El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, sosté que el Rei "vol anar a Ceuta" perquè "li correspon" com a cap de l'Estat davant la "crisi humanitària, de salut pública i d'ordre públic" que travessa la ciutat autònoma, i per això ha reclamat a l'Executiu de Pedro Sánchez que "autoritzin" aquest desplaçament.
En una entrevista amb Europa Press, Feijóo ha valorat el "gest" de Felipe VI en rebre a principis d'agost al Palau de Marivent (Palma) al president de Ceuta, Juan Jesús Vivas. Segons ha recordat, el dirigent ceutí va fer unes declaracions "molt eloqüents" en les quals apuntava que el monarca desitja viatjar a la ciutat i que ho farà "quan el Govern consideri i accepti aquest desplaçament".
El líder del PP ha remarcat que, en el marc de les seves funcions constitucionals, Felipe VI és "garant de la sobirania i de la integritat territorial" d'Espanya. "Estic convençut que el Rei vol anar a Ceuta i ho farà quan el Govern d'Espanya autoritzi aquest desplaçament", ha reiterat.
Questionat sobre si l'Executiu hauria de permetre aquesta visita ara, ha admès que, si fos president, "anunciaria que el Rei d'Espanya anirà a Ceuta", tot i que ha precisat que, com a cap de l'oposició, no disposa de "tots els dades" i persisteixen "moltes incògnites" sobre l'entrada massiva de més de 70.000 migrants il·legals els dies 30 i 31 de juliol.
En aquest context, ha assenyalat que "necessitaria informació" per poder "concretar" una data per al viatge. "Però el que està molt clar és que el president del Govern ha de dir que el Rei d'Espanya, òbviament, davant d'una crisi humanitària, de salut pública i d'ordre públic com la que estem vivint, inèdita en la nostra història recent, com a cap de l'Estat li correspon anar a Ceuta, com a qualsevol lloc del territori espanyol on es pogués produir", ha subratllat.
Crítiques a la gestió del Govern i relació amb Marroc
Al ser preguntat si una crisi com la de Ceuta s'hauria evitat amb el PP al poder, ha respost que, de estar governant, comptarien amb "informació del CNI, de la comissaria d'estrangeria de la Policia i de la Guàrdia Civil". "I hauríem contactat de forma immediata amb Marroc per evitar una allau i una invasió de 70.000 persones", ha afirmat.
Després d'acusar el Govern de Sánchez d'actuar "amb una enorme indolència i incompetència", ha indicat que no vol creure que hi hagi existit "complicitat" perquè, si fos així, es tractaria d'"ante un suposat gravíssim". "Indolència i incompetència estan confirmades i la complicitat amb Marroc no vull pensar que això sigui una possibilitat", ha insistit.
El dirigent popular ha recalcat que "encara avui no saben per què s'ha produït i consentit" aquesta "invasió" ni "per què es continua dient que la col·laboració amb Marroc és exemplar". "El president del Govern està amb les seves xancletes a la platja mentre que el president Vivas està gestionant un problema que no depèn d'ell amb les botes posades des del primer dia", ha rematat.
Pel que fa a la fiabilitat de Marroc com a soci, Feijóo ha defensat una relació de "veïnatge i amistat" amb el país veí, però ha advertit que aquesta relació "exigeix reciprocitat", "lleialtat" i "respecte entre ambdós", deixant clar que "no hi caben" "ni les amenaces ni els xantatges" a Espanya. "Nosaltres no tenim cap interès a tenir un problema amb ningú i menys amb un veí. No tenim ni estem darrere de crear una mala relació amb Marroc ni tenir un plantejament d'enemistat permanent amb aquest país. Ara bé, el que no podem és acceptar ni amenaces ni xantatges, ni de Marroc ni de ningú", ha recalcat.
Segons ha assenyalat, "el que està clar és que Marroc o va consentir o va alentir la invasió" de finals de juliol. "I el que està clar també és que el Govern, sabent de la mateixa, no va actuar", ha enfatitzat. Preguntat si s'estan produint xantatges o pressions sobre l'Executiu espanyol, Feijóo ha respost que desconeixen "què ocorre entre el Govern de Pedro Sánchez i Marroc", tot i que ha advertit que acabaran "sabiendo" el que hi ha darrere.
Integritat territorial, política migratòria i Sàhara Occidental
A parer seu, Sánchez "es comporta més com un súbdit de Marroc que com el president del Govern d'Espanya". "La seva política o la seva diplomàcia oculta amb Rabat ha donat aquest resultat d'invasió d'un territori espanyol", ha denunciat, reprotxant a més que cridés a consultes l'ambaixador italià i no a l'ambaixadora marroquina.
Després que Marroc reivindiqués el "dret històric" sobre Ceuta i Melilla, Feijóo considera que Espanya surt "més debilitada" d'aquesta crisi i ha defensat que s'hauria d'haver promogut un missatge d'unitat "per garantir la integritat territorial". "És que el president del Govern hauria d'haver citat tots els partits polítics per fer una declaració unànime, sense fissures, en defensa de la unitat territorial d'Espanya i de la nostra sobirania", ha assenyalat, acusant a Sánchez d'"intentar dividir, confrontar i insultar com sempre".
Feijóo ha advertit que la política migratòria del Govern té "uns efectes perversos, que és l'efecte crida", i "va exactament en sentit contrari als pactes de la Unió Europea". A la seva entendre, la carta signada per 22 líders europeus després de l'assalt a Ceuta constitueix "una crida d'atenció molt clara cap a la protecció de les fronteres europees". En aquest marc, i després de la decisió de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, de suspendre temporalment l'espai Schengen, ha considerat "exorbitant" la reacció de l'Executiu espanyol imposant controls fronterers als viatgers procedents d'Itàlia. "Això es soluciona amb una crida i amb una conversa entre els dos primers ministres. Però acreditar que per Espanya és més irresponsable l'actitud del Govern italià que l'actitud del Govern marroquí és una provocació als nostres socis", ha indicat.
El líder del PP ha advocat perquè Ceuta tingui presència al Comitè de les Regions de la UE i perquè Espanya recorre als instruments comunitaris per blindar les seves fronteres. "Per què no utilitzem Frontex? Per no molestar a Marroc? Aquesta és una pregunta que tampoc el Govern vol contestar", ha lamentat.
En relació amb el Sàhara Occidental, i preguntat si revertiria el gir donat pel Govern el 2022 per tornar a la postura tradicional o mantindria el suport a les tesis marroquines, Feijóo ha acusat a Sánchez d'haver assolit un enteniment amb Rabat el contingut del qual es desconeix. "Qualsevol posició del Govern d'Espanya ha de ser en aquest assumpte sotmesa a les Corts. Per tant, si tenim la responsabilitat de governar, ens enterarem què és el que ha pactat el Govern d'Espanya, que no Espanya i, en base al contingut d'aquest pacte, ho revelarem, ho portarem al Congrés i el Govern concretarà quina és la posició del nostre país", ha explicat.
En aquesta línia, ha deixat clar que no assumirà acords dels quals ignora "el seu contingut" ni acceptarà "vincular decisions que les Corts no han autoritzat". Després de reclamar "posar llum i taquígrafs a les decisions que canvien la història de la relació d'Espanya amb el Sàhara" i "l'equilibri al Magreb", ha recordat que l'ONU actuava com a "àrbitre" i ha defensat tornar "als fòrums adequats" per abordar aquesta qüestió.