Les dues vies legals per suspendre TikTok a Espanya: una mesura urgent de tres mesos i el bloqueig judicial previst a la DSA

El Govern ha acudit a Protecció de Dades per sol·licitar la paralització cautelar de la plataforma, mentre que el Reglament de Serveis Digitals preveu restriccions d’accés per ordre judicial com a últim recurs. La manca d’habilitació plena de la CNMC afegeix un obstacle a aquesta segona via

fotonoticia 20261104131113 1920

fotonoticia 20261104131113 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 10 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Govern disposa de dos mecanismes diferents que podrien permetre restringir temporalment l’activitat de TikTok a Espanya, tot i que cap no concedeix a l’Executiu la facultat d’ordenar directament el tancament de la plataforma. El Ministeri de Joventut i Infància, dirigit per Sira Rego, ha recorregut al procediment d’urgència del Reglament general de protecció de dades (RGPD), mentre que el Reglament de Serveis Digitals (DSA) preveu una segona possibilitat: sol·licitar a una autoritat judicial que limiti temporalment l’accés a un servei digital quan concorrin circumstàncies especialment greus.

La petició del Ministeri arriba després que una investigació de Maldita.es documentés la difusió de material d’abús sexual infantil a TikTok, amb més d’un miler de vídeos i imatges que acumulaven 48 milions de visualitzacions. Rego ha sol·licitat la intervenció de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i ha traslladat els fets a la Fiscalia General de l’Estat.

"Si això depengués de nosaltres, TikTok estaria suspès des d’ahir", ha declarat la ministra. Tanmateix, tant la via de protecció de dades com la prevista a la DSA depenen d’autoritats independents i estan subjectes a requisits específics.

L’article 66 del RGPD permet adoptar mesures urgents durant tres mesos

La primera via, i la que ha invocat el Ministeri de Joventut i Infància per sol·licitar la intervenció de l’AEPD, està recollida a l’article 66.1 del Reglament general de protecció de dades.

Aquest precepte permet que una autoritat nacional de protecció de dades adopti mesures provisionals immediates quan consideri que hi ha circumstàncies excepcionals i una necessitat urgent de protegir els drets i llibertats de les persones afectades.

Les mesures poden tenir efectes en el territori de l’Estat que les adopta i la seva durada màxima és de tres mesos.

El mecanisme permet actuar excepcionalment sense esperar que conclogui el procediment ordinari de cooperació entre les autoritats europees de protecció de dades. Aquesta possibilitat resulta rellevant per a TikTok, la supervisió principal en matèria de privacitat del qual correspon a Irlanda per la ubicació del seu establiment principal a la Unió Europea.

No obstant això, l’article 66 no estableix expressament el tancament de plataformes digitals. L’AEPD hauria de determinar quins tractaments de dades poden restringir-se, justificar l’urgència de la intervenció i valorar la proporcionalitat de les mesures.

Si les adopta, haurà d’informar les altres autoritats interessades, el Comitè Europeu de Protecció de Dades i la Comissió Europea. Per impulsar mesures definitives urgents, el reglament preveu la intervenció del Comitè Europeu de Protecció de Dades.

La DSA també permet restringir l’accés a una plataforma, però exigeix autorització judicial

La segona possibilitat apareix a l’article 51.3.b del Reglament de Serveis Digitals, conegut com a DSA, aprovat per la Unió Europea el 2022.

Aquest precepte permet que els coordinadors de serveis digitals sol·licitin a una autoritat judicial una restricció temporal de l’accés a un servei digital quan s’hagin esgotat les altres facultats disponibles per corregir una infracció i aquesta continuï causant perjudicis greus.

El procediment exigeix, a més, que la infracció constitueixi un delicte que amenaci la vida o la seguretat de les persones.

La norma preveu la possibilitat de limitar l’accés al servei afectat i, quan aquesta opció no sigui tècnicament viable, restringir l’accés a la interfície en línia en la qual es produeix la infracció.

La suspensió és una mesura de darrer recurs, reservada per a situacions en què les actuacions anteriors no hagin aconseguit aturar l’incompliment.

Abans d’acudir al jutge, el coordinador ha de requerir a l’òrgan de direcció de la plataforma que examini la situació i presenti un pla d’acció per corregir-la. Si les mesures resulten insuficients i persisteixen les condicions exigides pel reglament, pot sol·licitar la intervenció judicial.

També ha d’oferir als interessats un termini d’almenys dues setmanes per presentar observacions per escrit, llevat que actuï a petició de la Comissió Europea d’acord amb el procediment previst a l’article 82.

La restricció inicial tindria una durada de quatre setmanes, amb possibilitat de pròrrogues en els termes autoritzats per l’autoritat judicial.

El jutge ha de valorar la gravetat, la durada i la reiteració de la infracció, a més de garantir que la mesura no limiti indegudament l’accés dels usuaris a continguts lícits.

La CNMC és el coordinador espanyol, però la seva habilitació legal ha trobat obstacles

A Espanya, l’organisme designat com a coordinador de serveis digitals és la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), que va rebre aquesta responsabilitat el gener de 2024.

Tanmateix, l’aplicació del reglament europeu ha trobat dificultats en l’ordenament espanyol.

La designació de la CNMC no va anar acompanyada inicialment d’una habilitació legal suficient per exercir totes les competències d’investigació, supervisió i execució previstes a la DSA.

El problema va arribar al Congrés. L’abril de 2026, el Ple va rebutjar la presa en consideració d’una proposició de llei del PSOE destinada a habilitar legalment la CNMC com a coordinador de serveis digitals.

La iniciativa va ser rebutjada per 174 vots contra 163 favorables i vuit abstencions, segons l’expedient parlamentari.

La proposició pretenia atribuir expressament a la CNMC les facultats de l’article 51 del reglament europeu, entre elles les mesures d’investigació i execució davant dels prestadors de serveis digitals.

Aquest antecedent introdueix una dificultat addicional per utilitzar la via judicial prevista a la DSA. La possibilitat de sol·licitar una restricció d’accés depèn que l’organisme competent disposi de l’habilitació necessària per exercir aquesta facultat d’acord amb l’ordenament espanyol.

La Comissió Europea també té competències sobre TikTok

La intervenció de la CNMC s’ha d’examinar, a més, tenint en compte el règim especial que la DSA estableix per a les plataformes en línia de molt gran mida, categoria en què es troba TikTok.

L’article 56 del Reglament de Serveis Digitals atribueix a la Comissió Europea competències exclusives per supervisar determinades obligacions específiques d’aquestes plataformes, especialment les relacionades amb l’avaluació i la mitigació de riscos sistèmics.

Entre aquests riscos hi figuren els relacionats amb la protecció de menors i els efectes del funcionament dels sistemes de recomanació.

La Comissió ja ha obert procediments de supervisió sobre TikTok i ha comunicat conclusions preliminars relacionades amb determinades característiques del seu disseny.

Per tant, la possible aplicació de la DSA al cas ha de tenir en compte tant les competències europees com les de les autoritats nacionals. L’existència d’un mecanisme de restricció judicial no significa que qualsevol autoritat espanyola el pugui activar directament.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és l'estat actual de la tramitació legal que habilitaria la CNMC com a coordinador de serveis digitals amb plenes competències a Espanya?

El 10 de novembre de 2026, l'habilitació legal completa de la CNMC com a coordinador de serveis digitals encara no s'ha culminat. El projecte governamental que havia d'atorgar-li aquestes facultats va caducar el 6 d'octubre de 2026, per la qual cosa ja no està pendent d'aprovació en aquella tramitació. Convé distingir-ho de la seva designació com a coordinador, realitzada el 25 de gener de 2024: estar designada no equival a disposar de totes les potestats nacionals necessàries.

Què ha passat amb les vies legislatives
  • Primer intent: Reial Decret-llei 9/2024. Aprovat el 23 de desembre de 2024, modificava la legislació de la CNMC i de serveis de la societat de la informació per atribuir-li competències de supervisió, investigació i sanció. Tanmateix, el Congrés no el va convalidar —és a dir, no va acordar mantenir-lo vigent— el 22 de gener de 2025. Aquesta via no va consolidar l'habilitació, com recull Demócrata sobre els antecedents.
  • Segon intent: projecte governamental. L'avantprojecte es va presentar el 25 de febrer de 2025; la seva audiència pública va estar oberta del 6 al 14 de març i el 15 de juliol es va sol·licitar dictamen urgent al Consell d'Estat. El Consell de Ministres va aprovar el 29 de juliol el Projecte de Llei per la qual es modifiquen diverses disposicions legals per a la millora de la governança democràtica en serveis digitals i ordenació dels mitjans de comunicació, per remetre'l al Congrés. Així consta a la referència del Consell de Ministres.
  • Recorregut i tancament del projecte. L'abril de 2026 es trobava a la Comissió d'Economia del Congrés, en fase de compareixences, segons el seguiment de Demócrata. Però va caducar el 6 d'octubre amb la dissolució de les Corts. Per tant, descriure'l avui simplement com un projecte en tramitació seria incorrecte.
  • Via parlamentària separada. Hi va haver a més una proposició de llei socialista centrada en desbloquejar l'habilitació de la CNMC, sense el conjunt de reformes sobre mitjans de comunicació. El Congrés va rebutjar el 14 d'abril de 2026 iniciar la seva tramitació, segons la informació de Demócrata. Tampoc no va produir una llei habilitant.
Quines facultats pretenia completar

El projecte reformava la Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i la Llei 3/2013, de creació de la CNMC. Buscava donar cobertura interna al control dels intermediaris digitals mitjançant requeriments d'informació, investigacions, inspeccions i sancions, a més d'adaptar l'organització del supervisor. El Govern va explicar aquest abast al aprovar el projecte.

Això no significa que el Reglament europeu de Serveis Digitals, o DSA, estigui pendent d'aplicació: les seves obligacions són directament aplicables des de febrer de 2024. El pendent és completar el marc espanyol perquè la CNMC exerceixi plenament les funcions que li corresponen, respectant les competències d'altres autoritats, inclosa l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Conseqüència pràctica actual

La CNMC continua actuant com a coordinador en àmbits de cooperació: el 4 de novembre de 2026 va reunir plataformes, autoritats i societat civil per coordinar mesures davant les eleccions, segons la seva comunicació oficial. Aquesta activitat no acredita per si sola l'aprovació de l'habilitació completa.

En conclusió, la designació existeix, però la reforma legislativa no s'ha completat. El projecte caducat no pot continuar automàticament: serà necessari un nou instrument amb rang de llei. En les fonts consultades no consta una norma posterior que hagi tancat aquesta manca.

Quines són les competències i funcions principals de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) segons la legislació espanyola?

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) té una doble missió: defensar la competència als mercats i supervisar determinats sectors regulats, en benefici dels consumidors i usuaris. Actua amb autonomia i independència i combina funcions d'investigació, resolució, regulació i assessorament.

El seu marc bàsic és la Llei 3/2013, juntament amb la Llei de Defensa de la Competència, la legislació sectorial i el seu Estatut Orgànic. Les seves principals atribucions s'agrupen en els següents àmbits.

1. Defensa de la competència

La CNMC investiga les conductes que poden restringir la competència i tramita els corresponents procediments sancionadors. També realitza estudis i informes sobre el funcionament competitiu dels mercats.

Una altra funció essencial és el control de concentracions empresarials: examina fusions, adquisicions i altres operacions subjectes a notificació per valorar si obstaculitzen la competència efectiva. No controla totes les operacions, sinó les compreses en els requisits legals; les de dimensió europea corresponen, com a regla, a la Comissió Europea, excepte remissió a Espanya. Aquestes funcions s'emmarquen en l'article 5 de la Llei 3/2013 i en la Llei 15/2007.

2. Supervisió i regulació sectorial

Els articles 6 a 11 de la Llei 3/2013 li atribueixen competències específiques:

  • Telecomunicacions: analitza els mercats, identifica operadors amb poder significatiu i imposa, quan procedeix, obligacions específiques per afavorir la competència.
  • Electricitat i gas: estableix metodologies de peatges d'accés i de retribució de les xarxes i altres instal·lacions regulades. Aprova determinats valors i quantitats, supervisa els mercats i exerceix funcions d'inspecció.
  • Serveis postals: vigila el servei postal universal, comprova el seu cost net i la comptabilitat de l'operador designat, supervisa l'accés a la xarxa i gestiona el seu fons de finançament.
  • Comunicació audiovisual: supervisa el mercat dins de les seves atribucions legals i elabora informes, entre altres, sobre representació de les dones i alfabetització mediàtica. Aquest àmbit es completa amb la Llei General de Comunicació Audiovisual.
  • Tarifes aeroportuàries: informa el Document de Regulació Aeroportuària i controla la transparència, les consultes i l'aplicació no discriminatòria de les tarifes d'Aena.
  • Ferrocarril: garanteix condicions d'accés objectives i no discriminatòries, supervisa cànon i adjudicació de capacitat i controla la competència entre operadors.
3. Resolució de conflictes

L'article 12 permet resoldre controvèrsies entre operadors en matèries expressament atribuïdes: accés i interconnexió de telecomunicacions, accés a xarxes energètiques i postals, tarifes aeroportuàries i serveis ferroviaris, entre altres. Per tant, no és una instància general per a qualsevol reclamació: ha d'existir una competència legal concreta.

4. Investigació, inspecció i regulació vinculant

Els articles 27 i 28 permeten inspeccionar empreses i requerir informació necessària, mitjançant sol·licituds motivades i proporcionades. Les actuacions que ho exigeixin requereixen consentiment o autorització judicial. Cal respectar la confidencialitat de la informació obtinguda.

A més d'exercir potestats sancionadores conforme a la legislació aplicable, pot aprovar circulars vinculants quan existeixi habilitació expressa. L'article 30 exigeix la seva publicació al BOE i la participació dels afectats.

5. Promoció de la competència i cooperació

La CNMC desenvolupa funcions consultives, de promoció de la competència i d'arbitratge. Pot impugnar determinats actes administratius i disposicions inferiors a la llei que obstaculitzin la competència efectiva.

Finalment, coopera amb autoritats autonòmiques, tribunals, la Comissió Europea i autoritats d'altres Estats membres. Aplica les normes europees de competència i pot intercanviar proves i prestar assistència investigadora dins dels límits legals. La seva actuació combina, així, la vigilància general dels mercats amb intervencions sectorials específicament delimitades.

Quins requisits legals i procediments addicionals s'han de complir perquè una autoritat espanyola pugui sol·licitar judicialment el bloqueig d'una plataforma digital sota la DSA?

Per sol·licitar judicialment el bloqueig d'una plataforma sota la DSA no n'hi ha prou amb detectar continguts il·lícits: ha d'actuar una autoritat legalment habilitada, s'han d'haver esgotat les mesures alternatives i han de concurrir circumstàncies especialment greus. L'article 51.3 del Reglament (UE) 2022/2065 configura una restricció temporal d'accés, com a últim recurs, no una facultat general del Govern per tancar plataformes.

1. Competència i habilitació legal

La sol·licitud correspon al coordinador de serveis digitals competent, dins del repartiment d'atribucions de la DSA i de l'ordenament nacional. Un ministeri no pot substituir-lo mitjançant una decisió política ni assumir les seves facultats per denunciar els fets davant la Fiscalia.

A Espanya hi ha una dificultat addicional: segons Demócrata, 10 de novembre, la designació de la CNMC com a coordinador no va anar acompanyada inicialment d'habilitació legal suficient per exercir totes aquestes potestats, i la proposta per habilitar-la va ser rebutjada a l'abril de 2026. Per això, la designació per si sola no permet donar per resolta la seva capacitat per activar aquest mecanisme.

2. Requisits materials acumulatius

Conforme a l'article 51 de la DSA, han de concórrer aquestes condicions:

  • S'ha d'haver esgotat les altres facultats disponibles per posar fi a la infracció.
  • Persistir el incompliment i estar causant perjudicis greus que no es puguin evitar mitjançant altres mesures.
  • Constituir la infracció un delicte que amenaça la vida o la seguretat de les persones.

No n'hi ha prou, per tant, qualsevol incompliment administratiu ni la mera presència de publicacions il·legals. La sol·licitud ha d'acreditar els fets, la persistència del dany i per què retirar continguts concrets o altres actuacions menys restrictives resulten insuficients.

3. Actuacions prèvies obligatòries

Abans d'acudir al jutge, el coordinador ha de requerir a l'òrgan de direcció del prestador que examini la situació, adopti i presenti un pla d'acció per posar fi a la infracció, garanteixi la seva execució i informi de les mesures adoptades. Després ha de valorar si la resposta és suficient.

A més, ha d'invitar els interessats a presentar observacions escrites durant un termini de almenys dues setmanes. Aquesta audiència prèvia té una excepció quan el coordinador actua a petició de la Comissió Europea conforme a l'article 82. Així ho explica el anàlisi de Demócrata.

4. Control judicial i abast del bloqueig

La petició ha d'identificar el servei afectat, justificar la seva necessitat i proporcionalitat i delimitar l'abast tècnic i temporal. En principi, es restringeix l'accés al servei; només si no és tècnicament viable pot limitar-se l'accés a la interfície en línia on es produeix la infracció.

El prestador, els destinataris afectats i els tercers amb interès legítim han de poder participar en el procediment judicial. El jutge ha de ponderar la gravetat, durada i reiteració de l'incompliment i evitar restriccions indegudes a l'accés a informació lícita. La resolució ha d'estar motivada i quedar subjecta a les garanties de revisió i impugnació aplicables.

La restricció inicial dura quatre setmanes; les pròrrogues queden subjectes a les condicions autoritzades judicialment. A Espanya, l'article 11 de la LSSI reforça la reserva judicial quan la restricció afecta les llibertats d'expressió i informació.

5. Coordinació europea

Finalment, cal respectar la competència de l'Estat d'establiment i de la Comissió Europea. Per a les plataformes de molt gran mida, la Comissió supervisa determinades obligacions específiques; l'article 82 permet que sol·liciti actuar al coordinador de l'Estat d'establiment. Una autoritat espanyola no pot ignorar aquest repartiment perquè el dany afecti usuaris espanyols.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin precepte del RGPD permet adoptar mesures urgents i provisionals durant fins a tres mesos en casos excepcionals?

Pregunta" 1 de 3

Quin organisme espanyol va rebre al gener de 2024 la responsabilitat de coordinador de serveis digitals segons el DSA?

Pregunta" 2 de 3

Qui té competències exclusives per supervisar determinades obligacions de plataformes en línia de molt gran mida com TikTok segons el DSA?

Pregunta" 3 de 3