El Govern de Iemen ha informat aquesta tarda de l'inici d'una nova ofensiva de la insurgència hutí contra la ciutat de Marib, a l'oest del país. Es tracta de la capital de la província del mateix nom i del principal enclavament que encara controlen les forces governamentals més proper a Sanà, la capital, sota domini rebel des de fa més de deu anys. El moviment hutí, aliat ferm d'Iran, manté un paper clau en l'actual tauler bèl·lic regional.
"La milícia hutí terrorista ha reanudat el bombardeig dels barris civils a la ciutat de Marib amb míssils i drons", ha assenyalat l'Exèrcit iemení a les xarxes socials. Per la seva banda, Ansarolà, el braç polític dels hutís, ha justificat les accions de les últimes 72 hores com a "mesures preventives destinades a frustrar els plans" d'Aràbia Saudita, principal soci militar de l'Executiu reconegut internacionalment, amb especial focus en un campament militar de la zona.
"Renovem el nostre consell als enganyats i els estafats dels fills del nostre país perquè abandonin els campaments de l'enemic saudita i tornin a les seves regions abans que sigui massa tard", va advertir divendres el portaveu militar hutí, Yayha Sarea, "i demanem que no es converteixin en el combustible d'entitats traïdores", en al·lusió al Govern assentat a Adén, "que han hipotecat el seu destí a l'exterior mentre trafiquen amb ells i amb la seva sang".
A als atacs sobre Marib s'afegeix que almenys onze persones van resultar ferides a la regió saudita de Najrán, al sud del regne, després d'un atac atribuït a les milícies hutís el passat dijous. Aquest incident culmina prop d'un mes de repunt de la violència en una guerra que en els últims anys havia reduït la seva intensitat, però que dista molt d'haver conclòs, com evidencien també els xocs recents entre els separatistes del sud i el Govern iemení a Adén, socis incòmodes en una fràgil coalició contra els hutís.
En reacció a aquesta escalada, l'Exèrcit de Iemen ha comunicat la posada en marxa d'una operació militar contra posicions, efectius i recursos dels rebels en diferents punts de les línies de front, amb especial èmfasi a la ciutat portuària de Hodeida, controlada per la insurgència. A més, la radiotelevisió estatal d'Iran ha informat de la suposada mort del cap de l'Estat Major de l'Exèrcit iemení, el general Saghir bin Aziz, en un dels atacs hutís a Marib, extrem que per ara no ha estat ratificat de manera oficial.
Davant d'aquest deteriorament, el Consell de Seguretat de Nacions Unides va expressar aquest divendres la seva inquietud pel augment de les tensions a Iemen i va instar totes les parts a evitar passos que puguin posar en perill els esforços diplomàtics encaminats a un alto el foc durador o que amenacin l'estabilitat regional i internacional.
L'enviat especial de l'ONU per Iemen, Hans Grundberg, ha advertit del risc real que el país torni a un conflicte a gran escala, en el qual seria l'episodi més crític des de la treva auspiciada per Nacions Unides a abril de 2022. Aquesta situació es veu agreujada per les guerres a Gaza i Iràn, que han empès els hutís a llançar atacs contra Israel i contra la navegació comercial com a gest de suport a la causa palestina i a les autoritats iranianes.
Crisis humanitària extrema i previsions per al 2026
Tot això té lloc enmig d'una de les emergències humanitàries més greus del planeta. L'Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i el Programa Mundial d'Aliments (PMA) assenyalen Iemen com un "punt crític" comparable a les situacions límit que es viuen a Gaza o Sudà.
L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) va alertar aquest dijous que "milers de famílies" a Iemen han perdut "les seves llars i l'accés a serveis bàsics" a causa d'inundacions, desplaçaments forçosos i el deteriorament de les condicions econòmiques que continuen castigant el país. Segons les seves projeccions, "més de 22 milions de persones --aproximadament la meitat, dones i nenes-- necessitaran assistència humanitària i protecció" al llarg del 2026.
L'organisme precisa que la magnitud de la crisi és tal que "el 2026, més de 22 milions de persones --entre elles 10,95 milions de dones i nenes-- necessitaran assistència humanitària i serveis de protecció". "Aquesta població inclou 5,2 milions de desplaçats interns, 329.000 migrants i 63.000 refugiats i sol·licitants d'asil", ha detallat l'OIM, subratllant el enorme repte que afronten les agències internacionals d'ajuda.