L'excomandant serbobosni Ratko Mladic, conegut popularment com "el carnisser de Bòsnia" i condemnat al novembre de 2017 per crims de guerra i de lesa humanitat comesos durant la guerra de Bòsnia (1992-1995), ha mort aquest dijous als 84 anys en un hospital de la presó de La Haia, on complia cadena perpètua.
Mladic –condemnat pel Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPIY) després de ser declarat culpable de deu càrrecs, entre ells el genocidi a Srebrenica al juliol de 1995– havia patit diversos ictus durant la seva estada a la presó.
En les últimes dates, els seus familiars havien demanat al tribunal que se li autoritzés a rebre atenció mèdica en un hospital militar de Sèrbia per motius humanitaris, una sol·licitud recolzada també pel president serbi, Aleksandar Vucic.
La secretària d'Estat del Ministeri de Drets Humans i de les Minories, Lidija Pavicevic, ha confirmat la mort de l'excomandant serbobosni després de ser informada pel seu fill, Darko Mladic, segons ha informat l'agència de notícies Tanjug.
Mladic –detingut al maig de 2011 a Lazarevo, una petita localitat del nord de Sèrbia, després de romandre més d'una dècada fugit de la Justícia– va ser cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de la República Srpska entre 1992 i 1996.
El Tribunal de La Haia va emetre una ordre internacional de detenció contra ell al juliol de 1995. Finalment va ser declarat culpable d'un càrrec de genocidi vinculat a Srebrenica, on més de 8.000 musulmans van ser capturats i portats a magatzems, escoles i camps, on van ser executats a trets de forma massiva durant diversos dies.
El TPIY va estructurar la condemna contra Mladic mitjançant la figura jurídica de l'"empresa criminal conjunta", que va distribuir la seva responsabilitat penal en quatre grans blocs: el genocidi de Srebrenica, les matances de bosniacs i bosniocroats, el prolongat setge de Sarajevo –un dels més extensos de la història contemporània– i el segrest dels cascos blaus de Nacions Unides.
La cort va concloure que Mladic va ordenar bombardejos continus i trets de franctiradors contra objectius amb escàs o nul valor militar a Sarajevo, amb l'objectiu de mantenir la població civil en "un estat d'angoixa constant" i estendre el terror entre els seus habitants.
Setge de Sarajevo i atacs al mercat
El setge a la capital bosniana es va prolongar de 1992 a 1995 i va incloure atacs contra el mercat de Sarajevo: el primer, al febrer de 1994, va causar almenys 68 morts; el segon, a l'agost de 1995, es va produir quan cinc projectils de morter llançats per l'Exèrcit de la República Srpska van acabar amb la vida de 43 persones.
Igualment, el tribunal va destacar que els cascs blaus de l'ONU no van poder exercir el seu mandat de protecció de la població civil perquè van ser retinguts fins i tot a punta de pistola, arribant a ser encadenats a dipòsits de munició, ponts i centres de comandament per impedir que l'aviació de l'OTAN atacés les posicions estratègiques serbobosnianes.
No obstant això, la cort va absoltar a Mladic d'un càrrec de genocidi per les matances comeses per les forces serbobosnianes en sis localitats el 1992, en no trobar proves suficients d'una intenció genocida contra la totalitat de la comunitat bosniaca, majoritàriament musulmana, i considerar que l'objectiu perseguit va ser la neteja ètnica.
La massacre de Srebrenica es considera la pitjor atrocitat registrada a Europa des de l'Holocaust i s'ha convertit en símbol de les barbaritats comeses als Balcans durant la dècada de 1990. Les sentències del TPIY la reconeixen formalment com un genocidi.