Sánchez acumula 6.600 euros en multes electorals i afronta un nou expedient de la JEC

Actualment, el procediment sancionador de la Junta Electoral Central (JEC) contra Pedro Sánchez es troba en la seva fase inicial d'instrucció, després de la decisió de la JEC d'incoar expedient però sense que existeixi encara una sanció ferma. Els terminis immediats giren al voltant del tràmit d'al·legacions del propi president del Govern i de l'eventual decisió de la JEC abans de les eleccions generals del 29 de novembre.

Estat actual de l'expedient

Segons la informació publicada el 15 d'octubre de 2026, la Junta Electoral Central va acordar incoar un expedient sancionador contra Pedro Sánchez per possible vulneració del deure de neutralitat institucional en període electoral, a causa de la roda de premsa oferida al Palau de la Moncloa el 6 d'octubre, el dia en què va anunciar la convocatòria d'eleccions generals per al 29N. En aquesta compareixença, la JEC aprecia que no es va limitar a informar sobre decisions de Govern, sinó que va incloure missatges amb contingut electoralista, entre ells la petició d'aconseguir una “majoria més rotunda” i valoracions crítiques sobre l'oposició i la gestió d'altres partits, utilitzant un marc institucional i canals oficials per difondre'ls (El Español, Demócrata).

La JEC actua després de denúncies presentades, entre altres, pel Partit Popular i per la candidatura Se Acabó la Fiesta, que acusaven el president d'haver convertit una declaració institucional en un acte de campanya. L'acord de la JEC inclou també l'ordre de retirar de les webs i canals institucionals del Govern (pàgines oficials i perfils de comunicació de La Moncloa) els continguts audiovisuals de la compareixença en la part en què contenen missatges considerats electoralistes (20minutos, Vozpópuli).

És important subratllar que, a data d'avui (15 d'octubre de 2026), el que existeix és la incoació de l'expedient i els requeriments de la JEC, no una sanció ja imposada i ferma. Alguns mitjans han presentat la decisió com si la multa estigués ja dictada, però les informacions coincidents de diversos diaris i del periòdic Demócrata insisteixen que el procediment està obert i pendent d'al·legacions i resolució definitiva (El Confidencial, Demócrata).

Terminis i possibles conseqüències

L'acord de la JEC obre ara el tràmit d'audiència. D'acord amb la informació difosa per aquests mitjans:

• Pedro Sánchez disposa de 10 dies hàbils des de la notificació formal de l'acord d'incoació per presentar al·legacions i aportar els arguments que consideri oportuns en la seva defensa (El Español).
• En paral·lel, se li ofereix la possibilitat d'un pagament voluntari: la premsa assenyala una quantitat de referència de 2.400 euros, que podria reduir-se a 1.800 euros si a més reconeix la seva responsabilitat dins del mateix termini de deu dies. Aquesta via suposa una terminació anticipada del procediment en els termes previstos en la doctrina de la JEC per a infraccions similars.
• Si no s'opta pel pagament voluntari amb reconeixement, la Junta Electoral haurà de valorar les al·legacions i dictar una resolució sancionadora o absolutòria. Les notícies recorden que, en casos anàlegs, la JEC maneja un marge de multa d'entre 300 i 3.000 euros, en funció de la gravetat de la vulneració del deure de neutralitat (Vozpópuli).

Els terminis interns de deliberació de la JEC no estan taxats en dies concrets en la informació disponible. No obstant això, per la proximitat de les eleccions del 29N i la pràctica habitual de l'òrgan en anteriors expedients relacionats amb campanyes electorals, es pot esperar que la resolució es dicti abans de la jornada de votació, encara que això no figura com un compromís formal en els acords coneguts.

Recursos i tancament del procediment

Un cop la JEC adopti la seva resolució final (ja sigui imposant una multa o arxivant l'expedient), l'acord serà ferma en via administrativa, però susceptible de recurs contenciós-administratiu. La doctrina recent de la pròpia Junta Electoral estableix que:

• Contra els acords sancionadors de la JEC cap recurs davant la Sala Tercera (de lo Contenciós-Administratiu) del Tribunal Suprem.
• El termini per interposar aquest recurs és de dos mesos des de la notificació de la resolució, conforme al criteri que la JEC aplica habitualment en els seus acords i que reprodueixen les seves pròpies publicacions (JEC – acords 2024, JEC – acords 2025).

En resum, a dia d'avui el procediment contra Pedro Sánchez està obert, en fase d'al·legacions i sense sanció ferma. Els fites clau a curt termini són el còmput dels deu dies hàbils perquè el president del Govern respongui a l'expedient o, si escau, s'aculli al pagament voluntari, i la posterior decisió de la Junta Electoral Central, que podrà ser recorreguda davant el Tribunal Suprem.

Durant els períodes electorals, el president del Govern manté la direcció política i la capçalera de l'Executiu, però la seva capacitat d'utilitzar la comunicació institucional està fortament limitada per la normativa electoral i per la regulació de la publicitat institucional. L'objectiu central d'aquestes normes és garantir la neutralitat dels poders públics i la igualtat entre les forces polítiques.

1. Marc normatiu bàsic

• Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG), especialment l'article 50 i concordants, que regulen la campanya institucional i les prohibicions als poders públics durant el “període electoral”. (BOE LOREG)
• Llei 29/2005, de Publicitat i Comunicació Institucional, que fixa els principis i objectius de les campanyes institucionals de l'Administració General de l'Estat i el seu sector públic. (BOE Llei 29/2005)
• Instrucció 2/2011 de la Junta Electoral Central, que interpreta l'article 50 LOREG, en particular sobre campanyes institucionals i inauguracions en període electoral. (BOE Instrucció 2/2011 JEC)

Aquestes normes no creen “competències especials” del president, sinó que emmarquen i limiten l'ús que ell, com a màxima autoritat del Govern, pot fer dels recursos institucionals de comunicació mentre dura el procés electoral.

2. Què pot fer el president en comunicació institucional

• Comunicació informativa estrictament electoral: l'article 50.1 LOREG permet, durant el període electoral, campanyes institucionals per informar sobre:
  • Data de la votació.
  • Procediment per votar.
  • Requisits i tràmit del vot per correu.
  Aquestes campanyes s'han de realitzar en espais gratuïts dels mitjans de titularitat pública i “sense influir, en cap cas, en l'orientació del vot dels electors”. El president, com a cap de l'Executiu, pot impulsar i avalar aquest tipus de comunicació, però el seu contingut ha de ser estrictament neutre. (LOREG, art. 50)
• Comunicació institucional ordinària necessària per als serveis públics: la Instrucció 2/2011 de la JEC admet campanyes informatives “imprescindibles per a la salvaguarda de l'interès públic o per al correcte desenvolupament dels serveis públics”, sempre sense connotacions electoralistes ni al·lusions a èxits. El president pot comparèixer per gestionar crisis, emergències o decisions rellevants de govern, però el missatge ha de ser tècnic o informatiu, no d'autoelogio ni de captació de vot. (Instrucció 2/2011)
• Direcció general de la comunicació governamental: la Llei 29/2005 parteix que el Govern, en virtut de l'article 97 CE, emet campanyes institucionals per informar sobre polítiques i serveis públics, i exigeix que aquestes campanyes estiguin al “estricte servei de les necessitats i interessos dels ciutadans”, siguin veraces, neutrals i no destinades a “enaltir la tasca del Govern”. En període electoral, aquests principis es combinen amb les prohibicions específiques de la LOREG, estrenyent encara més el marge d'actuació del president. (Llei 29/2005)

3. Límits i prohibicions específiques en període electoral

Des de la publicació de la convocatòria fins al dia de la votació (“període electoral” segons la JEC), el president del Govern, actuant com a poder públic, està sotmès a prohibicions clares:

• Prohibició de campanyes institucionals amb èxits: la LOREG prohibeix “qualsevol acte organitzat o finançat, directa o indirectament, pels poders públics que contingui al·lusions a les realitzacions o als èxits obtinguts, o que utilitzi imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves pròpies campanyes” per part dels partits concurrents. Això veta al president l'ús de rodes de premsa, spots o materials institucionals per ressaltar resultats del Govern durant el període electoral. (LOREG, art. 50.2)
• Prohibició d'inauguracions: el mateix precepte, desenvolupat per la Instrucció 2/2011, prohibeix “qualsevol acte d'inauguració d'obres o serveis públics o projectes d'aquests” durant el període electoral, encara que puguin entrar en funcionament. El president no pot tallar cintes ni encapçalar actes que puguin percebre's com a exhibició d'èxits governamentals, excepte esdeveniments periòdics de caràcter comercial, cultural o similar en què no hi hagi al·lusions a realitzacions ni s'induïsca el sentit del vot. (Instrucció 2/2011)
• Separació entre comunicació institucional i propaganda: la Llei 29/2005 exigeix separar nítidament les campanyes institucionals de la “valoració, el judici i la informació de caràcter polític”, que han de canalitzar-se per altres vies. En campanya, això implica que el president pot fer actes i mítings com a candidat, però aquests actes han d'estar finançats i organitzats pel seu partit, no pel Govern ni per l'Administració.

4. Control i responsabilitat

La Junta Electoral Central i les juntes electorals competents controlen que les actuacions del Govern i, en particular, del president, respectin aquests límits. Actuen a instància de part (denúncies, recursos o consultes) i poden ordenar la cessació de campanyes, la rectificació de missatges i, si escau, proposar sancions o declarar la vulneració de la neutralitat institucional.

En síntesi, durant el període electoral el president del Govern conserva la seva capacitat d'informar i gestionar, però no pot utilitzar la comunicació institucional per exhibir èxits, inaugurar obres ni, en general, influir en el sentit del vot mitjançant recursos públics de comunicació.

La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) configura un règim sancionador específic per a les vulneracions de la neutralitat institucional durant els processos electorals. La Junta Electoral Central (JEC) aplica aquest règim combinant els preceptes materials sobre neutralitat (especialment articles 50, 52, 53 i 66) amb la clàusula general d'infraccions i sancions de l'article 153 LOREG (BOE-A-1985-11672).

1. Qui pot ser sancionat?

• Autoritats i funcionaris: L'article 153.1 preveu, per a «autoritats o funcionaris», multes més elevades que per a particulars, cosa que abasta alts càrrecs polítics i directius de les Administracions públiques.
• Alts càrrecs en sentit ampli: Presidents, ministres, consellers autonòmics, alcaldes, directors generals, titulars d'òrgans directius i, en general, qui ostenta potestats públiques i utilitza mitjans institucionals durant el període electoral.
• Particulars: Qualsevol persona que infringeixi normes obligatòries de la LOREG sense arribar al nivell de delicte també pot ser sancionada, però amb el tram de multes més baix.
• Altres subjectes qualificats: Per a algunes conductes (p. ex. propaganda de jutges, fiscals, Forces Armades o membres de Juntes Electorals), la LOREG agreuja el reprotx penal (arts. 52 i 144.2), i, si no s'assoleix el llindar de delicte, pot reconduir-se a l'àmbit de l'article 153.

2. Conductes típiques que vulneren la neutralitat institucional

Els preceptes clau són els següents:

• Article 50:
  • Només permet campanyes institucionals de pura informació (data de votació, procediment, vot per correu) «sense influir, en cap cas, en l'orientació del vot».
  • Prohibeix, des de la convocatòria fins a la votació, actes finançats directa o indirectament per poders públics que continguin al·lusions a èxits o realitzacions o facin servir imatges o expressions coincidents amb les de les campanyes de partits.
  • Prohibeix inauguracions d'obres o serveis públics en aquest període amb finalitat de projecció política.
• Article 53:
  • Prohibeix difondre propaganda electoral un cop acabada la campanya (jornada de reflexió i dia de votació).
  • Prohibeix publicitat o propaganda electoral des de la convocatòria i abans de l'inici formal de la campanya mitjançant cartells, suports comercials o insercions en mitjans, encara que s'invoquin “activitats ordinàries” dels partits.
• Altres preceptes de neutralitat:
  • Article 52: veta la propaganda i activitats de campanya a jutges, fiscals, Forces Armades, forces i cossos de seguretat i membres de Juntes Electorals en actiu.
  • Article 66: exigeix neutralitat informativa i pluralisme en mitjans públics en període electoral.

La JEC considera infracció sancionable qualsevol utilització d'actes, mitjans o recursos institucionals per afavorir o perjudicar opcions electorals, quan no arriba a delicte però trenca aquests deures.

3. Rang de sancions i criteris de graduació

• Multes administratives (art. 153.1 LOREG):
  • Per a autoritats o funcionaris: de 300 a 3.000 euros.
  • Per a particulars: de 100 a 1.000 euros.
• Infraccions en matèria d'enquestes electorals (art. 153.2): multa de 3.000 a 30.000 euros.
• Despeses electorals que superen límits: es remeten a la Llei Orgànica 8/2007 de finançament de partits (art. 153.3), amb el seu propi règim sancionador.

Encara que la LOREG no enumera expressament criteris de graduació, la doctrina de la JEC aplica principis generals: gravetat de la conducta, rellevància del càrrec, abast de la difusió, reiteració o reincidència, i grau de cooperació amb el requeriment de cessament de la infracció.

4. Procediment sancionador davant la JEC

L'article 153 es limita a atribuir la competència sancionadora a la Junta Electoral competent. El detall procedimental es completa amb la pròpia pràctica de la JEC i els principis generals del dret sancionador administratiu.

• Iniciació:
  • Normalment a partir de reclamacions o denúncies de partits, candidatures, particulars o d'altres Juntes Electorals.
  • També pot actuar d'ofici quan aprecia una infracció en actuacions que ja coneix (per exemple, en resoldre un recurs sobre publicitat institucional).
• Instrucció:
  • Requeriment d'informació o informe a l'Administració o òrgan implicat.
  • Comunicació al presumpte infractor dels fets i preceptes vulnerats, amb tràmit d'audiència per a al·legacions i, si escau, proposició de proves.
  • Possibilitat de dictar ordres de cessament o retirada immediata de campanyes, webs, missatges o actes il·lícits, com a mesures de correcció urgent.
• Resolució:
  • Acord motivat que qualifica la conducta com a infracció de la LOREG (art. 50, 52, 53, 66, etc.) i aplica l'article 153 per fixar la multa.
  • Ha de respectar els principis de legalitat i tipicitat (només per infracció prevista), proporcionalitat i non bis in idem respecte a possibles delictes electorals (si hi ha indicis de delicte, es remet al Ministeri Fiscal i no pot sancionar-se dues vegades pels mateixos fets).
• Recursos:
  • Front a acords de Juntes Provincials o de Zona cap recurs davant la JEC, que resol en via administrativa electoral.
  • Els acords sancionadors de la JEC són recorreguts davant la jurisdicció contenciós-administrativa, generalment davant el Tribunal Suprem, amb els terminis i regles de la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció.

En síntesi, la LOREG permet a la JEC sancionar alts càrrecs que utilitzin la posició institucional i recursos públics per influir en el vot durant el període electoral, mitjançant un procediment abreujat però sotmès a les garanties essencials del dret sancionador administratiu.