El ple del Parlament Europeu ha instat aquest dijous a la Comissió Europea que la seva pròxima estratègia anticorrupció inclogui regles comunes més exigents sobre conflictes d'interessos, finançament polític i portes giratòries. Al mateix temps, subratlla l'urgència de reforçar la protecció d'organismes independents, periodistes, jutges i denunciants que contribueixen a destapar casos de corrupció.
En una resolució aprovada a mà alçada a Estrasburg (França), la Eurocambra "observa que és precís prestar especial atenció" a les mesures que afecten a l'execució de les sancions en casos de corrupció, "com indults, amnisties, commutació de penes, llibertat anticipada o condicional", amb l'objectiu d'evitar que es redueixi l'"eficàcia" dels càstigs, es debiliti la seva capacitat dissuasòria o "s'erosioni la confiança pública" en l'aplicació de la llei.
En aquesta línia, el text, el ponent del qual ha estat l'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos, "recomana que quan aquestes mesures s'apliquin estiguin subjectes a criteris clars, objectius i transparents i a decisions degudament motivades que es posin a disposició del públic".
La Unió Europea disposa d'una llei anticorrupció que va entrar en vigor al maig d'aquest 2026, però els eurodiputats reclamen a la Comissió que utilitzi la nova estratègia per abordar de manera específica l'"evolució" dels riscos, amb especial atenció a l'augment del crim organitzat i a l'impacte de les noves tecnologies. Al mateix temps, alerten que la percepció d'impunitat pot resultar tan perjudicial per a la democràcia com la pròpia corrupció, que no només perjudica l'economia, sinó que socava l'Estat de dret i reforça la delinqüència i actors hostils.
En conseqüència, els eurodiputats proposen elaborar una cartografia del risc de corrupció basada en dades fiables, reforçar la formació i endureix les normes sobre contractació pública, subvencions i transparència. També reclamen una major harmonització en matèria de conflictes d'interessos, regals, viatges patrocinats, declaracions de patrimoni i portes giratòries, així com regles més precises per a l'activitat dels grups de pressió.
Igualment, aboguen per establir criteris comuns sobre finançament polític i transparència al voltant de les fundacions polítiques i dels intermediaris, i subratllen que les pròpies institucions de la Unió han d'ajustar-se als nivells més elevats d'integritat en la lluita contra la corrupció.
La posició de la Eurocambra aposta per reforçar la cooperació i l'intercanvi d'informació entre les autoritats nacionals i organismes de la Unió, com Europol, la Fiscalia Europea o l'Oficina Anticorrupció (OLAF), per als quals reclama recursos adequats i garanties plenes d'independència.
A més, la resolució sol·licita instruments més eficaços per rastrejar, embargar, confiscar i recuperar béns i actius procedents de la corrupció, que alimenten el crim organitzat i el blanqueig de capitals. També crida l'atenció sobre nous focus de risc, com les criptomonedes, i exigeix eliminar de forma progressiva els anomenats "passaports d'or", mitjançant els quals alguns Estats membres atorguen permisos de residència a ciutadans de tercers països a canvi de grans inversions en el seu territori.