El president rus, Vladimir Putin, ha plantejat l’establiment d’una treva humanitària a la localitat de Kostantínovka, a la regió de Donetsk, prenent com a referència l’experiència prèvia considerada exitosa a Oleshki. La proposta s’ha posat sobre la taula durant la reunió celebrada aquest dijous a Moscou amb representants del Govern dels Estats Units.
Putin ha precisat que a Kostantínovka continuen vivint entre 400 i 500 civils. "Vam tenir una bona experiència de cooperació humanitària a la localitat d’Oleshki (...) Proposo que fem el mateix", ha indicat davant els enviats especials nord-americans Steve Witkoff i Jared Kushner.
El dirigent rus ha assegurat que Moscou està disposat a assumir la seva part de les garanties necessàries. "Nosaltres garantirem la seguretat per la nostra part. Necessitem cinc dies per retirar les mines dels accessos a aquesta ciutat", ha afirmat, tot seguit que ha reclamat que l’altra part també asseguri la protecció, insistint que l’urbs es troba sota control de les forces russes.
La trobada amb Witkoff i Kushner s’emmarca en els intents del Kremlin per mantenir obert un canal de negociació sobre la guerra a Ucraïna, just un dia després que ambdues parts pactessin un nou bescanvi de presoners a l’última ronda de converses celebrada als Emirats Àrabs Units. "A nosaltres també ens agradaria que fos una pau eterna", ha remarcat Putin.
No obstant això, el cap del Kremlin ha recalcati que la "línia de demarcació" coincideix amb "la frontera estatal" i ha admès que la qüestió territorial continua sent l’principal entrebanc. "Amb prou feines comencem a abordar el tema de les 'zones grises', s’entenen de forma diferent. De seguida comencen les disputes i la inestabilitat de qualsevol acord. I no hi haurà una pau duradora", ha assenyalat.
La proposta sobre Kostantínovka replica l’esquema impulsat anteriorment per la primera dama nord-americana, Melania Trump, per a Oleshki, a la província de Jérson, una zona plena de mines i sense subministraments regulars des de finals de maig d’aquest any.
"M’agradaria demanar-li que transmeti el meu agraïment a la senyora Trump, la primera dama dels Estats Units, per la seva participació activa en la resolució del problema humanitari que envolta la ciutat d’Oleshki", ha expressat Putin a l’inici de la trobada amb els representants nord-americans.
Recels a Kíev davant la iniciativa russa
Des del costat ucraïnès, Dmítró Litvín, assessor del president Volodímir Zelenski, ha mostrat reserves sobre les motivacions reals del Kremlin, suggerint que l’alto el foc podria servir per reorganitzar les tropes russes, tal com ja sospiten que va passar a Oleshki.
"Bé, tenint en compte que van rotar personal militar a Oleshki sota la cobertura d’una operació humanitària, està clar què pretenen a Kostantínovka", ha afirmat Litvín en declaracions a mitjans ucraïnesos, encara que ha admès que encara han de "esbrinar tots els detalls".
Kiiv i Moscou van acordar un alto el foc de tres dies el passat 30 d’octubre per permetre una operació humanitària a Oleshki —ocupada per Rússia des del 2022—, durant la qual es van distribuir diverses desenes de tones d’ajuda i es va organitzar la sortida de civils tant cap a Ucraïna com cap a Rússia.
A diferència de Oleshki, Kostantínovka constitueix un dels punts clau del front oriental a Ucraïna. Tot i que Moscou sosté que domina la ciutat —gran part de la qual ha quedat reduïda a runa—, continua sotmesa a un intens setge directe per part de les pròpies forces russes.
Les diferències sobre el terreny entre Oleshki i Kostantínovka podrien dificultar l’aplicació del mateix model d’alto el foc, ja que en aquesta darrera es va dur a terme anteriorment una evacuació massiva i la línia de combat roman activa. En aquest context, una pausa podria interpretar-se per ambdós bàndols com una oportunitat per reabastir-se i reforçar posicions i arsenals.
El control complet de Kostantínovka obriria a Rússia un corredor directe cap a Kramatorsk i Sloviansk, els últims grans bastions que Ucraïna manté a la província de Donetsk, en gran mesura ja ocupada per les forces russes.