La decisió del Tribunal Suprem de rebutjar el recurs del Govern i mantenir la suspensió cautelar vinculada a la coneguda com a llei de nets continua provocant reaccions enfrontades entre els principals partits polítics, a poc més d'un mes de les eleccions generals del 29 de novembre. La controvèrsia afecta els espanyols residents a l'estranger que van adquirir la nacionalitat al voltant de la llei de memòria democràtica i la inclusió en el cens electoral està qüestionada per no acreditar que descienden d'exiliats.
El Govern i els partits a la seva esquerra consideren que la mesura restringeix el dret al sufragi de ciutadans espanyols, mentre que PP i Vox defensen la intervenció del Suprem i sostenen que s'ha de garantir que les nacionalitzacions s'ajustin als requisits legals. La resolució ha obert a més un debat sobre com aplicar la suspensió amb el calendari electoral ja en marxa.
La controvèrsia gira entorn de l'aplicació de la disposició addicional vuitena de la llei de memòria democràtica i a la instrucció administrativa que va desenvolupar el seu procediment.
El Govern discrepa del Suprem, però garanteix que acatarà la resolució
La portaveu del Govern, Elma Saiz, ha criticat la decisió del Tribunal Suprem i ha defensat que en una democràcia "el dret al vot es garanteix, no es restringeix".
Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Saiz ha qualificat la situació de "extraordinària gravetat" per afectar, a judici de l'Executiu, a un dret fonamental recollit a la Constitució.
Malgrat el seu desacord amb el criteri judicial, la ministra ha assegurat que "el Govern sempre acata les resolucions judicials" i ha explicat que Moncloa continua analitzant l'abast de l'auto.
L'Executiu tampoc ha concretat si acudirà al Tribunal Constitucional. Fonts governamentals consideren que podrien ser els mateixos ciutadans afectats qui tinguessin legitimació per recórrer i reconeixen dificultats per aplicar la resolució abans del 29N.
En Moncloa adverteixen, a més, que alguns dels electors afectats van participar en processos electorals anteriors i consideren especialment complex modificar ara la seva situació censal. El Govern també acusa PP i Vox d'alimentar sospites sobre les garanties del sistema electoral.
Feijóo defensa la neteja del cens i anuncia interventors a totes les meses
Per la seva banda, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha recolzat la posició del Tribunal Suprem i ha situat la controvèrsia en la necessitat de garantir la legalitat del cens electoral.
"No hi ha neteja democràtica si no hi ha neteja del cens", ha afirmat en una entrevista a esRadio, en la qual ha anunciat que el PP desplegarà interventors i apoderats en "totes les meses" electorals el proper 29 de novembre.
Feijóo ha rebutjat que el seu partit s'oposi al reconeixement de la nacionalitat dels descendents d'exiliats. Segons ha explicat, la seva discrepància se centra en la instrucció administrativa que, al seu judici, va ampliar els supòsits previstos en la llei.
El dirigent popular ha acusat l'Executiu d'estendre "de manera indiscriminada" l'accés a la nacionalitat i ha defensat la necessitat de protegir el valor jurídic del passaport espanyol.
Per al PP, el debat no resideix en impedir el vot dels qui compleixen els requisits legals, sinó en comprovar que la inscripció dels nous ciutadans espanyols s'hagi realitzat conforme a la normativa.
Vox celebra la decisió i anuncia que revisarà les nacionalitzacions si arriba al Govern
El cap de la delegació de Vox al Parlament Europeu, Jorge Buxadé, ha celebrat que el Suprem mantingui la suspensió i ha anunciat que la seva formació revisarà les nacionalitzacions concedides a l'empara de la 'llei de nets' si arriba al Govern i disposa de suports suficients.
En una entrevista televisiva, Buxadé ha sostingut que existeixen dubtes sobre la legalitat de les nacionalitzacions tramitat mitjançant la instrucció administrativa de 2022, que atribueix a Sofía Puente.
El dirigent de Vox ha defensat que només haurien de poder votar qui acreditin documentalment la seva condició de descendents d'exiliats espanyols i ha acusat l'Administració d'haver ampliat indegudament l'abast de la llei.
També ha anunciat que el seu partit exigiria responsabilitats penals als funcionaris que haguessin certificat dades falses o participat en possibles irregularitats. Es tracta d'acusacions formulades per Buxadé, no d'irregularitats acreditades amb caràcter general.
Podem acusa el Suprem de vulnerar drets fonamentals
La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha reaccionat amb especial duresa a la resolució i ha afirmat que "la Justícia és la major amenaça per a la democràcia d'aquest país".
En una compareixença davant dels mitjans al Congrés, Belarra ha acusat el Suprem d'haver "robant el dret a vot" a uns 160.000 ciutadans i ha considerat que la decisió constitueix una "vulneració de drets fonamentals absolutament flagrant".
La dirigent de Podemos ha sostingut que no existeix cap precepte legal que permeti retirar el dret al sufragi a un ciutadà espanyol per aquesta via.
Belarra també ha dirigit les seves crítiques al Govern de Pedro Sánchez, al qual retreu no haver impulsat una reforma suficient del sistema judicial. En particular, ha acusat l'Executiu d'haver "entregat el control del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a la dreta política".
Sumar denuncia una resolució "polititzada" i assenyala a PP i Vox
Des de Sumar, el diputat dels Comuns Gerardo Pisarello ha qualificat l'auto del Suprem de "disparatat des del punt de vista jurídic" i ha acusat a PP i Vox d'utilitzar la seva influència sobre el Poder Judicial per limitar el sufragi de ciutadans espanyols.
Pisarello ha denunciat que la decisió és "polititzada" i "sense precedents" i ha qüestionat l'actuació del magistrat ponent, Antonio Narváez, al qual ha atribuït declaracions favorables a una eventual presidència del Govern de Feijóo.
A judici del parlamentari, el fallo "vulnera flagrantment la Constitució i el principi democràtic" i forma part d'una estratègia de la dreta per sembrar dubtes sobre la netedat electoral.
El diputat ha comparat aquesta estratègia amb les actuacions de Donald Trump als Estats Units i ha reclamat una resposta ciutadana davant el que considera un intent de limitar drets democràtics a través dels tribunals.
Uns 163.000 electors afectats i dificultats per aplicar la suspensió
La resolució del Suprem afecta potencialment a 163.020 persones, segons les xifres traslladades per l'Advocacia de l'Estat. La Sala de Contenciós-Administratiu ha mantingut la mesura cautelar per cinc vots davant d'un, amb el vot particular discrepant d'una magistrada.
El alt tribunal considera que la protecció de la transparència i la integritat del cens justifica mantenir la suspensió mentre es resol el fons del litigi. La mesura permet votar a qui acrediti degudament els requisits exigits per la llei.
L'aplicació pràctica segueix sent un dels principals problemes. Segons la informació coneguda aquest dimarts, el Registre Civil Electrònic permet identificar més de 70.000 nacionalitzats, però queden al voltant de 90.000 expedients la localització dels quals exigeix comprovacions addicionals.
L'enfrontament entre els partits es produeix, per tant, mentre continua sense resoldre's com executar la mesura abans del 29N. La decisió del Suprem és cautelar i no suposa una sentència definitiva sobre la legalitat de les nacionalitzacions, tot i que els seus efectes poden impedir que milers de ciutadans exerceixin el vot a les properes eleccions generals.