Un 70,2% de l'electorat suís ha dit no aquest diumenge en referèndum a una proposta que buscava reforçar i blindar en la Constitució la tradicional política de neutralitat del país.
La denominada Iniciativa de la Neutralitat hauria complicat l'adopció de sancions contra estats com Rússia, però cap dels 26 cantons de la Confederació s'ha posicionat a favor del text. La participació en la consulta ha assolit el 47%, segons informen diversos mitjans suïssos.
El veredicte de les urnes indica que la ciutadania recolza una versió més "matisada" de la neutralitat clàssica, ha assenyalat el codirector de l'enquestadora gfs.bern, Lukas Golder, en declaracions a la televisió pública SRF.
De aquest mode, els votants consideren que el Parlament i l'Executiu federal han de conservar "marge de maniobra" per aplicar la neutralitat, en lloc d'estar lligats de forma rígida a una definició fixada en la Carta Magna.
La iniciativa estava impulsada pel moviment sobiranista Pro Schweiz, proper a l'extrema dreta, i va sorgir com a reacció al debat obert després de la invasió russa d'Ucraïna el 2022 i al suport del Govern helvètic a les sancions de la UE contra Moscú.
El text denunciava que aquestes mesures punitives no s'ajustaven ni als interessos nacionals de Suïssa ni a la pau internacional, per la qual cosa reclamava que no poguessin aprovar-se llevat que comptessin amb l'aval del Consell de Seguretat de l'ONU.
Igualment, defensava una neutralitat "perpetua i armada" que hauria restringit la cooperació militar amb aliances com l'OTAN, permetent-la només davant d'una situació de guerra imminent.
La Constitució federal de 1848 consagra el principi de neutralitat, que ha permès a Suïssa erigir-se històricament en un mediador internacional de referència.
En la mateixa jornada, l'electorat ha rebutjat també una altra iniciativa relativa a la seguretat alimentària, que pretenia augmentar de forma notable l'autosuficiència del país en aquest àmbit. Un 72,5% dels votants s'ha pronunciat en contra d'aquesta proposta.