La ministra principal d'Irlanda del Nord, la nacionalista irlandesa Michelle O'Neill, s'ha unit a la protesta que manté bloquejat, per ara, el pas de l'Ordre d'Orange unionista per la carrer Garvaghy de Portadown, després que aquest recorregut hagi rebut permís oficial per primera vegada en 28 anys.
El controvertit desfilada, fixat inicialment per a les 8.00 hores (9.00 hores a l'Espanya peninsular), roman suspès i els membres de l'Ordre d'Orange segueixen esperant, ja avançada la tarda, que es deslliuri la zona per poder iniciar la marxa, segons informen mitjans britànics i irlandesos.
El cap de la Policia d'Irlanda del Nord, Jon Boutcher, ha reclamat serenitat i ha subratllat la feina dels agents que "estan gestionant una situació excepcionalment complicada". "L'operació policial ha ajudat a que fins ara no hi hagi hagut violència ni desordres", ha assenyalat.
O'Neill ha reclamat la implicació del secretari d'Estat per Irlanda del Nord del Govern britànic, Chris Bryant. "¿Algú creu que aquesta és una bona idea? Cap persona amb cap prendria aquesta decisió", ha sostingut.
"Per què la Comissió de Desfilades després de 28 anys de bloqueig de la marxa per aquesta carrer pensa que està bé tornar a portar aquest embolic a la comunitat?", ha afegit davant dels mitjans, acompanyada per la presidenta del seu partit, el Sinn Féin, i líder de l'oposició a Irlanda, Mary Lou McDonald.
CRIDES A LA CALMA
Per la seva banda, el primer ministre britànic, Andy Burnham, ha sol·licitat "calma a totes les parts". "Sé que és una situació tensa. Demanem calma a totes les parts", ha manifestat en declaracions a la BBC. "Hi ha hagut avenços a Irlanda del Nord i no volem que es torni enrere, així que evidentment la d'avui és una situació complicada, però és molt important que treballem perquè hi hagi calma", ha rematat.
Bryant, el secretari d'Estat per Irlanda del Nord del Govern britànic, s'ha desplaçat a Belfast i ha recalcat que afronta l'escenari "molt, molt seriosament". "És important que tothom compleixi la llei. Demano a la gent que col·labori amb la Policia", ha reclamat.
El líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), principal força unionista, Gavin Robinson, ha censurat la presència d'O'Neill a la concentració contrària al desfilada orangista. "El deure d'una ministra principal és respectar les decisions legals, no alentir l'oposició a les mateixes", ha advertit.
Bryant ha evitat pronunciar-se sobre si O'Neill podria estar vulnerant la llei amb la seva actuació. "La meva feina no és decidir si algú ha incomplert o no la llei. Això li correspon a altres. Tot el que puc dir és que tothom hauria de cooperar amb la Policia. Tothom", ha reiterat, alhora que ha recordat que qui ocupa un càrrec públic "tenim el deure particular d'intentar calmar i de tenir un discurs moderat".
El Govern irlandès també ha reaccionat per expressar que està "molt preocupat per la situació". "La nostra principal preocupació és evitar que es torni a les divisions del passat. Recordem l'important avanç aconseguit en tants anys per la reconciliació a l'empara de l'Acord del Divendres Sant", ha assenyalat Dublín, segons la radiotelevisió pública irlandesa, RTÉ.
En aquesta línia, els màxims representants catòlic i anglicà han difós un comunicat conjunt en què reclamen "la creació urgent d'una iniciativa constructiva, inclusiva i reconciliadora". L'arquebisbe catòlic Eamon Martin i l'arquebisbe protestant John McDowell han coincidit que "el primer manament (...) és estimar Déu i estimar el teu veí". Aquesta iniciativa ha de "buscar una via per superar la crisi actual". "Hi ha massa en joc", han alertat.
MARCHA POLÈMICA A PORTADOWN
L'Ordre d'Orange, principal organització protestant del territori, reivindica el carrer Garvaghy com a recorregut històric dels seus desfilades a Portadown, cosa que la població majoritàriament catòlica de l'àrea interpreta com una provocació.
El Tribunal Suprem d'Irlanda del Nord ha decidit admetre el recurs contra la prohibició que pesava sobre la marxa des de fa dècades, imposada després de la signatura dels Acords de Divendres Sant, que van posar fi a 30 anys de violència política a la regió.
Les marxes orangistes es van convertir en un dels principals focus de tensió política a la dècada de 1990, cosa que va motivar la creació de la Comissió de Desfilades per supervisar i regular aquests esdeveniments.
Precisament, la comissió ha resolt aquest divendres que el desfile pugui dur-se a terme, tot i que limitat a 35 participants i sense banda de música.
El conflicte a Irlanda del Nord entre unionistes partidaris de mantenir el vincle amb el Regne Unit i nacionalistes que reclamen la reunificació d'Irlanda es va prolongar gairebé tres dècades, fins a la signatura el 1998 dels Acords de Divendres Sant, que van deixar més de 3.500 morts.
Malgrat que les tensions entre ambdues comunitats persisteixen, aquests acords van fixar un marc polític per abordar la qüestió mitjançant un sistema d'autogovern sota sobirania britànica i amb el compromís de Londres de convocar un referèndum d'autodeterminació quan consideri que existeix una majoria favorable.