Pedro Sánchez ha aparcat el viatge a Andorra amb el qual tenia previst tancar les seves vacances d'agost. El president roman a Madrid després d'una setmana en què la crisi de Ceuta ha guanyat pes polític i ha acabat alterant els seus plans: aquest divendres presidirà per videoconferència una nova reunió de seguiment i el proper 3 de setembre haurà de comparèixer davant el Congrés, sis dies abans de la data que havia proposat inicialment el Govern.
El desplaçament al Principat estava preparat. Les habitacions a l'hotel de Soldeu portaven reservades al voltant de quinze dies, segons ABC, que va avançar els plans de Sánchez per tornar a Andorra juntament amb Begoña Gómez després de passar bona part del mes a Lanzarote. El mateix diari va informar després que el viatge havia estat suspès.
La decisió arriba quan el Govern intenta encauçar una crisi que ja no es limita a la gestió de les entrades massives. Les diferents explicacions sobre la informació que manejava el CNI abans del 30 de juliol han obert un nou front dins de l'Executiu, mentre la resposta sobre el terreny ha obligat a reforçar la coordinació i a activar instruments que fins ara no s'havien utilitzat.
Un viatge organitzat amb antelació
ABC situa la suspensió del viatge després que transcendissin els plans del president i assegura que la filtració va provocar malestar en el seu entorn. Segons el diari, durant el dimecres va arribar a plantejar-se una alternativa: retardar la sortida fins divendres i realitzar el trajecte per carretera. Finalment tampoc s'hauria mantingut aquesta opció.
Els preparatius havien començat abans que es conegués el desplaçament. Un viatge privat del president exigeix organitzar prèviament l'allotjament, els trasllats i el dispositiu de protecció que l'acompanya, per la qual cosa necessàriament intervenen diferents persones en la seva planificació.
La informació publicada ha permès conèixer la destinació i l'existència d'aquests preparatius. No consta que hagin transcendit detalls operatius sensibles de la seguretat de Sánchez, com itineraris concrets, horaris, vehicles o distribució dels escortes.
Andorra tampoc era una destinació nova. Sánchez i Begoña Gómez ja hi van estar a finals d'agost de 2024, quan el president va assistir als Campionats del Món de bicicleta de muntanya i va aprofitar l'estada per practicar ciclisme.
Aquesta vegada, però, Ceuta s'ha interposat en el calendari.
Notícia destacada
La Mareta: qui és el propietari de la residència on veranea Sánchez i quant costa la seva seguretat
2 minuts
De Lanzarote a una nova reunió sobre Ceuta
Sánchez ha passat la major part d'agost a Lanzarote. Des d'allà es va reunir per videoconferència amb els ministres implicats en la crisi els dies 7 i 17 d'agost, segons va informar La Moncloa.
El president va tornar aquesta setmana a Madrid coincidint amb un canvi en la resposta de l'Executiu. El Govern va declarar la situació d'interès per a la Seguretat Nacional a Ceuta i va designar a Ángel Víctor Torres com a autoritat funcional per coordinar les actuacions de les diferents administracions.
La següent cita serà aquest divendres. Torres va anunciar que Sánchez presidirà per videoconferència una reunió extraordinària de seguiment de la crisi, segons Europa Press. Moncloa no ha comunicat des de quin lloc participarà el president.
La reunió arriba després que el Govern hagi hagut d'afrontar durant els últims dies una qüestió que fins ara havia permès en segon pla: quina informació tenien els serveis de l'Estat abans que comencessin les entrades massives.
Robles i Marlaska posen el focus en dues informacions diferents
Margarita Robles va defensar aquesta setmana al Congrés l'actuació del Centre Nacional d'Intel·ligència. Segons va explicar la ministra de Defensa, els agents del CNI destinats a Ceuta van comunicar el 29 de juliol l'existència d'una convocatòria per intentar accedir a la ciutat nedant l'endemà, coincidint amb la Festa del Tron de Marroc. Robles va sostenir també que el Centre va compartir la informació disponible amb les Forces de Seguretat i la Delegació del Govern, segons va recollir EFE.
Fernando Grande-Marlaska ha situat el límit en un altre punt. El ministre de l'Interior sosté que cap servei d'informació va anticipar una entrada de les dimensions que finalment es van produir i va assegurar que "no hi havia cap informe" que permetés preveure el que va ocórrer el 30 de juliol.
La Delegació del Govern a Ceuta ha negat, per la seva banda, haver rebut un informe que advertís del que anava a succeir, tot i que sí ha reconegut que manejava informació sobre l'augment de les entrades per via marítima.
Les explicacions dibuixen una diferència que serà necessari aclarir: una cosa és conèixer l'existència d'una convocatòria per intentar entrar a nedar i una altra haver previst la dimensió que acabaria assolint la crisi. La qüestió pendent és determinar quina informació va circular entre el CNI, les Forces de Seguretat i la Delegació del Govern abans del 30 de juliol i quina valoració van fer d'ella.
Sánchez haurà de respondre el 3 de setembre
Mentrestant, el president haurà d'abordar aquesta controvèrsia abans del que havia previst l'Executiu.
El Govern havia sol·licitat que Sánchez comparegués davant el Congrés el 9 de setembre, coincidint amb el primer ple ordinari del nou curs. Però els grups parlamentaris van reclamar avançar les explicacions i la data va acabar fixant-se ahir per al 3 de setembre, segons Europa Press.
La compareixença obligarà el president a explicar l'actuació de l'Executiu des de les entrades massives a finals de juliol, les mesures adoptades durant agost i les decisions preses aquesta setmana. El debat sobre la informació prèvia del CNI s'incorpora ara a aquest balanç.
Sánchez arribarà al Congrés després de presidir la reunió de divendres i amb un marge d'apenes uns dies entre ambdues cites.
Ceuta s'instal·la en el començament del curs polític
La crisi coincideix amb un retorn parlamentari complicat per al Govern. La majoria d'investidura continua fragmentada i Sánchez necessita mantenir el suport dels seus socis per tirar endavant les principals iniciatives de la legislatura.
Al mateix temps, dins del PSOE han començat a aparèixer referències a un futur relleu, encara que no existeix una carrera successòria oberta ni Sánchez ha anunciat la seva intenció d'abandonar la Secretaria General.
Óscar Puente ha estat un dels primers dirigents del Govern a parlar obertament d'aquesta possibilitat. En una entrevista amb Europa Press, el ministre de Transports va defensar la continuïtat de Sánchez i va situar qualsevol relleu dins de quatre o cinc anys, però va admetre que podria plantejar-se competir per la Secretaria General quan arribi aquest moment.
"Si em llegués, faltant dos segons i me la hagués de jugar, no sóc dels que la passen", va respondre Puente. En la mateixa entrevista va qualificar a Sánchez com el "Michael Jordan" del PSOE i va defensar que continua sent el millor dirigent per encapçalar el partit.
Les seves paraules no obren formalment una successió, però introdueixen per primera vegada el seu nom en aquest escenari mentre el president encara setembre amb la crisi de Ceuta com un dels seus primers grans assumptes parlamentaris.
Andorra queda en suspens
Per ara, Moncloa no ha comunicat què farà Sánchez després de la reunió de divendres. Tampoc existeix confirmació que vagi a recuperar el viatge a Andorra abans que acabi agost.
El seu següent compromís polític conegut està fixat per al 3 de setembre al Congrés. Allà haurà d'explicar una crisi que va començar a finals de juliol amb les entrades massives a Ceuta i que, un mes després, ha acabat assolint també la coordinació entre ministeris i serveis d'informació.