Del desnonament que va encendre la flama de l'acampada a Sol fins a la seva mort: cronologia del cas Maricarmen

Per aprovar una nova llei d'habitatge a Espanya es segueix el procediment legislatiu comú a les Corts Generals, amb fases successives al Congrés i al Senat i, finalment, sanció i promulgació pel Rei. Canvia poc si el text arriba com a projecte de llei del Govern o com a proposició de llei dels grups parlamentaris, però l'esquema bàsic és el mateix.

1. Iniciativa i presa en consideració

La llei pot iniciar-se:

• Projecte de llei: l'aprova el Consell de Ministres i l'envia al Congrés acompanyat de la seva exposició de motius. És la via habitual per a grans lleis de política pública (com habitatge).
• Proposició de llei: la registren un o diversos grups parlamentaris, un mínim de diputats o el Senat. En aquest cas no parteix del Govern.

Si és proposició de llei, el Ple del Congrés celebra un debat de presa en consideració: es discuteix l'oportunitat de tramitar-la i es vota. N'hi ha prou amb majoria simple (més vots a favor que en contra) perquè continuï la seva tramitació; si es rebutja, decau. Per a un projecte de llei no existeix aquesta fase de presa en consideració, perquè ja ve impulsat pel Govern.

2. Qualificació, comissió competent i esmenes

La Taula del Congrés qualifica la iniciativa, l'admet a tràmit i l'envia a la comissió competent per matèria (en aquest cas, la comissió d'habitatge o la que tingui atribuïdes les polítiques d'habitatge i urbanisme). Des d'aquest moment:

• Els grups parlamentaris poden presentar esmenes a la totalitat i esmenes a l'articulat dins d'uns terminis fixats per la Taula.
• El Govern pot defensar el seu projecte, negociar canvis i, si escau, emetre criteris sobre proposicions de llei, sobretot si afecten la despesa o els ingressos públics.

Les esmenes a la totalitat busquen retornar el text al Govern o substituir-lo íntegrament per un text alternatiu. Es debaten en Ple, amb intervenció del Govern i dels grups, i es voten també per majoria simple. Si prospera una esmena de devolució, el projecte decau; si s'aprova un text alternatiu, aquest nou text passa a tramitar-se.

3. Treball en comissió: ponència i dictamen

Superada la fase de totalitat, la iniciativa queda en mans de la comissió:

• Es designa una ponència (un grup reduït de diputats de la comissió) que estudia article per article el text i les esmenes. Sol reunir-se a porta tancada i busca acords de transacció.
• La ponència elabora un informe que incorpora les esmenes acceptades.
• Aquest informe passa al ple de la comissió, que debateix i vota les esmenes pendents i aprova un dictamen amb el text resultant.

Si s'acorda, la comissió pot tenir competència legislativa plena, en aquest cas aprova definitivament la llei sense passar pel Ple del Congrés. En una llei d'habitatge d'abast gran, l'habitual és que el dictamen s'eleva al Ple per a una discussió final.

4. Ple del Congrés i enviament al Senat

El Ple del Congrés debateix el dictamen de la comissió. Els grups poden mantenir vives determinades esmenes per defensar-les en Ple. Després del debat:

• Es voten les esmenes vives.
• Finalment, es vota el conjunt del projecte o proposició de llei.

Per aprovar la llei n'hi ha prou de nou amb la majoria simple dels vots emesos. Aprovada al Congrés, el text s'envia al Senat.

5. Tramitació al Senat

El Senat disposa, amb caràcter general, de dos mesos per pronunciar-se (termini que pot escurçar-se si el Congrés declara la tramitació urgent). Allà es reprodueixen les fases, encara que de forma més senzilla:

• Assignació a una comissió competent i possibilitat de ponència.
• Presentació d'esmenes per part dels grups del Senat.
• Debat i votació en Ple del Senat.

El Senat pot:

• Aprovar el text sense canvis: en tal cas la llei queda llesta per a la seva sanció.
• Introduir esmenes: retorna el text al Congrés amb les modificacions proposades.
• Formular un veto: rebutja el conjunt del projecte de llei.

6. Com es superen esmenes i vetos del Senat

Si el Senat ha introduït esmenes, el Congrés les examina de nou:

• Pot acceptar-ne algunes o totes (per majoria simple), incorporant-les al text definitiu.
• Pot rebutjar-les i mantenir el seu propi text.

Si el Senat aprova un veto, el Congrés pot aixecar-lo:

• O bé per majoria absoluta en una primera votació.
• O, transcorreguts dos mesos, per majoria simple en una nova votació.

7. Sanció real, promulgació i publicació

Un cop el text definitiu ha estat aprovat per les Corts Generals (superats, si escau, esmenes i vetos del Senat), s'envia al Rei per a la seva sanció i promulgació. La llei es publica al Butlletí Oficial de l'Estat i entra en vigor en la data que ella mateixa fixi o, en defecte d'això, als vint dies de la seva publicació.

En tot aquest recorregut, el Govern impulsa i negocia quan és l'autor del projecte, i els grups parlamentaris modelen el contingut a través d'esmenes, acords en ponència i votacions en comissió, Ple del Congrés i Senat.

L'Empresa Municipal de l'Habitatge i Sòl de Madrid (EMVS Madrid) és el principal instrument de l'Ajuntament per executar la política d'habitatge a la ciutat, i en particular per desenvolupar i gestionar el lloguer social i assequible. Les seves competències abasten tant la promoció de nous habitatges públics com la mobilització d'habitatge privat cap al lloguer regulat i la mediació en conflictes d'arrendament.

Gestió del parc públic d'habitatge en lloguer

Segons les notes oficials de l'Ajuntament, l'EMVS gestiona un parc de més de 9.000 habitatges públics en règim de lloguer assequible, xifra que s'ha anat incrementant en els últims anys amb noves promocions i adquisicions (nota del 30/04/2025, nota del 22/02/2024). Entre les seves funcions bàsiques hi ha:

• Administrar els contractes de lloguer dels habitatges públics municipals.
• Mantenir i conservar els immobles, incloent la gestió d'incidències.
• Aplicar els criteris de renda lligats a la capacitat econòmica dels nuclis familiars, de manera que el lloguer no superi, en general, el 30 % dels ingressos de la unitat familiar, tant en lloguer social com en noves línies de lloguer assequible per a rendes mitjanes.
• Participar en els processos d'adjudicació d'habitatges en lloguer conforme al reglament de l'EMVS, que fixa requisits d'ingressos, arrelament i altres condicions.

Promoció d'habitatge per a lloguer social i assequible

L'EMVS actua com a promotora pública de nous habitatges destinats gairebé en exclusiva al lloguer assequible. L'Ajuntament li transfereix periòdicament fons finalistes per a:

• Construir promocions d'habitatge protegit destinades al lloguer assequible en diferents districtes de Madrid.
• Gestionar licitacions i fórmules de col·laboració públic‑privada (per exemple, a través de plans com “Suma Vivienda”) perquè operadors privats construeixin i explotin temporalment edificis de lloguer assequible sota supervisió municipal, incorporant després aquests habitatges al parc públic.
• Ampliar de forma continuada el patrimoni d'habitatge públic en lloguer, cosa que situa Madrid com una de les ciutats amb més parc municipal de lloguer assequible d'Espanya.

Mobilització d'habitatge privat cap al lloguer assequible

Més enllà de l'obra nova, una part clau de les competències de l'EMVS en lloguer social i assequible consisteix a incorporar habitatge privat buit al mercat regulat. Per això gestiona diversos programes específics:

• Programa ReViVa: permet que propietaris d'habitatges buits cedeixin el seu immoble a l'EMVS durant un període d'entre 5 i 10 anys per destinar-lo a lloguer assequible. L'empresa:
  • Garanteix al propietari una renda mensual fixa encara que l'habitatge no estigui llogat.
  • Assumeix una gestió integral: cerca d'inquilins, tràmits administratius i jurídics, i resolució d'incidències.
  • Pot avançar el cost de reformes fins a un determinat import i a tipus 0 % d'interès, que es compensa amb part de la renda futura.
  L'objectiu és recuperar habitatge buit per posar-lo en circulació com a lloguer assequible.
• Servei d'Intermediació del Lloguer (SIA): presta assessorament gratuït a propietaris i inquilins, oferint:
  • Intermediació en la signatura i gestió de contractes de lloguer assequible.
  • Assegurances gratuïtes de llar i impagament de rendes durant la vigència del contracte.
  • Informació sobre deduccions fiscals i condicions dels programes municipals de lloguer assequible.
  Aquest servei s'utilitza també com a via de mediació en casos de conflicte o risc de desnonament, actuant l'EMVS com a intermediària entre fons, propietaris i inquilins vulnerables.
• Programes de compra d'habitatge (“Comprem el teu habitatge” / similars): l'EMVS adquireix pisos a particulars per transformar-los en habitatge públic de lloguer assequible, ampliant així el parc municipal sense necessitat de construir sempre des de zero.

Disseny de programes i criteris d'accés

En coordinació amb l'Àrea de Polítiques d'Habitatge, l'EMVS participa en el disseny i execució de programes específics de lloguer social i assequible:

• Definició de requisits econòmics (trams vinculats a l'IPREM), d'arrelament i de situació de vulnerabilitat per accedir al parc de lloguer social tradicional.
• Posada en marxa de nous programes dirigits a rendes mitjanes que queden fora tant del mercat lliure com del lloguer social clàssic, mantenint el límit del 30 % d'ingressos destinat a lloguer.
• Organització de registres i sortejos per adjudicar habitatges de nova promoció, sota criteris de transparència i control municipal.

En conjunt, es pot dir que l'EMVS concentra l'execució pràctica de la política municipal de lloguer social i assequible a Madrid: construeix i gestiona habitatge públic, mobilitza habitatge privat cap al lloguer regulat, media en conflictes i fixa, juntament amb l'Ajuntament, els circuits d'accés dels nuclis familiars que necessiten un habitatge a preu protegit.

Les últimes eleccions autonòmiques a la Comunitat de Madrid es van celebrar el 28 de maig de 2023. A partir d'aquesta cita es va configurar l'actual Assemblea de Madrid, en la qual el Partit Popular d'Isabel Díaz Ayuso governa amb majoria absoluta i només quatre formacions tenen representació parlamentària.

Segons les dades que recullen les notícies d'anàlisi electoral de Demòcrata i les referències posteriors a aquests comicis, el repartiment d'escons per partit en aquestes eleccions autonòmiques de 2023 va ser el següent:

En conjunt, aquests resultats van consolidar un mapa polític molt concentrat en quatre forces, amb desaparició d'altres formacions que havien estat presents en legislatures anteriors. Distintes notícies posteriors sobre enquestes recorden de manera consistent que:

• El PP va obtenir 70 diputats, assolint la majoria absoluta en solitari. Els anàlisis demoscòpics publicats després subratllen que el partit partia d'aquests 70 escons com a base per projectar possibles pujades.
• Más Madrid va aconseguir 27 escons. En diverses peces es menciona aquest resultat com a referència per mesurar el seu posterior desgast en enquestes, indicant que el 2023 va ser la força que es va situar a la franja alta de l'esquerra madrilenya.
• El PSOE també va aconseguir 27 diputats. Les enquestes publicades més tard parlen d'aquests 27 escons com el punt de partida des del qual els socialistes intenten millorar la seva posició i disputar el lideratge de l'oposició.
• Vox es va quedar en 10 diputats. En anàlisis demoscòpics posteriors es compara la seva evolució respecte a aquests 10 escons de 2023 per il·lustrar el seu creixement dins del bloc de la dreta.

A més, a les notícies sobre l'Assemblea de Madrid es recorda que la Cambra autonòmica té actualment 135 escons, i que la majoria absoluta es situa en 68. El PP supera àmpliament aquest llindar amb els seus 70 diputats, cosa que explica que en els anàlisis polítics i d'enquestes es parli d'una majoria absoluta “còmoda” o “enfortida” per a Díaz Ayuso.

Un altre element rellevant és que Ciutadans i Podem es van quedar sense representació a l'Assemblea de Madrid després d'aquestes eleccions de 2023. Aquesta absència apareix en els anàlisis postelectorals com un dels trets distintius del nou cicle polític madrileny: es va consolidar un escenari de quatre partits a la Cambra, amb un bloc de dretes molt dominat pel PP i un bloc d'esquerres fragmentat entre PSOE i Más Madrid, amb Vox ocupant un espai propi com a força de dreta radical.

En síntesi, els resultats de les últimes autonòmiques madrilenyes es poden resumir així: el PP governa amb majoria absoluta gràcies als seus 70 escons, mentre que l'oposició es reparteix en tres grups –Más Madrid (27), PSOE (27) i Vox (10)–, sense que cap d'ells tingui capacitat numèrica per articular una alternativa de govern sense el concurs del Partit Popular.