Noves Generacions converteix Feijóo en un heroi d’anime per al 29N amb un vídeo que recorda el de Lula al Brasil

A data de 13 de novembre de 2026, el Partit Popular està en el primer dia de la campanya electoral oficial per al 29N, no en el seu eix ni en la recta final. Després de l'acte d'obertura d'ahir a Badalona, Alberto Núñez Feijóo té prevista una primera gira per Madrid, Santiago de Compostel·la, Santander, Lleida, Pamplona, Bilbao i La Rioja, a més d'un míting a València el dissabte 21. (Demócrata, 13 de novembre)

En quina fase es troba

La campanya oficial va començar a les 00:00 del divendres 13 i acabarà el divendres 27 de novembre. Dissabte 28 serà la jornada de reflexió i diumenge 29 se celebraran les eleccions. Per tant, els actes anteriors pertanyien a la precampanya, encara que políticament servissin per presentar el candidat, mobilitzar l'organització i preparar els missatges electorals. (Calendari de campanya)

El PP arriba a aquest inici amb el lema «El canvi necessari», la seva nova imatge i el cartell de Feijóo ja presentats. Aquests elements es van donar a conèixer el 6 de novembre, una setmana abans de l'inici oficial. (Presentació del lema)

L'acte de Badalona del 12 de novembre va obrir aquesta etapa amb Feijóo acompanyat per Xavier García Albiol. La primera agenda combina ara trobades amb joves, mítings i desplaçaments territorials, amb participació de dirigents autonòmics i candidats provincials. (Obertura de campanya)

Pròxims actes anunciats

L'agenda publicada permet concretar les següents cites. Es tracta d'actes previstos: no s'han de donar per celebrats abans de la seva realització. El recorregut i els acompanyants figuren a la informació difosa aquest divendres. (Agenda anunciada)

• Divendres 13 — Madrid. Trobada de Feijóo amb joves de l'organització, juntament amb Isabel Díaz Ayuso. També està anunciada l'assistència d'Ignacio Dancausa, president de Noves Generacions i candidat al Congrés per Madrid.
• Dissabte 14 — Santiago de Compostel·la. Acte amb el president de la Xunta, Alfonso Rueda, a les 12:00 hores al Multiusos Fontes do Sar. És la convocatòria pròxima per a la qual consta un horari i recinte concrets. (Detalls de l'acte)
• Diumenge 15 — Santander. Míting amb la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga; Isabel Urrutia, candidata al Congrés; i Gema Igual, alcaldessa de Santander i cap de llista al Senat.
• Dilluns 16 — Lleida i Pamplona. Visita al matí a Lleida i míting a la tarda a Pamplona. Són dues parades diferents dins la mateixa jornada.
• Dimarts 17 — Bilbao i La Rioja. Feijóo estarà al matí a Bilbao, acompanyat per la direcció del PP basc encapçalada per Javier de Andrés. A la tarda té previst desplaçar-se a La Rioja.
• Dissabte 21 — València. Gran míting anunciat a la plaça de bous, quan la campanya haurà superat la seva primera setmana. No consta una hora concreta a la informació consultada.

Què queda per tancar

L'agenda encara no està completa. La informació publicada deixa pendent la resta del recorregut i les dates dels debats que prepara l'Acadèmia de Televisió. Es contempla un cara a cara entre Sánchez i Feijóo i un debat a quatre, però sense dates ni formats concretats; tampoc consta aquí una convocatòria del tancament de campanya del PP. (Debats previstos)

Com a president nacional del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo té atribucions de representació, direcció política, organització i coordinació interna. La referència són els Estatuts aprovats en el XXI Congrés Nacional, celebrat al juliol de 2025, que concentren les funcions presidencials principalment a l'article 44. Aquestes facultats corresponen al càrrec, no són poders personals del seu titular.

Representació i direcció política

El president ostenta la representació política i legal del PP. Això situa Feijóo al capdavant de la representació de la formació, tant en la seva actuació política com en la seva condició d'organització amb personalitat jurídica. A més, dirigeix i coordina l'acció política del partit en l'àmbit nacional: la seva funció no es limita a representar públicament el PP, sinó que comprèn conduir la seva activitat política i coordinar-la internament. La referència és l'article 44 dels Estatuts nacionals de 2025.

Presidència dels òrgans nacionals

Feijóo presideix la Junta Directiva Nacional i el Comitè Executiu Nacional. En ambdós òrgans disposa de vot de qualitat quan es produeix un empat: el seu vot permet resoldre aquesta igualtat, però no substitueix les decisions que correspon adoptar col·lectivament.

També li correspon adoptar les mesures necessàries per complir i desenvolupar els acords del Congrés Nacional i dels òrgans del partit amb competència estatutària superior. Per tant, la presidència combina capacitat de direcció amb l'obligació d'executar acords adoptats dins de l'estructura del PP. Aquestes atribucions es recullen a l'article 44 del text estatutari publicat.

Propostes de nomenament

Una de les seves facultats organitzatives més rellevants és proposar al Comitè Executiu Nacional el nomenament dels principals responsables de la direcció. Aquesta capacitat comprèn els següents càrrecs:

• Secretari general i coordinador general.
• Vicesecretaris generals.
• Coordinadors i secretaris.
• Director general de Finances i Administració.

La distinció és important: formular la proposta no equival a realitzar unilateralment el nomenament. En aquests casos, els Estatuts articulen la intervenció del president juntament amb la del Comitè Executiu Nacional. Així mateix, la presidència formula propostes de nomenament relatives a òrgans especialitzats, entre ells el Comitè Electoral, el Comitè de Drets i Garanties i el Comitè d'Afiliacions. La relació figura a l'article 44 dels Estatuts del PP.

Grups parlamentaris i facultats extraordinàries

Entre les seves atribucions figura també presidir els grups parlamentaris del PP al Congrés dels Diputats, el Senat i el Parlament Europeu, d'acord amb els seus respectius reglaments. Aquesta presidència s'ha de distingir de les funcions dels portaveus i de les regles de funcionament de cada grup.

El marc estatutari contempla, a més, facultats per iniciar expedients i adoptar mesures disciplinàries, subjectes als procediments i garanties interns. En circumstàncies extraordinàries, també preveu l'exercici provisional de determinades competències d'òrgans col·legiats, amb obligació de donar compte posteriorment a l'òrgan competent. No s'han d'interpretar aquestes previsions com una autorització general per sancionar o substituir permanentment els òrgans del partit.

El límit fonamental

En síntesi, Feijóo representa el PP, dirigeix la seva acció política nacional, presideix els seus principals òrgans i proposa part de la seva estructura dirigent. Però no concentra totes les competències: ha d'actuar dins la distribució de funcions establerta pels Estatuts i respectar les atribucions del Congrés Nacional, la Junta Directiva, el Comitè Executiu i els òrgans especialitzats.

El Partit Popular va obtenir 137 escons, 8.091.840 vots i el 33,05 % dels sufragis en les últimes eleccions generals celebrades, les del 23 de juliol de 2023. Tanmateix, a data de 13 de novembre de 2026, hi ha una precisió important: el Congrés està dissolt per la convocatòria electoral del 29 de novembre, per la qual cosa els 137 escons corresponen a la legislatura anterior, no a un Ple actualment constituït.

El resultat electoral del PP

Les eleccions generals més recents que ja han tingut lloc són les de juliol de 2023. Les convocades per al 29 de novembre de 2026 encara no s'han celebrat i, per tant, no existeix un nou resultat electoral que substitueixi el d'aquella convocatòria. La data dels pròxims comicis es pot consultar a la informació electoral de l'INE.

El balanç del Partit Popular a les eleccions de 2023 va ser el següent:

• Vots: 8.091.840.
• Percentatge de vot: 33,05 %, aproximadament un de cada tres sufragis.
• Diputats elegits: 137 dels 350 que integren el Congrés.
• Posició: primera força en vots i escons, encara que sense majoria absoluta. (Referència de Demócrata al 23J)

Els 137 diputats equivalien al 39,14 % dels escons del Congrés. Aquest percentatge de representació no s'ha de confondre amb el percentatge de vot: un expressa la part dels seients obtinguts i l'altre, la proporció de sufragis rebuts. La majoria absoluta es situa en 176 diputats, per la qual cosa el resultat popular va quedar a 39 escons d'aquest llindar. (Resultats i majoria absoluta)

Quants escons té actualment?

Si la pregunta es refereix a la última representació electoral del PP, la resposta és 137 diputats. Aquesta és la xifra que s'ha d'utilitzar per descriure el seu resultat de 2023 i la seva representació a la legislatura que acaba de concloure. (Repartiment electoral de 2023)

Si s'interpreta «actualment» en sentit institucional estricte, cal afegir que les Corts han estat dissoltes per celebrar les eleccions del 29 de novembre. Per això, no seria precís afirmar sense matisos que avui el PP ocupa 137 seients en un Congrés reunit amb la seva composició ordinària. La situació deriva de la convocatòria electoral publicada al BOE.

La representació durant la dissolució

La dissolució no elimina tota continuïtat parlamentària. Mentre s'escull i constitueix la nova Cambra, roman la Diputació Permanent, un òrgan reduït que conserva determinades funcions del Congrés. No substitueix el Ple per a tota la seva activitat, però garanteix que algunes competències no quedin interrompudes durant el període electoral.

El Grup Popular compta amb 27 representants a la Diputació Permanent. Aquesta xifra és diferent dels 137 escons obtinguts a les urnes: mesura la seva presència en aquest òrgan concret, no un nou repartiment electoral ni una pèrdua de diputats. (Composició de la Diputació Permanent)

En conclusió: 137 escons és l'últim resultat del PP en unes eleccions generals; 27 és la seva representació a la Diputació Permanent durant la dissolució. La pròxima composició del Congrés dependrà de les eleccions del 29 de novembre. Les xifres que apareixen abans d'aquesta votació en enquestes són estimacions, no escons adjudicats ni resultats oficials.