Un avançament electoral situaria la Cimera Iberoamericana de Madrid en ple període electoral

Després de la dissolució de les Corts per la convocatòria d'eleccions generals es produeix una ruptura clara en l'activitat parlamentària ordinària. Les Càmeres deixen de funcionar en Ple i Comissions i s'obre un període “entre legislatures” en què només roman activa la Diputació Permanent de cada Cambra, amb funcions limitades i molt taxades constitucional i reglamentàriament.

L'efecte principal és el decadiment dels treballs en curs:

• Els projectes i proposicions de llei que estiguessin en tramitació (en Comissió, en Ponència, esmenes, segona lectura, etc.) decauen amb la dissolució. No continuen automàticament en la legislatura següent; si es vol recuperar el seu contingut, caldrà registrar de nou una iniciativa equivalent a les noves Corts.
• De la mateixa manera preguntes, interpel·lacions, mocions, proposicions no de llei i la resta d'iniciatives de control o impuls que no s'hagin arribat a debatre i resoldre abans de la dissolució queden arxivades.
• En síntesi: la regla general és que tots els assumptes pendents d'examen i resolució per la Cambra decauen, “excepte aquells dels quals constitucionalment hagi de conèixer la seva Diputació Permanent”.

El gran actor d'aquest període és precisament la Diputació Permanent. Segons el Reglament del Congrés, està presidida per qui presideixi la Cambra i representa proporcionalment els grups. La seva missió general és “vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta no estigui reunida”. Això inclou tres situacions: entre períodes ordinaris de sessions, en els moments en què la Cambra no està convocada i, de forma molt rellevant, quan s'ha produït la dissolució o expiració del mandat.

En aquest marc, la Diputació Permanent assumeix funcions molt concretes:

• En cas de dissolució del Congrés o expiració del seu mandat, assumeix totes les facultats que la Constitució atribueix al Congrés en relació amb els reials decrets-llei (art. 86 CE). Pot, per tant, convalidar-los o derogar-los i, a més, decidir que es trametin posteriorment com a projectes de llei.
• Exerceix les competències del Congrés respecte als estats d'alarma, excepció i setge (art. 116 CE). Si fos necessari declarar, prorrogar o controlar algun d'aquests estats durant el període electoral, la Diputació Permanent actua en lloc del Ple.
• Entre legislatures, el Reglament preveu a més que la Diputació Permanent pugui tramitar com a projectes de llei, pel procediment d'urgència, els decrets-llei que el Govern dicti en aquests períodes, de manera que no quedi un buit normatiu o de control.

Fora d'aquest nucli competencial, la capacitat de la Diputació Permanent és deliberadament limitada. No substitueix la Cambra en la seva funció ordinària de legislar o controlar, sinó que actua com a garant de continuïtat constitucional mínima en situacions excepcionals o urgents i custodia els poders de la Cambra fins a la constitució de la nova.

En paral·lel, el Govern continua en funcions des de la convocatòria electoral fins a la investidura del nou Executiu. En aquest període:

• Pot seguir aprovant reials decrets-llei quan concorri l'extraordinària i urgent necessitat, però haurà de sotmetre'ls a la Diputació Permanent en lloc del Ple per a la seva convalidació o derogació.
• No compta amb la Cambra per al control polític ordinari (sessions de control, mocions, interpel·lacions), perquè aquestes eines decauen amb la dissolució. El control es redueix, en la pràctica, a la convalidació de decrets-llei i a l'àmbit dels estats excepcionals.
• Ha de respectar els límits generals d'un Govern en funcions: evitar decisions que condicionin de forma estructural l'Executiu entrant, llevat que concorrin raons d'urgència o interès general que puguin justificar-les políticament.

Un cop celebrades les eleccions i constituïdes les noves Càmeres, les Diputacions Permanents donen compte al nou Ple de “els assumptes que hagin tractat i de les decisions adoptades”. És un acte essencial de continuïtat institucional: el Ple recent constituït pren coneixement del resolt en el seu nom durant l'interregne.

A partir d'aquest moment, es restableix el funcionament parlamentari ordinari: es formen grups, s'escullen meses i es constitueixen comissions. Els tràmits que van quedar pendents no es reactiven automàticament; els grups i el Govern han de decidir quines iniciatives volen tornar a presentar o reorientar, ja en el nou context polític sorgit de les urnes.

Entre la convocatòria i la celebració d'eleccions generals, el president del Govern continua sent president, però passa a estar en funcions juntament amb la resta de l'Executiu. La seva posició ve regulada fonamentalment per la Constitució Espanyola (sobretot els arts. 97, 99, 113, 115 i 116) i per la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, el Títol IV de la qual defineix el règim del Govern en funcions.

Marc general: Govern en funcions

Segons la Llei 50/1997, el Govern cessa després de la celebració d'eleccions generals, però continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern. Durant aquest període:

• Ha de facilitar el normal desenvolupament del procés de formació del nou Govern i el traspàs de poders.
• Ha de limitar la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics.
• Només pot adoptar decisions que vagin més enllà d'aquest despatx ordinari en casos d'urgència degudament acreditats o per raons d'interès general justificades de forma expressa.

La doctrina i la jurisprudència han concretat que “despatx ordinari” comprèn les actuacions necessàries perquè l'Administració i els serveis públics no es paralitzin, però exclou, en principi, noves orientacions polítiques de calat que condicionin el futur Govern.

Funcions que el president manté

La pròpia Llei del Govern, en la seva regulació general del càrrec, estableix que el president:

• Dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels ministres.
• Representa el Govern dins i fora d'Espanya.
• Estableix el programa i les directrius de la política interior i exterior i vetlla pel seu compliment.
• Refrenda, quan correspongui, els actes del Rei que li pertoquen i proposa el nomenament i cessament de ministres.
• Impulsa l'activitat normativa i l'acció internacional i de defensa, sempre dins dels límits del despatx ordinari.

En període electoral, aquestes facultats no desapareixen, però s'han d'exercir amb un criteri de prudència i “cortesia constitucional”: s'eviten decisions estratègiques de llarg abast i es prioritza la gestió corrent i les actuacions necessàries per a la seguretat, l'estabilitat econòmica o el compliment d'obligacions internacionals.

A més, el Govern en funcions (i, amb ell, el seu president) pot, en situacions d'extraordinària i urgent necessitat, aprovar reials decrets-llei, que després han de ser convalidades pel Congrés o, amb les Corts dissoltes, per la Diputació Permanent, d'acord amb la Constitució.

Limitacions específiques del president del Govern en funcions

La Llei 50/1997 detalla tres prohibicions expresses per al president del Govern en funcions:

• No pot proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals. La facultat de dissolució (art. 115 CE), que en condicions normals exerceix a iniciativa pròpia amb deliberació del Consell de Ministres, queda suspesa mentre l'Executiu estigui en funcions.
• No pot plantejar la qüestió de confiança davant el Congrés. Aquest mecanisme serveix per verificar el suport parlamentari d'un Govern en ple exercici, però és incompatible amb la situació de Govern cessant.
• No pot proposar al Rei la convocatòria d'un referèndum consultiu. L'eina del referèndum de decisions polítiques d'especial transcendència (art. 92 CE) queda, per tant, inactiva en aquest període.

Al costat d'aquestes restriccions personals del president, la Llei del Govern estableix limitacions addicionals per al conjunt de l'Executiu que incideixen indirectament en el seu lideratge:

• El Govern en funcions no pot aprovar el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.
• No pot presentar nous projectes de llei a les Corts.
• Queden en suspens les delegacions legislatives atorgades al Govern (no pot dictar nous decrets legislatius emparats en lleis de bases o de refundició).

Control parlamentari durant el període electoral

Encara que després de la convocatòria d'eleccions les Corts es dissolen i la seva activitat ordinària s'interromp, el control sobre el president i el Govern en funcions no desapareix completament:

• Les Diputacions Permanents de Congrés i Senat assumeixen determinades facultats: en particular, la convalidació o derogació de reials decrets-llei i les decisions relatives a estats d'alarma, excepció i setge. Després, rendeixen compte davant les noves Càmeres.
• El Tribunal Constitucional ha afirmat que la situació de Govern en funcions no exclou el deure de control, encara que aquest s'adapta a les circumstàncies i es concentra en la rendició de comptes sobre decisions adoptades per necessitat o interès general.

En resum, el president del Govern a Espanya, durant el període entre convocatòria i celebració d'eleccions, manté la capçalera de l'Executiu i la conducció de l'Administració, però sota un règim de poders reduïts, sense capacitat per utilitzar els instruments més intensos de lideratge polític (dissolució, qüestió de confiança, referèndum) ni per impulsar nova legislació ordinària o pressupostària, i sotmès a un control reforçat en termes de justificació de l'urgència o de l'interès general de les decisions que excedeixen del despatx ordinari.

Les últimes eleccions generals efectivament celebrades a Espanya, a la data d'avui (5 d'octubre de 2026), són les del 23 de juliol de 2023. Tot i que actualment es debaten sobre un possible avançament electoral per al 29 de novembre de 2026, les fonts consultades indiquen que, per ara, aquesta data és només un escenari hipotètic i que no hi ha encara resultats d'uns nous comicis.

Resultats de les eleccions generals del 23J de 2023

Segons els resultats oficials recopilats per la Junta Electoral Central i difosos, entre altres, pels resums de resultats electorals consultats a la premsa i portals de dades, el repartiment d'escons al Congrés dels Diputats després de les eleccions del 23 de juliol de 2023 va ser el següent:

• Partit Popular (PP): 137 escons
• Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 121 escons
• Vox: 33 escons
• Sumar: 31 escons
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 7 escons
• Junts per Catalunya (Junts): 7 escons
• Euskal Herria Bildu (EH Bildu): 6 escons
• Partit Nacionalista Basc (PNV): 5 escons
• Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 1 escó
• Coalició Canària (CCa): 1 escó
• Unió del Poble Navarro (UPN): 1 escó

En total, es cobreixen els 350 escons que fixa la Llei Orgànica del Règim Electoral General per al Congrés dels Diputats. Aquesta és la distribució de referència de la XV Legislatura. Sobre aquesta base aritmètica s'ha construït la majoria que va permetre la investidura de Pedro Sánchez: una anàlisi de Demócrata recorda que el bloc que va donar suport al Govern va assolir 179 escons, davant dels 171 que sumen PP, Vox i UPN en el bloc opositor de dretes (Demócrata, 14/12/2023).

Quants diputats té actualment cada grup polític al Congrés?

Aquí convé distingir entre:

• la distribució sortida de les urnes (per partit, que acabem de veure), i
• la composició actual per grups parlamentaris, que pot canviar si hi ha escissions internes, creació de nous grups o reubicació de diputats.

Les fonts que hem consultat permeten traçar amb força precisió el punt de partida i alguns canvis rellevants, però no ofereixen una taula única i tancada, actualitzada a dia d'avui, amb el nombre exacte d'escons que té cada grup parlamentari. Sí aporten diverses dades clau:

• Una anàlisi de Demócrata sobre l'inici de la legislatura assenyala que la majoria d'investidura s'articula sobre PSOE i Sumar (147 escons entre ambdós), més ERC (7), Junts (7), EH Bildu (6), PNV (5), Podemos (5), BNG (1) i CC (1), fins a assolir aquests 179 suports al Govern (Demócrata, 14/12/2023). Aquesta mateixa anàlisi indica que Podemos s'ha escindit del Grup Plurinacional de Sumar, fet que ja implica una redistribució d'escons entre grups.
• Diverses cròniques posteriors detallen que des de l'inici de la legislatura s'ha produït una rotació molt intensa d'escons: més d'una cinquantena de diputats han renunciat a l'acta, sent substituïts per altres candidats de les mateixes llistes (Demócrata, 19/08/2025). Aquesta renovació afecta les persones, però en general no altera el repartiment d'escons per partit, ja que les substitucions es fan dins de la mateixa candidatura.
• També s'han anat adaptant òrgans com la Diputació Permanent per reflectir en cada moment la composició de la Cambra. Per exemple, una nota del Congrés assenyala que, en l'etapa més recent, la seva Diputació Permanent compta amb 68 membres més la presidenta, distribuïts proporcionalment entre els grups: 27 del PP, 24 del PSOE, 6 de Vox, 6 de Sumar i un de cadascun dels grups Republicà, Junts, EH Bildu, Basc (EAJ‑PNV) i Mixt (nota del Congrés, 22/08/2025). Aquesta distribució es calcula precisament a partir del pes de cada grup al Ple.

Amb aquests elements, es pot afirmar amb seguretat que:

• L'equilibri global d'escons per partit (PP 137, PSOE 121, Vox 33, Sumar 31, ERC 7, Junts 7, EH Bildu 6, PNV 5, BNG 1, CCa 1, UPN 1) continua sent el que defineix la XV Legislatura.
• L'adscripció exacta de cada diputat a cada grup parlamentari s'ha vist matisada per l'escissió de Podemos respecte a Sumar i per reubicacions puntuals en grups petits (especialment en el Grup Mixt), però les fonts consultades no ofereixen una taula numèrica completament actualitzada per a cada grup.

En conseqüència, avui pot prendre's com a sòlida la fotografia de partida de la legislatura —és a dir, els escons per partit que va deixar el 23J de 2023— i la idea general que el Congrés s'organitza en els següents grups polítics: Grup Popular, Grup Socialista, Grup Vox, Grup Plurinacional Sumar, Grup Republicà, Grup Junts per Catalunya, Grup Euskal Herria Bildu, Grup Basc (EAJ‑PNV) i Grup Mixt. Tanmateix, no és possible donar, amb la informació disponible, una xifra totalment tancada i puntualitzada de quants diputats figuren avui mateix en cadascun d'aquests grups.