La pujada dels preus de la gasolina i el dièsel des de l'inici de la guerra d'Irà ha portat els governs europeus a aprovar mesures per reduir el cost dels repostatges. Les respostes han estat diferents: Espanya i Alemanya han optat per rebaixes fiscals generalitzades, Polònia ha recorregut a preus màxims i França ha concentrat part de les ajudes en treballadors i sectors especialment afectats.
En Espanya, el Govern manté durant octubre una rebaixa de 20 cèntims per litre, que equival a un estalvi fiscal teòric de 11 euros per a un dipòsit de 55 litres. Alemanya aplica una reducció d'aproximadament 17 cèntims per litre, mentre que Itàlia ha deixat expirar els seus descomptes al gasoil.
Les diferències entre els models europeus també afecten la seva durada. Algunes mesures es mantenen fins a finals de 2026, mentre que altres han estat retirades o modificades.
Espanya manté 20 cèntims de rebaixa temporal
El Govern espanyol ha prorrogat la reducció de l'Impost sobre Hidrocarburs mitjançant el Reial decret-llei 25/2026, publicat al BOE el 30 de setembre. La norma estableix una rebaixa de 20 cèntims per litre de gasolina i gasoil durant octubre, de 13 cèntims al novembre i de sis cèntims al desembre.
El calendari contempla excepcions vinculades a la inflació. Si l'IPC interanual de la gasolina o el gasoil supera el 15% al setembre, la rebaixa de novembre es mantindrà en 20 cèntims i la de desembre serà de 13. Si es supera aquest llindar a octubre, el descompte de desembre també podrà arribar als 20 cèntims.
La rebaixa fiscal d'octubre equival a 11 euros per a un repostatge de 55 litres, encara que l'estalvi efectiu depèn del seu trasllat al preu de venda. Espanya també manté ajudes específiques per al transport professional, amb compensacions de cinc cèntims per litre a octubre, 12 al novembre i 19 al desembre per als vehicles que compleixen els requisits.
Alemanya redueix els impostos i prepara preus màxims
El Govern de Friedrich Merz ha aprovat una rebaixa temporal de la fiscalitat sobre la gasolina i el dièsel que va entrar en vigor l'1 d'octubre i es mantindrà fins al 31 de desembre de 2026.
La reducció directa de l'impost energètic ascendeix a 14 cèntims per litre, però l'alleugeriment fiscal total arriba aproximadament als 17 cèntims en incorporar l'efecte de l'IVA. Per a un dipòsit de 55 litres equival a 9,35 euros. El cost previst per a les administracions alemanyes és de 2.500 milions d'euros.
Berlín també prepara un sistema temporal de preus màxims per a principis de 2027, inspirat en els mecanismes utilitzats a Bèlgica i Luxemburg. Aquesta segona mesura encara no està en funcionament.
França concedeix 100 euros als treballadors que més utilitzen el cotxe
França ha escollit un sistema diferent al d'Espanya i Alemanya. En lloc d'aplicar una rebaixa fiscal generalitzada per litre, l'Executiu ha ampliat les ajudes directes als treballadors que necessiten utilitzar el seu vehicle per desplaçar-se.
L'ajuda per als denominats grands rouleurs ascendeix a 100 euros per al període comprès entre octubre i desembre i podrà beneficiar 5,5 milions de persones. Per accedir-hi s'han de complir requisits de renda, activitat laboral i utilització del vehicle, entre ells recórrer almenys 15 quilòmetres entre el domicili i la feina o 8.000 quilòmetres anuals per motius professionals.
Els beneficiaris anteriors rebran automàticament la nova compensació, mentre que qui accedeixi per primera vegada podrà sol·licitar-la a partir del 22 d'octubre. El Govern francès ha estimat en 450 milions d'euros el cost del conjunt de mesures de suport anunciades al setembre.
Itàlia retira la rebaixa fiscal al dièsel
El Govern de Giorgia Meloni ha seguit el camí contrari. El passat 5 d'octubre va expirar la reducció temporal d'impostos sobre el gasoil, que havia estat prorrogada en diverses ocasions des de l'inici de la crisi.
El descompte va arribar a situar-se en 17 cèntims per litre, però es va reduir progressivament fins als 12,2 cèntims entre el 18 i el 25 de setembre i els 6,1 cèntims fins al 5 d'octubre. Itàlia no havia aprovat una nova pròrroga ni posat en marxa el mecanisme alternatiu anunciat quan va acabar la mesura.
Hongria i Polònia intervenen els preus de venda
Hongria va aplicar durant diversos mesos preus protegits de 595 florins per litre de gasolina 95 i 615 florins per litre de gasoil, segons la informació de la seva Administració tributària. La sèrie oficial ja no recull aquests preus protegits per a octubre.
Polònia manté un mecanisme més ampli, que combina la reducció de l'IVA dels carburants del 23% al 8%, una rebaixa dels impostos especials i la fixació administrativa de preus màxims.
El Ministeri d'Energia polonès publica els límits aplicables a les estacions de servei. Entre el 10 i el 12 d'octubre, el preu màxim de la gasolina de 95 octans va ser de 6,97 eslots per litre i el del gasoil, de 8,06 eslots. Cap estació pot vendre aquests combustibles per sobre del límit corresponent a cada jornada.
Les diferències entre els descomptes europeus
| País | Mesura | Import o abast | Situació a octubre |
|---|---|---|---|
| Espanya | Rebaixa fiscal | 20 cèntims/litre | Vigent |
| Alemanya | Rebaixa fiscal | Aproximadament 17 cèntims/litre, inclòs IVA | Vigent |
| França | Ajuda directa | 100 euros per beneficiari elegible durant tres mesos | Renovada |
| Itàlia | Rebaixa fiscal al dièsel | Últim descompte de 6,1 cèntims/litre | Finalitzada el 5 d'octubre |
| Polònia | IVA reduït i preus màxims | IVA del 23% al 8% i límits diaris | Vigent |
| Hongria | Preus protegits | 595 i 615 florins/litre durant part de 2026 | Sense preu protegit a la sèrie oficial d'octubre |
Font: disposicions i comunicacions oficials dels governs i administracions nacionals. Dades consultades a 13 d'octubre de 2026.
Les diferències entre països també afecten l'estalvi que reben els conductors. Les rebaixes fiscals generals beneficien qui repostan gasolina o dièsel, mentre que les ajudes directes permeten concentrar la despesa pública en determinats llars i treballadors.
Els preus màxims estableixen un límite obligatori per a les estacions de servei, però requereixen ajustos per adaptar-se a l'evolució del mercat.
La crisi també ha arribat a les institucions comunitàries. La Comissió Europea estudia la possibilitat d'establir un impost sobre els beneficis extraordinaris de les companyies petrolieres i gasistes, després que diversos Estats membres reclamessin mesures davant l'encariment de l'energia. Per al moment, es tracta d'una proposta en estudi, no d'una mesura aprovada.