La doctora María Isabel López Gálvez, especialista de la Unitat de Retina i Vítreo de l'Institut Oftalmològic Fernández-Vega, subratlla que la retinopatia diabètica "no s'ha d'abordar com un problema aïllat de l'ull, sinó com una manifestació d'una malaltia sistèmica que pot tenir repercussions en diferents òrgans i teixits".
Tal com precisa, "la seva evolució està relacionada amb factors com el temps d'evolució de la diabetis, el control dels nivells de glucosa i la presència d'altres alteracions vasculars", per la qual cosa considera "important" integrar la salut visual "dins del seguiment global de les persones amb diabetis", a més de promoure "que existeixi una coordinació entre els professionals que participen en la seva atenció".
Coincidint amb el Dia Mundial de la Diabetis, que se celebra el 14 de novembre, López Gálvez recorda que la retinopatia diabètica és una de les complicacions oculars més habituals d'aquesta patologia i figura entre les principals causes de pèrdua de visió en adults. Deriva del dany que els nivells elevats de glucosa en sang ocasionen en els petits vasos de la retina i, entre els seus majors reptes, destaca que pot progressar sense símptomes clars en les fases inicials.
Davant d'aquesta situació, explica que "en els últims anys, la recerca ha ampliat el coneixement d'aquesta patologia i està explorant noves formes d'identificar les seves primeres manifestacions, comprendre els mecanismes que hi intervenen en el seu desenvolupament i millorar les opcions d'abordatge", amb la finalitat d'avançar "cap a una avaluació més precisa de la malaltia, que permeti conèixer millor la seva evolució, identificar les necessitats de cada pacient i adaptar les decisions clíniques a les característiques de cada cas".
En aquesta línia, detalla que "tradicionalment, la retinopatia diabètica s'ha estudiat com una malaltia que afecta principalment els petits vasos sanguinis de la retina". "Tanmateix, la recerca està ampliant aquesta perspectiva per estudiar també la seva naturalesa neurovascular i la interacció entre els diferents components d'aquest teixit, incloses les neurones i les cèl·lules glials, que exerceixen funcions essencials en el seu funcionament i manteniment".
Noves tècniques d'imatge i suport de la intel·ligència artificial
López Gálvez indica que s’estan incorporant eines avançades de diagnòstic per la imatge, entre elles la tomografia de coherència òptica (OCT) i l’angiografia per OCT, que permeten analitzar amb gran detall els canvis estructurals i vasculars lligats a la diabetis. A aquestes tecnologies se suma la intel·ligència artificial (IA), l’ús de la qual pot agilitzar el cribratge, ajudar en la classificació de les lesions i detectar les persones que requereixen una valoració per part de l’especialista.
"La retina és una estructura especialment complexa i l’estudi ens permet obtenir informació molt valuosa sobre el que està passant en les seves diferents capes i en la seva xarxa vascular", apunta l’experta, que ressalta que la combinació de diferents tècniques d’imatge "ajuda a caracteritzar millor les alteracions i a comprendre que no tots els pacients presenten el mateix patró d’afectació". "El repte està a interpretar tota aquesta informació des d’una perspectiva clínica, perquè conèixer amb més precisió l’estat de la retina és essencial per decidir quin és el seguiment més adequat en cada cas", subratlla.
Tal com detalla, els avanços en el coneixement d’aquesta complicació ocular estan ampliant les opcions d’intervenció en les diverses etapes de la malaltia. En les fases més primerenques, el control oftalmològic periòdic i el maneig rigorós dels factors associats a la diabetis, sobretot els nivells de glucosa a la sang, resulten essencials. Quan apareixen complicacions com l’edema macular diabètic o la retinopatia proliferativa, poden caldre tractaments específics, com ara injeccions intravítries, fotocoagulació amb làser o cirurgia vitreoretiniana.
De cara al futur, explica que l’objectiu és avançar cap a una Medicina de precisió, identificant els mediadors implicats en el desenvolupament de les complicacions oculars de cada pacient, tant en la retinopatia diabètica com en l’edema macular, fins i tot mitjançant l’anàlisi de la llàgrima, de manera que sigui factible una detecció precoç i un abordatge veritablement personalitzat.
Finalment, recalca que també es treballa per millorar el control de la malaltia sistèmica en la diabetis tipus 1 i tipus 2. En qualsevol cas, recorda que «l’objectiu principal de l’atenció oftalmològica és preservar la visió i la qualitat de vida de les persones amb diabetis» i que, «per aconseguir-ho, és important no esperar que apareguin alteracions visuals per prestar atenció a la salut ocular, sinó mantenir un seguiment adequat i valorar periòdicament l’estat de la retina».