La indústria tecnològica ha passat en només uns anys d'operar en un entorn regulatori relativament permissiu a enfrontar-se a multes, sancions i acords judicials de milers de milions. L'últim exemple és especialment cridaner: Meta ha acordat pagar fins a 16.680 milions de dòlars per tancar les demandes presentades per diversos estats dels Estats Units pel funcionament de Facebook i Instagram i els seus efectes sobre els menors. L'acord, encara pendent d'aprovació judicial, inclou a més canvis en el funcionament de les plataformes.
La quantitat converteix el cas en un dels majors cops econòmics soferts per una companyia tecnològica. Per això, per comparar la història d'aquestes sancions convé diferenciar entre multes regulatòries, sancions judicials i acords econòmics.
| Empresa | Quantitat | Any | Motiu |
|---|---|---|---|
| Meta | 16.680 M$ | 2026 | Acord judicial per demandes sobre menors |
| 5.000 M$ | 2019 | Privadesa | |
| 4.125 M€ | 2022/2026 | Android i competència | |
| 2.950 M€ | 2025 | Publicitat digital | |
| 2.420 M€ | 2017 | Google Shopping | |
| Apple | 1.800 M€ | 2024 | App Store i música |
| 1.490 M€ | 2019 | AdSense | |
| Meta | 1.200 M€ | 2023 | Transferència de dades |
| Qualcomm | 997 M€ | 2018 | Competència |
| Amazon | 746 M€* | 2021 | Protecció de dades |
El cas d'Amazon requereix una advertència: la multa de 746 milions d'euros va ser anul·lada per un tribunal luxemburguès al març de 2026, per la qual cosa ja no es pot considerar una sanció vigent.
El nou rècord: Meta i els menors
L'acord anunciat aquest dimecres contempla un pagament màxim de 16.680 milions de dòlars per resoldre les demandes dels estats nord-americans que acusaven a Meta de dissenyar Facebook i Instagram de manera addictiva per als menors, enganyar sobre la seguretat de les seves plataformes i gestionar de forma inadequada les dades dels nens.
L'acord també obliga a Meta a introduir modificacions en les seves plataformes. Entre elles figuren límits diaris d'ús per a adolescents, bloquejos nocturns, restriccions de determinades notificacions i noves eines de control parental. Meta no reconeix responsabilitat en assolir l'acord.
La xifra supera àmpliament l'anterior gran referent en matèria de privadesa: els 5.000 milions de dòlars que Facebook va pactar amb la Comissió Federal de Comerç nord-americana (FTC) el 2019.
Facebook i els seus 5.000 milions de dòlars
El 2019, Facebook va ser sancionada per motius de privadesa i protecció de dades. La FTC va imposar a Facebook una penalització rècord de 5.000 milions de dòlars per incomplir un acord de privadesa anterior i per les pràctiques relacionades amb el control de les dades personals dels usuaris.
La sanció va ser acompanyada d'una profunda reforma del sistema intern de privadesa de Facebook i de mecanismes de supervisió externa durant 20 anys.
Google, sancionada amb 4.125 milions d'euros
En l'any 2022, l'empresa propietària d'Android va ser sancionada per posicionar-se com a motor de cerca per referència en les diferents plataformes d'accés a internet (Microsoft Edge, Google Chrome, etc.). Després d'això, Google es va veure obligada a oferir diferents motors de cerca com a opció preferent per als internautes.
Així doncs, la Comissió Europea va imposar originalment a Google una multa de 4.340 milions d'euros el 2018 per les restriccions aplicades al voltant d'Android per reforçar la posició dominant del seu cercador. No obstant això, el Tribunal General de la UE va reduir posteriorment la quantitat a 4.125 milions d'euros, mantenint en l'essencial les conclusions de la Comissió.
És un dels millors exemples de per què convé distingir entre la multa anunciada inicialment i la quantitat definitiva després dels recursos judicials.
Google, novament sancionada amb 2.420 milions d'euros
El 2017, Google va ser primerament sancionada per la seva Google Shopping i favoritisme en el cercador. La Comissió Europea va concloure que Google donava una posició privilegiada al seu propi comparador de preus en els resultats de cerca i relegava als seus competidors. Brussel·les va considerar que la companyia havia abusat de la seva posició dominant com a cercador
Brussel·les va sancionar a Google per afavorir el seu propi servei de comparació de preus en els resultats de cerca davant dels seus competidors. La Comissió va considerar que la companyia havia abusat de la seva posició dominant.
La multa va ser de 2.420 milions d'euros.
Apple i la seva poma "mordidita" valorada en 1.800 milions d'euros
El 2024, la Comissió Europea va sancionar a Apple amb 1.800 milions d'euros per les restriccions aplicades a les aplicacions de música a l'App Store. La Comissió va imposar la multa per restringir als usuaris d'Apple el seu "App Store", accés a Spotify i altres plataformes musicals. La Comissió va fallar que Apple impedía a les aplicacions de música informar adequadament als usuaris sobre alternatives de subscripció més barates fora de l'App Store. El problema estava en les denominades regles anti-steering, que limitaven la possibilitat de dirigir al consumidor cap a altres ofertes.
Brussel·les va considerar que Apple impedía als desenvolupadors informar adequadament als usuaris d'alternatives de subscripció més barates fora de l'aplicació. La investigació es va iniciar després d'una denúncia de Spotify.
Va ser la primera gran multa antimonopoli de la UE contra Apple.
Novament, Google amb altres 1.490 milions d'euros
El 2019, Google va ser novament sancionada per publicitat online i AdSense, per la qual cosa Brussel·les va sancionar a Google per imposar clàusules restrictives en contractes amb pàgines web de tercers que, segons la Comissió, impedien que altres proveïdors de publicitat online competissin en igualtat de condicions. L'expedient es va centrar en el negoci d'intermediació publicitària d'AdSense. La Comissió Europea va elevar la multa a 1.490 milions d'euros
Segons Brussel·les, Google havia inclòs clàusules restrictives en contractes amb pàgines web de tercers que dificultaven la competència d'altres proveïdors de publicitat.
Meta, sancionada amb 1.200 milions d'euros
El 2023, l'empresa nord-americana va ser sancionada per transferir dades d'europeus als Estats Units amb una multa de 1.200 milions d'euros. L'autoritat irlandesa de protecció de dades, seguint una decisió vinculant del Comitè Europeu de Protecció de Dades, va sancionar a Meta per les transferències de dades personals d'usuaris de Facebook des de la UE cap als EE.UU. La sanció es va produir en el context del complex marc europeu sobre transferències internacionals de dades.
La companyia va rebre a més l'ordre d'adaptar les seves transferències a la normativa europea.
Qualcomm i els seus 997 milions d'euros
El 2018, la Comissió Europea va imposar a Qualcomm una multa de 997 milions d'euros per pagar a Apple perquè utilitzés exclusivament els seus xips LTE en els iPhone i iPad.
El Tribunal General de la UE va anul·lar la sanció el 2022 per irregularitats en la investigació i deficiències en l'anàlisi sobre la competència.
Amazon i els seus 746 milions d'euros
El 2021, l'autoritat de protecció de dades de Luxemburg va sancionar Amazon amb 746 milions d'euros per vulnerar el RGPD en el tractament de dades destinat a publicitat personalitzada.
La Justícia luxemburguesa va anul·lar la multa el 2026 per errors en la seva imposició, tot i que va confirmar les principals infraccions i va ordenar revisar l'expedient.