Anatomia de les llistes de Vox: la teva cara em sona

A 22 d'octubre de 2026, les candidatures de Vox per a les eleccions del 29 de novembre es troben dins de la fase de presentació davant les juntes electorals provincials, el termini de la qual roman obert fins al 26 d'octubre. Encara no han arribat les dates previstes per publicar les candidatures presentades ni per proclamar-les. A més, a les fonts consultades no consta una acreditació individualitzada de quines llistes de Vox han estat ja formalment registrades a cada circumscripció.

Què està confirmat i què no

La direcció de Vox va aprovar les seves llistes al Comitè Executiu Nacional del 19 d'octubre i va anunciar els seus caps de candidatura al Congrés el 21 d'octubre. Tanmateix, aquesta aprovació interna i la seva difusió pública no equivalen a la presentació formal davant l'administració electoral, ni a la posterior proclamació de les candidatures (Demòcrata, 21 d'octubre).

Per tant, convé distingir tres situacions: una llista pot estar aprovada pel partit; pot haver estat presentada davant la junta provincial competent; i, posteriorment, pot ser proclamada després de la seva revisió. La informació publicada permet acreditar la primera situació, però no donar per completades les altres dues per a totes les candidatures de Vox. El buscador de candidatures de Demòcrata també adverteix expressament que els noms anunciats no equivalen a llistes oficialment proclamades.

Els següents fites del procediment

El calendari publicat situa els tràmits pendents en aquestes dates, tant per a les candidatures al Congrés com per a les del Senat:

• Del 21 al 26 d'octubre: presentació de les candidatures davant les juntes electorals provincials. És la fase oberta actualment.
• 28 d'octubre: publicació de les candidatures presentades al Butlletí Oficial de l'Estat. Aquesta publicació permetrà comprovar la seva composició formal, però encara no equivaldrà a la seva proclamació.
• Revisió i subsanació: després de la publicació, es desenvolupa la comprovació de les llistes i la correcció dels defectes que procedeixin abans de la seva proclamació.
• 2 de novembre: data prevista perquè les juntes electorals proclamin les candidatures vàlides.
• 3 de novembre: publicació al BOE de les candidatures proclamades.

Aquestes dates figuren al calendari electoral del 29N i a la informació sobre l'obertura del termini de presentació. La proclamació correspon a les juntes provincials: no s'ha de confondre amb una ratificació política dels candidats per part de Vox.

Recursos, exclusions i possibles canvis

A les fonts consultades no consten requeriments concrets de subsanació, exclusions o impugnacions contra les candidatures de Vox per al 29N. Això no significa que totes les llistes hagin superat ja la revisió: el procediment encara no ha arribat a la proclamació. Tampoc permet afirmar que existeixi una incidència pendent sobre una candidatura determinada.

Un cop proclamades les llistes, el calendari contempla impugnacions davant la jurisdicció contenciós-administrativa els dies 4 i 5 de novembre, amb dos dies per resoldre, i posteriorment la possibilitat de sol·licitar empara al Tribunal Constitucional, que disposarà de tres dies per pronunciar-se (terminis de revisió judicial).

En conclusió: les llistes anunciades per Vox encara no són candidatures proclamades. El primer document decisiu per verificar quines van ser efectivament presentades serà la publicació del 28 d'octubre; després caldrà contrastar-la amb les candidatures proclamades que es publiquin el 3 de novembre i, si n'hi hagués, amb els resultats dels recursos posteriors.

Els estatuts de Vox atribueixen al seu president, Santiago Abascal, la direcció i coordinació superior de l'acció del partit. Aquesta responsabilitat es concreta en sis facultats expressament, a més de la presidència del Comitè Executiu Nacional i dels altres òrgans dels quals formi part. Convé distingir aquestes atribucions personals de les decisions que corresponen als òrgans col·legiats de la formació.

Les sis facultats expressament atribuïdes al president

El text publicat a la web oficial de Vox estableix que correspon al president la direcció i coordinació superior del partit i enumera les següents competències:

• Executar els acords dels òrgans interns. Pot adoptar tantes mesures com siguin necessàries per complir els acords assolits al Comitè Executiu Nacional —CEN—, el Comitè d'Acció Política, el Comitè de Gestió i qualsevol altres òrgans dels quals formi part. L'atribució es refereix a fer efectius acords adoptats per aquests òrgans; no converteix per si sola les seves competències col·lectives en decisions personals del president.
• Dictar ordres i instruccions internes. Els estatuts el faculten expressament per emetre ordres i instruccions sobre el funcionament del partit. Es tracta d'una competència de direcció organitzativa, diferenciada de l'execució dels acords esmentats a l'apartat anterior.
• Representar Vox internacionalment. Ostenta la representació del partit en l'àmbit de les relacions internacionals. El text afegeix «sense perjudici de la seva delegació», de manera que permet que aquesta funció sigui exercida per delegació i no necessàriament pel president en persona.
• Dirigir la relació amb la Fundació Disenso. Té atribuïda la direcció de les relacions de Vox amb Disenso, identificada expressament als estatuts com a fundació vinculada al partit. La facultat descrita és dirigir aquesta relació; no s'ha de confondre amb una atribució general de totes les competències de govern de la fundació.
• Designar el representant electoral general. El president nomena aquesta figura, dependent de l'Oficina Electoral Nacional, que disposa de facultats per representar el partit a efectes de presentar candidats en els processos electorals. És important distingir el nomenament del representant de l'aprovació de les candidatures: aquesta clàusula no atribueix per si mateixa al president la selecció unilateral de tots els candidats.
• Exercir altres facultats necessàries per a les seves responsabilitats. L'enumeració acaba amb una clàusula que comprèn «qualsevol altres que siguin precises per al degut compliment de les seves responsabilitats». És una previsió vinculada a l'exercici del càrrec, no una atribució expressa de totes les decisions del partit.

Presidència dels òrgans i abast dels seus poders

Juntament amb aquestes sis facultats, els estatuts contemplen que el president presideixi el CEN i els altres òrgans dels quals formi part. Per tant, la seva posició combina la direcció superior de l'activitat del partit amb la participació i presidència en la seva estructura de decisió.

La distinció entre president i òrgan col·legiat és rellevant per interpretar correctament els seus poders. Per exemple, les facultats de crear, modificar o dissoldre òrgans interns i d'orientar l'activitat política dels grups parlamentaris, municipals i càrrecs públics s'atribueixen al CEN com a òrgan col·lectiu, segons la informació sobre la reforma estatutària recollida per COPE. No s'han de presentar automàticament com a competències exclusives d'Abascal.

En definitiva, la Presidència disposa d'amplies facultats de direcció, coordinació i execució, amb atribucions específiques sobre funcionament intern, relacions internacionals, Disenso i representació electoral. El seu exercici s'ha de llegir juntament amb la distribució de responsabilitats entre els restants òrgans estatutaris.

A les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, el 23 de juliol de 2023, Vox va quedar en tercera posició, amb aproximadament tres milions de vots, el 12,4 % i 33 diputats. Va acabar per darrere del PP i del PSOE, i lleugerament per davant de Sumar en representació parlamentària. Tot i mantenir el tercer lloc, va perdre 19 escons respecte a les eleccions de novembre de 2019.

Comparació amb els principals partits

La distribució d'escons permet veure amb claredat la posició de Vox davant les altres tres candidatures amb més representació. Els resultats van ser els següents, segons la comparació de les eleccions de 2023 publicada per Demòcrata:

La comparació mostra dues distàncies molt diferents: Vox va quedar lluny dels dos primers partits, però pràcticament empatada en percentatge de vot amb Sumar. La seva tercera posició, per tant, no significava una representació propera a la del PP o el PSOE, sinó un avantatge reduït sobre la quarta candidatura.

• Enfront del PP: Vox va obtenir 104 diputats menys i aproximadament 20,7 punts percentuals menys de vot. El PP va aconseguir una mica més de quatre vegades els seus escons.
• Enfront del PSOE: Vox va quedar 88 diputats per sota, amb una diferència aproximada de 19,3 punts percentuals en suport electoral.
• Enfront de Sumar: Vox va aconseguir dos diputats més. La diferència percentual va ser d'al voltant d'una dècima, utilitzant els percentatges arrodonits.

Va millorar o empitjorar respecte a 2019?

L'evolució de Vox va ser negativa en representació parlamentària: va passar de 52 diputats al novembre de 2019 a 33 al juliol de 2023. Va perdre, per tant, 19 escons, equivalents a aproximadament el 36,5 % dels que havia obtingut en aquella convocatòria. Aquesta comparació apareix recollida a El Confidencial.

En aquesta mateixa comparació, el PP va passar de 89 a 137 diputats, mentre que el PSOE va passar de 120 a 121. És important assenyalar que aquest últim canvi va ser una pujada d'un escó, no una baixada. Així, conservar el tercer lloc no va evitar que Vox reduís de manera considerable la seva presència al Congrés respecte a novembre de 2019.

Què van implicar aquests resultats?

Els 137 diputats del PP i els 33 de Vox van sumar 170, sis menys que els 176 necessaris per assolir la majoria absoluta del Congrés. En conseqüència, els seus resultats conjunts no bastaven per disposar d'aquesta majoria. Aquesta suma també està recollida a la comparativa de Demòcrata.

Per la seva banda, PSOE i Sumar van reunir 152 diputats. Cap d'aquestes dues sumes assolien per si soles els 176, de manera que la distribució feia rellevants els suports d'altres formacions. Tenir més escons que un altre partit no equivalia, per si mateix, a comptar amb una majoria suficient.

En síntesi: Vox va mantenir la tercera posició, va quedar molt a prop de Sumar i lluny del PP i el PSOE, però va retrocedir respecte a 2019. Aquestes xifres descriuen resultats electorals de 2023, no les estimacions de les enquestes posteriors.