Feijóo intervé en un acte a Osca: "Espanya no ha de suportar a Sánchez sempre"

A data d'avui, 13 d'octubre de 2026, el procés electoral per a les eleccions generals del 29 de novembre està plenament en marxa, però la campanya electoral oficial encara no ha començat. Ens trobem en la fase de precampanya i de posada en marxa del calendari electoral després de la publicació del reial decret de dissolució i convocatòria.

1. Situació jurídica: decret ja publicat i Corts dissoltes

El Reial Decret 806/2026, de 5 d'octubre, de dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i de convocatòria d'eleccions, es va publicar al BOE el 6 d'octubre de 2026. Aquest mateix dia va entrar en vigor i:

• Va dissoldre el Congrés i el Senat elegits el 23 de juliol de 2023.
• Va convocar eleccions a ambdues Càmeres per al diumenge 29 de novembre de 2026.
• Va fixar el repartiment de diputats i senadors per circumscripció al seu annex.
• Va assenyalar que les noves Càmeres es constituiran el 23 de desembre a les 10:00.

Des del 6 d'octubre està obert el període electoral de 54 dies previst per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Les Corts estan dissoltes i les funcions parlamentàries es concentren a les Diputacions Permanents.

2. Estat de la campanya electoral: precampanya, no campanya oficial

El propi Reial Decret 806/2026 fixa expressament el marc temporal de la campanya:

• Inici de la campanya electoral: a les 00:00 hores del divendres 13 de novembre.
• Fi de la campanya: a les 24:00 hores del divendres 27 de novembre.

Això encaixa amb l'article 51 de la LOREG, que estableix que la campanya comença el dia 38 posterior a la convocatòria, dura 15 dies i acaba a les zero hores del dia anterior a la votació.

Per tant, a 13 d'octubre:

• No ha començat encara la campanya electoral legalment entesa per la LOREG.
• Sí que estem en una fase de precampanya, en la qual els partits ja realitzen actes polítics, presentacions i missatges, però sotmesos a les restriccions específiques des de la convocatòria (per exemple, límits a la propaganda institucional segons els articles 50 i 53 de la LOREG).

3. Calendari electoral ja en marxa

El calendari derivat del decret i de la LOREG activa diversos fites que ja estan corrent, moltes d'elles directament vinculades a la preparació de la campanya:

• Consulta i reclamacions del cens electoral: el cens es pot consultar entre el 12 i el 19 d'octubre a ajuntaments i delegacions provincials, amb possibilitat de presentació de reclamacions. L'INE i nombrosos ajuntaments han difós aquesta informació en les seves notes oficials.
• Coalicions electorals: els partits disposen fins al 16 d'octubre aproximadament per comunicar la constitució de coalicions davant l'Administració electoral.
• Presentació de candidatures: segons la LOREG i el calendari difós per la premsa i el propi Congrés, les llistes al Congrés i al Senat es presenten entre el 21 i el 26 d'octubre, situant-se en el tram entre el 15è i el 20è dia posterior a la convocatòria.
• Publicació i proclamació de candidatures: la publicació inicial de candidatures es preveu al voltant del 28 d'octubre, la proclamació al voltant del 2 de novembre i la publicació de les candidatures proclamades el 3 de novembre, d'acord amb l'article 47 de la LOREG i el calendari difós per Demócrata.

4. Vot per correu i altres terminis vinculats a la campanya

Paral·lelament, ja s'han activat terminis que formen part del desenvolupament pràctic de la campanya:

• Sol·licitud de vot per correu: pot realitzar-se des de la publicació del decret. La informació divulgada per Demócrata i Correus situa el 19 de novembre com a data límit per sol·licitar-lo.
• Enviament de documentació del vot per correu: comença el 9 de novembre.
• Dipòsit del vot per correu: la data ordinària límit és el 25 de novembre.
• Prohibició d'enquestes: el 23 de novembre és l'últim dia per publicar i difondre sondejos; des del dia següent entra en vigor la prohibició d'enquestes electorals.
• Jornada de reflexió: el dissabte 28 de novembre, sense actes de campanya ni propaganda electoral.

5. Resum de l'estat actual

En síntesi, avui:

• El decret de dissolució i convocatòria està publicat i en vigor.
• El calendari electoral oficial està desplegat (cens, coalicions, candidatures, vot per correu).
• La campanya electoral oficial encara no ha començat; ho farà el 13 de novembre i acabarà el 27.
• Ens trobem en una fase de precampanya regulada, amb restriccions específiques a la publicitat institucional i a la propaganda anticipada.

Des del punt de vista de “tramitació de la campanya”, es pot dir que el marc normatiu (Reial Decret 806/2026 i LOREG) està plenament fixat i que ja s'estan complint els tràmits previs imprescindibles perquè la campanya es desenvolupi en els terminis i condicions previstos.

Segons els Estatuts vigents del Partit Popular, aprovats en el XXI Congrés Nacional de 2025, el president nacional és el màxim responsable orgànic de la formació en l'àmbit estatal. Les seves competències es recullen de forma sistemàtica a l'article 44 dels Estatuts del PP, que defineix l'abast del seu poder intern, el seu paper de representació i les seves facultats de direcció política i d'organització interna del partit.

En síntesi, les principals competències del president del Partit Popular són les següents:

1. Representació política i legal del partit

• Màxima representació externa: el president ostenta la representació política del Partit Popular davant les institucions, altres forces polítiques, organitzacions socials i l'opinió pública.
• Representació jurídica: els Estatuts li atribueixen també la representació legal de la formació, la qual cosa li permet actuar en nom del partit en aquells actes i decisions que requereixin aquesta condició (sense perjudici de les delegacions que es puguin realitzar).

2. Direcció dels òrgans superiors

• Presideix els principals òrgans de direcció: el president del PP presideix la Junta Directiva Nacional i el Comitè Executiu Nacional, que són els òrgans superiors de govern intern entre congressos.
• Vot de qualitat: en cas d'empat en les votacions d'aquests òrgans, el president disposa de vot de qualitat, la qual cosa li permet inclinar el resultat cap a una o altra posició dins del marc estatutari.

3. Direcció política i coordinació interna

• Orientació general del partit: al president se li atribueix la màxima responsabilitat sobre l'orientació política i estratègica del Partit Popular, sempre dins dels acords del Congrés Nacional i de la resta d'òrgans col·legiats.
• Coherència de l'acció política: dirigeix i coordina l'acció del conjunt del partit per assegurar que els missatges, les posicions i les iniciatives dels diferents òrgans i estructures siguin coherents entre si.
• Impuls de l'activitat: pot promoure iniciatives i línies de treball que desenvolupin el projecte polític aprovat al Congrés i adaptar-lo al context polític del moment.

4. Execució dels acords del partit

• Aplicació de les decisions congressuals: correspon al president adoptar les mesures necessàries per complir i desenvolupar els acords del Congrés Nacional del PP.
• Desenvolupament dels acords dels òrgans superiors: també impulsa i supervisa l'execució de les decisions dels òrgans amb competència superior (Junta Directiva Nacional, Comitè Executiu Nacional), garantint que es tradueixin en actuacions concretes.

5. Proposta de la direcció i de càrrecs interns

• Configuració del nucli dirigent: el president proposa al Comitè Executiu els nomenaments de les principals responsabilitats orgàniques, entre elles:
  • Secretari general.
  • Coordinador o coordinadors generals.
  • Vicesecretaris i coordinadors responsables d'àrees sectorials o orgàniques.
  • Responsables de finances i organització.
• Òrgans de control i suport intern: també proposa els responsables i membres d'òrgans com el Comitè Electoral i el Comitè de Drets i Garanties, claus per a la vida interna i el compliment de les normes estatutàries.

6. Control de les declaracions oficials

• Autorització de declaracions en nom del PP: el president ha d'autoritzar les declaracions que es realitzin en nom del partit o aquelles que puguin afectar o comprometre políticament el conjunt del Partit Popular.
• Unitat de missatge: aquesta competència reforça el seu paper com a garant de la línia política oficial i de la unitat de criteri davant els grans debats públics.

7. Límits i marc d'actuació

• Submissió als Estatuts i als òrgans col·legiats: tot i concentrar una elevada capacitat de direcció i proposta, el president exerceix les seves funcions dins dels límits marcats pels Estatuts i els acords del Congrés Nacional, la Junta Directiva Nacional i el Comitè Executiu Nacional.
• Relació amb les estructures territorials: la presidència nacional actua com a referència per al conjunt de les organitzacions autonòmiques i provincials, la coordinació política general de les quals s'inscriu en aquesta funció directiva.

Tot aquest esquema es pot consultar en detall en el text oficial dels Estatuts del Partit Popular aprovats el 2025, on l'article 44 fixa de manera expressa les competències del president nacional.

Abans de convertir-se en president del Partit Popular a nivell nacional l'abril de 2022, Alberto Núñez Feijóo havia desenvolupat una trajectòria llarga i escalonada que combina alta funció pública, gestió de grans organismes estatals i lideratge polític a Galícia. La seva carrera es pot dividir, a grans trets, en tres fases: tecnòcrata a l'Administració gallec i estatal, gestor d'entitats públiques d'àmbit nacional i, finalment, dirigent polític autonòmic i líder del PP de Galícia.

Orígens i primers passos a la Xunta de Galícia

Nascut el 1961 a Os Peares (Ourense), es va llicenciar en Dret i va accedir aviat al cos superior de l'Administració autonòmica gallec. En aquesta primera etapa, el seu perfil va ser el d'un alt funcionari especialitzat en gestió, no el d'un polític electe.

A començaments dels anys noranta va ser nomenat secretari general tècnic de la Consellería d'Agricultura, Ramaderia i Muntanyes de la Xunta de Galícia. Aquest lloc el va situar al cor de la maquinària administrativa autonòmica, coordinant la vessant jurídica i de gestió d'un departament clau en una comunitat amb fort pes rural.

Poc després va passar a l'àmbit sanitari gallec com a secretari general de la Consellería de Sanitat i Serveis Socials, i va assumir també responsabilitats al Servei Gallec de Salut (Sergas), on va exercir com a vicepresident i secretari general. Allà va consolidar una especialització en sanitat i política social que marcaria bona part de la seva imatge pública posterior.

Salt a l'Administració General de l'Estat

L'accés del Partit Popular al Govern d'Espanya el 1996 va suposar per a Feijóo el pas de gestor autonòmic a alt càrrec de l'Administració central. Primer va ocupar la Secretaria General d'Assistència Sanitària del Ministeri de Sanitat, la qual cosa li va donar una visió de conjunt del sistema de salut a escala estatal.

En aquesta mateixa etapa va ser nomenat president de l'Institut Nacional de la Salut (Insalud), organisme responsable de la gestió sanitària a les comunitats que encara no tenien transferides les competències. Es tractava d'un lloc amb un fort component tècnic, però també polític, pel volum pressupostari i la negociació constant amb territoris i professionals.

A començaments dels 2000 va fer un altre salt en la gestió pública en convertir-se en president de la Societat Estatal Correus i Telègrafs. Des d'aquesta posició va dirigir l'operador postal públic en un moment de transformació del sector, la qual cosa va reforçar el seu perfil com a gestor de grans organitzacions i no només com a especialista en sanitat.

Retorn a Galícia i entrada en la primera línia política

El 2003 Feijóo va tornar a Galícia per incorporar-se al Govern autonòmic presidit per Manuel Fraga. Va ser nomenat conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge, assumint infraestructures, ordenació del territori i habitatge. Amb això va deixar de ser només un tecnòcrata per convertir-se en membre visible de l'Executiu autonòmic.

Un any més tard, el 2004, va ser designat vicepresident primer de la Xunta de Galícia. Aquest càrrec el va situar com un dels principals referents del Govern gallec i hereu potencial del projecte polític de Fraga. La seva responsabilitat abastava àrees de gran pes econòmic i simbòlic, des d'obres públiques fins a la planificació territorial.

Diputat autonòmic i líder del PPdeG

Després de les eleccions autonòmiques de 2005, en què el PP va perdre la Xunta davant el bipartit PSdeG–BNG, Feijóo va ser elegit diputat del Parlament de Galícia. Va passar així a l'oposició, però ja com a figura central del grup popular a la Cambra.

El punt d'inflexió va arribar el 2006, quan va ser elegit president del Partit Popular de Galícia, succeint Manuel Fraga al capdavant de l'organització. Des d'aquest moment es va convertir en el màxim responsable polític del PP gallec, encarregat de reconstruir el partit després de la pèrdua del Govern i d'articular l'estratègia per recuperar la Xunta.

President de la Xunta de Galícia

A les eleccions autonòmiques de 2009 el PPdeG, liderat per Feijóo, va recuperar la majoria absoluta i ell va ser investit president de la Xunta de Galícia. Va reeditar el càrrec amb noves majories absolutes el 2012, 2016 i 2020, encadenant més de tretze anys al capdavant del Govern autonòmic.

Durant aquest període va consolidar una imatge de dirigent moderat i de “gestor solvent”, recolzat en l'estabilitat parlamentària i en una agenda centrada en la disciplina pressupostària, la sanitat i la defensa dels interessos gallecs en la política estatal. Aquesta solidesa territorial i la seva experiència acumulada a l'Administració van ser els principals actius que expliquen que, després de la crisi interna del PP el 2022, fos reclamat per fer el salt a Madrid.

Així, quan el XX Congrés extraordinari del Partit Popular el va elegir president nacional a l'abril de 2022, Feijóo arribava a la direcció del PP amb un bagatge que combinava gairebé tres dècades de responsabilitat a l'Administració pública, la presidència d'un gran ens estatal com Correus i un llarg mandat al capdavant de la Xunta i del PPdeG.