Des de Dublín, enviat especial - El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha rebaixat el to de les seves crítiques a Espanya i Portugal per la seva percepció de l’amenaça russa, tot i que les seves explicacions no han convençut el Govern portuguès. El primer ministre, Luis Montenegro, acusa el dirigent neerlandès de tenir un «desconeixement complet» de la realitat política i social de Portugal i considera que les seves declaracions posen en evidència una manca de coneixement sobre el compromís del país amb l’Aliança Atlàntica.
A la seva arribada a la cimera de la Comunitat Política Europea (CPE), que reuneix aquest dijous a Dublín dirigents de tot el continent, Rutte ha rectificat les seves paraules i ha intentat posar fi a la polèmica. «No tinc cap crítica. Estan fent exactament el que hem de fer», ha afirmat el secretari general de l’Aliança, en referència a la contribució d’ambdós països a la seguretat col·lectiva. Tot i això, el gest no ha servit per tancar el xoc diplomàtic amb Lisboa. Montenegro ha respost amb duresa a les declaracions del responsable de l’OTAN, a qui ha retret haver fet una valoració «desafortunada, lleugera i desconeixedora» d’una realitat que, segons el seu parer, hauria de conèixer amb més profunditat.
Portugal retreu a Rutte el seu desconeixement
El primer ministre portuguès no ha considerat suficients les explicacions del secretari general de l’OTAN. Montenegro ha acusat Rutte de mostrar un «desconeixement complet» de la realitat política i social de Portugal i ha defensat que el país ha mantingut un compromís constant amb la seguretat europea i el suport a Ucraïna. Lisboa reivindica el seu paper a la primera línia de suport a Kíiv davant la possibilitat que Rússia continuï ampliant la seva ocupació territorial i vulnerant els principis de sobirania i independència dels Estats. L’Executiu portuguès considera que la seva posició dins l’Aliança no es pot mesurar exclusivament per la seva distància geogràfica respecte als principals escenaris de tensió amb Moscou.
"Ha estat desafortunat, lleuger i desconeixedor d'una realitat que hauria de conèixer amb més proximitat", ha criticat Montenegro, que ha afegit que les declaracions del secretari general estan "completament desfasades". El cap del Govern portuguès ha defensat, a més, que el seu país està incrementant la inversió en defensa i ampliant la seva contribució a la solidaritat dins de l'espai atlàntic. Un esforç que, al seu parer, hauria d'haver estat tingut en compte abans que Rutte fes una valoració pública sobre el compromís dels aliats del sud d'Europa.
"Lamento que el secretari general de l'OTAN no tingui el cura de profunditzar en el coneixement de la realitat portuguesa per no dir aquestes coses", ha assenyalat Montenegro. El dirigent ha insistit que, tot i la distància geogràfica que separa Portugal de països com Polònia, Ucraïna o Rússia, l'amenaça i la pressió que pateixen els aliats no són qüestions alienes a Lisboa. Els portuguesos, ha defensat, es troben molt a prop dels socis que estan experimentant un increment de la pressió russa i de les amenaces contra la seguretat europea.
Rutte descarta una reunió bilateral amb Montenegro
La rectificació pública del secretari general tampoc no ha anat acompanyada d'una temptativa d'apropament directe amb l'Executiu portuguès. Preguntat per la possibilitat de mantenir una trobada bilateral amb Montenegro als marges de la cimera de Dublín, Rutte ha descartat aquesta opció en considerar que no té "res a explicar". El dirigent neerlandès ha intentat precisar el sentit de les seves declaracions originals i ha sostingut que la seva intenció no era qüestionar el compromís d'Espanya o Portugal amb l'Aliança Atlàntica, sinó assenyalar les diferències en la percepció de l'amenaça russa entre les diferents societats europees.
Rutte ha situat el problema en la distància que existeix entre la percepció de la ciutadania dels països del flanc oriental i la de la resta del continent. Una diferència que, segons ha explicat, s'aprecia especialment en comparar la situació d'Estats com Estònia o Polònia amb la d'altres socis de l'Aliança. "Hi ha una diferència entre els països del flanc oriental, com Estònia, Polònia i altres, i la resta", ha sentenciat davant els mitjans de comunicació des del centre de convencions de Dublín.
A diferència de Portugal, des d'Espanya, de moment, no s'ha produït cap reacció oficial a les paraules del secretari general de l'OTAN. El president del Govern, Pedro Sánchez, no ha assistit a la cimera de la Comunitat Política Europea celebrada aquest dijous a Dublín i tampoc participarà en la reunió informal del Consell Europeu prevista per a aquest divendres. La seva absència respon a l'inici de la campanya electoral, que condiciona l'agenda del cap de l'Executiu en aquestes dues jornades de trobades entre dirigents europeus.
Les declaracions del secretari general arriben, a més, en un moment especialment sensible per a la seguretat europea. Els aliats busquen mantenir un front comú de suport als països del flanc oriental, mentre augmenten les preocupacions per les operacions de guerra híbrida, els ciberatacs, els sabotatges i altres formes de pressió atribuïdes a Rússia. La reunió de Dublín es desenvolupa així com a teló de fons de la necessitat de reforçar la coordinació entre els socis europeus i atlàntics. Una tasca en què la percepció de l'amenaça, la distribució de responsabilitats i el compromís amb la defensa col·lectiva tornen a situar-se al centre del debat.