La lluita per assegurar-se la majoria absoluta al Senat en la propera legislatura ha empès els blocs d'esquerra i dreta a negociar acords, conscients del pes estratègic que ha adquirit la Cambra Alta. El seu control pot resultar determinant en la renovació de diversos magistrats del Tribunal Constitucional i d'altres òrgans, en l'eventual aplicació de l'article 155 i en el ritme de tramitació de les lleis.
PSOE, Front Ampli i altres forces d'esquerra han tancat un pacte per concórrer de forma conjunta en 47 circumscripcions del Senat. Per la seva banda, PP i Vox continuen analitzant fórmules per articular llistes coordinades a la Cambra Alta de cara a les eleccions del proper 29 de novembre.
En la legislatura recentment conclosa, el PP ha gaudit de majoria absoluta al Senat, mentre que al Congrés la majoria recaïa en el PSOE i els seus aliats. Aquest repartiment de forces s'ha traduït en un reforç del control parlamentari, la posada en marxa de diverses comissions d'investigació, el veto i la ralentització de determinades iniciatives legislatives del Govern i fins i tot en diversos xocs institucionals entre ambdues Cambres.
Davant d'aquest escenari, els dos blocs han interioritzat el valor estratègic del Senat i han posat en marxa aliances amb l'objectiu de dominar la Cambra Alta durant els propers quatre anys.
Un paper polític fins ara secundari
Tradicionalment, l'impacte polític del resultat al Senat es considerava limitat. No participa en l'elecció del president del Govern i el seu paper en l'elaboració de les lleis no és definitiu, ja que les esmenes o modificacions que aprova poden ser revertides pel Congrés, que conserva l'última paraula.
Tanmateix, la majoria absoluta del PP ha convertit en aquesta legislatura el Senat en un "contrapes" al Govern, posant de relleu la seva capacitat per vetar lleis, allargar la tramitació de normes sensibles com va ser l'amnistia o condicionar la renovació dels magistrats del Tribunal Constitucional que li correspon designar.
El Senat també resulta clau per activar l'article 155 de la Constitució, com es va veure en el cas de Catalunya el 2017. L'Executiu ha de remetre un projecte a la Cambra Alta, que ha de debatre'l i aprovar-lo per majoria absoluta; sense aquest aval, el Govern no pot adoptar mesures a l'empara d'aquest precepte constitucional.
En legislatures anteriors, el Senat tenia a més un paper determinant en l'aprovació del anomenat sostre de despesa, ja que podia vetar-lo i forçar l'Executiu a presentar-lo de nou. No obstant això, en aquest mandat el Ministeri d'Hisenda ha suprimit la facultat de la Cambra Alta per bloquejar aquest límit de despesa.
Claus en els òrgans constitucionals i altres competències
Un dels principals motius pels quals es disputa el control del Senat és la seva participació en la designació dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional que li corresponen, la renovació dels quals segueix pendent en l'actual legislatura.
Per elegir o renovar els magistrats del Tribunal Constitucional que depenen del Senat s'exigeix una majoria de tres cinquens (3/5) dels membres de la Cambra. D'aquesta manera, si un dels blocs assolís 160 escons podria dur a terme aquestes designacions de forma autònoma.
El Tribunal de Comptes és un altre òrgan en el qual el Senat té un paper decisiu, en elegir a sis dels seus dotze consellers, igualment amb majoria de tres cinquens. A més, la Cambra Alta intervé en l'aprovació de tractats o convenis internacionals i en les reformes dels estatuts d'autonomia.
Entre les competències del Senat figura també la possibilitat de crear comissions d'investigació. El PP ha aprofitat la seva majoria absoluta en aquesta legislatura per impulsar fins a set investigacions parlamentàries.
Igualment, el Senat disposa de capacitat per modificar el seu Reglament intern, fixar criteris sobre l'ús de les llengües cooficials dins de la institució, orientar políticament el debat sobre la utilització de la Intel·ligència Artificial (IA) i exercir una major influència en la gestió dels Pressupostos de la pròpia Cambra.