Els influencers i el seu poder digital davant el 29N: El Xokas, la polèmica i les seves crítiques a Vox per cancel·lar Jordi Wild

Joaquín Domínguez, un dels creadors de contingut més populars d’Espanya, ha acusat Vox d’haver comès el seu pitjor error de comunicació en suspendre l’entrevista de Santiago Abascal a «The Wild Project»

'El Xokas' en uno de sus vídeos de YouTube

'El Xokas' en uno de sus vídeos de YouTube

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 11 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La entrevista fallida de Santiago Abascal amb Jordi Wild ha provocat una allau de crítiques entre els creadors de contingut, però poques han estat tan contundents com la de El Xokas. El popular streamer gallec s’ha enfrontat a Vox per suspendre la gravació prevista per aquest dimecres a 'The Wild Project', una decisió que considera incomprensible des del punt de vista de la comunicació política i que ha qüestionat fins i tot en termes de capacitat per governar.

"Bloquejar a Jordi Wild és la pitjor decisió de tota la vostra trajectòria a nivell comunicacional", va afirmar Joaquín Domínguez Portela, conegut a internet com El Xokas, en conèixer el comunicat del partit. La seva reacció va anar més enllà de criticar l’estratègia electoral: "És impossible que algú en el seu sa judici pugui votar un grup polític que prengui aquest tipus de decisions".

L’episodi ha convertit el creador gallec en un dels protagonistes digitals de la precampanya del 29 de novembre. Acostumat a opinar sense massa filtres sobre política, economia i qüestions socials, aquesta vegada ha dirigit els seus retrets contra una formació amb la qual alguns dels seus seguidors podrien trobar afinitats ideològiques.

Qui és El Xokas?

Nascut a Lugo el 1991, Joaquín Domínguez Portela va començar la seva trajectòria professional lluny de la fama que avui gaudeix a les plataformes digitals. Va estudiar Publicitat i Màrqueting a Salamanca i es va especialitzar posteriorment en postproducció audiovisual. Abans de dedicar-se a les retransmissions, va treballar com a editor de vídeo per al Reial Madrid.

El 2018 va començar a emetre partides de World of Warcraft a Twitch i, un any després, va abandonar la seva feina per concentrar-se en la creació de contingut. La seva popularitat va créixer especialment durant el 2021 i el 2022, quan va ampliar la seva audiència gràcies a les col·laboracions amb altres creadors i a la seva participació en grans esdeveniments de videojocs.

L’esprint definitiu va arribar amb els Squid Craft Games, una competició de Minecraft que va reunir algunes de les figures més conegudes de l’entreteniment digital en espanyol. El 2022 també va rebre el premi ESLAND al streamer revelació.

Tot i que els videojocs van ser la seva porta d’entrada, les seves retransmissions van acabar incorporant llargues converses amb l’audiència sobre assumptes que poc tenien a veure amb les partides. L’economia, els impostos, les relacions personals i les controvèrsies polítiques van passar a formar part habitual dels seus continguts.

La seva reacció a Vox i la polèmica dels 40 minuts de 'La Revuelta'

L’enfrontament entre Vox i Jordi Wild va començar després de l’entrevista d’Abascal a 'La Revuelta', emesa el dilluns 9 de novembre. El partit va denunciar que RTVE i la productora El Terrat s’havien negat a publicar o facilitar 40 minuts de conversa que van quedar fora de l’emissió televisiva.

Arran d’aquesta controvèrsia, Vox va anunciar que deixaria de participar en entrevistes en què no pogués disposar de la gravació i utilitzar les respostes del seu candidat amb autonomia. La decisió va afectar directament 'The Wild Project', on Abascal tenia previst seure davant Jordi Wild el dimecres 11 de novembre.

Tal com va explicar el mateix creador, existia un acord previ per publicar les entrevistes íntegres i sense talls, sota unes condicions comunes per a tots els candidats. Tanmateix, l’equip de Vox va exigir posteriorment disposar dels drets audiovisuals de la conversa, una petició que Wild va rebutjar.

La suspensió, avançada per DEMÓCRATA, va deixar incompleta la sèrie d’entrevistes electorals que el responsable de 'The Wild Project' havia preparat amb els principals aspirants a la Presidència del Govern.

Va ser aleshores quan El Xokas va reaccionar amb una duresa especial. "Si sou tan babaus prenent una decisió tan fàcil, què no fareu al Govern?", va retreure al partit. Per al streamer, renunciar a una entrevista davant d’una audiència digital tan àmplia suposa desaprofitar una oportunitat de comunicació en plena campanya electoral.

La seva intervenció es va sumar a les crítiques d’altres creadors, entre ells Ibai Llanos i AuronPlay, i també de comunicadors habitualment propers a posicions conservadores, com Infovlogger i Vito Quiles.

Un creador acostumat a la controvèrsia

La contundència amb què El Xokas ha respost a Vox s’adiu amb l’estil que ha desenvolupat durant anys davant de les càmeres. Els seus directes a les plataformes encadenen comentaris espontanis, discussions amb espectadors i opinions expressades de manera contundent.

Un dels seus episodis més coneguts va ocórrer el 2022, quan es va descobrir que feia servir comptes secundaris a les xarxes socials per respondre els seus crítics. La polèmica va afectar la seva imatge pública i el va obligar a donar explicacions davant dels seus seguidors.

Des de llavors, ha continuat alternant els videojocs amb continguts d’actualitat i projectes empresarials, entre ells la seva participació en Knoweats, una companyia dedicada al menjar preparat.

Al gener de 2026 va donar un altre pas fora de les plataformes digitals en acudir a 'El Hormiguero', el programa de Pablo Motos a Antena 3. Durant l’entrevista del 22 de gener, el creador va criticar la pressió fiscal sobre els autònoms i va qüestionar el funcionament del sistema polític espanyol. "No crec en la partitocràcia", va afirmar abans d’argumentar que PP i PSOE no ofereixen canvis substancials en el model de societat.

També va defensar el seu dret a opinar sobre assumptes polítics, tot i les crítiques que rep per pronunciar-se sobre qüestions alienes a la seva especialitat. "Sóc un oceà de coneixements d’un centímetre de profunditat. Prefereixo tenir això que no tenir res", va respondre a qui li retreu parlar de tot.

Els 'streamers' també entren en campanya

De cara a les eleccions del 29N, el Xokas no ha anunciat a qui votarà. Això no vol dir que hagi evitat posicionar-se políticament. Ha criticat en nombroses ocasions el feminisme i les polítiques d’igualtat, amb especial duresa cap a Irene Montero, amb qui manté un llarg historial d’enfrontaments a les xarxes. Al novembre de 2025, la dirigent de Podemos va arribar a anomenar-lo "experta en tot, sobretot en plorar".

Al juliol de 2026, va criticar Ester Expósito després que l’actriu afirmara que no dialogaria amb nazis, en una discussió sobre les diferències ideològiques en les relacions personals. Montero hi va intervenir aleshores per retreure-li els seus comentaris i acusar-lo de buscar una dona submisa.

La polèmica va arribar fins i tot al Congrés, on la diputada de Compromís Águeda Micó va citar les seves paraules com a exemple de discursos masclistes. Burger King va acabar trencant la seva col·laboració publicitària amb el creador, mentre que la mateixa Expósito va respondre mesos després i va qüestionar la influència d’aquests missatges entre els joves.

Altres perfils, com Vito Quiles, han anat més enllà i han traslladat la seva activitat digital a les universitats, amb una gira d’actes sota el lema "Màfia o pàtria". Amb milions de seguidors pendents de les seves publicacions, els influencers s’han convertit en actors de la precampanya, capaços d’amplificar missatges polítics i generar polèmiques fora dels canals tradicionals.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba la normativa sobre drets audiovisuals en entrevistes polítiques a Espanya?

La regulació aplicable a les entrevistes polítiques ja està vigent; no constitueix una única llei pendent d'aprovació. A 12 de novembre de 2026, cal distingir aquest marc de les propostes per introduir debats electorals obligatoris. La reforma governamental de la llei electoral localitzada va caducar el 6 d'octubre de 2026, per la qual cosa les seves noves obligacions no poden presentar-se com a dret vigent.

Quina normativa s'aplica actualment

L'expressió «drets audiovisuals en entrevistes polítiques» no identifica, en les fonts consultades, una norma estatal específica amb aquest títol. Per a l'accés de partits i candidats a entrevistes i debats, les principals regles són les següents:

  • Article 66 de la LOREG: durant el període electoral, els mitjans públics han de garantir pluralisme polític i social, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa. Les ràdios privades han de respectar pluralisme i igualtat; les televisions privades estan subjectes, a més, a proporcionalitat i neutralitat en debats, entrevistes electorals i informació de campanya.
  • Instrucció 4/2011 de la Junta Electoral Central: desenvolupa aquestes garanties. La decisió d'organitzar entrevistes o debats correspon a la direcció del mitjà, però, si els organitza, ha de respectar els principis aplicables. Pot consultar-se en el text del BOE, juntament amb la seva modificació de 2015.
  • Llei 17/2006, de RTVE: el seu article 28 configura l'accés dels grups socials i polítics significatius en el conjunt de la programació. No equival a un dret automàtic a acudir a un programa concret, com explica aquest anàlisi de Demócrata.
  • Llei 13/2022, General de Comunicació Audiovisual: conté les obligacions generals sobre pluralisme i protecció de drets. No estableix quotes idèntiques d'entrevistes per a cada partit fora del període electoral. El seu text està disponible en el BOE.

Què va passar amb la reforma electoral

El Govern va impulsar el Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. El seu recorregut va incloure l'aprovació inicial de l'avantprojecte el 15 d'abril de 2025, audiència pública del 13 al 26 de juny i posterior aprovació governamental per al seu enviament al Congrés, recollida en la referència de juliol de 2025.

La proposta pretenia exigir almenys un debat electoral en mitjans públics, regular la participació de les formacions amb representació i dels anomenats grups polítics significatius, i reforçar la supervisió electoral dels plans de cobertura. També incloïa mesures sobre publicació de microdades d'enquestes, segons el Ministeri de l'Interior.

El seu estat final localitzat és la caducitat el 6 d'octubre de 2026: va acabar el seu recorregut parlamentari sense convertir-se en llei. Per tant, no està simplement esperant una següent fase d'esmenes o votació.

Altres iniciatives relacionades

També consta la Proposició de Llei Orgànica de garantia del dret a la informació veraç i lluita contra la desinformació, el text publicat proposava almenys dos debats públics durant la campanya. No consta en les fonts consultades la seva aprovació com a llei ni el seu últim esdeveniment parlamentari; no s'ha de confondre amb el projecte governamental anterior.

Al Senat figura també una proposició no de llei sobre pluralitat política i veracitat en mitjans públics. És una iniciativa d'orientació política: per si sola no modifica les lleis ni crea un dret exigible a ser entrevistat.

En conclusió: continuen aplicant-se les garanties existents de pluralisme i cobertura electoral. No hi ha una nova obligació general aprovada que asseguri a cada partit una entrevista en cada programa, i la reforma governamental identificada ja no continua en tramitació.

Quines són les competències d'un president de partit polític com Santiago Abascal en la presa de decisions de comunicació?

Un president de partit com Santiago Abascal té una funció de direcció política de la comunicació: orientar els missatges, representar públicament l'organització i coordinar el seu discurs. Això no significa que hagi de redactar cada comunicat, gestionar personalment les xarxes o decidir unilateralment qualsevol actuació. La clau és distingir entre les seves competències estatutàries, la seva influència efectiva i les tasques delegades a l'equip de comunicació.

1. Què li correspon formalment

A Vox, els Estatuts actualitzats al juny de 2024 atribueixen al president la representació del partit i la direcció i coordinació superior de la seva acció política i organitzativa. També presideix el Comitè Executiu Nacional —CEN— i executa els acords dels òrgans competents.

Aquestes atribucions sustenten la seva intervenció en la comunicació, encara que no equivalen a una competència exclusiva i detallada sobre cada entrevista, publicació o campanya. El CEN és el màxim òrgan de direcció nacional entre assemblees generals i conserva competències pròpies. Presidir-lo no suposa substituir-lo en totes les seves decisions.

2. Quines decisions comunicatives pot orientar

Des d'aquesta responsabilitat política, el paper de la presidència pot abastar els següents àmbits. Convé entendre'ls com a manifestacions de lideratge i coordinació, no com una llista de facultats exclusives expressament enumerades en els Estatuts:

  • Prioritats del missatge: determinar, juntament amb la direcció, quins assumptes mereixen més atenció i quina posició s'ha de traslladar.
  • Orientació del discurs: supervisar que les intervencions públiques siguin coherents amb l'estratègia i els acords del partit.
  • Representació pública: protagonitzar entrevistes, discursos, actes i declaracions d'especial rellevància.
  • Coordinació interna: impulsar la coherència entre la comunicació nacional, territorial i parlamentària, respectant les responsabilitats de cada estructura.
  • Controvèrsies rellevants: intervenir en la resposta política quan una crisi afecta la identitat, l'estratègia o el lideratge de l'organització.

3. Què correspon a l'equip de comunicació

La execució professional és un pla diferent. Els responsables de comunicació i premsa converteixen l'orientació política en propostes d'entrevistes, convocatòries, argumentaris, continguts audiovisuals i publicacions digitals. També mantenen la relació quotidiana amb periodistes i organitzen la difusió.

Per tant, una decisió pot preparar-se tècnicament i validar-se políticament. L'equip pot recomanar un format o advertir d'un risc; la presidència pot intervenir si considera que afecta el posicionament del partit. Però no consta un procediment públic que permeti afirmar que Abascal autoritza personalment totes les entrevistes, comunicats o publicacions. Tampoc s'ha de confondre el seu protagonisme públic amb l'autoria material de cada contingut.

4. Què mostra el cas d'Abascal

La informació pública reflecteix una presidència amb un paper central en la direcció. En una entrevista recollida per Demócrata, Abascal va explicar que les decisions les adopta juntament amb l'equip de direcció i va afirmar: «Aquest equip escollit per l'Assemblea de Vox i pels militants de Vox és el que mana i és el que continuarà manant». Aquesta declaració descriu com presenta el seu lideratge, però no acredita qui decideix cada actuació comunicativa concreta.

A més, el relleu d'Ortega Smith en la portaveu municipal de Madrid va ser acordat per unanimitat del CEN, segons la informació publicada sobre aquest acord. L'exemple mostra per què cal separar el lideratge presidencial de la decisió formal de l'òrgan competent.

En síntesi: Abascal pot dirigir i supervisar políticament la comunicació de Vox, dins del marc estatutari i dels acords col·lectius. Atribuir-li una decisió concreta —acceptar una entrevista, cancel·lar-la o aprovar un missatge— requereix evidència específica, no n'hi ha prou que sigui president.

Quins resultats va obtenir Vox en les últimes eleccions generals i quants escons té actualment al Congrés?

En les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, les del 23 de juliol de 2023, Vox va obtenir 3.033.744 vots, el 12,39 % i 33 escons al Congrés. La representació que les fonts consultades atribueixen actualment a la formació continua sent de 33 diputats; no s'ha de confondre amb les xifres superiors que apareixen en les enquestes per a les properes eleccions. (Demócrata, 8 de novembre).

Els resultats de les últimes generals

La resposta electoral es refereix al 23J de 2023, no a les estimacions publicades durant 2026. En aquella convocatòria, Vox va aconseguir una mica més de tres milions de vots i 33 representants. Les comparacions recents de Demócrata amb l'escrutini definitiu mantenen aquests 33 escons com a referència del resultat obtingut a les urnes. (Comparació amb el 23J).

  • Vots: 3.033.744 suports en el conjunt d'Espanya. És la xifra absoluta de sufragis rebuts per la candidatura, diferent del percentatge que representen sobre el vot vàlid. (Resultats de referència).
  • Percentatge: 12,39 %. Quan s'expressa amb una sola xifra decimal, apareix com a 12,4 %; ambdues formes es refereixen al mateix resultat, amb diferent arrodoniment. (Comparativa de vot).
  • Escó: 33 diputats elegits per al Congrés. Aquesta és la xifra que s'ha d'utilitzar en respondre quants representants va obtenir Vox en aquelles eleccions. (Comparativa d'escons).

Quants escons té com a referència actual

Les publicacions consultades continuen identificant els 33 escons com la representació de Vox procedent de les últimes generals. Per exemple, la comparació publicada per Demócrata el 9 de novembre de 2026 distingeix expressament els 33 diputats de 2023 dels 68 que li atribueix una enquesta de Sigma Dos. Els primers són un resultat electoral; els segons, una estimació. (Resultat front a estimació).

Convé precisar l'abast de la resposta: els 33 descriuen la representació sorgida del 23J i utilitzada en les comparacions actuals. No són una xifra obtinguda sumant previsions ni una actualització de l'escrutini a partir d'enquestes. Per a la teva pregunta, per tant, la dada rellevant és el resultat efectivament aconseguit a les urnes, no el que una empresa demoscòpica calcula per a una nova votació.

Per què pots trobar altres xifres

En la informació electoral recent apareixen números més alts perquè es publiquen projeccions per a les eleccions del 29 de novembre de 2026. Així, l'estudi d'IMOP difós el 8 de novembre assignava a Vox 70 escons, davant dels 33 del 23J. Aquesta comparació no significa que la formació hagi passat a ocupar 70 llocs al Congrés. (Sondeig d'IMOP).

El mateix passa amb els 68 representants de Sigma Dos: són una previsió per a una elecció futura, no diputats addicionals ja obtinguts. La diferència entre una enquesta i un resultat electoral és fonamental per interpretar correctament els titulars que parlen d'augments o pèrdues d'escons. (Sondeig de Sigma Dos).

En síntesi: Vox va aconseguir el 12,39 % dels vots i 33 diputats en les generals del 23 de juliol de 2023. La xifra de representació que recullen les fonts consultades continua sent 33, mentre que els números superiors corresponen a pronòstics electorals. (Referència electoral).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin motiu va portar Vox a cancel·lar l'entrevista de Santiago Abascal amb Jordi Wild a 'The Wild Project'?

Pregunta" 1 de 3

Quina va ser la reacció d'El Xokas davant la decisió de Vox de cancel·lar l'entrevista?

Pregunta" 2 de 3

Quins altres temes sol tractar El Xokas en els seus directes a més de videojocs?

Pregunta" 3 de 3