Els impostos tornen a dividir els programes dels partits que concorren a les eleccions generals de l’29 de novembre. Mentre el PSOE, el Front Amplio i Podem defensen una tributació més alta de determinades rendes del capital, patrimonis i grans empreses, el PP i Vox aposten per rebaixes fiscals. Tot i això, el programa de Santiago Abascal també inclou un nou impost sobre els diners enviats a l’estranger, una mesura que afectaria les persones que fan aquestes transferències.
Les diferències van més enllà de la quantitat que hauria de pagar cada contribuent. Alguns partits identifiquen els ingressos addicionals amb prestacions socials concretes, mentre que altres vinculen les reformes al conjunt del finançament públic o deixen pendents de desenvolupar elements essencials, com ara els tipus aplicables i els llindars.
Quins impostos vol apujar el PSOE
El programa electoral socialista proposa elevar la tributació de les rendes de l’estalvi més altes. Manté els dos primers trams, del 19% fins a 6.000 euros i del 21% fins a 50.000 euros, i introdueix augments progressius per als imports superiors, amb un tipus màxim anunciat del 35% per a les rendes del capital que superin els 300.000 euros.
La proposta afecta rendiments de l’estalvi, no al conjunt del salari d’una persona. El PSOE també defensa mesures fiscals addicionals adreçades a les grans tecnològiques i al sector de la intel·ligència artificial, així com una tributació més alta de determinades empreses cotitzades amb diferències salarials molt elevades entre els seus directius i treballadors.
Entre els seus objectius, els socialistes vinculen una major progressivitat fiscal amb el finançament de serveis públics i polítiques socials. Tot i això, no totes les mesures inclouen una estimació individualitzada de la recaptació.
Front Amplio vol gravar més les grans fortunes i les empreses
Front Amplio proposa un tipus mínim efectiu del 20% a l’Impost sobre Societats per a grans empreses, a més de reforçar la tributació dels patrimonis elevats.
El seu programa preveu ampliar l’Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes, reduint el llindar d’entrada fins a un milió d’euros i introduint canvis als seus tipus. També incorpora l’anomenada taxa Zucman, un gravamen anual del 3% sobre el patrimoni net individual que superi els 50 milions d’euros.
La formació vincula aquest últim impost amb el finançament d’una prestació per criança. En matèria de successions, defensa també una fiscalitat més elevada per a les grans herències, amb un tipus marginal del 100% sobre la part que superi els deu milions d’euros per hereu.
Podem aposta per augmentar la tributació de les grans empreses
Podem també defensa una reforma fiscal centrada en els contribuents amb més capacitat econòmica. Entre les seves propostes es troben una imposició més gran sobre els grans patrimonis, el reforç dels tipus mínims efectius de Societats i nous gravàmens sobre determinades activitats empresarials.
L’orientació fiscal inclou una contribució més gran de la banca, les energètiques i les rendes de capital més elevades, juntament amb mesures per incrementar els recursos de l’Agència Tributària.
La concreció de cada impost s’ha de consultar en el document electoral corresponent, ja que algunes d’aquestes iniciatives tenen antecedents en propostes polítiques de legislatures anteriors.
Vox proposa baixar impostos, però també gravar les remeses
El programa de Vox defensa rebaixes de l’IRPF, de l’IVA i de l’Impost sobre Societats. També contempla eliminar determinats tributs vinculats a l’adquisició de la primera vivenda habitual.
Malgrat aquesta orientació general, la formació inclou un impost sobre les remeses enviades a l’estranger, és a dir, sobre determinades transferències de diners a altres països.
La proposta suposaria una càrrega fiscal addicional per a les operacions subjectes al nou gravamen. L’abast definitiu dependria d’aspectes que requereixen desenvolupament normatiu, com el seu tipus, les possibles exempcions i les operacions afectades.
Què proposa el PP sobre impostos
El Partit Popular centra el seu programa a reduir la pressió fiscal mitjançant canvis a l’IRPF, deduccions i rebaixes vinculades a l’habitatge i a les famílies.
Entre les seves iniciatives destaca la reducció de l’IVA aplicable a la compra de determinades primeres vivendes noves i una major autonomia fiscal de les comunitats autònomes.
Aquestes propostes dibuixen una orientació diferent de la defensada pels partits que pretenen incrementar la imposició sobre les grans fortunes i determinades empreses. En qualsevol cas, una comparació completa exigeix examinar cada tribut i les seves possibles excepcions.
Què defensen els partits nacionalistes i territorials
El tractament fiscal també depèn del territori. PNV i EH Bildu desenvolupen bona part de les seves propostes dins del marc de les hisendes forals del País Basc, mentre que les posicions de ERC, Junts, BNG i Coalición Canaria s’han d’analitzar tenint en compte les competències tributàries i els sistemes de finançament de les seves respectives comunitats.
En aquests casos, convé distingir les propostes estatals de les que afecten tributs autonòmics, forals o locals. L’absència d’una mesura concreta en un programa estatal tampoc permet concloure que una formació descarti qualsevol modificació fiscal.
Per consultar les propostes per matèries, DEMÓCRATA ofereix un comparador de programes electorals amb les mesures dels principals partits per al 29N.