Abascal demana votar el 29N per frenar les "trampes" del PSOE i promet pagar les pensions "com sigui"

El líder de Vox fixa el 29N com a cita clau i eleva el xoc amb el PSOE amb un missatge centrat en les pensions

7 minuts

WhatsApp Image 2026 10 11 at 19.36.27 (3)

WhatsApp Image 2026 10 11 at 19.36.27 (3)

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

7 minuts

Més llegides

El líder de VOX ha reunit aquest diumenge a més de 1.500 persones a Estepona en el primer gran míting de la seva precampanya, amb Ceuta com a eix del seu discurs i la prioritat nacional, la reemigració i la desregulació com a compromisos per a un eventual Govern

Santiago Abascal ha demanat aquest diumenge als seus seguidors que no donin per guanyades les eleccions generals del proper 29 de novembre i acudeixin a votar per evitar que el PSOE pugui, segons ha denunciat, recórrer a «trampes, mentides i violència» durant la campanya. "Fa menys de quatre anys vam tenir l'oportunitat de votar, vam veure les enquestes que deien que es guanyaria i la gent es va confiar. No pot tornar a passar", ha advertit el president de VOX davant més de 1.500 persones congregades a l'hotel Sol Marbella Estepona Atalaya Park, a Màlaga, de qui ha dit, han vingut pel seu propi peu a l'acte i no en els autobusos que ha habilitat el PSOE per a l'acte de Pedro Sánchez a Dos Hermanas.

El líder de VOX ha aprofitat el seu primer gran míting de la precampanya -seguit en directe per DEMÓCRATA- per presentar els principals compromisos de la seva formació i situar la immigració, l'habitatge, la seguretat i les pensions entre els assumptes centrals de la convocatòria. Abascal ha dedicat bona part de la seva intervenció a Ceuta, ciutat que visitarà aquest dilluns, Dia de la Hispanitat, i ha defensat que el proper Govern ha de donar prioritat als espanyols en l'accés als recursos públics.

"No us refieu d'una sola enquesta"

El missatge electoral ha combinat les crítiques al Govern de Pedro Sánchez amb una crida a la mobilització dels seus propis votants. "Aquestes enquestes que preveuen un extraordinari creixement de VOX són el nostre principal enemic. No us refieu ni d'una sola enquesta", ha insistit. Abascal ha recordat les expectatives electorals de 2023 i ha reclamat que aquesta vegada els ciutadans no es quedin a casa per confiar en els pronòstics.

El president de VOX ha estès aquesta advertència al desenvolupament del procés electoral."«Esperem qualsevol tipus de trampa. Tenim el Govern més brut de la història d'Espanya", ha afirmat, abans de demanar als seus seguidors que mantinguin la calma i no entrin en provocacions. També ha reclamat el vot presencial i ha vinculat les seves sospites amb la gestió del Govern i amb els procediments relacionats amb la Llei de Memòria Democràtica.

"Les trampes, mentides i violència hi seran. Però si tots anem a votar no hi ha qui pari aquest temps de canvi", ha resumit. Abascal ha presentat la convocatòria com "l'última oportunitat per a tots els espanyols" i ha cridat els seus simpatitzants a traslladar el seu missatge a familiars i amics durant les pròximes setmanes.

WhatsApp Image 2026 10 11 at 19.36.27 (1)
Santiago Abascal, en el seu primer acte de precampanya celebrat a Estepona (Màlaga). Foto: DEMÒCRATA.

Les pensions, un compromís «al preu que sigui i com sigui»

Un dels passatges més destacats del míting ha arribat quan Abascal ha abordat les pensions, després d'acusar el Govern de deteriorar el poder adquisitiu dels ciutadans i de no garantir uns serveis públics acordes amb els impostos que paguen. El líder de VOX ha respost directament a les crítiques que atribueix al PSOE sobre una possible privatització del sistema.

«El PSOE ha dit que VOX va a privatitzar les pensions. I jo dic que, amb VOX, les pensions es pagaran al preu que sigui i com sigui, i el futur dels joves, igual, i l'habitatge també es millorarà com sigui», ha afirmat.

Abascal ha situat aquesta promesa en un discurs més ampli sobre el cost de la vida, els salaris i les dificultats dels joves per accedir a un habitatge. Ha denunciat que, malgrat les pujades de les pensions, els grans continuen perdent poder adquisitiu i ha relacionat aquesta situació amb l'encariment dels productes bàsics i les deficiències dels serveis públics.

El dirigent ha estès les seves crítiques al transport ferroviari, les carreteres i la sanitat, a més de qüestionar la política fiscal de l'Executiu. "Tenim una situació en què es paga més que mai i rebem menys que mai", ha sostingut.

L'habitatge ha ocupat també un lloc rellevant en la seva intervenció. Abascal ha citat l'encariment dels pisos i els lloguers i ha atribuït part de la pressió sobre el mercat a l'augment de la població i a la falta de construcció. Segons el seu plantejament, la combinació d'escassetat d'oferta, impostos i regulació dificulta l'accés dels espanyols a una casa.

Prioritat nacional, reemigració i desregulació

El president de VOX ha concretat tres principis que el seu partit planteja com eixos del seu programa per al 29N: prioritat nacional, reemigració i desregulació. Els tres conceptes, que Abascal ja havia presentat com a condicions per orientar un eventual Govern, han articulat bona part del seu discurs a Estepona. 

La prioritat nacional ha estat el primer i el que ha connectat de forma més directa amb les seves referències a Ceuta. Abascal ha defensat que els recursos i les inversions públiques han de destinar-se prioritàriament als espanyols i ha rebutjat que l'expressió s'interpreti com una reivindicació feixista. «Significa que no volem ser desplaçats a casa nostra», ha explicat.

El líder de VOX ha relacionat aquest principi amb la política migratòria i amb la distribució dels recursos públics. «Prioritat nacional és que les inversions es facin a Espanya i no al Marroc. Necessitem que els fons es dediquin als espanyols i europeus», ha afirmat. També ha sostingut que els ciutadans que treballen, compleixen les lleis, respecten la cultura espanyola i paguen impostos han de ser defensats, amb independència del seu origen.

El segon eix, la remigració, s'ha centrat en la sortida d'Espanya de qui es trobin en situació irregular o, segons la formulació d'Abascal, hagin arribat per cometre delictes o percebre ajudes socials. «No és perquè ens agradin les persones de fora. No, és perquè volem els de dins», ha assegurat. El president de VOX ha defensat les repatriacions i ha rebutjat la regularització extraordinària d'immigrants impulsada pel Govern.

El tercer compromís, la desregulació, apunta a reduir les normes i els tràmits que, a judici de la formació, dificulten l'activitat econòmica. Abascal ha criticat la càrrega burocràtica que suporten empreses, autònoms i agricultors i ha defensat que s'eliminin regulacions que considera excessives. També ha plantejat reduir la despesa pública destinada a subvencions i ajudes a l'exterior com a via per alleugerir la pressió fiscal.

Amb aquests tres principis, VOX busca vincular la seva política migratòria amb la gestió dels recursos públics i amb la seva proposta econòmica. Abascal ha defensat que el proper Executiu ha d'actuar amb rapidesa i adoptar decisions que considera necessàries per recuperar la seguretat, facilitar l'accés a l'habitatge i millorar les condicions de vida dels espanyols.

Captura de pantalla 2026 10 11 190656
Santiago Abascal amb alguns dels seus dirigents, escoltant en silenci i de peu l'himne d'Espanya. Foto: DEMÒCRATA.

Ceuta, al centre de la precampanya

La elecció d'Estepona com a escenari del primer gran míting de VOX no ha separat l'acte de la següent etapa del viatge d'Abascal. El dirigent ha explicat que la ciutat malaguenya es trobava al costat de les seves «terres a Àfrica» i ha dedicat bona part de la seva intervenció a la situació de Ceuta, on té previst passar el 12 d'octubre juntament amb el dirigent francès Jordan Bardella, en lloc d'assistir als actes oficials de la Festa Nacional a Madrid. 

"No hem escollit Estepona per començar aquesta campanya. És que caia de pas de les nostres terres a Àfrica, al costat de Ceuta, al costat de l'Espanya invasada», ha afirmat. Abascal ha defensat que Ceuta és territori espanyol «des de fa segles" i ha assegurat que seguirà sent-ho.

El president de VOX ha criticat l'actuació del Govern davant la situació migratòria de la ciutat autònoma i ha acusat a Sánchez d'haver deixat desprotegits els seus habitants. També ha relacionat les seves crítiques amb la política exterior de l'Executiu i amb la relació d'Espanya amb Marroc.

La vivenda i la immigració han quedat així connectades en la seva intervenció. Abascal ha assenyalat que, mentre augmenta la població, no es construeix vivenda al ritme que considera necessari i persisteixen les dificultats per trobar sòl disponible. A la seva opinió, els espanyols es veuen obligats a competir per una oferta limitada amb persones de diferents nivells de renda.

El dirigent ha aprofitat així mateix les referències a Ceuta per qüestionar la gestió del Govern en altres episodis, com la dana i l'accident ferroviari d'Adamuz, i per acusar a Sánchez d'anteposar els seus interessos polítics a la seguretat dels ciutadans. 

Gavira i Quero completen l'acte

El vicepresident de la Junta d'Andalusia, Manuel Gavira, ha intervingut abans d'Abascal amb un discurs centrat en la corrupció que atribueix al PSOE, la vivenda i la situació de Ceuta. Gavira ha mencionat també la dana i l'accident d'Adamuz i ha defensat que el 29 de novembre s'ha d'obrir una nova etapa política. «Tots els espanyols enviarem a l'atur tots els socialistes, i Santiago Abascal serà el president», ha afirmat.

Per la seva banda, Carlos H. Quero ha centrat la seva intervenció en l'accés a l'habitatge i les dificultats quotidianes dels joves. Per això ha recorregut a la història d'un jove fictici, Rubén, que continua vivint amb els seus pares, no pot comprar una casa, pateix retards en Cercanías i encadena problemes laborals i familiars. El relat ha servit per presentar l'habitatge, el transport, la sanitat i les oportunitats laborals com a símptomes d'un malestar generacional.

Abascal ha recollit aquest argument en dirigir-se als joves presents a l'acte i relacionar les seves dificultats amb la manca de poder adquisitiu i l'encariment de l'habitatge. El líder de VOX ha tancat el míting amb una nova crida a la mobilització: "Són capaços de tot, mentides, intents de trampa, intents d'amedrentaments. Però no entreu en les provocacions".

L'acte d'Estepona ha servit així a VOX per obrir la seva precampanya amb un missatge dirigit tant als seus votants habituals com a aquells que, segons el partit, pateixen les dificultats d'accés a l'habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu i la inseguretat. L'advertència d'Abascal sobre les enquestes i la seva petició d'acudir a les urnes han marcat el tancament d'una intervenció en què Ceuta, la immigració i les pensions han ocupat un lloc central.

 

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin punt es troba la tramitació parlamentària de la Llei de Memòria Democràtica i quins són els pròxims passos previstos?

A dia d'avui la Llei de Memòria Democràtica ja no està en fase de tramitació parlamentària com a llei nova: el seu text bàsic es va aprovar i publicar el 2022 com a Llei 20/2022, de 19 d'octubre, i està plenament en vigor. El que sí que està en curs a les Corts Generals és una reforma parcial d'aquesta llei, nascuda del Reial Decret‑llei 6/2026, de 3 de març, actualment tramitat com a projecte de llei.

Situació de la llei bàsica (Llei 20/2022)

El Govern va remetre al Congrés el Projecte de Llei de Memòria Democràtica, que es va tramitar a la XIV Legislatura amb número d'expedient 121/000064. Va superar el treball en comissió (amb dictàmens publicats al febrer i març de 2023) i els successius debats i votacions al Congrés i al Senat, fins a la seva aprovació definitiva.

El text es va publicar com a Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica al BOE del 20 d'octubre de 2022 i va entrar en vigor conforme a la pròpia llei. Des de llavors és la norma marc que regula les polítiques estatals de memòria democràtica.

Paral·lelament, s'han tramitat iniciatives relacionades (per exemple, recursos d'inconstitucionalitat contra la llei i acords autonòmics o municipals sobre memòria democràtica), però aquestes vies no reobren la tramitació legislativa ordinària de la llei, sinó que es canalitzen pel control de constitucionalitat o per iniciatives d'impuls polític.

Reforma en curs: Reial Decret‑llei 6/2026 i Projecte de Llei 121/000090

L'element que sí està ara en tramitació parlamentària és la reforma indemnizatòria lligada a la llei. El Govern va aprovar el Reial Decret‑llei 6/2026, de 3 de març, pel qual es modifica la Llei 20/2022 per:

  • ampliar el període de reconeixement a víctimes de la repressió fins al 29 de desembre de 1978,
  • i actualitzar i concretar les indemnitzacions a persones mortes o amb lesions incapacitants “per la seva activitat en defensa i reivindicació de la democràcia”.

El decret es va publicar al BOE el 4 de març (BOE‑A‑2026‑5060) i està en vigor. El Ple del Congrés el va convalidar el 26 de març de 2026 per 173 vots a favor, 170 en contra i 7 abstencions, i en aquesta mateixa sessió va acordar la seva tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència, permetent la presentació d'esmenes al text aprovat per decret‑llei. Aquesta convalidació i l'acord de tramitació consten a la nota oficial del Congrés (nota de premsa de 26/03/2026).

A partir d'aquí, la iniciativa es registra a la XV Legislatura com a Projecte de Llei pel qual es modifica la Llei 20/2022…, amb número d'expedient 121/000090, procedent del Reial Decret‑llei 6/2026. Segons la fitxa oficial del Congrés (121/000090), el Congrés ha:

  • publicat el text del projecte al Butlletí de la Cambra,
  • obert el termini d'esmenes a l'articulat,
  • i acordat successives pròrrogues d'aquest termini fins, com a mínim, el 7 d'octubre de 2026.

Fins a aquesta data els grups podien continuar presentant esmenes, cosa que indica que el procediment encara està en fase d'esmenes i treball preparatori; no consta dictamen aprovat per la comissió ni remissió del text al Senat.

Pròxims passos parlamentaris previsibles

Completada la fase d'esmenes, els passos estàndard que li queden al projecte de llei de reforma de la Llei de Memòria Democràtica són:

  • Ponència i comissió al Congrés. La comissió competent (Política Territorial i Memòria Democràtica o altra designada) ha de nomenar una ponència, que elaborarà un informe integrant, si escau, les esmenes acceptades. Sobre aquesta base, la comissió aprovarà un dictamen.
  • Debat i votació al Congrés. El dictamen es debatrà i votarà en Ple o, si es manté la competència legislativa plena, a la pròpia comissió, incloent la defensa de les esmenes que els grups mantinguin vives.
  • Remissió al Senat. Aprovada la llei al Congrés, passarà al Senat, que disposarà d'un termini abreujat per tractar-se d'un procediment d'urgència. El Senat pot aprovar el text, introduir esmenes o formular un veto.
  • Tornada al Congrés, si escau. Si hi ha esmenes o veto, el Congrés decidirà si accepta aquestes modificacions o aixeca el veto amb les majories previstes.
  • Publicació definitiva. El text resultant es remetrà a sanció, promulgació i publicació al BOE, moment en què la reforma quedarà incorporada de forma estable a la Llei 20/2022.

En resum: la llei base de memòria democràtica ja està plenament aprovada i en vigor des del 2022. El que roman obert a les Corts és la tramitació urgent del projecte de llei 121/000090, que desenvolupa i corregeix, sobretot en matèria d'indemnitzacions i reconeixement de víctimes, el contingut de la Llei 20/2022 a partir del Reial Decret‑llei 6/2026.

Quines són les competències i funcions principals del president del Govern segons la Constitució Espanyola?

El president del Govern és la peça central del poder executiu en el sistema constitucional espanyol. La Constitució de 1978 li atribueix un conjunt de competències que es poden agrupar en quatre grans blocs: direcció del Govern i de l'acció política, nomenament i cessament de ministres, relacions amb les Corts Generals i paper en la capçalera de l'Estat i la defensa.

1. Direcció de l'acció del Govern

L'article 97 de la Constitució estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i que exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Dins d'aquest Govern, el president ocupa una posició preeminent:

  • Dirigeix l'acció del Govern, fixant les grans orientacions polítiques i programàtiques.
  • Coordina les funcions dels altres membres del Govern, és a dir, dels vicepresidents i ministres, assegurant la coherència de l'acció governamental.
  • Representa el Govern davant les Corts Generals, davant altres institucions de l'Estat i, en la pràctica, en l'àmbit internacional, encara que la capçalera de l'Estat correspon al Rei.

Aquesta primacia política converteix el president del Govern en el veritable centre de decisió del poder executiu, responsable últim davant el Parlament de la línia general del Gabinet.

2. Nomenament, cessament i organització del Govern

La Constitució confereix al president una àmplia capacitat de configuració del propi Govern:

  • Proposa el nomenament i el cessament dels ministres al Rei (art. 100 CE). Encara que formalment el Rei els nomena i separa, ho fa sempre a proposta del president.
  • Pot proposar l'existència de vicepresidències i la delimitació de departaments ministerials, determinant així l'estructura política de l'executiu.
  • Pot remodelar el Govern (entrades, sortides i canvis de cartera) durant la legislatura, sense necessitat d'una nova investidura, llevat que perdi la confiança del Congrés per altres vies.

En la pràctica, aquesta potestat permet al president ajustar l'equip i l'organització governamental a les seves prioritats polítiques i a l'evolució de la legislatura.

3. Relacions amb les Corts Generals

Atès que el sistema és parlamentari, una part crucial de les funcions del president es desenvolupa en la seva relació amb el Congrés i el Senat:

  • Responsabilitat política davant el Congrés: el Govern en el seu conjunt, i singularment el president, respon políticament davant el Congrés dels Diputats, que pot exigir la seva responsabilitat mitjançant la moció de censura (art. 113 CE).
  • Qüestió de confiança: el president pot plantejar al Congrés una qüestió de confiança vinculada al seu programa o a una declaració de política general (art. 112 CE). Si la perd, ha de presentar la seva dimissió.
  • Facultat de proposar la dissolució de les Càmeres: pot proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues Càmeres i la convocatòria d'eleccions (art. 115 CE), dins dels límits temporals fixats per la Constitució.
  • Intervenció en el referèndum consultiu: correspon al president proposar al Rei la convocatòria de referèndum consultiu sobre qüestions polítiques d'especial transcendència (art. 92 CE), prèvia autorització del Congrés.

Aquestes competències li atorguen capacitat per gestionar els temps polítics, sotmetre el seu projecte a refrend parlamentari i, arribat el cas, recórrer al cos electoral.

4. Paper en la defensa i en la capçalera de l'Estat

Encara que el Rei és el Cap de l'Estat i ostenta el comandament suprem de les Forces Armades (art. 62 h) CE), el president del Govern:

  • Dirigeix la política de defensa com a part de la direcció de la política general de l'Estat.
  • Presideix el Govern en els Consells de Ministres on s'adopten decisions clau sobre seguretat, defensa i política exterior.

A més, el president actua com a interlocutor polític principal del Rei en assumptes de Govern: eleva propostes de nomenaments, planteja dissolucions i referèndums, i respon davant les Corts per l'actuació conjunta de l'Executiu i, políticament, pel funcionament ordinari de la Corona en el marc constitucional.

5. Responsabilitat i límits

Totes aquestes competències s'exerceixen dins de límits clars: respecte a la Constitució i a les lleis, control parlamentari, responsabilitat política davant el Congrés i control jurisdiccional dels actes del Govern. El president no és un cap d'Estat, sinó el cap del poder executiu en un règim parlamentari, la legitimitat del qual deriva de la confiança atorgada i mantinguda pel Congrés dels Diputats.

Com s'escull i nomena el president del Govern segons la Constitució i quin és el procediment d'investidura? Quines diferències constitucionals existeixen entre les funcions del president del Govern i les del Rei com a Cap de l'Estat? En què consisteix una moció de censura i com afecta el president del Govern segons la Constitució espanyola?

Quina ha estat la trajectòria política i l'historial professional de Santiago Abascal abans de liderar VOX?

Santiago Abascal Conde (Bilbao, 14 d'abril de 1976) és llicenciat en Sociologia per la Universitat de Deusto i va desenvolupar la major part de la seva trajectòria política prèvia dins del Partit Popular (PP), primer al País Basc i després a la Comunitat de Madrid. Abans d'assumir la presidència de VOX el 2014, havia passat per càrrecs electes locals i autonòmics, responsabilitats orgàniques al PP basc, el lideratge de la Fundació DENAES i llocs de designació política a l'administració madrilenya.

Primers passos al Partit Popular basc

Abascal es va afiliar al Partit Popular sent molt jove, al voltant dels 18 anys, a mitjans de la dècada dels 1990. Ràpidament es va integrar a l'estructura del PP d'Àlaba i del PP basc, ocupant càrrecs als seus òrgans interns. En aquest marc es va configurar com una figura jove associada a l'ala més combativa front al nacionalisme basc.

El seu primer gran trampolí va ser l'organització juvenil:

  • Noves Generacions del PP al País Basc: va presidir la branca juvenil basca entre 2000 i 2005, cosa que el va situar com un dels dirigents emergents del partit a la comunitat.

En paral·lel, va començar a encadenar càrrecs representatius al seu territori d'origen.

Càrrecs electes al País Basc

La carrera institucional d'Abascal arrenca en l'àmbit local i foral àlaba:

  • Regidor a Llodio (Àlaba): va ser elegit regidor del PP a l'Ajuntament de Llodio a les eleccions municipals de 1999 i va mantenir l'acta fins al 2007. Era un municipi amb forta presència de l'esquerra abertzale, cosa que va marcar el seu relat posterior sobre la política basca i la violència.
  • Procurador a les Juntes Generals d'Àlaba: entre 2003 i 2004 va exercir com a juntero, cosa que li va donar projecció en la política territorial àlaba.
  • Diputat del Parlament Basc: va ser parlamentari autonòmic per Àlaba pel PP entre 2004 i 2009, en dos períodes successius. Durant aquesta etapa, segons les biografies periodístiques i polítiques, va centrar el seu discurs en la defensa de la unitat d'Espanya, el suport a les víctimes del terrorisme i l'oposició al nacionalisme basc.

A més d'aquests càrrecs, va formar part de la direcció del PP basc i va desenvolupar funcions en àrees sectorials com Educació. Algunes fonts periodístiques mencionen altres cometits institucionals menors, però el nucli de la seva trajectòria basca abans de VOX són aquests tres nivells: ajuntament, Juntes Generals i Parlament Basc.

Fundació DENAES: plataforma cívica i ideològica

El 2006 Abascal va impulsar la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES), concebuda com una entitat cívica de marcat nacionalisme espanyol, orientada a defensar la idea d'Espanya com a nació única i a combatre l'avanç dels projectes sobiranistes.

Va presidir DENAES aproximadament des de la seva creació fins al 2014. La fundació es va convertir en un espai d'activisme i intervenció cultural que va amplificar el seu perfil més enllà del PP basc i li va permetre teixir xarxes amb sectors intel·lectuals i mediàtics conservadors de tota Espanya. Bona part del discurs que després cristal·litzaria a VOX —crítica al “consens autonomista”, denúncia de les cessions al nacionalisme i èmfasi en la unitat nacional— es va anar articulant en aquest entorn.

Trasllat a l'entorn polític madrileny

Després de deixar la primera línia de la política basca, Abascal va fer el salt a la Comunitat de Madrid, on va ocupar llocs de lliure designació durant el govern d'Esperanza Aguirre. Segons les biografies consultades, els seus principals càrrecs van ser:

  • Director de l'Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid (2010–2012): un organisme autonòmic encarregat de vetllar pel compliment de la normativa de protecció de dades en l'àmbit madrileny.
  • Director o responsable de la Fundació per al Mecenatge i el Patrocini Social (2012–2013): entitat del sector públic madrileny orientada a la promoció del mecenatge i la col·laboració públic-privada en l'àmbit social.

Es tractava de càrrecs administratius de confiança política, no de llocs electes. No hi ha una trajectòria extensa documentada a l'empresa privada: des de finals dels anys noranta la seva activitat professional apareix lligada, gairebé de forma contínua, a la política, les fundacions i l'administració pública.

Ruptura amb el PP i gestació de VOX

A començaments de la dècada de 2010 s'intensifiquen les seves discrepàncies amb la direcció nacional del PP, sobretot en matèria de política territorial, resposta a l'independentisme i balanç de la lluita contra ETA. El 2013 abandona formalment el Partit Popular.

Aquest mateix any s'integra en el nucli fundador d'una nova formació, juntament amb figures com José Antonio Ortega Lara i altres exmilitants o simpatitzants del PP. El projecte cristal·litza en VOX, presentat públicament a finals de 2013 i principis de 2014.

En la fase inicial del partit, Abascal ocupa responsabilitats orgàniques de primer nivell (secretari general provisional) i al setembre de 2014 és elegit president nacional de VOX en un congrés intern, passant a ser el líder visible de l'organització. A partir d'aquest moment comença una nova etapa, ja com a dirigent d'un partit propi, que queda fora del marc temporal que plantejaves: la seva trajectòria “abans de liderar VOX” es caracteritza, en síntesi, per una carrera continuada al PP basc, la construcció de DENAES com a plataforma de nacionalisme espanyol i el seu pas per l'administració madrilenya en llocs de designació política.

Pots detallar amb més precisió la seva activitat parlamentària concreta al País Basc (comissions, principals iniciatives i temes que va defensar)? Quin paper va jugar exactament la Fundació DENAES en l'ecosistema de la dreta espanyola i com va influir en el naixement de VOX? Com es va produir en detall la seva ruptura amb el PP el 2013 i quins arguments va esgrimir ell i què va respondre la direcció popular?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On va celebrar Santiago Abascal el primer gran míting de la precampanya per a les eleccions del 29N?

Pregunta" 1 de 3

Quin compromís va fer Abascal respecte a les pensions durant el seu míting?

Pregunta" 2 de 3

Quin d'aquests temes NO va ser un dels eixos principals del discurs d'Abascal a Estepona?

Pregunta" 3 de 3