El Consell de Drets Humans de Nacions Unides ha acordat aquest dimarts prorrogar durant dos anys més la missió que, des de 2019, examina les violacions de drets i llibertats a Veneçuela, abastant des de l'inici del mandat del difunt Hugo Chávez fins a l'etapa actual, marcada per la captura del seu successor, Nicolás Maduro, en una operació dels Estats Units a començaments d'aquest any.
L'extensió del mandat ha sortit endavant amb 25 vots favorables de diferents Estats, entre ells Espanya, conformant una majoria sense precedents, davant l'oposició de cinc països, entre els quals figuren la Xina i Cuba. Altres 17 Estats van optar per l'abstenció.
En un dels seus informes més recents, la denominada Missió de Determinació dels Fets de l'ONU sobre Veneçuela va concloure a mitjans del mes passat que les estructures estatals responsables de la repressió i de les violacions de Drets Humans al país continuen "intactes" malgrat les "limitades" millores registrades en l'últim any en aquesta matèria.
Els lleus avenços observats, precisa el text, "no han anat acompanyats de les reformes institucionals necessàries per garantir una millora significativa i sostinguda de la situació dels Drets Humans" i la Missió ha arribat fins i tot a documentar 64 nous casos de tortura posteriors al 3 de gener, data de l'operació nord-americana.
Entre les primeres reaccions figura la d'Amnistia Internacional. La seva directora per les Amèriques, Ana Piquer, ha aplaudit la continuïtat d'una "labor crucial" que contribueix a reforçar "l'interès de la comunitat internacional en la justícia i la rendició de comptes per les greus violacions de Drets Humans al país, incloent els crims de lesa humanitat".
"Els drets de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició han de ser prioritaris en tots els esforços per assegurar un futur en què l'estat de dret i els Drets Humans es respectin plenament a Veneçuela", ha rematat Piquer.