Frente Amplio accelera les negociacions per definir la seva candidatura a les eleccions generals del 29 de novembre, amb Ada Colau i Mónica García com dos dels noms que han guanyat pes en les últimes hores. Les quatre formacions que integren inicialment l'espai, Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els comuns, mantenen el 17 d'octubre com a data per presentar públicament la seva fulla de ruta i la seva fórmula de lideratge.
La proposta de Més Madrid perquè Colau sigui la candidata a la Presidència del Govern i encapçali la llista per Barcelona ha reforçat l'opció d'una candidatura coral, en la qual el lideratge estatal es combini amb referents de cada territori.
L'exalcaldessa, que ja havia confirmat que se li havia plantejat liderar el projecte, encara no ha confirmat si acceptaria.
Colau, proposta per Més Madrid per liderar des de Barcelona
Més Madrid ha plantejat que Colau encapçali la candidatura per Barcelona com una mostra de territorialitat, generositat i funcionament confederal. La formació sosté que les organitzacions amb arrelament territorial han de conservar capacitat per configurar les candidatures en els seus respectius àmbits.
La proposta suposa traslladar a Barcelona la candidatura a la Presidència del Govern i evitar un model basat en un únic lideratge concentrat a Madrid. La fórmula s'afegeix a la possibilitat, cada cop més present en les converses, d'un lideratge compartit entre diferents referents territorials.
Mónica García manté pes en la carrera
Per Madrid, la formació ha confirmat que Mónica García liderarà la llista, acompanyada per Emilio Delgado, Tesh Sidi i Eduardo Rubiño.
La dirigent de Més Madrid ha defensat a més que el nou espai ha de construir-se des d'una pluralitat de veus, en línia amb la fórmula coral que ara guanya pes en les negociacions.
Altres noms que han aparegut en les converses són els ministres de Cultura, Ernest Urtasun, i de Consum, Pablo Bustinduy, a més de la portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Barbero.
Més Madrid reclama controlar la llista de Madrid
La discussió sobre el lideratge estatal està vinculada al repartiment territorial de les candidatures. Més Madrid ha reclamat liderar i confeccionar la llista del Frente Amplio a Madrid, al considerar que les organitzacions amb implantació territorial han de tenir capacitat per configurar les paperetes en els seus respectius territoris.
Aquesta reivindicació encaixa amb la fórmula confederal que defensa la formació i amb el model que els Comuns mantenen per a Catalunya. També altres forces territorials, com Compromís o Chunta Aragonesista, han plantejat tenir un paper propi als seus respectius territoris.
Podem manté la seva proposta de primàries
El encaix de Podem continua sent un dels principals assumptes pendents. La formació de Irene Montero ha plantejat unes primàries obertes els dies 14 i 15 d'octubre per escollir la candidatura d'una eventual aliança de tota l'esquerra.
Aquesta fórmula no coincideix amb el mecanisme que defensen les organitzacions que ja formen el Front Ampli, que aposten per un acord entre les diferents forces. Izquierda Unida, per la seva banda, ha defensat una aliança el més àmplia possible i ha obert la porta expressament a la incorporació de Podem.
Rufián planteja una estratègia diferent
El debat territorial també connecta amb la posició de Gabriel Rufián, que ha defensat que les forces progressistes estudiïn fórmules de confluència província per província, en lloc de reproduir necessàriament una única candidatura a totes les circumscripcions.
ERC, no obstant això, manté el seu propi espai electoral i Oriol Junqueras ha situat a Rufián com a candidat de la formació, llevat que aparegui una altra candidatura que obligui a celebrar primàries. Per tant, el seu paper en aquest procés està relacionat fonamentalment amb el debat sobre la fórmula territorial de l'esquerra i no amb la seva incorporació al Front Ampli.