Els presidents de Estats Units, Donald Trump; Xina, Xi Jinping; i Rússia, Vladímir Putin, mantindran aquest dijous a la ciutat xinesa de Shenzhen la seva primera reunió trilateral, amb el futur del control de les armes nuclears com a principal assumpte de negociació. La trobada se celebrarà durant la cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), que comença aquest dimecres i reunirà els dirigents d’algunes de les economies més grans del món en plena escalada de les tensions geopolítiques i comercials.
La reunió, qualificada per Pequín com a "sense precedents", col·locarà per primera vegada en una mateixa taula els tres mandatari, tot i que Washington ja ha rebaixat les expectatives sobre la possibilitat d’aconseguir un acord immediat. La guerra a Ucraïna, el conflicte amb l’Iran i les diferències sobre el control dels arsenals nuclears condicionaran unes converses en què també podria participar, mitjançant trobades paral·leles, el líder nord-coreà Kim Jong-un.
A més de l’agenda de seguretat internacional, la cimera servirà per abordar la rivalitat econòmica i tecnològica entre Estats Units i Xina, especialment en matèria d’intel·ligència artificial, semiconductors i minerals estratègics. Trump i Xi tenen previst mantenir una reunió bilateral per negociar el futur de la treva aranzelària que tots dos països mantenen en vigor i la continuïtat de la qual està pendent de noves converses.
Trump, Xi i Putin, davant d’una negociació nuclear sense precedents
La trobada de dijous serà la primera reunió conjunta de Trump, Xi i Putin, que fins ara havien mantingut contactes bilaterals, però mai una conversa a tres bandes. La cita adquireix una rellevància especial per la situació internacional i per les dificultats per establir nous compromisos de control d’armament entre les principals potències nuclears.
Des de Moscou, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha defensat la importància política de la reunió. Al seu judici, els tres dirigents enviaran un senyal internacional sobre la possibilitat de resoldre mitjançant el diàleg els principals problemes de seguretat.
Malgrat les expectatives generades, l’Administració nord-americana ha advertit que no preveu resultats immediats. Les diferències estratègiques entre els tres països, especialment per la guerra a Ucraïna i la política de seguretat nord-americana a Àsia, dificulten la possibilitat de tancar compromisos concrets durant la trobada.
Per a Putin, la cimera també suposa una oportunitat diplomàtica. Serà la seva primera participació en una gran reunió multilateral amb presència occidental des de 2019, en un context condicionat per l’ordre de detenció emesa contra ell per la Cort Penal Internacional per presumptes crims de guerra relacionats amb Ucraïna.
Kim Jong-un podria sumar-se als contactes diplomàtics
La possible presència del líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, afegeix un element d’incertesa a la cimera. Tot i que el seu país no pertany a l’APEC, Trump ha obert la porta a mantenir una reunió amb ell durant la seva estada a la Xina.
"Potser vindrà. No ho sé. Això depèn del president Xi", va declarar el mandatari nord-americà dimarts. De moment, Pequín no ha confirmat que Kim hagi de desplaçar-se a Shenzhen.
Si finalment es produeix l’encontre, Trump i Kim tornarien a veure’s per primera vegada des del juny de 2019, quan van celebrar una reunió a la frontera entre les dues Corees. Aquella cita no va permetre desbloquejar les negociacions sobre la desnuclearització nord-coreana.
Durant el seu primer mandat, Trump va mantenir tres trobades amb Kim, en un intent de negociar limitacions al programa nuclear de Pyongyang. La possible represa dels contactes es produiria ara en un escenari internacional més complex, amb Corea del Nord estretament vinculada a Rússia.
Els Estats Units i la Xina negocien el futur de la seva treva comercial
Més enllà de l’armament nuclear, la relació econòmica entre Washington i Pequín ocuparà bona part de les converses. Trump i Xi es reuniran en privat per examinar la continuïtat de la treva comercial, que va permetre suspendre noves mesures aranzelàries nord-americanes i paralitzar restriccions xineses a l’exportació de terres rares i altres minerals crítics.
L’entesa actual té com a horitzó el mes de gener, per la qual cosa ambdues administracions hauran de decidir si amplien els seus compromisos o si tornen a endurir respectives polítiques comercials.
La negociació resulta especialment rellevant per a les empreses tecnològiques i les indústries que depenen dels materials estratègics controlats per la Xina. Pequín hi fa un paper fonamental en el processament de terres rares, mentre que els Estats Units mantenen una posició dominant en determinats segments de la indústria dels semiconductors avançats.
Abans de viatjar a Shenzhen, Trump es va reunir a Manila amb els dirigents del Quad, el fòrum de cooperació estratègica integrat pels Estats Units, el Japó, l’Índia i Austràlia, l’activitat del qual està estretament relacionada amb l’equilibri de poder a l’Indo-Pacífic.
La intel·ligència artificial, un altre focus de tensió entre Washington i Pequín
L’elecció de Shenzhen com a seu de la cimera té una dimensió tecnològica important. Coneguda com el "Silicon Valley xinès", la ciutat concentra algunes de les principals empreses tecnològiques del país i s’ha convertit en un dels centres d’innovació més rellevants d’Àsia.
La intel·ligència artificial tornarà a ocupar un lloc destacat a l’agenda, en un moment de creixent competència per al desenvolupament de xips avançats, centres de dades i sistemes de processament.
El debat es produeix, a més, enmig de la controvèrsia que afecta a Nvidia i al seu antic màxim responsable, Jensen Huang, investigat per les seves presumptes relacions amb una dona vinculada als serveis d’intel·ligència xinesos. Els dubtes sobre possibles transferències de tecnologia sensible han afegit pressió a les relacions entre ambdues potències.
Mèxic, Xile i Perú busquen protagonisme a la cimera
La presència llatinoamericana tindrà una importància especial en aquesta edició. Els presidents de Mèxic, Xile i Perú acudiran a Shenzhen amb una agenda centrada en les relacions comercials amb Àsia i la recerca de noves oportunitats d’inversió.
La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, farà la seva primera visita a la Xina amb l’objectiu d’impulsar, entre altres projectes, el ferrocarril de l’istme de Tehuantepec, concebut com una alternativa logística per al transport internacional de mercaderies davant del Canal de Panamà.
Mèxic també serà l’amfitrió de l’APEC el 2028, després de Vietnam, que organitzarà l’edició del 2027. Sheinbaum també té previst mantenir una trobada breu amb Trump durant la seva estada a la Xina.
Per la seva banda, la presidenta del Perú, Keiko Fujimori, ha mantingut contactes amb Xi Jinping, mentre que el president xilè, José Antonio Kast, també participarà a les reunions.
El primer ministre canadenc, Mark Carney, també ha aprofitat la cita per avançar en les seves negociacions comercials amb Pequín. Ambdós governs han acordat reduir determinats aranzels sobre exportacions canadenques, inclosos productes porquins i pesquers, i millorar les condicions d’accés al mercat xinès.
Què és l’APEC i quin pes té en l’economia mundial
Fundat el 1989, el Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic reuneix 21 economies amb l’objectiu de facilitar el comerç, les inversions i la cooperació econòmica regional.
Els seus integrants concentren aproximadament el 60% del producte interior brut mundial i prop del 40% de la població del planeta, cosa que converteix les seves reunions anuals en una de les principals cites econòmiques internacionals.
Entre els seus membres hi ha els Estats Units, la Xina, Rússia, el Japó, el Canadà, Mèxic, Xile, el Perú, Austràlia, Corea del Sud i diverses economies del sud-est asiàtic.
A diferència d’altres organitzacions internacionals, l’APEC funciona mitjançant compromisos de cooperació i consens, sense imposar obligacions jurídiques vinculants als seus integrants. La seva pròxima edició se celebrarà al Vietnam el 2027.