Des de Dublín, enviat especial.- "La cursa no està perduda", defensava un alt funcionari europeu dies abans que comencés la primera cimera dels caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea dedicada a la Intel·ligència Artificial. Lluny dels discursos catastrofistes que alerten de l’avanç per la dreta d’altres potències com ara els Estats Units o la Xina, els europeus volen exhibir la seva dosi d’optimisme. Encara estan disputant l’últim set abans que l’àrbitre xiuli el final del partit i mostren la seva disposició a continuar jugant la pilota.
La cita de Dublín busca precisament traslladar aquest missatge: Europa encara té marge per competir en la cursa tecnològica, però necessita mobilitzar inversions, retenir talent i aprofitar les capacitats industrials que ja existeixen al continent. Una combinació de factors que els líders europeus volen convertir en una estratègia comuna per evitar que la bretxa amb les principals potències tecnològiques segueixi eixamplant-se.
Artificial Intelligence is our focus this morning at the #EUCO.
— António Costa (@eucopresident) November 13, 2026
First, we will be joined by Mistral CEO @arthurmensch to discuss how AI can boost Europe's competitiveness and strategic autonomy.
And later, we will consider the governance, the challenges, and how we can keep… pic.twitter.com/bUfjBHQYN1
La carta industrial europea
En arribar al centre de convencions, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha posat el focus en la IA industrial. La dirigent comunitària defensa que el continent compta amb "un coneixement i una experiència sectorial extraordinària", un avantatge competitiu que, al seu parer, encara no s’ha aprofitat prou en el desenvolupament d’aquests models. "A la Unió Europea tenim una indústria manufacturera incomparable a nivell mundial", ha defensat, vinculant aquesta capacitat productiva amb la disponibilitat de dades industrials de molt alta qualitat. El plantejament de Brussel·les passa per utilitzar aquesta informació per desenvolupar solucions d’intel·ligència artificial aplicades als processos productius, amb models capaços d’incorporar el coneixement acumulat per sectors estratègics de l’economia europea.
L’objectiu és impulsar una IA industrial "fabricada a Europa", que permeti transformar la fortalesa manufacturera del continent en un avantatge tecnològic. Davant el protagonisme de les grans plataformes digitals nord-americanes i la capacitat de desplegament de la Xina, la Comissió vol trobar un espai propi en l’aplicació d’aquests models a la indústria.
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, també ha volgut combatre el diagnòstic que la batalla tecnològica està decidida. "Detesto el mantra que Europa ha perdut la cursa per la IA", ha criticat en declaracions a la premsa a la capital irlandesa. El seu diagnòstic apunta, però, a una condició fonamental per revertir la situació: recuperar la confiança dels inversors i generar les condicions necessàries per atreure capital. "Tenim talent de classe mundial", ha afegit.
Capital perquè les idees no emigren
Metsola considera que el principal repte comunitari passa ara per "desbloquejar capital" perquè "les idees creixin i s’expandísquen a Europa". La preocupació no es limita a la capacitat de generar projectes innovadors, sinó que arriba també a les dificultats per aconseguir que aquests trobin finançament suficient i puguin escalar dins del mercat europeu. Al gabinet del president del Consell Europeu, António Costa, explicaven que un dels objectius de la reunió d’aquest divendres era precisament apropar posicions sobre la combinació d’inversions públiques i privades necessària per desplegar aquestes tecnologies al continent.
La mobilització de recursos apareix així com un dels elements centrals del debat. La Unió Europea necessita incrementar la seva capacitat de finançament, facilitar l’accés de les empreses emergents als mercats de capitals i evitar que els projectes desenvolupats en territori comunitari acabin traslladant-se a altres jurisdiccions per trobar millors condicions de creixement.
En aquesta mateixa línia, la presidenta de la Eurocambra ha insistit que part de la solució passa per “assegurar-se que el talent es queda aquí”. Per aconseguir-ho, ha assenyalat dos elements que considera determinants: unes factures elèctriques més baixes i una major disponibilitat de capital. La competitivitat tecnològica europea depèn també del cost de l’energia i de les condicions econòmiques en què operen les seves empreses.
L’equilibri entre regulació i innovació
Una altra de les vessants del dilema que planteja la intel·ligència artificial per a la Unió Europea és el seu propi marc regulador. Després d’aprovar el primer reglament integral sobre aquesta tecnologia a escala mundial, el conegut com a Reglament d’Intel·ligència Artificial, les institucions comunitàries han començat a revisar algunes de les seves disposicions a través del paquet de simplificació conegut com a òmnibus digital.
El debat sobre l’abast de les obligacions regulatoris ha acompanyat la cimera de Dublín. Mentre alguns sectors consideren que la legislació europea pot introduir càrregues que dificultin el desenvolupament i la implantació de nous models, altres defensen que disposar de regles clares constitueix precisament un avantatge per generar confiança entre empreses, ciutadans i inversors. Metsola ha reconegut que les institucions han hagut de revisar alguns dels seus plantejaments inicials. “Hem estat força honestos sobre on, en algun moment, hem anat massa ràpid”, ha admès. La reflexió introdueix un matís en el discurs europeu: l’ambició regulatòria ha de conviure amb la capacitat d’innovació i no s’ha de convertir en un obstacle per al desenvolupament tecnològic.
Més enllà de la legislació, la dirigent maltesa ha volgut posar el focus en el paper dels legisladors a l’hora d’impulsar les idees que sorgeixen al continent. El primer ministre irlandès, Micheál Martin, amfitrió de la reunió, també ha reclamat trobar un equilibri "entre regulació i innovació". El debat no implica necessàriament renunciar al model regulador europeu, sinó revisar com s’aplica i quins efectes té sobre la competitivitat de les empreses. La qüestió de fons és com preservar els estàndards comunitaris sense que les obligacions administratives, els costos energètics o les dificultats de finançament acabin desplaçant la innovació cap als Estats Units o la Xina.
L’IA també entra en el camp de batalla
La intel·ligència artificial té, a més, una dimensió que transcendeix la competitivitat econòmica. La seva aplicació en l’àmbit de la defensa i, especialment, en els escenaris de conflicte armat ha centrat part de les advertències traslladades pels dirigents europeus a Dublín.
La cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, ha volgut situar aquesta qüestió entre les prioritats del debat. L’alta representant ha advertit sobre l’ús de models avançats al front de batalla i els riscos que planteja la seva aplicació a operacions militars. En particular, ha qüestionat l’ús d’aquestes eines per localitzar objectius humans amb finalitats letals, una pràctica que, segons ha assenyalat, no s’ajusta al dret internacional.
L’advertiment introdueix una dimensió addicional a l’estratègia europea. La cursa per la intel·ligència artificial no es limita a desenvolupar models més competitius, atreure inversions o millorar la productivitat industrial. També obliga a abordar les implicacions de seguretat, defensa i respecte al dret internacional derivades del seu ús.
Europa vol evitar quedar-se enrere, però el diagnòstic compartit a Dublín apunta que el marge de maniobra depèn de decisions concretes: mobilitzar capital, reduir els costos energètics, retenir talent, aprofitar la capacitat industrial i ajustar el marc regulador. La cursa, com advertia aquell alt funcionari comunitari, no està perduda. Però els europeus comencen a assumir que l’optimisme, per si sol, no serà suficient per guanyar-la.