactiu específic per a l'eclipsi total de 2026 que permet consultar, municipi a municipi, l'hora, durada i tipus d'eclipsi (mapa interactiu de l'eclipsi 2026).

Aquesta tasca s'estén a altres fenòmens periòdics. Demòcrata cita de forma reiterada els càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional, dependent de l'IGN, per fixar l'hora exacta de solsticis i equinoccis, com a la informació sobre l'inici de l'estiu de 2026 (hora del solstici d'estiu), o per descriure eclipsis lunars i altres efemèrides (eclipsi lunar i “lluna de sang”). També utilitza de forma sistemàtica les previsions de l'IGN per pluges d'estrelles, alineacions planetàries o fases crítiques de la Lluna, cosa que consolida de facto el seu paper com a font oficial d'efemèrides astronòmiques.

Competències específiques en el “trio d'eclipsis” 2026‑2028

La seqüència de tres grans eclipsis de Sol entre 2026 i 2028 ha reforçat la visibilitat institucional de l'IGN. El Ministeri de Ciència va promoure una Comissió Interministerial per coordinar el denominat “Trio d'Eclipsis 2026‑2027‑2028” (creació de la comissió interministerial), en la primera reunió de la qual es va comptar amb experts de l'Observatori Astronòmic Nacional, de l'Institut d'Astrofísica de Canàries i d'altres organismes especialitzats (primera reunió de la comissió).

A la cobertura informativa, Demòcrata destaca que l'IGN denomina aquesta successió el “trio ibèric d'eclipsis” i que, a més dels càlculs, l'organisme està desplegant campanyes de divulgació científica i seguretat visual (explicació del trio ibèric). Aquesta tasca inclou l'emissió de protocols d'observació segura, recomanacions d'ús de ulleres homologades i participació en la comercialització, a través del CNIG, d'ulleres específiques per a l'observació solar (guia sobre ulleres segures i venda d'ulleres de l'IGN).

Observatori de Yebes com a centre oficial de seguiment

Una derivada important d'aquestes competències és la designació de l'Observatori Astronòmic de Yebes, gestionat per l'IGN, com a “centre oficial de seguiment” de l'eclipsi total del 12 d'agost de 2026. Segons diverses informacions recollides per Demòcrata, el Govern ha encomanat a Yebes acollir el dispositiu institucional i mediàtic de l'esdeveniment, amb retransmissions en directe i participació d'especialistes de l'IGN i d'altres organismes científics (impacte econòmic de l'eclipsi i guia d'observació segura). Aquesta elecció confirma el paper de l'IGN com a interfície entre la comunitat científica, les administracions i la ciutadania en grans fenòmens astronòmics.

En síntesi, la normativa d'estructura ministerial i la pràctica recent mostren que l'Institut Geogràfic Nacional concentra a l'Administració General de l'Estat les funcions d'investigació aplicada, operació d'observatoris i divulgació pública en astronomia clàssica i fenòmens visibles des d'Espanya, amb l'Observatori Astronòmic Nacional com a braç científic i el CNIG com a suport cartogràfic i comercial.

La pregunta que planteges és molt interessant, però se surt de l'àmbit per al qual estic dissenyat. Sóc una eina especialitzada en política i actualitat sociopolítica a Espanya (activitat parlamentària, del Govern, partits, actors públics, regulacions, polítiques públiques, etc.), i no disposo d'informació tècnica ni actualitzada sobre fenòmens astronòmics com les pluges de meteors, incloses les Perseides o altres similars.

En concret, no puc oferir-te amb rigor:

• Un recompte fiable de quantes pluges de meteors importants s'observen a Espanya al llarg de l'any.
• Els seus paràmetres astronòmics (freqüència, radiant, velocitat dels meteors, magnitud aparent mitjana, cossos progenitors, etc.).
• Recomanacions d'observació (millors hores, direcció del cel, impacte de la Lluna, nivells de contaminació lumínica o consells d'observació amateur).

El meu entrenament i les fonts que utilitzo estan centrats en:

• Política espanyola: Govern central, Corts Generals, partits polítics estatals i, en part, autonòmics.
• Activitat parlamentària: projectes i proposicions de llei, reials decrets-llei, debats, votacions, preguntes i interpel·lacions, compareixences i comissions.
• Activitat de l'Executiu: acords del Consell de Ministres, projectes normatius, plans estratègics i polítiques públiques sectorials.
• Actualitat sociopolítica: debats públics sobre reformes legals, polítiques econòmiques, socials, energètiques, educatives, sanitàries, etc., i el paper dels diferents actors institucionals i socials.

En altres paraules, estic preparat per respondre, per exemple:

• Com es tramita una llei sobre ciència, espai o investigació astronòmica al Congrés dels Diputats.
• Quines polítiques de suport a la investigació espacial o a l'observació astronòmica existeixen a Espanya (plans d'I+D, finançament públic, acords internacionals).
• Quina posició tenen els principals partits sobre inversió en investigació científica, inclosa l'astrofísica.
• Quines iniciatives parlamentàries s'han presentat relacionades amb l'Agència Espacial Espanyola o amb projectes científics vinculats a l'espai.

Tanmateix, qüestions de contingut científic pur, com la descripció detallada de pluges de meteors, constel·lacions, evolució estel·lar, òrbites de cometes o planetes, no formen part de l'àmbit que puc cobrir amb les garanties de precisió que es requereixen.

Si t'interessés la dimensió política o de polítiques públiques relacionada amb l'astronomia, allà sí que podria ser-te útil. Per exemple, podria ajudar-te amb preguntes com:

• Quin paper té la Agència Espacial Espanyola en la política científica nacional i quines decisions polítiques han marcat el seu desenvolupament.
• Quines línies de finançament públic existeixen per a observatoris astronòmics o centres de recerca a Espanya.
• Com ha tractat el Parlament espanyol la regulació de la contaminació lumínica i el seu impacte sobre l'observació del cel nocturn.
• Quins acords internacionals ha subscrit Espanya en matèria d'exploració espacial o cooperació científica en aquest àmbit.

Per respondre amb detall a la teva pregunta astronòmica sobre les pluges de meteors (nombre anual, característiques principals, similituds amb les Perseides), et recomanaria acudir a fonts especialitzades en astronomia, com ara:

• Instituts d'astrofísica i observatoris espanyols (per exemple, els principals instituts públics de recerca a Canàries, Andalusia, Catalunya, etc.).
• Associacions d'aficionats a l'astronomia, que solen publicar calendaris detallats de pluges de meteors visibles des de la península i les illes.
• Organismes científics internacionals que recopilen dades sobre pluges de meteors i la seva visibilitat des de diferents latituds.

Si reformules el teu dubte cap al terreny polític o regulador (per exemple, preguntant per la política científica espanyola en astronomia, per la creació i competències de l'Agència Espacial Espanyola, o per normes sobre contaminació lumínica que afectin l'observació de pluges de meteors), podré oferir-te una resposta detallada i adaptada al context espanyol actual.