La vivenda ocupa bona part del debat polític espanyol, però també forma una part important del patrimoni dels qui se seuen al Congrés dels Diputats. El 86% dels parlamentaris declara ser propietari d'almenys una vivenda, mentre que al voltant del 14% no recull cap en la seva declaració de béns, segons una anàlisi realitzada per Europa Press sobre la informació patrimonial presentada pels diputats. No obstant això, ser propietari està lluny de significar automàticament convertir-se en llogater: únicament 66 dels 350 diputats, prop del 19% de la Cambra, van declarar rebre diners procedents del lloguer de vivendes, locals o finques rústiques.
La diferència té a veure amb el funcionament de les pròpies declaracions del Congrés. Els parlamentaris han d'informar per separat dels seus béns patrimonials i de les rendes que obtenen, de manera que una vivenda pot aparèixer entre les seves propietats sense generar cap rendiment per lloguer. Pot tractar-se de la residència habitual, d'una segona vivenda que no estigui arrendada, d'una propietat compartida o d'una participació rebuda mitjançant herència. A més, els formularis parlamentaris recullen les rendes percebudes durant l'exercici econòmic anterior, de manera que la fotografia dels ingressos no sempre coincideix exactament amb la situació actual de cada immoble.
66 diputats declaren ingressos per lloguer
L'anàlisi de les declaracions presentades al començament de la XV Legislatura mostra que 66 parlamentaris van reconèixer ingressos procedents de l'arrendament d'immobles, incloent no només vivendes de lloguer convencional, sinó també en alguns casos lloguers vacacionals, locals comercials o finques rústiques. És a dir, la dada no permet concloure que els 66 siguin necessàriament propietaris d'una vivenda arrendada a llarg termini a una altra família.
Per grups, el PP comptava amb 29 diputats que declaraven rendes per arrendament, el 21% dels 137 parlamentaris que tenia el grup en el moment de l'anàlisi. Al Grup Socialista eren 21 de 121, un 17,35%, mentre que a Vox figuraven set de les seves 33 diputats, al voltant del 21,2%. En termes proporcionals, Junts registrava tres arrendadors entre els seus set representants i el PNV, dos entre cinc; EH Bildu comptabilitzava dos entre sis i Sumar, dos entre 26. Europa Press no va localitzar ingressos per lloguer entre els diputats d'ERC ni entre els integrants que aleshores formaven el Grup Mixt.
Les xifres corresponen a l'anàlisi de les declaracions disponibles i a la composició parlamentària existent en febrer de 2026, per la qual cosa no s'han d'interpretar com una fotografia immutable de la Cambra. El Congrés obliga a publicar les declaracions de béns i rendes i també les seves modificacions quan un parlamentari actualitza la informació, mentre que les declaracions finals es fan públiques quan perd la condició de diputat.
Sánchez i Feijóo sí que van declarar rendes immobiliàries
Entre els principals dirigents nacionals, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo van declarar ingressos procedents de béns immobles en incorporar-se a la legislatura. Segons l'anàlisi d'Europa Press, Sánchez va consignar 12.845 euros anuals per aquest concepte i Feijóo, 5.584 euros. Les declaracions patrimonials formen part del Registre d'Interessos de les Corts i són públiques durant la legislatura.
En el cas dels altres dos líders inclosos en aquella comparació, Santiago Abascal i Yolanda Díaz no figuraven entre qui declaraven rendes per lloguer. Això no permet deduir per si sol si posseeixen o no immobles: novament, patrimoni i ingressos són dos apartats diferents de la declaració. La fitxa del Congrés dels dos dirigents manté accessibles les seves declaracions de béns i rendes corresponents a l'inici de la XV Legislatura.
Tenir tres vivendes no significa llogar tres vivendes
Aquest és un dels aspectes que pot generar més confusió al consultar les declaracions. En la part relativa al patrimoni, els diputats han de detallar els béns immobles de naturalesa urbana i rústica, indicant qüestions com la seva localització general, la data d'adquisició, el percentatge o dret que ostenten sobre ells i la forma en què van ser adquirits. Una persona pot, per exemple, ser propietària del 50% d'una vivenda adquirida juntament amb la seva parella o disposar únicament d'una participació heretada en un altre immoble.
El fet que aquestes propietats apareguin en el patrimoni no implica que estiguin al mercat de lloguer. Una pot ser la vivenda habitual i una altra utilitzar-se personalment durant part de l'any; també pot existir una propietat buida, cedida gratuïtament a familiars o compartida entre diversos hereus. El que permet saber si ha generat rendes és l'apartat específic dedicat als ingressos, on el parlamentari ha de consignar les quantitats obtingudes per béns immobles durant l'exercici econòmic anterior.
A més, hi ha una altra particularitat: la declaració no ofereix necessàriament tots els detalls de cada contracte. Pot indicar que existeixen "rendiments de béns immobles" o "lloguers", juntament amb la quantitat anual percebuda, però això no sempre permet vincular públicament cada euro a una propietat concreta ni conèixer el lloguer mensual, la durada del contracte o les característiques de l'arrendatari.
Fins a 33.000 euros anuals entre les rendes més altes declarades
Les quantitats són molt diferents entre parlamentaris. Dins del PP, els diputats amb majors ingressos immobiliaris analitzats per Europa Press es movien en un rang d'entre 24.000 i 33.000 euros anuals, mentre que entre els socialistes les xifres més elevades estaven entre 11.000 i 16.000 euros. Són imports declarats pels mateixos parlamentaris i corresponents a l'exercici fiscal anterior al moment en què van presentar la seva informació patrimonial.
Per aquest motiu, tampoc és correcte comparar sense més el nombre de propietats amb la renda declarada. Un diputat pot posseir diverses participacions de petit tamany en immobles familiars i no obtenir pràcticament ingressos, mentre que un altre pot disposar d'un únic immoble arrendat que generi una quantitat significativa cada any. La declaració serveix per conèixer què posseeix el parlamentari i quines rendes manifesta haver rebut, però no equival a un inventari de l'ús quotidià de totes les seves propietats.
Què obliga a declarar el Congrés
La publicació d'aquesta informació deriva de les normes sobre el Registre d'Interessos de les Corts Generals i de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Els diputats han de presentar declaracions sobre les seves activitats, béns i rendes, a més d'informar de determinats interessos econòmics. L'objectiu és fer públics possibles interessos patrimonials que puguin resultar rellevants durant l'exercici del càrrec.
El formulari distingeix expressament entre les rendes procedents del treball, els dividends, els interessos financers i "altres rendes o percepcions", apartat en el qual solen incloure's els rendiments derivats de propietats immobiliaris. Per separat apareixen els béns patrimonials, incloent-hi habitatges, locals, garatges, terrenys i altres propietats. Les mateixes instruccions assenyalen que els ingressos declarats corresponen a l'exercici econòmic anterior a la presentació.
Propietaris, però no necessàriament llogaters
La fotografia del Congrés deixa per tant dues xifres que descriuen realitats diferents. Més de vuit de cada deu diputats posseeixen almenys un habitatge, però menys de dos de cada deu van declarar ingressos per arrendaments. La primera xifra parla del patrimoni immobiliari dels parlamentaris; la segona, de qui va obtenir efectivament rendes procedents d'alguna propietat durant el període declarat.
Aquesta diferència és especialment rellevant en ple debat sobre lloguers, desnonaments i accés a l'habitatge. Les declaracions públiques permeten saber quants diputats han comunicat ingressos immobiliaris i quines quantitats consignen, però no permeten convertir automàticament cada pis declarat en un habitatge llogat. Per fer-ho caldria conèixer l'ús de cada immoble, una cosa que el Registre d'Interessos no exigeix detallar amb aquest nivell de precisió.