De investigar psicofonies i cases encantades a analitzar en horari de màxima audiència l'adelantament electoral de Pedro Sánchez. L'evolució professional de Iker Jiménez Elizari (Vitoria, 1973) explica per què el seu nom ha acabat apareixent en una campanya electoral en què els partits saben que bona part de la batalla es jugarà també fora dels mítings i els debats tradicionals. El presentador de "Cuarto Milenio" porta més de 20 anys a Cuatro, però el seu segon gran format, "Horizonte", ha ampliat radicalment el seu terreny: política nacional, immigració, successos, seguretat, guerres, protestes i crisis socials ocupen ara bona part de les seves emissions.
La importància de Jiménez en aquest cicle electoral no deriva d'una funció institucional. No forma part de cap candidatura ni consta que exerceixi un paper orgànic per PP, PSOE, Vox o qualsevol altra formació. El seu pes està en el plató i en l'audiència. Espanya votarà el 29 de novembre i la campanya oficial es desenvoluparà entre el 13 i el 27, tot i que la precampanya va començar pràcticament en el moment en què Sánchez va anunciar l'adelantament electoral el 5 d'octubre. En aquest escenari, "Horizonte" arriba amb una presència diària en el "access prime time" i amb xifres que l'han col·locat algunes nits per davant dels dos grans gegants d'aquesta franja.
De Vitoria a la ràdio del misteri
Iker Jiménez va néixer el 10 de gener de 1973 a Vitoria i va estudiar Ciències de la Informació. La seva relació amb la ràdio va començar molt aviat: segons la biografia publicada per Mediaset, ja treballava en emissores amb 17 anys i va passar posteriorment per mitjans com Onda Madrid, Radio Voz o espais vinculats al periodista i divulgador Fernando Jiménez del Oso. El 1995 es va incorporar a la revista "Enigmes de la Ciència i l'Home", especialitzada en misteri, ufologia i fenòmens inexplicats, on va acabar exercint com a director adjunt.
La gran transformació va arribar el 2002, quan va començar a la Cadena SER "Milenio 3". El programa va convertir les matinades del cap de setmana en el territori natural de Jiménez i va consolidar una comunitat de seguidors al voltant d'històries de misteri, crònica negra, història i fenòmens paranormals. Va romandre a l'antenna fins al 2015, però per aleshores el periodista ja havia donat el salt que definiria definitivament la seva carrera: la televisió.
"Cuarto Milenio", el programa que el va convertir en un rostre nacional
El 16 de novembre de 2005 va començar a emetre's "Cuarto Milenio" a la recent nascuda Cuatro. Junt amb la periodista Carmen Porter, la seva parella i col·laboradora professional des de fa dècades, Jiménez va construir un dels programes més llargs de la cadena. Ovnis, arqueologia, crims, llegendes, intel·ligència artificial, història, ciència i successos han conviscut durant més de dues dècades en un format que ha sobreviscut a nombrosos canvis de graella i d'hàbits televisius.
Això va ser durant anys el personatge públic associat a Iker Jiménez: el periodista del misteri. El seu to narratiu, els seus monòlegs finals i una posada en escena reconeixible el van convertir també en objecte recurrent d'imitacions i paròdies. Però la veritable mutació cap a l'Iker que avui apareix en el debat polític es va produir molt després i va tenir com a detonant un esdeveniment completament real: la pandèmia.
La pandèmia canvia el rumb: neix "Horizonte"
Al setembre de 2020, "Cuarto Milenio" va tornar després de la parada televisiva provocada per la COVID-19 amb dos especials. Un es va dir "Origen" i es va centrar en el coronavirus; el segon va rebre el nom de "Horizonte" i va reunir viròlegs, metges i investigadors per analitzar la pandèmia, les seves conseqüències i la seva gestió. Aquella emissió va obtenir un 11,7% de quota i al voltant de 1,4 milions d'espectadors, segons Mediaset.
L'experiment va acabar convertint-se en un programa independent. "Horizonte" va deixar progressivament de ser un espai centrat en la COVID per abordar l'actualitat política i social. Amb Jiménez i Porter al capdavant, les seves taules van començar a analitzar assumptes que tradicionalment estaven reservats a tertúlies polítiques: decisions del Govern, immigració, seguretat, corrupció, protestes, guerres o conflictes institucionals. Iker havia passat del misteri a l'actualitat sense abandonar completament l'estil que el va fer popular.
Aquest canvi és fonamental per entendre el seu paper actual. "Cuarto Milenio" continua sent el seu vaixell insígnia dels diumenges, però és "Horizonte" l'espai que el situa avui dins de la conversa política.
De programa setmanal a competir cada nit amb Motos i Broncano
El creixement del format es va accelerar durant 2025. Mediaset va tancar aquell any qualificant-lo com el millor de la història de "Horizonte", amb una mitjana del 9,1% de quota i 603.000 espectadors, un 17% més de share que el 2024. La cadena va decidir llavors provar una edició diària des del 26 de gener de 2026 en el "access prime time", enfrontant-lo directament a programes com "El Hormiguero", "La Revuelta" o "El Intermedio".
El que inicialment havia de ser una experiència d'un mes va acabar consolidant-se. Després d'unes primeres setmanes amb resultats irregulars, Mediaset va decidir mantenir "Horizonte" de dilluns a dijous i l'espai va anar creixent durant els mesos posteriors. Ja al març va assolir 1,1 milions d'espectadors en alguna de les seves emissions diàries.
Aquesta decisió té ara una conseqüència política evident: a diferència d'altres programes que entrevisten ocasionalment un dirigent durant la campanya, Jiménez disposa d'un aparador diari en una de les franges més disputades de la televisió just quan Espanya entra en un procés electoral.
Ayuso dispara "Horizonte" fins al seu rècord històric
La demostració més evident va arribar pocs dies abans de l'adelantament electoral. El 1 d'octubre, Isabel Díaz Ayuso es va asseure davant d'Iker Jiménez i Carmen Porter en "Horizonte" en plena polèmica per l'acampada per l'habitatge a la Puerta del Sol. La presidenta madrilenya va utilitzar l'entrevista per llançar dures acusacions contra Pedro Sánchez i l'esquerra i per exposar la seva interpretació de les protestes.
L'audiència va respondre. L'emissió va assolir 1.630.000 espectadors i un 13,8% de quota, el millor resultat del programa des de la seva conversió en format diari. Durant l'entrevista concreta amb Ayuso, el dada va ascendir a 1.885.000 espectadors i un 15,5%, superant en aquesta franja tant a "La Revuelta" com a "El Hormiguero".
El dada ajuda a explicar per què "Horizonte" ha guanyat rellevància electoral. Un polític que se seia en aquest plató pot accedir a prop de dos milions d'espectadors en directe, a més de la posterior circulació de fragments a les xarxes socials, YouTube i les plataformes de Mediaset.
Sánchez ja havia convertit a Iker en assumpte del Congrés
La relació entre Jiménez i la política nacional havia assolit molt abans un moment especialment significatiu. El 11 de febrer de 2026, Pedro Sánchez va mencionar directament al presentador durant una intervenció al Congrés amb una frase que immediatament es va fer viral: "Iker Jiménez té audiència, hi ha gent disposada a creure qualsevol cosa".
Jiménez va respondre aquella mateixa nit des de "Horizonte". Va defensar la feina del seu equip i va convidar a Sánchez a acudir al programa per mantenir una entrevista, assegurant que podria seure allí sense conèixer prèviament les preguntes. També va reivindicar que el seu ofici era explicar el que passava "amb la llibertat i la investigació".
Aquella disputa va revelar alguna cosa que ja estava succeint: el presentador havia deixat de ser un personatge perifèric respecte a la política. El propi president del Govern considerava suficientment rellevant la seva audiència com per citar-lo des de la tribuna del Congrés i Jiménez contestava unes hores després des d'un programa seguit per centenars de milers de persones.
El anunci electoral entra immediatament a "Horizonte"
La convocatòria del 29-N va confirmar aquesta transformació. El mateix dia en què Sánchez va anunciar les eleccions, "Horizonte" va dedicar part de la seva emissió al discurs del president. El programa va recórrer, entre altres perfils, a una psicòloga i experta en llenguatge que va qualificar la intervenció com un missatge "carregat de potencial manipulador" i la va descompondre en diferents fases davant dels espectadors.
No és un episodi aïllat. L'actualitat política ocupa de forma habitual el format: el programa ha analitzat enfrontaments entre Sánchez i Feijóo, decisions de l'Executiu, eleccions autonòmiques, protestes al carrer, immigració i qüestions vinculades a seguretat i ordre públic. De cara al 29-N, la qüestió no és tant si "Horizonte" parlarà de la campanya com quins dirigents acabaran seient davant de Jiménez i Porter i quin espai rebran les diferents posicions polítiques.
Fins a aquest 11 d'octubre, no s'ha anunciat públicament una ronda tancada d'entrevistes amb tots els candidats a la Presidència. La presència d'un determinat polític al programa tampoc converteix a Jiménez en participant de la seva campanya: continua sent el conductor d'un mitjà privat amb capacitat per decidir els seus continguts i convidats.
¿És Iker Jiménez de dretes?
És una de les preguntes que acompanya la seva transformació mediàtica, però convé diferenciar entre les etiquetes que altres li atribueixen i com es defineix ell mateix. Jiménez no milita públicament en cap partit i ha rebutjat en entrevistes la divisió rígida entre esquerra i dreta. Al llarg dels últims anys, tanmateix, "Horizonte" ha rebut crítiques de mitjans i comentaristes que consideren que algunes de les seves taules, enfocaments o convidats s'aproximen més a posicions conservadores o de dreta. És una valoració editorial discutida pel propi presentador i pels seus seguidors, que reivindiquen el programa com un espai independent.
L'entrevista amb Ayuso ha reforçat aquest debat, especialment perquè la presidenta madrilenya va poder desenvolupar durant una llarga conversa algunes de les seves acusacions més dures contra Sánchez. Al mateix temps, Jiménez havia convidat públicament el propi president del Govern mesos abans. No existeix, per ara, una participació formal del presentador en l'estratègia electoral de cap formació.
Les polèmiques que també formen part de la seva trajectòria
La notorietat de Jiménez no ha estat exempta de controvèrsies. Una de les majors es va produir durant la DANA de València de 2024, quan ell i alguns col·laboradors de "Horizonte" van difondre informacions no verificades sobre la suposada existència de nombrosos cadàvers a l'aparcament del centre comercial Bonaire. La Policia va confirmar posteriorment que no s'havien trobat víctimes mortals en aquell aparcament i el tractament de l'assumpte va provocar fortes crítiques per desinformació.
En les últimes setmanes, el programa també ha rebut crítiques per alguns continguts relacionats amb Maricarmen Abascal, la dona el desnonament de la qual va desencadenar la mobilització per l'habitatge que va precedir a la crisi política i a l'anticipació electoral. "Horizonte" ha rebutjat determinades acusacions sobre la seva cobertura i Jiménez ha assegurat que alguns fragments difosos a les xarxes havien estat trets de context.
Aquests episodis són rellevants perquè ajuden a entendre la figura que arriba al 29-N: per als seus seguidors, Jiménez representa un periodisme disposat a abordar assumptes que altres mitjans no tracten o a qüestionar versions oficials; per als seus crítics, el format ha donat espai en ocasions a afirmacions insuficientment contrastades o plantejaments alarmistes. Aquesta disputa sobre credibilitat, independència i relat probablement acompanyarà també el programa durant el període electoral.
De les psicofonies al centre del debat polític
Pocas trajectòries televisives espanyoles han experimentat un canvi semblant. El periodista que va començar relatant històries de misteri en petites emissores, va passar per "Milenio 3" i va convertir "Cuarto Milenio" en un fenomen televisiu presenta ara quatre nits per setmana un espai d'actualitat capaç de competir amb Pablo Motos i David Broncano.
De fet, el propi Broncano ironitzà després de la convocatòria electoral sobre el pes adquirit per Jiménez. Després de comentar les audiències de "Horizonte", bromejà a "La Revuelta" amb que potser al desembre el presentador podria convertir-se en "ministre de l'Interior". Era una broma, no una possibilitat política coneguda, però funciona com a termòmetre de fins a quin punt Jiménez ha entrat en l'imaginari d'aquesta campanya.
Quin paper té realment Iker Jiménez en les eleccions del 29-N
El seu paper es pot resumir en una distinció fonamental. Iker Jiménez no és un actor electoral formal, però sí és ja un actor mediàtic rellevant del període electoral. No presenta candidatura, no demana oficialment el vot per a una formació i no forma part de l'estructura de cap partit coneguda públicament. El que té és alguna cosa que els candidats buscaran durant les pròximes setmanes: audiència, presència diària i capacitat per convertir una entrevista o una polèmica en conversa nacional.
El BOE fixa la campanya oficial entre el 13 i el 27 de novembre, però la batalla mediàtica ja ha començat. "Horizonte" arriba a ella després del seu millor any d'audiència, convertit en programa diari i amb un rècord recent de gairebé dos milions d'espectadors durant l'entrevista amb Ayuso.
Per això, si en anteriors eleccions els polítics buscaven passar per "El Hormiguero", les grans entrevistes de ràdio o els informatius de màxima audiència, el 29-N caldrà mirar també al plató d'Iker Jiménez. El presentador del misteri no es presenta a les eleccions, però l'espai que dirigeix ja forma part del terreny on es disputarà una part del relat de la campanya.