El marcador diu que aquella tarda va guanyar el Barcelona per 4-0, però el resultat veritablement històric no va aparèixer en cap acta arbitral. Aquest 5 de setembre es compleixen exactament 50 anys del dia en què Joaquim Maria Puyal es va col·locar davant d'un micròfon de Radio Barcelona i va començar a narrar en català l'encontre entre el Barça i la UD Las Palmas, corresponent a la primera jornada de la Lliga 1976-77. Era la primera retransmissió radiofònica d'un partit de futbol en aquesta llengua des del final de la Guerra Civil i una ruptura simbòlica amb dècades en què el català havia quedat relegat de bona part de l'espai públic i mediàtic.
L'expressió que aquell partit «va retornar el català al futbol» necessita, això sí, una precisió: el català no havia desaparegut del futbol ni de la societat catalana, però sí de les retransmissions radiofòniques de partits durant el franquisme. El veritablement revolucionari va ser recuperar per a una audiència massiva alguna cosa tan quotidiana com escoltar un córner, un regateig o un gol explicat en la seva pròpia llengua. I fer-ho, a més, des d'una de les grans emissores comercials del país i amb el Barça com a protagonista.
Una cabina de ràdio en plena Transició
Francisco Franco havia mort menys de deu mesos abans i Espanya travessava els primers compassos de la Transició. En aquest context, Radio Barcelona va posar en marxa una aposta que anava molt més enllà de canviar l'idioma d'una narració esportiva. La iniciativa va ser impulsada per Puyal juntament amb l'aleshores director de l'emissora, Manuel García Terán, i va comptar amb el suport del FC Barcelona i de La Caixa; la fórmula va permetre oferir el futbol en català a través de la FM mentre la programació estatal de la SER continuava per l'Onda Mitjana.
Puyal no era aleshores un recent arribat. Portava vuit anys retransmetent partits del Barcelona en castellà, per la qual cosa coneixia perfectament el ofici, els seus ritmes i la velocitat mental que exigeix descriure una jugada mentre està ocorrent. El repte era diferent: traslladar tot aquell univers al català després de dècades sense una tradició radiofònica esportiva continuada sobre la qual recolzar-se. No n'hi havia prou amb traduir paraula per paraula; calia construir un registre que sonés natural, precís i reconeixible per a l'oient.
Puyal no només va narrar: va construir un llenguatge
Aquí reside una de les grans dimensions del seu llegat. Puyal rehízo y modernizó el vocabulario futbolístico en catalán, buscant expressions pròpies i evitant que la narració es convertís simplement en una successió de termes castellans adaptats. Aquella tarda van començar a escoltar-se fórmules que el propi Barça recordaria dècades després, com «s’escapoleix de l’escomesa d’un contrari» o referències al «jugador destraler», expressions que van ajudar a demostrar que el català podia desenvolupar-se també en el llenguatge immediat, emocional i popular del futbol.
La innovació tampoc es va limitar al vocabulari. Les retransmissions van desenvolupar un estil més proper a l'aficionat, amb humor, anàlisi i una atenció especial a l'ús de la llengua, una fórmula que acabaria creant escola a la ràdio catalana. Amb el temps, altres emissores van seguir el camí obert per Ràdio Barcelona i les retransmissions esportives es van convertir en un dels grans vehicles de normalització lingüística als mitjans.
Cruyff va posar els gols; Puyal, la veu
El futbol va acompanyar aquella tarda a l'efemèride. El Barcelona de Rinus Michels va golejar 4-0 a Las Palmas >davant del seu públic: Juan Carlos Heredia va obrir el marcador, Johan Cruyff va firmar dos tants i Manuel Clares va completar la victòria. Era només la primera jornada de Lliga i ningú podia saber fins a quin punt aquell encontre acabaria sent recordat no per allò que havia succeït sobre el césped, sinó per com va ser explicat des d'una cabina del Camp Nou.
La resposta dels oients va confirmar que l'aposta havia trobat un espai que portava anys esperant. Puyal va rebre nombroses cartes de felicitació i suport, procedents de perfils socials molt diferents. El FC Barcelona conserva el record d'una especialment significativa, enviada per un grup de veïns de la Verneda que explicaven que escoltar els partits els servia també per aprendre català. El futbol es convertia així en alguna cosa més que entreteniment: entrava cada cap de setmana a milers de llars com una eina informal de transmissió lingüística.
De experiment a fenomen de masses
El que podia haver quedat reduït a una experiència puntual va acabar consolidant-se. Les emissions de Ràdio Barcelona es van ampliar posteriorment a l'Espanyol i van arribar també als Mundials de 1978 i 1982. Puyal va continuar construint des dels micròfons una trajectòria que acabaria íntimament lligada a les retransmissions del Barça: primer a Ràdio Barcelona i després a Catalunya Ràdio, fins a convertir la seva veu en una referència per a diverses generacions d'aficionats.
La seva influència va ser particularment profunda perquè va coincidir amb una transformació molt més gran de l'ecosistema audiovisual català. El 1976 van començar les retransmissions futbolístiques en català; aquell mateix any va néixer Ràdio 4 i el 1983 va començar a emetre Televisió de Catalunya, que situaria la llengua catalana al centre d'una oferta audiovisual generalista i convertiria les retransmissions esportives en un dels seus productes de major abast popular. L'experiència iniciada per Puyal va funcionar, en aquest sentit, com un dels primers laboratoris d'un model que després s'estendria per tot el sistema mediàtic català.
Cinquanta anys després
Mitja segle més tard, la transcendència d'aquell Barça-Las Palmas s'entén millor observant el que va venir després. Narrar futbol en català va deixar de ser una excepcionalitat per convertir-se en quelcom quotidià, fins al punt que generacions senceres han après a relacionar determinats gols, jugadors i nits europees amb veus i expressions nascudes d'aquella tradició. Aquest aniversari està sent recordat tant per 3Cat, amb el especial Puyal 50, com per SER Catalunya, hereva de l'emissora on va començar aquella aventura.
Per això, el 5 de setembre de 1976 no va ser únicament el dia en què el Barça va golejar a Las Palmas. Va ser el dia en què una llengua va tornar a entrar a l'estadi a través de les ones i va demostrar que també podia servir per explicar un contragolpe a tota velocitat, discutir un penal o cridar un gol. Puyal va posar la veu, però aquella retransmissió va acabar creant quelcom molt més gran: una nova manera d'escoltar el futbol i, amb ella, una petita revolució cultural que cinquanta anys després continua formant part de la història de la ràdio catalana.