El primer ministre de Montenegro, Milojko Spajic, s’ha compromès aquest divendres a continuar treballant per resoldre les disputes bilaterals que el seu país manté amb Croàcia, després que Zagreb hagi establert una sèrie de condicions que Podgorica ha d’atendre abans de donar el seu vistiplau definitiu a la seva incorporació com a nou estat membre de la Unió Europea.
"Estem treballant incansablement, els nostres equips del Ministeri d’Afers Exteriors de Montenegro i els de Croàcia, per resoldre qualsevol possible qüestió bilateral que puguem tenir", ha assegurat Spajic en una roda de premsa a Brussel·les, després de participar en la 30a conferència intergovernamental, en què Montenegro ha aconseguit tancar de manera provisional altres dos capítols de negociació per al seu accés al bloc comunitari.
El cap del Govern montenegrí ha insistit que el seu Executiu "no deixarà pedra sense moure" fins a assolir "un compromís a l’estil europeu" sobre tots els afers que encara separen els dos països balcànics, i ha subratllat que el procés d’adhesió al bloc suposa "una gran oportunitat" per apropar les seves posicions.
Per la seva banda, Thomas Byrne, ministre d’Afers Europeus i Defensa d’Irlanda —país que exerceix la presidència del Consell de la UE—, s’ha mostrat segur que les divergències entre Montenegro i Croàcia "podran resoldre’s", després de reunir-se amb la secretària d’Estat croata per a Afers Europeus, Andreja Metelko-Zgombic.
"Estic molt agraït per la feina del Govern croat i per permetre’ns aconseguir avenços tan substancials", ha indicat Byrne, que ha admès l’existència de disputes bilaterals entre tots dos països, tot i que ha recalcat que es tracta d’una situació "normal" entre estats veïns.
Croàcia, un fre per al candidat més avançat
Les relacions entre Montenegro i Croàcia continuen sent un dels principals reptes polítics que Podgorica ha d’afrontar en el seu camí cap a l’adhesió a la Unió Europea, ja que Zagreb té capacitat per bloquejar qualsevol progrés del procés, que exigeix l’aprovació unànime de tots els estats membres.
Croàcia ha posat sobre la taula vuit afers bilaterals encara pendents amb Montenegro, relacionats, entre altres punts, amb els crims de guerra durant la desintegració de Iugoslàvia i amb conflictes territorials i patrimonials. Tot i que en els últims mesos tots dos països han aconseguit tancar dues d’aquestes qüestions, encara en queden diverses discrepàncies obertes.
Entre les demandes croates hi figura la indemnització als presos del camp de Morinj (Montenegro), on més de 300 ciutadans croats van ser retinguts entre 1991 i 1992, així com la preservació de la placa commemorativa existent al lloc, sense que sigui tapada per altres estructures.
Així mateix, Zagreb reclama el canvi de nom de la piscina municipal de Kotor, que actualment porta el nom del jugador de waterpolo Zoran Gopcevic, que, segons Croàcia, hauria actuat com a vigilant al camp de Morinj. A això s’hi suma l’exigència d’aclarir el parador de 14 ciutadans croats desapareguts.
Una altra de les condicions que Croàcia vincula a l’entrada de Montenegro a la UE és el judici dels crims de guerra, inclosos els casos relatius a la responsabilitat de comandament, a més de la solució dels litigis sobre propietats de famílies croates, entre elles 51 famílies de Tivat i altres residents a la badia de Kotor.
Finalment, Zagreb exigeix la devolució del vaixell escola "Jadran", que considera que és de la seva propietat en virtut dels acords sobre la successió de l’antiga Iugoslàvia, així com el tancament de la disputa fronterera mitjançant el reconeixement de l’antiga línia divisòria entre ambdues repúbliques i la signatura d’un acord sobre la frontera terrestre.
Montenegro afronta la fase final de l’adhesió
Les paraules de Spajic arriben després que la Comissió Europea hagi situat aquesta setmana Montenegro en la fase decisiva del seu procés d’adhesió, amb la meta de concloure les negociacions abans de finals de 2026, signar el tractat d’adhesió el 2027 i permetre que el país balcànic esdevingui el vint-i-vuitè Estat membre de la Unió Europea el 2028.
Aquest divendres, Montenegro ha avançat un pas més cap a aquest objectiu en tancar provisionalment altres dos capítols de negociació, els referits a la lliure circulació de mercaderies i a la seguretat alimentària, així com a les polítiques veterinària i fitosanitària.
Amb aquests progressos, el país balcànic suma ja 23 dels 33 capítols de negociació tancats de manera provisional, de manera que encara en té deu per completar abans de poder donar per concloses les converses d’adhesió.