Després de prop de dos anys de reivindicacions, mobilitzacions i negociacions entre les famílies de menors amb malalties greus i el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la reforma de la prestació CUME és una realitat. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, tal com va avançar DEMÓCRATA, el reial decret que substituirà la regulació vigent des de 2011 i desenvoluparà les modificacions legals aprovades el passat mes d'octubre, a més d'introduir noves condicions per accedir a l'ajuda, renovar-la i acreditar la necessitat de cures.
L'esborrany del text, al qual ha tingut accés aquest mitjà i que serà publicat al BOE demà, incorpora expressament el trastorn de l'espectre autista i la síndrome del neurodesenvolupament Poirier-Bienvenu al llistat de malalties greus, amplia els supòsits assistencials protegits, permet compatibilitzar la prestació amb l'escolarització i modifica els períodes de renovació. També regula amb més detall el gaudi simultani per ambdós progenitors i les situacions de separació o divorci.
No obstant això, una de les novetats més sensibles per a les famílies afecta la supervisió de les prestacions. El projecte exigirà un informe vinculant de la Inspecció Mèdica cada dos anys per confirmar que continuen sent necessàries les cures, mentre ASFACUME denuncia que els inspectors contradiguin en ocasions el criteri dels especialistes que atenen els seus fills.
de què parlem:
La prestació CUME, creada el 2011, compensa la pèrdua d'ingressos de les persones treballadores que necessiten reduir la seva jornada almenys un 50% per cuidar un fill afectat per càncer o una altra malaltia greu.
Tot i que inicialment estava vinculada a la minoria d'edat, les successives reformes van permetre prolongar-la fins als 23 anys i, en determinats supòsits de discapacitat, fins als 26.
Sobre tractaments domiciliaris i ambulatòries
La norma amplia la protecció a determinades cures que es fan fora de l'hospital. Entre aquestes figuren l'hospitalització a domicili, els tractaments ambulatòries o continuats i les cures domiciliàries derivades de teràpies especialitzades i complexes, a més d'altres atencions d'especial intensitat prescrites per un facultatiu. Per accedir a l'ajuda caldrà acreditar que l'absència d'hospitalització respon a raons clíniques, terapèutiques o organitzatives i no a una menor necessitat de cures.
Noves malalties greus
Entre les novetats figura l’actualització del catàleg de patologies que permeten accedir a la prestació. El nou annex incorpora expressament el trastorn de l’espectre autista (TEA) i la síndrome del neurodesenvolupament Poirier-Bienvenu. A més, la norma també permetrà incorporar noves malalties mitjançant ordre ministerial, sense necessitat d’aprovar un altre reial decret.
Tots dos progenitors podran repartir-se la prestació
Una altra de les principals reivindicacions d’ASFACUME i que ha trobat encaix en la nova norma, és la possibilitat que els dos progenitors participin en la cura dels seus fills sense que un d’ells hagi d’assumir necessàriament tota la reducció de jornada. El projecte desenvolupa el reconeixement simultani o alternatiu de la prestació i estableix que, quan tots dos la percebin al mateix temps per la cura d’una mateixa persona, cadascun cobrarà l’equivalent al 50% de la seva respectiva base reguladora. També podran alternar-se mitjançant acords per períodes no inferiors a quinze dies.
L’associació havia destacat especialment aquesta modificació per les seves conseqüències sobre la desigualtat en el repartiment de les cures. Segons les seves estimacions, més del 90% de les persones acollides a la CUME són dones. "El que volíem era començar a implicar el progenitor pare en la cura dels nostres fills", van explicar els seus representants a aquest mitjà després de l’aprovació del Reial decret llei que va començar a ampliar la protecció el passat mes d’octubre. "D’aquesta manera, repartint la feina 50-50, no hi ha aquest càstig sempre sobre la dona", van afegir.
26 anys
La nova regulació també desenvolupa l’ampliació excepcional del dret quan la persona malalta supera els 26 anys i té reconeguda una discapacitat igual o superior al 65% o una dependència de grau III, sempre que continuï necessitant cures directes, contínues i permanents. El projecte concreta les condicions de convivència necessàries per conservar la prestació i preveu que les estades temporals en recursos residencials o habitatges de suport destinats al respir familiar no interrompin necessàriament aquest requisit, sempre que persisteixi la cura efectiva.
Què passa amb les renovacions?
El reglament modifica els períodes pels quals es reconeix i es renova la prestació. La concessió inicial serà de quatre mesos, la primera pròrroga podrà arribar a sis i les següents s’estendran fins a vuit mesos, sempre que la declaració mèdica confirmi que continua essent necessària l’atenció. Les sol·licituds de renovació podran presentar-se durant els tres mesos anteriors al venciment de l’ajuda. A més, quan el facultatiu determini que la necessitat de cures tindrà una durada inferior, el subsidi es reconeixerà únicament pel període acreditat.
Els inspectors mèdics
El projecte reforça la intervenció de la Inspecció Mèdica del Servei Públic de Salut mitjançant una revisió obligatòria un cop transcorreguts els primers 24 mesos des del reconeixement de la prestació i, posteriorment, cada dos anys. Per renovar l’ajuda, caldrà incorporar un informe vinculant que confirmi la persistència de la malaltia greu i la necessitat de cures directes, contínues i permanents. Els inspectors disposaran de trenta dies per emetre’l i, si no ho fan dins d’aquest termini, la prestació continuarà abonant-se provisionalment, amb els límits establerts en el reglament.
La mesura adquireix una rellevància especial per les denúncies de ASFACUME, que qüestiona que els inspectors mèdics puguen esmenar o contradir les valoracions dels especialistes que tracten directament els menors. El nou text conserva aquesta possibilitat de discrepància, atès que l’informe de la Inspecció tindrà caràcter vinculant i no s’estableix que haja de prevaldre el criteri del metge responsable del tractament. No obstant això, una valoració desfavorable no provocarà automàticament la retirada de l’ajuda. L’entitat gestora o la mútua haurà d’iniciar un expedient, concedir deu dies a la família per presentar al·legacions i traslladar-les novament a la Inspecció, que podrà confirmar o modificar el seu informe. Si modifica els seus fonaments essencials i conserva la conclusió desfavorable, s’haurà d’obrir una nova audiència abans de resoldre.
El Ministeri també preveu elaborar, en col·laboració amb Sanitat, una guia tècnica orientativa per unificar els criteris de valoració i acreditació de les cures. El document haurà d’estar preparat en els sis mesos posteriors a l’entrada en vigor d’aquest reial decret, encara que el projecte no concreta com es resoldran les discrepàncies entre els especialistes i els inspectors més enllà del procediment de revisió i al·legacions.
Els treballadors amb jornades parcials reduïdes podran accedir al subsidi
El projecte aprovat pel Consell de Ministres elimina l’exclusió que impedia sol·licitar la prestació a aquells que treballaven a temps parcial amb una jornada efectiva igual o inferior al 25% de la corresponent a un treballador a temps complet comparable. Les persones amb contractes de poques hores també podran accedir a la CUME si redueixen la seva jornada almenys un 50% i compleixen els altres requisits. El canvi pretén evitar que la durada inicial del contracte impedeixi rebre una ajuda vinculada a la necessitat de tenir cura d’una persona greument malalta.
L’escolarització
D’altra banda, l’assistència del menor a l’escola no impedirà per si sola conservar el subsidi quan persisteixin circumstàncies clíniques que exigeixin la disponibilitat efectiva de la persona cuidadora. El reglament esmenta expressament els tractaments, controls mèdics, episodis de crisi, necessitats de vigilància, administració de medicació i desplaçaments freqüents a centres sanitaris com a situacions que poden justificar la continuïtat de l’ajuda. La compatibilitat haurà de quedar acreditada mitjançant la corresponent declaració mèdica i també s’estendrà a determinades pràctiques formatives.
Més claredat per a les famílies separades o divorciades
La nova regulació introdueix previsions específiques per als casos de nul·litat, separació, divorci, extinció de parelles de fet i violència de gènere, amb l’objectiu d’aclarir qui pot percebre la prestació i com s’ha d’acreditar la convivència. En els supòsits de residència compartida, els progenitors podran alternar-se en el cobrament d’acord amb el règim de convivència acreditat. Quan la persona malalta convisqui amb un sol d’ells, aquell progenitor podrà accedir a l’ajuda encara que l’altre no treballi, sempre que compleixi els requisits restants.
El paper dels especialistes
El projecte permet que la declaració necessària per reconèixer o renovar la prestació sigui emplenada tant per un metge d’atenció primària com per un facultatiu d’atenció especialitzada del servei públic de salut responsable del pacient. El nou model incorporat al reglament exigirà detallar els tractaments, les necessitats de cura i les circumstàncies que justifiquen equiparar una atenció domiciliària o ambulatòria a l’ingrés hospitalari. No obstant això, quan el diagnòstic o tractament s’hagi realitzat en la sanitat privada, continuarà essent necessària la declaració del servei públic de salut.
La prestació dels autònoms
Per altra banda, la reforma de la normativa adapta l’actualització de les bases reguladores a les particularitats del sistema de cotització dels treballadors per compte propi. Les bases provisionals utilitzades durant la percepció del subsidi passaran a considerar-se definitives i no estaran subjectes a la regularització anual, encara que els autònoms podran sol·licitar-ne l’actualització, amb efectes des del primer dia del mes següent. El projecte també preveu la revisió de les bases dels treballadors per compte d’altri quan es produeixin modificacions derivades de causes legalment previstes.
Quan entra en vigor?
La disposició transitòria del text al qual ha donat llum verda l’Executiu també estableix que els procediments i les prestacions ja reconegudes s’adaptaran a la nova regulació des de la seva entrada en vigor, sense necessitat de repetir les actuacions vàlidament realitzades i amb aplicació preferent de les disposicions més favorables per a les persones interessades. Pel que fa al nou control mèdic, per a les prestacions en curs el termini de dos anys es comptarà des de l’última pròrroga reconeguda. El reial decret entrarà en vigor dos mesos després de la seva publicació al BOE.