El pacte de Meta als EUA eleva la pressió a Europa per protegir els menors a les xarxes socials

A finals d'agost de 2026 encara no existeix un reglament o directiva de la UE específic i vinculant que fixi una edat mínima comuna per a l'accés dels menors a les xarxes socials. El que hi ha és un marc ja vigent (especialment la Llei de Serveis Digitals) i una sèrie d'informes, resolucions i treballs preparatoris que situen el tema en una fase clarament prelegislativa, però encara sense proposta formal de la Comissió ni negociació a tres bandes amb Parlament i Consell.

1. Què s'ha aprovat ja a la UE

L'instrument principal avui en vigor és el Reglament de Serveis Digitals (DSA), que s'aplica plenament i que ja imposa a les grans plataformes obligacions estrictes de:

• Avaluar i mitigar riscos sistèmics per als menors (salut mental, exposició a continguts nocius, etc.).
• Limitar pràctiques de disseny addictiu i certs algoritmes de recomanació.
• Evitar publicitat dirigida basada en perfils de menors.

Sobre aquesta base, la Comissió ha obert ja diversos procediments contra plataformes per no protegir adequadament els menors, i ha desenvolupat un model d'aplicació europea de verificació d'edat que s'està provant amb Estats membres i plataformes (per exemple, en els pilots esmentats per la pròpia Comissió i recollits en mitjans com aquesta nota sobre Meta).

A més, el Parlament Europeu ha aprovat informes i iniciatives no legislatives que demanen anar més enllà. A l'octubre de 2025, la comissió IMCO va aprovar un informe que:

• Proposa una “edat mínima digital” de 16 anys per accedir a xarxes socials, plataformes de vídeo i “companys” d'IA, amb accés possible des dels 13 anys amb autorització parental (resum en la nota oficial: enllaç del Parlament Europeu).
• Reclama sistemes de verificació d'edat robustos i respectuosos amb la privacitat.
• Demana prohibir dissenys addictius i mecanismes tipus “caixes de botí” accessibles a menors.

Aquest informe va ser després refrendat en resolució plenària, com expliquen cròniques com Demòcrata, però continua sent orientatiu, no dret vigent.

2. En quina fase està la “futura regulació” europea

Avui, el procés europeu sobre accés de menors a xarxes socials es pot descriure així:

• Fase d'agenda i pressió política:
  • Diversos Estats (Espanya, França, Grècia i altres) han remès cartes i propostes conjuntes demanant una majoria d'edat digital europea i la verificació obligatòria d'edat per accedir a xarxes socials. Exemple: la nota de Moncloa “Espanya i 10 països de la UE demanen la verificació obligatòria d'edat per a l'accés de menors a xarxes socials” (enllaç).
  • El Parlament Europeu ha aprovat resolucions d'iniciativa pròpia fixant la referència dels 16 anys com a edat mínima digital i reclamant verificació d'edat i més poders sancionadors.
• Fase de treballs tècnics i recomanacions:
  • La Comissió ha llançat i provat un prototíp estàndard d'aplicació de verificació d'edat lligat al DSA, com recullen notes oficials difoses per diferents administracions, per exemple el resum del Govern Basc (veure nota).
  • El Comitè Europeu de Protecció de Dades ha adoptat directrius sobre verificació d'edat a Internet, impulsades per autoritats com l'AEPD espanyola (dictamen sobre “age assurance”).
  • La pròpia Comissió ha presentat recomanacions no vinculants sobre disseny menys addictiu i major control dels menors, sense proposar encara una prohibició d'accés ni una edat mínima uniforme, com subratlla per exemple l'anàlisi d'Ara (article).
• Absència d'un expedient legislatiu autònom:
  • Fins ara no s'ha publicat una proposta formal de la Comissió (un “COM(20xx)…” de reglament o directiva) dedicada exclusivament a regular l'edat d'accés a xarxes socials.
  • Per tant, no hi ha encara procediment legislatiu ordinari obert (primera lectura oficial al Parlament i Consell, trílegs, etc.) sobre una “llei europea d'accés de menors a xarxes socials”.

3. Síntesi: com resumir la fase actual

En termes de “fase legislativa”, la futura regulació europea sobre l'accés de menors a xarxes socials es troba avui:

• Recolzada en normes ja vigents (DSA i RGPD), que s'estan aplicant de manera cada cop més estricta davant les grans plataformes.
• Impulsada políticament per resolucions del Parlament i per iniciatives de diversos Estats que reclamen una majoria d'edat digital europea i verificació obligatòria d'edat.
• En fase de disseny tècnic i de recomanacions per part de la Comissió (prototíp d'app de verificació d'edat, panells d'experts, directrius).
• Sense haver entrat encara en la fase formal de proposta legislativa específica i negociació d'un nou reglament sectorial sobre accés de menors a xarxes socials.

Dit de forma breu: la UE ha mogut ja moltes peces polítiques i tècniques, però encara no ha convertit aquest debat en una “llei europea de majoria d'edat digital” en tràmit formal. Mentrestant, el control de l'edat i les restriccions d'accés s'estan concretant sobretot a través de l'aplicació del DSA i de legislacions nacionals com la que tramita Espanya.

La Comissió Europea és l'òrgan executiu de la UE i el “guardià dels Tractats”. En protecció de dades i regulació de plataformes digitals, el seu paper combina tres grans dimensions: impulsar i dissenyar la legislació, supervisar la seva correcta aplicació (inclòs el poder sancionador indirecte) i desenvolupar la política pública i la coordinació entre autoritats nacionals.

1. Impuls i disseny de la legislació

La Comissió té el monopoli pràctic de la iniciativa legislativa a la UE. En matèria de dades i plataformes això significa:

• Proposar normes generals de protecció de dades, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la Directiva de protecció de dades en l'àmbit penal. La Comissió realitza consultes públiques, avaluacions d'impacte i prepara les propostes formals que després negocien el Parlament Europeu i el Consell.
• Proposar i actualitzar el marc regulador de l'economia digital, incloses les grans normes sobre plataformes:
  • Reglament de Serveis Digitals (DSA).
  • Reglament de Mercats Digitals (DMA).
  • Reglament de Dades (Data Act) i Reglament de Governança de Dades.
  • Proposta de Reglament ePrivacy i altres iniciatives sectorials (per exemple, salut digital, identificació electrònica).
• Desenvolupar normativa secundària (actes d'execució i actes delegats) que concreta aspectes tècnics d'aquests reglaments: formats d'informes de transparència, metodologies d'avaluació de riscos sistèmics de les plataformes, estàndards d'interoperabilitat, etc.
• Integrar la protecció de dades i de drets digitals en altres polítiques, per exemple en competència, consum, mercat interior, intel·ligència artificial o ciberseguretat.

2. Supervisió i execució del dret de la UE

Tot i que l'aplicació diària del RGPD recau principalment en les autoritats nacionals de protecció de dades, la Comissió exerceix un paper clau de supervisió:

• Vigilància del compliment pels Estats membres. Si entén que un Estat aplica malament el RGPD o no transpone adequadament normes relatives a dades o plataformes, pot incoar un procediment d'infracció davant el Tribunal de Justícia de la UE.
• Avaluacions periòdiques del funcionament del RGPD i de la normativa digital. Publica informes, identifica problemes estructurals (per exemple, lentitud de casos transfronterers) i proposa ajustos.
• Rol directe en DSA i DMA per a les grans plataformes. En virtut del DSA, la Comissió assumeix competències reforçades de supervisió sobre les molt grans plataformes i motors de cerca (VLOPs/VLOSEs), podent:
  • Designar-les formalment com a tals.
  • Requerir-los informació detallada sobre els seus sistemes algorítmics, moderació de continguts, publicitat i gestió de riscos.
  • Ordenar auditories independents i l'adopció de mesures correctores.
  • Imposar multes significatives en cas d'incompliment.
  En el DMA, la Comissió designa i controla els “gatekeepers” (guàrdies d'accés) i pot sancionar-los per conductes anticompetitives lligades al seu poder d'intermediació.
• Decisions d'adequació en protecció de dades. La Comissió avalua si països tercers ofereixen un nivell de protecció “essencialment equivalent” al de la UE i, si escau, adopta decisions d'adequació que permeten transferències internacionals de dades sense garanties addicionals.

3. Coordinació, orientació i política pública

A més de legislar i vigilar, la Comissió actua com a coordinadora i motor de polítiques en l'àmbit digital:

• Cooperació amb autoritats nacionals. En protecció de dades, participa en el Comitè Europeu de Protecció de Dades (EDPB), al qual presta suport i amb el qual coordina orientacions interpretatives del RGPD. En el DSA, impulsa la xarxa de Coordinadors de Serveis Digitals dels Estats membres.
• Emissió de directrius, comunicacions i “soft law”. Publica orientacions no vinculants sobre interpretació del RGPD, ús de cookies, publicitat comportamental, governança de dades, continguts il·legals en línia, desinformació, moderació de continguts, etc., que orienten tant autoritats com empreses.
• Finançament i programes. Gestiona fons i programes (per exemple, Europa Digital, Horitzó Europa) per donar suport a projectes d'innovació en tecnologies respectuoses amb la privacitat, espais de dades europeus, o eines de supervisió i compliment.
• Representació externa de la UE. Negocia acords internacionals i participa en fòrums globals sobre fluxos transfronterers de dades, normes per a plataformes, intel·ligència artificial o ciberseguretat, buscant estendre estàndards europeus a nivell global.
• Monitorització de tendències i avaluació d'impacte. Analitza el comportament de les plataformes, l'evolució tecnològica (IA generativa, IoT, metavers, etc.) i els riscos associats, preparant el terreny per a futures reformes regulatòries.

En conjunt, la Comissió Europea no és només “la policia” del RGPD o del DSA, sinó el centre de disseny estratègic del model europeu de governança de dades i plataformes digitals, amb capacitat per proposar noves regles, fer-les complir i articular una política digital coherent a escala de la UE.

A la Unió Europea, les plataformes digitals que tracten dades de menors han de complir simultàniament el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i el Reglament de Serveis Digitals (DSA). Ambdós fixen un estàndard especialment exigent de protecció reforçada, tant en la recollida i ús de dades personals com en el disseny i funcionament dels serveis en línia.

1. Marc general del RGPD per a dades de menors

El RGPD considera els menors un col·lectiu especialment vulnerable i exigeix una protecció específica:

• Licitud del tractament i base jurídica: com amb qualsevol usuari, el tractament ha d'estar recolzat en una base legal (consentiment, contracte, interès legítim, etc.). Quan s'usa el consentiment en serveis de la societat de la informació dirigits a menors, entra en joc l'article 8 RGPD.
• Edat de consentiment: per defecte el RGPD fixa els 16 anys perquè el menor pugui consentir per si mateix el tractament de les seves dades en serveis en línia, però permet que cada Estat membre abaixi aquest llindar fins a un mínim de 13 anys. Per sota d'aquesta edat, el consentiment l'ha de donar (o autoritzar) qui ostenti la pàtria potestat o tutela.
• Verificació raonable del consentiment parental: les plataformes que es basen en aquest consentiment han d'aplicar mecanismes “raonables” per verificar que qui el presta és efectivament el progenitor o tutor, sense arribar a ser desproporcionadament intrusius.
• Transparència adaptada a menors: la informació sobre tractament de dades (política de privacitat, avisos, panells de configuració) ha de ser clara, concisa i en llenguatge fàcilment comprensible per a menors, evitant formularis i textos excessivament tècnics.
• Minimització i limitació de finalitat: només poden tractar-se les dades estrictament necessàries per a la prestació del servei, amb finalitats determinades, explícites i legítimes. L'ús posterior per a publicitat comportamental o altres fins ha d'estar clarament separat i justificat.
• Perfils i decisions automatitzades: el perfilatge de menors, especialment per a fins comercials (publicitat personalitzada, recomanacions agressives), es considera de alt risc. Requereix salvaguardes reforçades, possibilitat d'intervenció humana i, en molts casos, una avaluació d'impacte en protecció de dades (DPIA).
• Privacitat per disseny i per defecte: les opcions per defecte en comptes de menors han de ser les més protectores (per exemple, perfils no públics, localització desactivada, limitació màxima de dades compartides).

2. Obligacions específiques del DSA respecte dels menors

El Reglament de Serveis Digitals complementa el RGPD centrant-se en com s'estructuren i operin les plataformes (especialment les de molt gran mida):

• Identificació i protecció de menors: les plataformes han de tenir en compte, en els seus sistemes i processos, si els seus usuaris poden ser menors i adoptar mesures proporcionades per protegir-los (p. ex. sistemes de verificació d'edat, modes infantils, restriccions de funcionalitat).
• Publicitat dirigida a menors: el DSA prohibeix a les plataformes mostrar publicitat basada en perfils quan saben amb raonable certesa que l'usuari és un menor. Això limita l'ús de dades personals de menors per segmentar anuncis.
• Prohibició de certs “dark patterns”: es prohibeixen dissenys manipuladors que puguin empènyer els menors a compartir més dades o a acceptar configuracions menys protectores. L'experiència d'usuari ha de ser lleial i comprensible.
• Transparència dels sistemes de recomanació: plataformes i, en particular, les molt grans han d'oferir informació clara sobre els criteris de recomanació de continguts i permetre que l'usuari –inclosos els menors– pugui optar per sistemes menys intrusius (per exemple, recomanacions no basades en perfils).
• Avaluacions de risc sistèmic (per a plataformes molt grans): les VLOPs (Very Large Online Platforms) han d'avaluar i mitigar riscos significatius per als drets fonamentals, incloent-hi els de protecció de dades i seguretat dels menors (exposició a continguts danyosos, grooming, explotació comercial excessiva, etc.).
• Continguts il·legals i nocius: sense crear una nova categoria legal de “contingut nociu”, el DSA obliga a disposar de mecanismes de notificació i actuació diligent, cosa que en la pràctica implica prestar atenció reforçada a continguts que puguin afectar especialment els menors (assetjament, imatges sexuals, reptes perillosos…).

3. Convergència pràctica RGPD–DSA per a les plataformes

En la pràctica, una plataforma que opera a la UE i tracta dades de menors ha de:

• Determinar si els seus serveis es dirigeixen o són previsiblement usats per menors i, si escau, elevar el nivell de protecció.
• Establir una base jurídica adequada i, si usa consentiment, respectar els llindars d'edat i la verificació parental del RGPD.
• Configurar el servei amb privacitat màxima per defecte per a usuaris menors, limitant visibilitat, seguiment i recopilació de dades.
• Restringir o suprimir publicitat personalitzada basada en dades de menors, d'acord amb el DSA.
• Evitar patrons de disseny enganyosos i garantir informació accessible i adaptada a nens i adolescents.
• Realitzar, quan correspongui, avaluacions d'impacte i anàlisis de riscos específics per a menors, adoptant mesures tècniques i organitzatives apropiades.

El compliment simultani del RGPD i el DSA implica, en definitiva, tractar els menors com a titulars de drets especialment protegits, prioritzant la seva privacitat, seguretat i benestar sobre els interessos comercials de la plataforma.