El Executiu sirià ha remès aquest dimecres una queixa formal al secretari general de Nacions Unides, António Guterres, i al Consell de Seguretat, en resposta al reconeixement de la sobirania d'Israel sobre els Alts del Golà anunciat aquests dies pel Govern de Colòmbia.
La protesta s'ha articulat mitjançant una carta oficial en la qual Damasco expressa el seu rebuig, condemna i oposició absoluta al reconeixement per part de Bogotà del que descriu com la "sobirania israeliana" sobre els Alts del Golà sirians ocupats, d'acord amb l'agència estatal sirià Sana.
El document, signat pel representant permanent de Síria davant l'ONU, Ibrahim Alabi, sosté que la decisió de l'Executiu colombià suposa una "clara violació" de la Carta de Nacions Unides i de la resolució 497 de 1981 del Consell de Seguretat, "careix d'efecte jurídic" i "no altera la condició jurídica del Golà com a territori sirià ocupat".
Al mateix temps, les autoritats sirianes han indicat que el suport internacional a la resolució sobre el "Golà sirià" "havia augmentat a 123 al desembre de 2025 posant de manifest la consciència internacional sobre la gravetat de l'ocupació, mentre Israel continua amb els seus atacs i incursions que desestabilitzen la regió".
Damasco ha incidit en que la defensa de la integritat territorial i la sobirania de Síria constitueix un "pilar fonamental" per a la "seguretat i estabilitat" a Orient Pròxim, i ha reiterat la seva voluntat de "mantenir consultes amb Colòmbia per aclarir aquests fets".
Igualment, el Govern sirià ha instat les autoritats colombianes a revisar i anul·lar el reconeixement de la sobirania d'Israel sobre els Alts del Golà, territori arrabassat a Síria en la Guerra dels Sis Dies (1967) i en la Guerra del Yom Kipur (1973), i posteriorment annexat de facto per Israel el 1981.
La decisió de l'Executiu colombià, encapçalat per Abelardo de la Espriella, també ha suscitat la condemna de la Lliga Àrab i de països clau de la regió com Aràbia Saudita i Egipte.