El Parlament Europeu ha aprovat una reforma que permetrà a les eurodiputades delegar el seu vot durant l’embaràs i després de donar a llum, una mesura destinada a facilitar la conciliació entre la maternitat i l’exercici de les responsabilitats parlamentàries. La iniciativa, avalada aquest dijous 12 de novembre per 578 vots a favor, 25 en contra i quatre abstencions, introdueix una excepció a l’obligació de votar presencialment a les sessions plenàries de la Eurocambra. Tanmateix, l’acord ha obert un debat sobre la igualtat en les responsabilitats familiars, ja que els eurodiputats que siguin pares i els que adoptin un fill queden exclosos d’aquesta possibilitat.
La modificació permetrà que les representants embarassades o que hagin donat a llum recentment puguin designar un altre eurodiputat de la seva confiança perquè voti en el seu nom durant un màxim de tres mesos abans de la data prevista del naixement i fins a sis mesos després del part. L’objectiu és evitar que les diputades hagin d’elegir entre romandre al costat dels seus fills i participar en les decisions legislatives del Parlament Europeu, especialment durant els primers mesos de maternitat.
La iniciativa ha rebut un suport majoritari dels grups parlamentaris, però també ha generat crítiques per limitar el dret a les mares biològiques. Actualment, les normes de la Eurocambra permeten justificar l’absència dels seus membres per motius de maternitat o paternitat, encara que l’autorització per absentar-se no implica que puguin participar en les votacions. Amb la reforma, aquesta diferència desapareixeria per a les eurodiputades que donin a llum, però continuaria existint per als pares i per a les famílies adoptives.
Com funcionarà el vot delegat per maternitat al Parlament Europeu
La reforma introdueix una excepció al principi general que el vot dels eurodiputats s’ha d’exercir personalment i de manera presencial. Fins ara, una representant que no pogués desplaçar-se al Parlament per trobar-se en una fase avançada de l’embaràs o recuperant-se del part tenia dret a justificar la seva absència, però no podia votar a distància ni encarregar a un altre parlamentari que ho fes en el seu nom.
Amb el nou sistema, la delegació serà voluntària i reversible, de manera que les eurodiputades podran decidir si utilitzen aquest mecanisme i retirar-lo quan ho considerin oportú. La possibilitat de delegar es limitarà a les votacions celebrades durant les sessions plenàries i no s’estendrà automàticament a totes les activitats parlamentàries.
A més, cada eurodiputat únicament podrà assumir una delegació de vot al mateix temps, una restricció destinada a evitar la concentració de vots en un nombre reduït de representants. Tant la identitat de la diputada que delega com la del parlamentari encarregat de votar hauran de quedar reflectides a les actes i als registres públics, garantint la transparència del procediment.
Els vots delegats també computaran per determinar les majories i els quòrums necessaris per aprovar decisions, mentre que els mecanismes de correcció seguiran subjectes a les regles parlamentàries. La mesura no suposa, per tant, una autorització general per votar telemàticament, sinó un sistema excepcional vinculat a circumstàncies concretes de l’embaràs i el postpart.
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va impulsar aquesta iniciativa el 2025, després que diverses representants denunciessin les dificultats per compaginar la maternitat amb les seves obligacions institucionals. La reforma també respon a situacions com la de l’eurodiputada italiana Cristina Guarda, que ha acudit al hemicicle acompanyada del seu nadó i fins i tot ha hagut d’alletar-lo durant els debats per poder participar en l’activitat parlamentària.
Per què els pares queden fora de la reforma
La principal controvèrsia gira al voltant de l’exclusió dels homes i dels representants que accedeixin a la maternitat o paternitat mitjançant l’adopció. Tot i que alguns eurodiputats van reclamar que el dret de delegar el vot s’estengués a tots els progenitors, finalment s’ha mantingut una regulació limitada a l’embaràs i al període posterior al part.
L’eurodiputada socialista neerlandesa Lara Wolters, responsable de tramitar les modificacions de l’Estatut dels Diputats, ha reconegut que la mesura no respon completament a les aspiracions de qui defensa una major corresponsabilitat familiar. «Tant de bo poguéssim fer el mateix per als pares joves, o per qui adopti fills», va afirmar després de la votació, deixant oberta la possibilitat d’ampliar aquest dret en el futur.
El eurodiputat socialista espanyol Juan Fernando López Aguilar, encarregat d’elaborar una modificació paral·lela de la legislació electoral europea, ha explicat que l’exclusió respon principalment a les dificultats polítiques i jurídiques per aconseguir l’aprovació de la reforma. Tal com va traslladar a Euronews, hi havia voluntat d’estendre el mecanisme als pares, però es va optar per una solució més limitada per evitar que el conjunt del projecte quedés bloquejat.
La modificació de l’Acta Electoral Europea requereix el suport unànime dels 27 estats membres i la seva posterior ratificació d’acord amb els procediments constitucionals de cada país. Per als impulsors de la iniciativa, incorporar des del principi tots els supòsits de paternitat i adopció podia dificultar la consecució d’aquest acord.
De fet, el novembre de 2025 el Parlament Europeu ja va rebutjar una esmena que pretenia incloure els pares. Aquella votació no va ser nominal, per la qual cosa no és possible identificar individualment tots els eurodiputats que es van oposar a l’ampliació.
L’exclusió també respon a una diferència d’interpretació sobre la finalitat de la norma. Mentre alguns representants consideren que ha de servir per conciliar les responsabilitats de cura de qualsevol progenitor, altres defensen que la seva finalitat s’ha de limitar a les conseqüències físiques de l’embaràs, el part i la recuperació posterior.
Aquesta darrera posició ha estat defensada per Marieke Ehlers, eurodiputada neerlandesa del grup Patriotas por Europa, la qual sosté que l’excepció es justifica per circumstàncies mèdiques i biològiques que no afecten els pares. "Aquesta esmena només es refereix a les mares que estan físicament incapacidades per emetre el seu vot, ja sigui perquè estan a punt de donar a llum o perquè han de donar el pit al seu nounat", va explicar, rebutjant que el mecanisme s’ampliï als homes o als pares d’acollida.
Quan entrarà en vigor el vot delegat i què falta per aprovar
Malgrat el suport obtingut al Parlament Europeu, les eurodiputades encara no poden utilitzar automàticament aquest nou sistema de votació. La reforma necessita completar una sèrie de procediments legislatius i administratius abans d’entrar plenament en funcionament.
El procés va començar el novembre de 2025, quan la Eurocambra va impulsar una modificació de l’Acta Electoral Europea. Posteriorment, el Parlament va donar suport al text l’abril de 2026, amb 616 vots a favor, 24 en contra i vuit abstencions, i el Consell de la Unió Europea va aprovar formalment la modificació el 26 de maig.
La votació celebrada aquest 12 de novembre constitueix un altre pas del procediment, centrat a adaptar l’Estatut dels Diputats al nou mecanisme de delegació. Encara s’han de completar les disposicions internes que en regularan el funcionament i els tràmits institucionals corresponents.
El principal requisit pendent és la ratificació de la reforma electoral per tots els Estats membres de la Unió Europea. Segons la informació disponible el 12 de novembre, únicament deu països havien completat aquest procediment, de manera que l’entrada en vigor continua condicionada a les decisions dels governs i parlaments nacionals restants.
La iniciativa també posa de manifest les diferències entre els sistemes parlamentaris europeus. Mentre que països com Espanya, Grècia i Luxemburg compten amb mecanismes que permeten participar en determinades votacions sense presència física durant la maternitat, altres parlaments nacionals mantenen normes més restrictives basades en el caràcter personal del vot.
L’aprovació de la reforma europea pretén corregir aquesta limitació en el funcionament de la Eurocambra, tot i que el debat sobre la seva extensió als pares i a les famílies adoptives continua obert. De moment, l’acord garanteix un futur mecanisme específic per a les eurodiputades embarassades o que hagin donat a llum, sense establir un dret equivalent per a la resta de progenitors.