La crisi oberta a Ceuta després de l'assalt massiu a la frontera del Tarajal ha incorporat un nou element de preocupació: el risc de radicalització i reclutament jihadista. Segons publica aquest diumenge El Debate, citant una informació de Corriere della Sera, els serveis secrets italians haurien traslladat al seu Govern un informe en què adverteixen que la situació creada a la ciutat autònoma podria convertir-la en un focus d'activitat jihadista.
¿Un centre de reclutament jihadista?
De acord amb el diari italià, els serveis d'intel·ligència italians consideren que el descontrol provocat per l'entrada massiva podria afavorir que Ceuta esdevingui un centre de «radicalització i reclutament jihadista», amb la possible presència de persones procedents de la zona que en el passat haurien viatjat a Síria i Irak per combatre. El Debate, basada en la informació de Corriere, assenyala que el dossier hauria estat elaborat amb informació compartida pels serveis secrets espanyols.
El dada resulta especialment rellevant perquè introdueix una dimensió de seguretat antiterrorista en una crisi que fins ara havia estat marcada fonamentalment pel control migratori i la protecció de la frontera espanyola. No obstant això, es tracta d'una informació atribuïda per Corriere della Sera a fonts d'intel·ligència i no d'un informe el contingut del qual hagi estat confirmat públicament pel Govern espanyol.
El suposat informe d'intel·ligència italià
Segons la reconstrucció publicada pel rotatiu italià, els serveis secrets italians haurien advertit al seu Govern que la situació generada a Ceuta pot ser aprofitada per xarxes jihadistes per desenvolupar activitats de captació i radicalització.
El Corriere della Sera situarà el focus en persones procedents de la zona que, en el passat, s'haurien desplaçat a Síria i Irak per combatre. El suposat risc no seria, per tant, que l'entrada massiva constituís per si mateixa una operació terrorista, sinó que les circumstàncies creades després de l'assalt poguessin generar un entorn susceptible de ser aprofitat per organitzacions o xarxes radicals.
La informació conté a més un element especialment sensible: segons Corriere, l'informe italià s'hauria elaborat amb informació compartida pels serveis secrets espanyols. El Debate destaca aquest punt com un dels aspectes més rellevants de la informació publicada pel diari milanès.
No obstant això, aquesta afirmació ha de mantenir-se en el terreny de l'atribució periodística. No consta públicament que el Govern espanyol hagi confirmat l'existència d'aquest dossier ni que hagi fet seves les seves conclusions.
El temor a un nou assalt el 15 d'agost
La suposada alerta antiterrorista apareix vinculada a més a una altra preocupació dels serveis d'intel·ligència: la possibilitat que es produeixi un nou intent d'entrada massiva a Ceuta el proper 15 d'agost.
Segons Corriere della Sera, els serveis italians estarien seguint les convocatòries difoses a través de canals marroquins a les xarxes socials davant del risc que es repeteixin les imatges de l'assalt registrat dies enrere al Tarajal.
El diari italià hauria inclòs aquestes convocatòries entre els elements analitzats pels seus serveis d'intel·ligència. La hipòtesi que manegen és que una nova concentració pugui desembocar en un altre intent coordinat d'atravessar la frontera.
El escenari preocupa especialment per les dimensions assolides per l'episodi anterior, que va obligar a reforçar el dispositiu de seguretat a la ciutat autònoma i ha provocat una resposta política i diplomàtica que ja traspassa les relacions entre Espanya i Marroc.
Castillejos, sota el focus
La informació de Corriere posa també el focus en Castillejos, la localitat marroquina situada davant de Ceuta i separada de la ciutat autònoma per pocs quilòmetres.
Segons el suposat informe d'intel·ligència al qual hauria tingut accés el diari italià, Castillejos ha estat objecte en el passat d'operacions antiterroristes conjuntes entre Espanya i Marroc dirigides contra xarxes jihadistes transfrontereres.
La referència resulta rellevant per als serveis de seguretat perquè la proximitat geogràfica entre Castillejos i Ceuta converteix qualsevol evolució de la situació a la zona en un assumpte d'interès directe per a Espanya.
En aquest context, la preocupació italiana no es limitaria al control dels moviments migratoris. L'anàlisi citat per Corriere contempla també la possibilitat que la pressió sobre la frontera sigui aprofitada per xarxes radicals per captar o influir sobre persones vulnerables.
Un dispositiu de seguretat reforçat
La informació vincula aquesta preocupació amb l'ampli dispositiu de seguretat desplegat davant la possibilitat d'un nou assalt.
Segons el diari italià, el Govern de Pedro Sánchez atorgaria una elevada credibilitat a la possibilitat d'una nova entrada massiva el 15 d'agost. D'aquí que s'hagi reforçat el dispositiu amb el desplaçament de les fragates de l'Armada Santa María i Navarra, a més d'uns 2.000 militars i un increment d'efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, sempre segons la informació recollida per El Debate.
El desplegament suposa una resposta excepcional davant el temor que torni a produir-se una pressió sobre la frontera de magnituds similars a la registrada al Tarajal.
La dimensió militar s'afegeix així a la policial i a la vigilància dels serveis d'intel·ligència, en un moment en què el Govern manté oberta la coordinació amb Marroc per evitar una nova entrada massiva.
Itàlia eleva la crisi al terreny de la seguretat europea
La informació també ajuda a contextualitzar la decisió adoptada pel Govern de Giorgia Meloni de suspendre temporalment la lliure circulació amb Espanya.
Segons Corriere della Sera, el temor a un increment de l'activitat de xarxes jihadistes després de la crisi de Ceuta hauria estat un dels elements que van contribuir a la decisió italiana d'establir controls fronterers amb Espanya, inicialment fins al 15 d'agost.
La mesura ha obert una crisi diplomàtica entre Madrid i Roma i ha portat el Govern espanyol a respondre amb controls als viatgers procedents d'Itàlia.
El conflicte deixa així de ser exclusivament bilateral entre Espanya i Marroc. La situació de Ceuta ha començat a tenir conseqüències dins de la pròpia Unió Europea i, en particular, en la relació entre dos països membres de l'espai Schengen.
La informació afegeix, per tant, una nova capa a una crisi que ja ha provocat un extraordinari desplegament de les Forces i Cossos de Seguretat, una resposta militar a la ciutat autònoma, un enfrontament diplomàtic entre Espanya i Itàlia i la vigilància davant un possible nou intent d'entrada massiva el 15 d'agost.