El PP ha sol·licitat formalment a la Comissió Europea que analitzi com s’estan executant les inversions ferroviàries sufragades amb diners comunitari, així com els controls de manteniment, els plans de modernització de la xarxa i el respecte a les obligacions europees en matèria de seguretat, després dels accidents d’Adamuz (Còrdova) i el més recent d’Urda (Toledo), en el qual van morir 69 persones.
Els eurodiputats del PP, amb la seva secretària general, Dolors Montserrat, al capdavant, han presentat una àmplia bateria de preguntes al Parlament Europeu per aclarir si les inversions anunciades pel Govern i finançades amb fons europeus s’han materialitzat en infraestructures i sistemes de protecció plenament operatius.
Per als populars, els dubtes acumulats sobre l’execució real de les inversions, el rendiment dels sistemes de protecció i la vigilància de la despesa europea fan imprescindible que l’Executiu doni explicacions davant la Comissió Europea.
El partit subratlla que les institucions comunitàries han de comprovar que els compromisos assumits per Espanya es corresponen amb actuacions efectivament realitzades i que els diners dels contribuents s’han destinat a la finalitat per a la qual es van aprovar.
INVESTIGACIÓ «EXHAUSTIVA»
En aquest context, els populars reclamen transparència, auditories i una revisió «exhaustiva» de les inversions ferroviàries, així com la «assumpció de responsabilitats» si les recerques detecten algun tipus d’irregularitat.
En particular, demanen a Brussel·les que revisi el compliment del fita 87 del Pla de Recuperació, les possibles deficiències en els procediments de seguretat ferroviària i el paper de les autoritats espanyoles en la gestió dels fons europeus.
Igualment, sol·liciten dades detallades sobre els recursos comunitaris vinculats als contractes investigats per la Fiscalia Europea després dels sinistres d’Adamuz i Urda, i sobre el grau real d’execució de les inversions previstes en la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla.
El propòsit és determinar quants diners europeus s’han destinat als contractes sota investigació, quines verificacions s’han dut a terme per assegurar que els treballs es van realitzar correctament i si la Comissió té intenció d’impulsar auditories específiques i exigir la devolució dels fons en cas de confirmar-se un ús irregular.
Els populars també fixen el focus en el contracte adjudicat per Adif a Thales el setembre de 2021, per 93 milions d’euros, per renovar els sistemes de senyalització i protecció ferroviària de la línia Madrid-Sevilla, inclosa la substitució del sistema LZB. La iniciativa recorda que el termini d’execució concloïa al gener de 2026 i que, tanmateix, deu mesos després el LZB encara estava en servei.
S’HAN ACABAT LES ACTUACIONS APROVADES?
A més, el PP demana a la Comissió que verifiqui si les actuacions estaven realment finalitzades, instal·lades, provades i llestes per a la seva explotació quan el Govern va declarar complert l’objectiu 87 del Pla de Recuperació, requisit indispensable per desbloquejar nous desemborsaments de fons europeus.
Altres de les qüestions plantejades insten Brussel·les a comprovar si els mecanismes de supervisió espanyols s’ajusten a la normativa comunitària, si els procediments de circulació en condicions degradades compleixen les exigències vigents i si considera oportú emetre recomanacions provisionals a les autoritats espanyoles per reforçar la seguretat ferroviària.
Les iniciatives també reclamen explicacions sobre els fons europeus encara pendents d’execució. Señalen que, al tancament de 2025, el Ministeri de Transports mantenia sense utilitzar 1.196 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el 61,8% dels recursos assignats, i recorden les deficiències en els sistemes de gestió i control d’Adif assenyalades pel Tribunal de Comptes.