Vox ha presentat aquest dissabte, durant la seva Assemblea General Ordinària, el seu nou Programa de Desregulació, un paquet de mesures amb què la formació de Santiago Abascal pretén situar la lluita contra la burocràcia al centre de la seva agenda econòmica, laboral i territorial.
Sota el lema “Anem al gra! Una vida més fàcil”, el partit sosté que Espanya viu atrapada en una “hiperregulació”que, al seu judici, està darrere del “decreixement, desmantellament o decadència” de nombrosos sectors. La crítica es dirigeix especialment al sector primari, l’energia, la indústria, l’habitatge, el sistema autonòmic i la immigració massiva.
El document parteix d’una idea molt clara: Vox vol revisar de forma “profunda” tota la normativa i tota la burocràcia que afecta empreses, treballadors, agricultors, autònoms, famílies i administracions. El partit afirma que les lleis, nascudes per ordenar la convivència, han acabat convertides en un “caos normatiu” que penalitza la iniciativa, frena el creixement i bloqueja el futur.
Quatre sectors al punt de mira
El pla de Vox identifica quatre grans àmbits on, segons la formació, la regulació s’ha convertit en una càrrega excessiva.
El primer és empresa i treball, on el partit proposa eliminar la disparitat normativa, reduir traves burocràtiques i retornar marge de decisió a empreses i treballadors. El segon és energia, amb una política orientada a la sobirania energètica i a accelerar inversions en xarxes, emmagatzematge i infraestructures.
El tercer eix és la indústria, que Vox vincula directament a la necessitat d’avançar cap a la reindustrialització d’Espanya. El quart és el sector primari, on el partit promet enfrontar-se a les “traves nacionals i procedents de Brussel·les” que, segons sosté, ofeguen agricultors, ramaders i productors.
Xoc frontal amb Brussel·les
Una de les parts més ambicioses del document és la que afecta la Unió Europea. Vox proposa exigir la reforma o eliminació de directives, reglaments i acords comunitaris que considera perjudicials per a l’economia espanyola.
Entre les seves prioritats figura la supressió de les mesures derivades del Pacte Verd Europeu, al qual responsabilitza d’imposar càrregues mediambientals que, segons el partit, perjudiquen el camp, la indústria i la competitivitat.
També planteja eliminar la Directiva d'eficiència energètica dels edificis, suprimir les directives sobre informació de sostenibilitat empresarial, posar fi a la prohibició de vendre cotxes de combustió el 2035 i revertir els acords comercials amb el Mercosur i Marroc.
En l'àmbit agrari, Vox vol eliminar les exigències mediambientals lligades a les ajudes de la PAC, en considerar que condicionen injustament el treball dels productors espanyols.
Fi dels plans d'igualtat i LGTBI obligatoris
En el terreny empresarial, una de les propostes més rellevants és la derogació dels plans d'igualtat i plans LGTBI obligatoris a les empreses.
Vox argumenta que la igualtat davant la llei ja està emparada per la Constitució i sosté que obligar les empreses a redactar, negociar, registrar i revisar plans d'igualtat constitueix “burocràcia ideològica disfressada de progrés”.
Respecte als plans LGTBI, el partit afirma que cap empresa ha d'estar obligada a redactar documents per acreditar la seva adhesió a una agenda ni per “certificar la seva correcció política”. La mesura forma part d'una crítica més àmplia al que Vox anomena regulació ideològica dins del teixit empresarial.
Suprimir el registre horari universal
El Programa de Desregulació també proposa eliminar el registre horari obligatori universal.
Vox considera que aquesta obligació s'ha convertit en “una càrrega absurda” per a teletraballadors, professionals que treballen per objectius, autònoms amb empleats i petites empreses. El partit resumeix el seu plantejament amb una fórmula directa: “Qui vulgui fitxar, que fitxi” i “qui treballi per objectius, que treballi per objectius”.
La formació matisa que l'Administració haurà d'intervenir quan hi hagi indicis “reals” d'abús, però defensa que no es pot imposar el mateix model de control horari a realitats laborals molt diferents.
Desconnexió digital, mobilitat sostenible i riscos laborals
El document planteja també eliminar el protocol de desconnexió digital obligatori. Vox sosté que les condicions laborals han de pactar-se entre empresa i treballador, sempre amb garanties de condicions “justes i dignes”. “No cal un protocol oficial registrat per triplicat per apagar el mòbil en sortir de la feina”, afirma el text.
Una altra proposta és derogar el pla de mobilitat sostenible obligatori i adaptar la normativa de prevenció de riscos laborals al risc real de cada activitat. El partit denuncia que l'aplicació universal de la normativa a qualsevol microempresa ha omplert el dia a dia de les pimes de cursos, protocols i certificacions sense utilitat pràctica.
VOX vincula aquestes mesures a una de les seves denúncies principals: l'anomenada “trampa” dels 50 empleats. Segons el partit, una pime que passa de 49 a 50 treballadors es converteix en un “monstre burocràtic” per l'acumulació de plans, auditories, comitès, canals interns i noves obligacions.
Una Llei de Mercat Obert per a tot Espanya
En l'àmbit territorial, Vox proposa aprovar una Llei de Mercat Obert d'abast estatal. La idea és que qualsevol empresa, professional o producte que ja operi legalment en una comunitat autònoma pugui fer-ho a la resta d'Espanya sense tràmits, llicències ni registres addicionals.
El partit connecta aquesta proposta amb la seva crítica al “caos autonòmic”. Al seu parer, les diferències normatives entre comunitats han fragmentat el mercat nacional i han convertit Espanya en “disset països diferents” des del punt de vista regulatori.
VOX planteja recuperar l'ús de l article 150.3 de la Constitució per aprovar lleis d'harmonització quan les comunitats autònomes generin marcs normatius contradictoris.
L'objectiu, segons la formació, és imposar regles comunes allà on la diversitat autonòmica estigui afectant empreses, ciutadans o sectors productius. La mesura encaixa amb una de les línies tradicionals del partit: recentralitzar competències, reduir diferències territorials i reforçar la unitat de mercat a tot Espanya.
Cita prèvia i Administració: “un mur per no atendre”
El programa també entra en el funcionament de l'Administració. Vox promet eliminar l'obligació de cita prèvia, que considera convertida en “un mur per no atendre” el ciutadà.
El partit denuncia que avui resulta gairebé impossible entrar en una oficina pública, renovar un document o fer una gestió bàsica sense dependre de pàgines web saturades o sense espais disponibles.
Vox recorda a més que el Congrés ja va aprovar, amb suport de diverses forces, una proposició per instar el Govern a suprimir l'obligatorietat de la cita prèvia i garantir l'atenció presencial sense reserva.
Una altra de les propostes centrals és obligar a derogar tres normes vigents per cada nova llei que s'aprovi. Segons el document, cada llei nova haurà d'identificar en el seu propi text quines tres normes queden eliminades. Si no ho fa, no podrà tramitar-se ni aprovar-se.
Vox resumeix la mesura amb una crítica al creixement constant del Butlletí Oficial de l'Estat: “Ja n'hi ha prou de legislatures que afegeixen milers de normes i no en retiren cap: els espanyols no poden continuar carregant amb un Butlletí Oficial que creix sense parar mentre la seva llibertat minva”.
Una única base de dades per a tota l'Administració
El partit proposa també crear una base de dades única per a totes les administracions.
La finalitat és que el ciutadà no hagi d'entregar documents, certificats o dades que l'Administració ja posseeix. Vox vol acabar amb el “pelegrinatge de finestreta en finestreta” per obtenir papers emesos pel propi Estat.
En la mateixa línia, planteja estendre el silenci administratiu positiu i la declaració responsable com a regla general, encara que exclou d'aquesta fórmula els àmbits relacionats amb la sobirania nacional i el control migratori: nacionalitat, residència, permisos de treball per a estrangers i immigració.
Contra els “mercats parasitari” de la burocràcia
Vox assegura que la burocràcia ha generat el que denomina “mercats parasitari”. El partit sosté que, allà on un tràmit no funciona, apareix un negoci que s'aprofita de la dificultat del ciutadà per accedir a l'Administració.
Com a exemples, cita la revenda de cites a Estrangeria o per a l'obtenció del DNI, fenòmens que, segons el document, neixen d'un sistema administratiu saturat i ineficient.
El Programa de Desregulació inclou també mesures per al comerç. Vox proposa llibertat total per a promocions, rebaixes i campanyes comercials en el comerç físic, amb l'argument que ha de competir en igualtat de condicions amb el comerç online, que “ven quan vol i com vol”. També planteja acabar amb la doble llicència comercial i aprovar una única normativa per a tota Espanya, alineada amb Europa, en matèria d 'etiquetatge i envasat.
Energia i aigua
En matèria energètica, Vox reclama accelerar la construcció de línies elèctriques, subestacions i punts de connexió a la xarxa.
El partit defensa una tramitació exprés d'autoritzacions, accés efectiu a la xarxa per a qui vulgui invertir a Espanya i una via ràpida per a projectes d' emmagatzematge energètic, amb prioritat per al bombament hidràulic. L'objectiu declarat és orientar la política energètica cap a la sobirania energètica i evitar que la regulació freni inversions considerades estratègiques.
L'aigua ocupa un lloc destacat en el programa. Vox sosté que “ni una gota més” ha d'anar al mar mentre el camp s'asseca. El partit afirma que cada any es malgasten grans quantitats d'aigua dolça que podrien regar camps, abastir indústries i sostenir pobles, mentre altres zones pateixen restriccions, cultius perduts i comarques senceres en crisi hídrica.
La formació defensa que no falta aigua, sinó infraestructures per portar-la “d'on sobra a on fa falta”. Per això proposa aplicar a les infraestructures hidràuliques la mateixa tramitació exprés que a la resta de projectes estratègics: terminis tancats, una sola avaluació ambiental i silenci positiu.
Lleis que VOX vol derogar
El document inclou una llista de normes la derogació de les quals persegueix Vox. Entre elles figuren la llei d'habitatge, la normativa de canvi climàtic, la reforma laboral, la legislació sobre mobilitat sostenible i els propis plans d'igualtat.
La formació presenta aquestes derogacions com a part d'una estratègia de desregulació “integral”, que no es limita a una sola àrea, sinó que busca revisar el marc normatiu que afecta empreses, ciutadans, agricultors, indústria i administracions.
El sector primari, prioritat política
El camp apareix com un dels grans destinataris del programa. Vox promet enfrontar-se a les “traves nacionals i procedents de Brussel·les” que afecten el sector primari, especialment les vinculades al Pacte Verd, la PAC, les exigències mediambientals i els acords comercials amb tercers països.
El partit situa l'agricultor i el ramader com a víctimes d'una combinació de burocràcia estatal, imposicions comunitàries i competència exterior que, segons el seu diagnòstic, debilita la producció nacional.
Una estratègia per marcar perfil econòmic
Amb aquest Programa de Desregulació, Vox intenta col·locar la burocràcia al centre del seu discurs econòmic. La formació no presenta les mesures com a simples retocs administratius, sinó com una esmena a bona part del marc regulatori espanyol i europeu.
El missatge polític és clar: menys obligacions empresarials, menys regulació autonòmica, menys exigències comunitàries, més sobirania energètica, més indústria nacional i més suport al sector primari.
Vox busca diferenciar-se del PP en el terreny econòmic i regulatori, presentant-se com el partit disposat a anar més lluny en la derogació de normes, en el xoc amb Brussel·les i en la recentralització del mercat nacional. Al mateix temps, intenta connectar amb sectors empresarials, autònoms, agricultors i pimes que se senten ofegats per la càrrega administrativa.
“Al gra”: menys normes i més poder per produir
El lema elegit, “Al gra! Una vida més fàcil”, resumeix la intenció del partit: convertir la desregulació en una bandera política. Vox sosté que Espanya no necessita més plans, protocols, registres o certificats, sinó menys obstacles per produir, treballar, contractar, invertir i comerciar.
La proposta obre un nou front en el debat econòmic nacional: fins on ha d'arribar la simplificació administrativa i quines normes són protecció necessària o, com sosté Vox, pura burocràcia ideològica.