Els suïssos han rebutjat de manera contundent la denominada "iniciativa sobre la neutralitat", una proposta que pretenia fixar a la Constitució una interpretació molt més estricta d'un dels principis històrics de la política exterior del país. Les projeccions de l'institut gfs.bern per a la radiotelevisió pública SRF situen el "no" al voltant del 70%, mentre Reuters assenyala que la iniciativa tampoc ha aconseguit la majoria dels cantons necessària per prosperar, per la qual cosa la seva derrota ja es considera efectiva a falta del resultat definitiu.
El referèndum no preguntava si Suïssa havia d'abandonar la seva neutralitat. El país seguirà sent neutral i continuarà fora de l'OTAN, com fins ara. El que estava en joc era fins a on podia arribar aquesta neutralitat: si s'havia de mantenir la flexibilitat actual per adoptar sancions o cooperar militarment amb altres països, o si aquestes possibilitats havien de quedar fortament limitades mitjançant una nova disposició constitucional.
Què volia canviar la iniciativa
La proposta, impulsada per l'associació Pro Schweiz i recolzada principalment pel conservador Partit Popular Suís (SVP), buscava establir que la neutralitat del país fos "perpetua i armada". Suïssa no podria incorporar-se a cap aliança militar o defensiva ni col·laborar amb ella llevat que estigués sent atacada o existís una amenaça militar imminent. La mesura hauria afectat, per exemple, a determinades activitats d'entrenament i cooperació que les Forces Armades suïsses mantenen actualment amb l'OTAN.
També hauria suposat un canvi important en matèria de sancions internacionals. La iniciativa pretenia impedir que Berna adoptés mesures econòmiques contra Estats implicats en conflictes armats, excepte quan fossin aprovades per Nacions Unides o quan fossin necessàries per evitar que Suïssa s'utilitzés per eludir sancions. En la pràctica, hauria dificultat repetir la decisió presa el 2022, quan el Govern suís va adoptar gran part de les sancions de la Unió Europea contra Rússia després de la invasió d'Ucraïna.
Les sancions contra Rússia, al centre del debat
Precisament la guerra d'Ucraïna va estar en l'origen de bona part de la discussió. Els promotors de la iniciativa sostenen que l'adopció de sancions europees contra Moscú va erosionar la credibilitat de Suïssa com a país neutral i va dificultar el seu tradicional paper d'intermediari en conflictes internacionals. El SVP va argumentar durant la campanya que Berna s'havia apropat massa a la Unió Europea i a l'OTAN i va defensar recuperar una interpretació més estricta de la neutralitat.
El Govern suís i la majoria dels partits polítics van defensar la posició contrària. El seu argument era que la neutralitat necessita un cert marge d'adaptació davant les crisis internacionals i que prohibir constitucionalment determinades sancions o formes de cooperació podria reduir la capacitat de Suïssa per defensar els seus propis interessos. El ministre d'Afers Exteriors, Ignazio Cassis, va sostenir durant la campanya que la proposta perjudicaria la seguretat nacional i limitaria fins i tot els entrenaments conjunts amb l'OTAN.
Suïssa seguirà col·laborant amb l'OTAN sense convertir-se en membre
El resultat no implica una entrada de Suïssa a l'Aliança Atlàntica. El país no pertany a l'OTAN i manté l'obligació de no participar militarment en guerres entre altres Estats, però des de fa dècades coopera amb l'organització en programes de seguretat, formació i interoperabilitat. El rebuig a la iniciativa permet mantenir oberta aquesta col·laboració sense introduir a la Constitució la prohibició que proposaven els seus promotors.
Aquesta distinció va ser un dels punts centrals de la campanya: els partidaris del "sí" consideraven que la cooperació creixent podia diluir progressivament la neutralitat, mentre els seus adversaris defensaven que treballar amb països veïns i organitzacions internacionals no equival a incorporar-se a una aliança militar. Segons l'anàlisi de Swissinfo, la votació mostra que una majoria dels ciutadans prefereix mantenir una versió de la neutralitat que permeti al Govern conservar cert marge d'actuació.
Una neutralitat reconeguda des de fa més de dos segles
La neutralitat permanent de Suïssa va ser reconeguda internacionalment en 1815, després de les guerres napoleòniques, i està integrada en el seu ordre constitucional des de 1848. Ha permès al país mantenir-se fora de grans conflictes europeus i desenvolupar un paper diplomàtic com a seu de negociacions i representant dels interessos de països que han trencat relacions entre si. No obstant això, la Constitució no estableix amb detall com s'ha d'aplicar aquesta neutralitat en cada crisi internacional, i aquesta flexibilitat era precisament el que pretenia reduir la iniciativa votada aquest diumenge.
Per aprovar una iniciativa popular federal a Suïssa cal una doble majoria: la dels vots emesos a tot el país i la dels cantons. Les projeccions indiquen que la proposta queda molt lluny de la primera i Reuters confirma que tampoc arriba a la segona, per la qual cosa el canvi constitucional queda descartat.
El resultat manté la política actual
El rebuig deixa essencialment intacta la situació vigent: Suïssa continuarà sense integrar-se en aliances militars, però podrà seguir cooperant amb l'OTAN i conservarà la possibilitat d'adoptar sancions internacionals sense limitar-se únicament a les aprovades per Nacions Unides. Això significa també que les mesures aplicades contra Rússia no queden qüestionades automàticament pel resultat del referèndum.
El resultat no tanca, no obstant això, el debat sobre fins on ha de arribar la neutralitat suïssa en una Europa marcada per la guerra d'Ucraïna i l'augment de la despesa militar. El que les urnes semblen haver descartat aquest diumenge és convertir aquesta neutralitat en una regla constitucional molt més rígida que limiti d'antuvi la capacitat del Govern per imposar sancions o cooperar amb els seus socis europeus i amb l'OTAN.